Ara.cat: Ser mare

[Heura]

Us transcric un article de la Carol López que ha sortit avui al diari ara i que m'ha semblat molt encertat, raonat i hi estic d'acord al 100 %. Sóc molt conscient que no totes hi estareu d'acord, al contrari, però d'opinions n'hi ha per tots els gustos.

Fins ara jo tenia controlats tots els papers de l'auca que representava: era directora, dramaturga, professora, articulista, filla, nòvia, germana, amiga, jove, cunyada, cosina i fins i tot tieta, però des del dimarts dia 22 de març sóc també la mare del Rai. És un nou paper que no controlo, que l'estic descobrint i que el començo a gaudir. Tinc la sensació que tot comença de nou a partir d'ara. Podria escriure un article setmanal sobre la maternitat perquè el tema té molt de suc, però potser és millor que em guardi les impressions per a una propera obra. No cal matxacar els lectors cada diumenge.
Però sí que vull aprofitar la columna d'avui per proclamar que jo vull ser una mare com les d'abans. Ho dic perquè ara estan de moda les mares perfectes. Mares que converteixen el seu fill en l'objectiu de la seva existència i que no entenen que el món no adori la seva criatura. Mares que refusen l'epidural, que donen el pit a demanada i fins als dos anys, que dormen amb les seves criatures, que no les vacunen i que els donen menjar biològic. Són mares que prediquen la seva religió sense admetre que puguis desviar-te de les seves creences.
I jo vull ser una mare com les nostres. Mares que criaven els seus fills sense tanta informació, amb la inexperiència de la seva joventut, però amb intuïció i sentit comú. Mares que no havien sentit mai a parlar de cadiretes pel cotxe, que donaven biberó i que feien servir la crema Nivea per a tot. Mares que no tenien els seus fills en un altar, que feien volar la sabatilla si dèiem una paraulota i que mai discutien el que deia un professor. Segurament eren mares imperfectes, però també reals.
Em negó a admetre que hi hagi una única manera correcta de criar un fill. Deixem de donar consells i que cadascú ho faci com vulgui o com pugui.

[patufeta]

Heura, m'ha agradat molt l'article que has penjat, jo de moment no sóc mare, encara porto el cigronet a la panxa però també vull ser una mare imperfecte, com la que parla l'article i que la meva criatura no sigui una bombolleta de sabó que en qualsevol cop és desfaci, però és veritat em sembla que aquest article pot portar una mica de controbércia però crec que les que no tenim cap religió de mare doncs podem anar agafant una mica d'aquí i d'allà i farem el que podrem pq no estem (almenys jo no estic) pas ensenyada d'aquesta gran i nova aventura que se'm presenta d'aquí uns mesos!!!!

[Elidé]

Totalment d'acord!

[amaiam]

Hola,

No considero que jo encaixi en cap dels 2 grups, perquè com en tot hi ha molts matissos. Però en el que sí que no estic d'acord és en el tema de la informació. De la mateixa manera que fem servir Internet per comprar, per anar de vacances, per no haver d'anar a l'oficina del banc o caixa, que ja no escrivim cartes perquè tenim el mail, el facebook, etc, a l'hora de criar un fill tenim més informació que abans i com en tot, en podem treure profit.

Amaiam

[Julyet]

Doncs jo no vull viure el que la meva mare, que quan ens va parir a les meves germanes i a mi (la gran amb 21 anyets) estava sola amb el personal mèdic, sense epidural, havent de fer tot el que li deien, sense haver pogut consultar enlloc què li anava a passar, sense poder queixar-se de dolor, de por, perquè la renyaven. Que quan va parir al meu germà la van adormir tota i li van treure amb una ventosa. Que li van prohibir donar-li el pit a la meva germana fins no sé quants dies després del part "perquè allò no és bo" i ella ja no es va enganxar. Que va haver de donar biberons i quan tot el seu cos i ment volien alletar "i no et queixis que es crien igual". Que tantes vegades m'ha dit "se'm trencava el cor cada cop que et veia plorar, quina sort has tingut tu que ara us diuen que podeu donar el pit sempre que volgueu". Que no hi ha dia que em digui que tan de bo ella hagués tingut la formació i la informació per prendre decisions que li sortien del cor. Que va haver de sentir per activa i per passiva que ens mimava massa.

