MOLT ENMARADA

[irma]

Hola novament, desde que he descobert aquest fòrum em sento més acompanyada en la criança de les meves nenes, doncs sempre tens dubtes i va bé saber com s'ho fan les altres mames.
El tema q plntejo no és ben bé un problema, només que la meva petita de 5 mesos no es pot separar de mi i si la deixo més de 5 minuts plora desconsoladament i l'he de tenir en braços dia i nit (si, també dorm amb mi). Amb el seu pare pot estar-s'hi algunes estones pero sempre controlant-me a mi i si l'agafen les avies o qualsevol altra persona plora amb disgust de veritat, que fa molta pena...
Tinc una altra nena de 3 anys i aquest fet dificulta que pugui estar a estones exclusivament amb ella, que també ho considero necessari i no se si l'he de deixar que ploriqueji una mica pero és que em costa molt...
Podeu imaginar que les avies estan una mica mosquejades perque no poden agafar la nena i em diuen que està "massa enmarada". Jo penso que canviarà per si sola i en el fons m'agrada pensar que tenim un vincle únic pero.... Algun consell per aconseguir una mica més d'autonomía??????
Gràcies mares!!!!!!!

[ariadna]

el meu consell és que tinguis paciència, que encara és molt petita per demanar-li autonomia!

Amb la gran pots fer que t'ajudi una mica i jugueu les 3 juntes... no sé! fer-la partícip de la criança de la petita!

En tot cas, aprofita!!! que després es farà gran i quan no et necessiti tant ho trobaràs a faltar!

[Manjula]

Hola Irma!!
T'entenc perfectament pq el meu petitó està començant ara amb la mamitis (6 mesos). Tot i que està molt acostumat a estar amb altres persones (familiars, amics... nosaltres tenim una vida social molt activa! , va a l'escola bressol, etc..), ara sembla ser que no li agrada que l'agafin "els altres" només vol estar amb mi. Quan no hi sóc no hi ha problema, però com em vegi... ja la tenim!

Resulta que estem davant d'allò que els experts anomenen "una fase", per tant tranquila que això se li passarà. De moment, intenta que "els altres" participin en la vida diaria de la teva petitona, canviant un bolquer, jugant amb ella tot i que siguis tu la que la tens en braços o a la teva falda... petites cosetes que tot i que tu hi siguis present, els protagonistes siguin "els altres".
És el que jo intento i no funciona del tot malament, però no és definitiu, eh!! Hem de tenir paciència.

Sort!! I ja em diras si funciona.

[entrerius]

El meu fill també era així des de que va nàixer. Sols volia mama. Acceptava als altres però amb la mama a prop.
Va ser molt absorbent una bona temporada. Ara té 22 mesos i quan està amb mi ja demana al papa.

El meu marit estava una mica ratllat amb el tema i jo sempre li deia que ja arribaria el dia que seria de papa.... i ja ha arribat. Hi ha moments que vol la mama i d'altres al papa.....
I si ve la neboda no vol ni papa ni mama

Tranquil.la, ja passarà i no facis massa cas de les avies.... deixa que el teu fill evolucioni al seu ritme i fes que la gran participi en la criança, com t'ha dit l'ariadna.

Quan voldràs adonar-te'n ja haurà passat`. Aprofita-ho al màxim.

[neuetes]

Subscric el que diuen les companyes.

La meva filla també ha sigut molt de mi des del dia que va nàixer. Era curiós perquè tenia poques setmanes i si era al cotxet em seguia amb la mirada cap a on anava i si sortia del seu camp de visió... no volia que ningú l'agafés, volia braços continuament i les padrines van tenir dues feines: enfadar-se i deixar-se d'enfadar. No hi havia cap altra.

Ara el mes que ve farà 3 anys i ja és més independent. Té moments de tot: vol estar amb el pare, amb mi, amb les àvies, amb el cosinet, amb els tiets,... però encara necessita un moment al dia pels petonets de la mama. I jo encantada.

Tinguis paciència. La petita encara és molt petita i et necessita. I pots aprofitar-te de la situació i fer coses juntes totes 3.

[irma]

Moltes gràcies a totes pels consells.
Veig que no sóc tan "rara" de portar la nena a coll tot el dia :)
Procuraré fomentar el vincle amb altres persones però respectant el seu ritme, sense fer-la patir innecessariament.
A casa tinc la sort que la seva germana l'estima molt i és la primera en dir "plora la Paula mama!" i accepta bé que la tingui en braços mentres fem un puzzle plegades, en aquest sentit puc estar per les dues, pero sempre hi ha moments més complicats...
petonets a totes

[Psicoloca]

A mi em passava el mateix i la veritat és que tenia molta por per quan comences a treballar ja que tenia previst deixar-lo amb les àvies. Els dos primers dies va plorar molt però despre´s ja s'ha acostumant i està superbé, això sí quan em veu és posa moooooolt content.

[marta_mum]

A mi amb la Marta sempre m'ha passat igual, no volia anar amb ningú desde el primer dia que va néixer, bé amb el pare sí, però o papi o mami i prou!

Jo em vaig fer un portanadó i au, tot el dia la duia penjada a sobre però amb l'autonomia dels braços lliure per fer de tot.

I les àvies diuen de tot, ma mare jo crec que es pensa que la Marta és "especial" que diu ella, total perque la vé a veure només de tant en tant i mai li ha agafat confiança.

[evawin]

No us adoneu que totes estem igual? No us heu plantejat, que potser estar enmarat és lo més normal del món? Coneixeu nens que no estan enmarats? Jo crec que tots hem estat enmarats en algun moment, però, hi ha algú més important que la mare?

[neuetes]

No us adoneu que totes estem igual? No us heu plantejat, que potser estar enmarat és lo més normal del món? Coneixeu nens que no estan enmarats? Jo crec que tots hem estat enmarats en algun moment, però, hi ha algú més important que la mare?

Quanta raó que tens!!! El que passa és que avui en dia no està de moda tenir fills emmarats, han de ser super independents i autosuficients, i com més petits millor.

[entrerius]

No us adoneu que totes estem igual? No us heu plantejat, que potser estar enmarat és lo més normal del món? Coneixeu nens que no estan enmarats? Jo crec que tots hem estat enmarats en algun moment, però, hi ha algú més important que la mare?

i tant... la teta de vegades penso que jo sóc la teta

Bromes apart.... la mare sempre serà la mare.....

[evawin]

A mi m'han fet algun comentari sobre això de la teta i del fet que tingui "mamitis", però jo i el meu company som de la generació del biberó i les nostres mares coincideixen que també estàvem moooooolt enmarats

[irma]

Es cert que donar el pit potser crea un vincle més fort, doncs passem més hores amb la criatura, no????????
Pero no només ens volen pel menjar i això es fa més evident a mida que van creixent.
Doncs caldrà disgrutar la mamitis perquè quan tinguin 15 anys tindran tot el contrari....