Avantatges-Desavantatges fills seguits.

[Betth]

Hola!
Estem pensant d'anar a buscar un germanet/a a la nostra filla. Per una part trobo l'aventatge que si es porten un parell d'anys els pujem junts però per una altra banda penso que potser deixaré de gaudir moments especials de la nostra nena per no poder-li dedicar tota la meva atenció.
Per aquest motiu em plantejo si potser és millor esperar a que la nena tingui més edat.
Hi ha amigues que pensen que tenir-los seguits és molt dur i que és millor esperar. Unes altres diuen que és millor seguidets.
M'agradaria tenir els vostres punts de vista, sobretot de les mares que tinguin 2 o més nens. Heu pogut arribar a tot amb la mainada? Amb la casa? Feina?...
Gràcies boniques!

[lila]

Les meves es porten 26 mesos i, sincerament, els tres primers mesos van ser força "horribles", no tant per la feina que tenia (que és evident que en tenia) com perquè em sentia súperculpable per no poder estar al 100% per la meva filla "gran"... poc a poc vaig anar comprenent i acceptant que tenir un germà, sigui a l'edat que sigui, ja és això: deixes d'estar al 100% pel gran i passes a compartir-te, i sempre et "perdràs" alguna cosa del gran, tingui l'edat que tingui quan tinguis el petit...

Sempre em pregunto que potser si hagués esperat un anyet més, la "gran" seria una mica més autònoma, a l'hora de vestir-se, de jugar alguna estona més soleta... no sé...

Com que la petita encara és molt petita, encara no he viscut massa els aventatges aquests de que "pugen juntes" o "juguen juntes", però certament la gran s'estima amb bogeria la petitona, la fa riure, li explica contes, m'ajuda a portar-li coses...

Ara, que la petita encara no té els 6 mesos, ja ho porto súper bé, m'organitzo sense problema amb les dues, i la gran va aprenent dia a dia a esperar, a compartir...

A veure què comenten les altres companyes!

(jo, ara, tinc el dilema amb el tercer... tenia clar que en volia tenir 3 però ara tot són dubtes de si podré estar prou per 3 personetes, i, sobretot, em pregunto quan seria el millor moment per tenir-lo...)

[irma]

Hola Betth!
Jo tinc 2 nenes que es porten 28 mesos i tot i que la petita té només 6 mesos i és aviat per avaluar-ho, n'estic ENCANTADA.
És cert que hi ha moltíssima feina, nosaltres ens hem repartit les tasques de les nenes per organitzar-nos: jo passo més temps amb la petita i la meva parella amb la gran (tema banys, àpats i despertars nocturns). Això si que comporta que he hagut de deixar de fer algunes coses amb la gran i ho trobo a faltar, com explicar-li el conte abans d'anar a dormir (pero quan ho puc fer ho valoro i disfruto molt més) o jugar amb ella sense tenir la petita a coll, que a més la petita està molt enmarada i no és fàcil compaginar-ho tot.
La part més bona és que la gran estima molt la petita i no ha tingut gairebé gelos, potser perquè en cap moment hem deixat de fer les mateixes coses amb ella, només les hem adaptat a la nova situació. La gran té suficient edat per tenir una certa autonomía (va sola al lavabo, menja sola, es desperta poc per la nit, ajuda a cuidar la petita i l'entreté amb molta cura) i això ajuda una mica, potser si es portessin menys hagués estat més de bojos pero crec que 2 anyets i mig de distància és ideal.
A mi també em preocupava perdre'm coses de la gran, de fet el dia que anava al hospital a tenir la petitona, la vaig abraçar que se'm queien les llagrimes perquè a partir d'aquell dia no seria filla única i es convertia en la GRAN! Ara et dic que m'encanta pensar que amb poca distància compartiran jocs i amics.
Que vagi molt bé!!!!