Jo aprofito quan puc per agrair a totes les mares i professionals (i mares professionals) que tant m'han facilitat les coses, que gràcies a elles vaig tenir un part força respectat, una lactància meravellosa sense cap problema, un embaràs feliç, i estic gaudint de cada minut de la meva filla sense remordiments, pors o neguits innecessaris. I tot això amb un profund respecte a la meva mare, que dins del context en que va haver de tirar endavant la seva joventut i maternitat, trobo heroica la manera en que se'n va sortir.

Ah, i no sento cap vergonya en dir que sí, que la meva filla (i els altres que pugui arribar a tenir) és el que dóna sentit a la meva existència. Sí, a mi m'omple, m'omple al 100%, em dóna una felicitat que ni sospitava que pogués existir. I la meva vida completament gira al voltant d'ella. No trobo que sigui més digne dedicar la teva vida (la qual té data de caducitat) a la teva feina o a fer viatges transatlàntics. I menys quan ho poses per davant dels teus fills.
Tampoc sento vergonya quan li dic que de vegades és una cansina i la porto a jugar amb els seus cosins que l'entreten de meravella, o estic desitjant que arribi l'hora d'anar a dormir per poder-me estirar al sofà i esciure/llegir al socpetit o navegar per internet o llegir o mirar les mussaranyes. I no trobo que res del que he dit em faci més o menys perfecte. Igual que no crec que desitjar que arribin les vacances em converteixi en mala professional. Però quan ens sentim malament per alguna cosa burlar-nos de qui fa allò contrari no trobo que dignifiqui a ningú.

[setneuf]

Julyet

Jo reconec que estem en la era de la "sobreinformació" .... i en aquest punt estic més o menys d'acord amb la Carol... però pel que fa a la resta del article penso com la Julyet.

[onze]

A mi sí q m'ha agradat molt l'article de la Càrol, i hi estic força d'acord. Sobretot en lo de no posar el fill en un altar. Jo sóc feliç amb el meu nen i vull q sigui feliç i que tingui tot el que necessita però trobo q de vegades se'ls mima i se'ls protegeix tant q no els hi fem cap favor. Però vaja, suposo q la gràcia està en que cadascun visqui l'experiència de ser mare/pare com vulgui o pugui!

[Nuri g]

No sé com començar...

La meva mare és una mare com les d'abans... com la que parla l'article i no sé si ella estaria tant contenta de tornar-ho a repetir de la mateixa manera...

La meva mare ha tingut 3 fills, tots amb 4 anys.... sense ajuda del meu pare, amb recriminacions i consells de tothom... amb l'obligació de ser una mare "perfecte"... diferent del d'ara... però perfecte per la seva epoca...

Tenia que tenir la casa neta, el dinar a punt, la roba rentada i planxada i a més tenir tota la responsabilitat d'educar i fer creixer els seus fills. Era la carrera universitaria del moment...

Els meus pares no estaven preparats per res... amb prou feines en sabient de sexe, com per saber que passaria quan es quedes embarassada. Ella no sabia que li passaria quan es posés de part... en que consistien les contracions... ni l'explusiu... estaven venudes als metges i comadrones de l'epoca... per bé o malament que anés. Al meu germà la van adormir... i amb mi i la meva germana va parir sense epidural... perquè abans no existia.

Els nens s'els enduien un cop parit... en prou feines els veien fins l'endemà. Instaurar la lactància era tota una proesa... mals consells dels professionals i molts "bons auguris" per part de sogres i mares...

La meva mare ho va fer tant bé com va poder... tenia com a referents de criança els dels seus pares, un pescador i la seva mare 20 anys més jove, que no sabien ni llegir ni escriure... que els picaven amb el cinturó sempre que no feien els que els deien.... Ella mateixa va tenir que criar la seva pròpia germana petita perquè la meva àvia tenia que anar a treballar a la fàbrica. La meva mare no va poder acabar el cole... s'en va anar a treballar als 14 anys quan encara jugava amb nines....

I si, la meva mare ens va donar biberó, ens va portar amb cotxet, ens va fer alguna plantofada al cul... però res d'imperfecte...
És la mare perfecte que podia ser llavors... l'admiro per haver tirat endavant malgrat totes les dificultats que va tenir que patir

I si li preguntes ara... quan fa poc que ha estat àvia... saps que et diu?
Ara si que estic disfrutant dels petits... ara si que jugo, si que els mimo.... amb vosaltres no vaig poder...
i ho diu amb llàgrimes als ulls...

Penso ser una mare perfecte pels meus fills... amb informació, amb seny, amb intuïció, i amb tot l'amor del mòn...

Heura, hem de ser totes perfectes... a la nostra manera.

[Abril*]

No entec quina relació pot tenir donar el pit a demanada o dormir amb el teu fill, amb ser una mare perfecta....no entenc res del que diu aquest article.
Jo dono el pit al meu petit a demanda i em considero la mare més IMPERFECTA del món, intento fer les coses amb sentit comú, escolto (o ho intento) les opinions de tothom i les respecto, després amb tota la informació decideixo què és el que vull fer o què és el que puc fer, i m'equivoco sovint com tothom.....
El meu petit em te enamorada, però això no vol dir que tothom hagi d'adorar el meu nen, ni que el vulgui tenir en una bombolla (res més lluny de la realitat).
No ens passem de rosca, les mares d'abans també volien el millor pels seus fills, també intentaven ser perfectes, per això els hi donaven el bibe (que era la moda de la época) i no els agafaven a coll per no malcriar-los (se suposa que seria lo millor pel seu futur...).
Trobo l'article poc encertat.

[juliet]

Gens d'acord amb l'article!!
L'únic punt que depèn de com explicat m'aproparia més és el fet de la informació, estar informat, ben informat és bo, però de vegades massa informació pot provocar un "col.lapse"...
apart d'això, la resta la trobo simplista.
Per mi tenir un fill és la màgia de la vida i així visc la meva maternitat, des que els portava a la panxa fins a dia d'avui i fins que la vida em deixi.
Sí, els meus fills són el PRIMER per tot, i n'estic ben feliç de sentir-ho així i poder-ho viure així
I tan de bo fos un sentiment arrelat per tothom, però desgraciadament no és així i així anem...
Quin problema hi ha a no voler epidural? jo mai he dubtat a demanar-la!!
quin problema hi ha a fer collit? quin problema hi ha a fer LM tan com sigui possible??quin problema hi ha a fer braços??quin problema hi ha a fer servir l'enteniment per fer entendre als fills que una cosa no s'ha de fer??...etc...
És que realment no entenc aquests tipus de debats que acaben amb la frase..."malcries als teus fills"...per mi la frase hauria d'acabar així..."el somriure i la mirada dels teus fills són el reflex de la felicitat"

[sandrajuli]

m'estranya i tot que una mare que acaba de parir digui tot això!
una persona que és tantes coses (professionalment) i no li agrada estar informada?!?
no m'ha agradat gens aquest article i trobo poc encertat tot això de les mares "d'abans".
Els temps han canviat per a millorar, i ho hem de saber aprofitar i no pas tornar a l'època de les sabatllies voladores!

[charito]

Gracies Heura!!!! M'agraden aquests articles pq a vegades em sembla que tantes teories de moda l'unic que fan es fer-nos parar boigs a tots.

A mi tambè m'ha criat la meva mare a l'antiga, donant pit fins als 4 mesos i despres de tot, dormint amb el bressol a prop pero ni de conya a braços, deixant-nos al parc per poder fer la feina tranquila i no amb el nen a coll tot el dia, ens deixaven una setmaneta amb els avis per poder anar uns dies de vacances amb els amics... i tantes i tantes coses que a mi tambè em dicta el sentit comú pero sembla que no estan de moda ni son guais, i que estas traumatitzant als teus fills si ho fas, com si fossin de vidre i s'haguessin de trencar.