[Tara]

Els meus bitxos es porten 20 mesos,i la veritat,els primers mesos són una bogeria,però poc a poc vas agafant el ritme.El gran s´estima el petit amb bogeria,i el petit tota l´estona segueix i imita al gran.Ara el petit acaba de fer l´any,i jo disfruto i em poso tota bleda quan els veig jugar junts,o com el gran li explica coses al petit.Evidentment també es barallen,però és el que té aprendre a compartir.
Jo patia pel fet de fer LM,i que el gran agafés molts gelos,però va entendre de seguida que el Quim menja teta de la mama i que llavors no puc anar a jugar amb ell,i cap problema.
L´únic que recomano és que no tinguis massa obsessió per tenir la casa endreçada,perquè només passarà molt de tant en tant i durant molt poca estona .

[RO]

Bueno, bueno, bueno, quin tema!

Jo tinc dos nens que e sporten 18 mesos. Ara el gran farà 4 anys i el petit 2,5 anys i en dies tindré el tercer que serà una nena.

Inconvenients??? els primers mesos del segon vas de cul però jo no en veig ni un, Potser és que sóc molt optimista, tinc molta paciència i veig més les coses positives que negatives, però és genial.

Avantatges??? milions!. Ho fan tot ells dos sols, s'estimen en bogeria, juguen plegats com si res, a més, el petit sempre immita el gran i de seguida ha menjat solet, ha deixat el bibe...ha volgut fer coses de gran com el seu germà. Xumet de seguida fora, bolquers ràpid sense...
Suposo que també fa molt que els dos siguin nens perquè se d'algun cas de germans que són nen i nena i tb es porten 18 mesos i no és el mateix. Però ja et dic que jo tendeixo moooooltíssim a veure les coses positives i a borrar ipsofacto les negatives, ja veus, anem pel 3er que es durà 2,5 anys amb el segon!!

Jo t'animo al 100%!!!

RO

[CASA]

Jo et podré coontestar d'aqui a unes setmanes.
Els meus es portaran 28 meesos. Sabem que ens ve feina però vam optar per aquesta decisió i de moment, a nivell de practicitat i de aprofitar coses i logística crec que és encertada. Cada vegada em fa més mandra tornar a pensar en bibis, etc...

Ah! jo amb el meu gerà em porto sis anys i som dos desconeguts i vaig patir mooolts gelos, despés de 6 anys de ser filla única i néta única....cada cas és un món....

[MONN]

Buuuf,

Jo tinc uns bessons que el mes que ve fan 2 anys i ara mateix estic de 7M i mig. O sigui que en dos anys hauré tingut tres fills.
La veritat és que ni m'ho plantejo. Tothom es posa les mans al cap però jo ja veig als bessons grans jejeje mengen sols, dormen bé i estic fent l'operació 'fora bolquer' abans que neixi la petita.
Jo com la Ro, de fet som germanes bessones, també sóc optimista de mena i tendeixo a veure les coses bones, si no fós així crec que hauriem vigilat més i no m'hagués quedat embarassada de la petita, però ja veus. En tenim moltes ganes!
Ànims que no hi ha res millor que tenir petits a casa!

P.D.: També et dic que amb aquesta tercera tanquem caixa segur!

Petons,
M.

[mordor]

Jo no et puc contestar per experiència pròpia (tot just espero el primer) sino per la de la meva mare:
som 4 germans jo soc la gran i em porto 18 mesos amb el segon que és un nen, sempre em sigut inseparables tot i no ser del mateix sexe sempre hem jugat junts, compartim amics... El tercer es porta una mica més de 6 anys amb mi i la última 9 anys.

La meva mare sempre diu que els que menys feina li hem portat som els 2 grans, sense gelos, ens entreteniem sols...

Tot i així tinc una relació excelent amb tots 3, i ara que tenim tots entre els 23 i els 32 anys i estem tots fora de casa, sopem junts sempre que podem i parlem gairebé cada dia per telèfon, crecque això depèn més del caràcter que de l'edat.

A mi m'agradaria que els meus fills es portin poc temps per la relació que he tingut amb el meu germà.

[Silvia (Gironina)]

Hola Betth,
Els meus es porten 14 mesos i mig. Vam anar a buscar el segon quan el primer tenia 3 mesos i em vaig quedar embarassada quan l'Aran tenia 4 mesos i mig. Jo n'estic encantada! Aixo de la feinada ni m'ho vaig plantejar i trobo que, basant-me en la meva experiencia, no he deixat de fer res amb l'Aran que no hauria fet si fos fill unic. I no va a la guarderia, aixi que passen tot el dia junts, compartint els moments especials (i els no tan especials que et fan tornar boja ). He arribat a llegir-l'hi contes amb la Thaís a coll o donar-l´hi el sopar mentres donava el pit a la petita. Si de veritat és el que vols, ja trobaràs la manera de fer-ho.
Vaig tornar a treballar quan la Thaís tenia 3 mesos, primer a jornada partida i després complerta i tinc una noia interna a casa que me'ls cuida tot el dia i que em fa la feina, la bugada etc. Al no portar la casa jo, quan torno a casa de treballar per la tarda puc passar tota l'estona amb ells sense distraccions i això ajuda molt
No pateixis pensant que et perdras moments especials de la filla gran, sobretot si passes molta estona a casa. No hi ha res que no puguis fer amb ella que no puguis fer amb els dos fills alhora!
Molta sort amb la decisio que prengueu!

[Betth]

Hola a tothom!

Lila: La teva aportació m'ha fet reflexionar que realment tal i com has comentat sigui l'edat que es portin entre germans sempre deixaràs d'estar al 100% amb el primer. I crec que és una decisió que si pensem en factors externs mai és el millor moment...
Irma: La veritat que també considero que és qüestió de repartir tasques i tenir una bona organització.
Tara: Això de la casa endreçada ja és tasca difícil amb una, imagino que amb dos ja deu ser quasi quasi impossible! jeje
Ro: Sempre he escoltat que els germans petits espavilen més ràpid. Que vagi molt rebé amb la tercer!
Casa: Sort en aquesta nova aventura. Ja ens explicaràs!
Monn: Que valenta 2 de cop i una altra més a la família! Felicitats!
Mordor: Diuen que al principi normalment entre germans seguidets hi ha una mica de gelòs però que després d'adapten molt ràpid a la nova situació. Que vagi molt rebé!
Silvia: També que super valenta! És que les mare som pluriempleades a la llar jejeje

Moltes gràcies per les vostres aportacions, la veritat que totes trasmeten positivisme i avantatges!!!

[lila]

Doncs és ben bé que va a experiències, Mya, perquè jo m'en porto 6 amb ma germana i sí que hem jugat juntes, hem compartit molts moments de complicitat, des de ben petites, compartint habitació, roba, confidències...

[Iris]

Bones,

Les meves es porten 23 mesos i per a mi tenir-les força seguides és el millor que he pogut fer. La petita encara és molt petita però la gran està encantada i col·labora molt. Els tres primers mesos van ser molt durs però ara ja ho tinc més per la mà. Estic molt contenta d'haver-ho fet així!

[Tarma]

Betth yo te lo podre decir a ciencia cierta dentro de un par de meses jeje
como bien te han dicho las socpetitonas depende de muchos factores y muchas veces es de carácter por lo tanto no podemos hacer nada
y referente a lo de mas faena pienso que siempre que viene un nuevo miembro hay unos primeros meses de adaptación

yo me llevo 17 meses con mi hermano y nunca han habido celos y lo mejor es que tienes alguien con quien jugar, en cambio veo a mi sobrino que se lleva 5 años con mi hija y 6 con su hermana, por suerte no han habido celos, si que algún día quiere llamar un poco mas la atención, pero es normal han sido 5 años solo en todas las casas, ahora en el caso de jugar veo que mi sobrina y mi hija si que jugaran juntas y en cambio el ya tendrá otras preferencias

besukiss