I si crec que no ha de ser bo pels nostres fills convertir-los en el centre de la nostra existencia, son increïbles i ens omplen la vida pero nosaltres tambè som persones amb drets i no ho han de perdre de vista ni ells ni nosaltres perque si ens anulem per omplir les seves necessitats despres passa el que passa.

L'altre dia tambè vaig llegir un article similar de la Lucia Etxebarria, pero era en paper, a veure si el trobo!

[MONN]

Completament d'acord amb l'article i sobretot amb la roser a.!

[sandrajuli]

i tantes i tantes coses que a mi tambè em dicta el sentit comú pero sembla que no estan de moda ni son guais, i que estas traumatitzant als teus fills si ho fas, com si fossin de vidre i s'haguessin de trencar.

Vols dir que és per això que els pares que respectem els ritmes dels nostres fills, i els volem satisfer totes les seves necessitats fem les coses com les fem? perquè són de moda i guais? bufff... quina cosa més trista!

i per cert, m'emprenya que en digueu "criar a l'antiga" de com ens criaven les nostres mares, perquè precisament criar a l'antiga és com es feia anteriorment a elles, quan les dones no treballaven i estaven tot el dia pels seus fills i no els portaven a la guarderia. Amb aquesta criança a l'antiga ja hi estic més d'acord. Amb la que els fills eren el centre de la vida de les mares. És que em costa entendre que una mare no pensi així, potser tinc una manera de pensar molt i molt antiga.

[Helia]

Doncs jo, més que com la meva mare, preferiria ser com la meva àvia: va alletar el seus fills fins als 5 i 3 anys... i en tàndem!!
Potser era una avançada al seu temps, i ja seguia la moda del s. XXI??

No us confongueu, el biberó sí que va començar com una moda als anys 70. El pit hi és des que l'home és home (o fins i tot abans!).

La resta, tothom fa el que vol, com vol, i com pot! Dormo amb la meva filla perquè és el més fàcil per tots i ella, el seu pare i jo som feliços així. I no vaig predicant a bombo i plateret que tothom faci collit. Hi haurà gent a qui li anirà bé, i gent a qui no... Crec que la qüestió és ser intuïtiu, trobar el sistema que et va més bé per les necessitats de la criatura, la teva manera de funcionar, i la situació concreta del moment.

[Nuri g]

Bé... sopant he comentat el post amb el meu home i ell havia llegit l'article aquest matí...

Ara entenc que has entes Heura... La Carol Lopez intenta dir en el seu article que es pot seguir un model propi i que tothom ho faci com vulgui o pugui.... de fet, ho diu a la frase final... però ho fa molt malament... liant tot de coses que no tenen a veure les unes amb les altres.

Intenta separa la manera d'educar els fills en mares perfectes i imperfectes... primer error... perquè totes som les millors mares pels nostres fills i som totes reals!!

Segon... erroniament, assigna els fills consentits amb uns models de criança que no hi tenen res a veure... O és que la lactància materna o l'artificial produeix nens cosentits, la lactancia prolongada (totes donem llet -la que sigui- als nostres fills fins als 2 anys i més...) dormir o no amb els fills, vacunar-los o no... i el menjar biologic ( que coi vol dir amb això???? productes d'agricultura ecologica?) ....

I després compara les mares d'abans... crec que es refereix el model educatiu d'abans amb un model permissiu que no té a veure amb les opcions de criança que ha citat...

Aquesta noia s'ha liat tota sola.... es tenia que documentar una mica abans d'escriure una columna a un diari.

[charito]

i per cert, m'emprenya que en digueu "criar a l'antiga" de com ens criaven les nostres mares, perquè precisament criar a l'antiga és com es feia anteriorment a elles, quan les dones no treballaven i estaven tot el dia pels seus fills i no els portaven a la guarderia. Amb aquesta criança a l'antiga ja hi estic més d'acord. Amb la que els fills eren el centre de la vida de les mares. És que em costa entendre que una mare no pensi així, potser tinc una manera de pensar molt i molt antiga.

Ma mare no ha treballat mai i t'asseguro que no era pas jo el centre de la seva vida!!! I ens ha portat tots 3 a la guarderia al matí per poder fer ella la seva i nosaltres estavem amb altres nens. No ens cofonguem, que les mares d'abans tenien molta feina per estar a sobre els fills tot el dia. Em sembla que s'idealitza una mica les mares d'abans quan les pobres tenien masses coses a fer i els nens els criaven normalment les germanes grans.

[Momo]

Julyet.
Em sembla que no puc afegir res més.

[nunus]

Doncs jo trobo que l'article està fet amb poc encert. L'autora dóna a entendre que si fas aquestes coses ets una mare perfecta i guai?? Jo no li he donat el pit al meu fill per donar una imatge de mare moderna o perfecta. És que no entenc per què posa tants aspectes dins del mateix sac:

Jo li he donat el pit al meu fill durant 23 mesos i mig, però vaig parir amb epidural. Ens passegem amb portabebès (i amb cotxet), però no dormim al mateix llit. Està vacunat de tot, i algunes vegades menja productes ecològics. L'adoro? És clar que l'adoro, és el meu fill, però si hi ha alguna cosa que considero que no pot fer, doncs no la fa. M'agrada raonar-li tot el que puc amb arguments i amb tranquil·litat, perquè gairebé sempre ho entén; algun cop se m'ha escapat un crit, però mai una sabatilla. No sé si sóc perfecta o no...

No entenc que l'autora es queixi de la informació que tenim actualment. És al nostre abast i en podem fer ús, o no.
Jo tampoc crec que hi hagi una sola manera de criar els fills, però ella parla com si només donessin consells "no desitjats" aquestes mares que ella anomena perfectes.
Perquè quan jo era a la clínica amb el meu fill recent nascut, un munt de gent em va dir que com se m'acudia agafar el nen quan plorava, que l'havia de deixar plorar, que no patís si no em pujava la llet, que se'm criaria igual de guapo amb biberons, i altres perles per l'estil.

Evidentment que totes fem el que volem i/o podem, però -no fotem- els consells vénen de les dues bandes.

Vaja, que trobo que simplifica molt, i que aquests dos grups que s'inventa -les mares modernes i perfectes, i les mares "antigues" i imperfectes- no són reals. Les coses no sempre són blanques o negres.

[Laure]

Bé... sopant he comentat el post amb el meu home i ell havia llegit l'article aquest matí...

Ara entenc que has entes Heura... La Carol Lopez intenta dir en el seu article que es pot seguir un model propi i que tothom ho faci com vulgui o pugui.... de fet, ho diu a la frase final... però ho fa molt malament... liant tot de coses que no tenen a veure les unes amb les altres.

Intenta separa la manera d'educar els fills en mares perfectes i imperfectes... primer error... perquè totes som les millors mares pels nostres fills i som totes reals!!

Segon... erroniament, assigna els fills consentits amb uns models de criança que no hi tenen res a veure... O és que la lactància materna o l'artificial produeix nens cosentits, la lactancia prolongada (totes donem llet -la que sigui- als nostres fills fins als 2 anys i més...) dormir o no amb els fills, vacunar-los o no... i el menjar biologic ( que coi vol dir amb això???? productes d'agricultura ecologica?) ....

I després compara les mares d'abans... crec que es refereix el model educatiu d'abans amb un model permissiu que no té a veure amb les opcions de criança que ha citat...

Aquesta noia s'ha liat tota sola.... es tenia que documentar una mica abans d'escriure una columna a un diari.

Completament d'acord. CRec que l'escriptora no transmet el què deu voler dir.Trobo que l'escrit generalitza massa. Mares que dónen el pit = mares que fan collit = mares que no vacunen?? no sempre!!!

I lo de fer volar sabatilles, no comments

Em quedo sens dubte, amb la criança d'ara!! i...per cert....Visca l'internet!