operació-sentiments

[peixitu]

Hola noies, estic ingressada perque m'han operat d'un plastron a l'apèndiz... estic aqui desde dilluns. El metge m'ha dit que no podre agafar el meu fill. AIxò em fa posar trista, ara el tinc amb ma mare, ahir me'l va portar però clar aqui a l'hospital es va agobiar. Es un nen que pesa 13 kilos per 11 mesos que te i tal i com estic... m'han fet un tall a la panxa pq hi havia infecció..... Ara el nen esta amb ma mare i jo a la clínica, clar ma mare no ve cada dia, i jo em sento culpable de no poder tenir el meu fill i cuidar-lo, i penso que deu pensar pobret???? us hi heu trobat? jo em sento fatal. encara que me'll portin una estona no li puc donar tot elq ue li dono cada dia, ....... aisss perdoneu però necessitava expressar-ho
amb una mica de sort divendres ja surto i m'instal.lo a casa ma mare

[soleilua]

Hola reina! Tot i que jo encara no tinc cap fill i no he passat per cap situació semblant, entenc que et sentis malament, tot i que lo important és la teva salut i pensa que aviat et recuperaràs i podràs tornar a agafar el teu fill i a gaudir-lo com abans!
Molts ànims i molta força!

[lluna 21]

hola Peixitu,

primer de tot espero que et recuperis ben aviat !! jo no he passat per una situació igual que la teva però a mi em passa una cosa
semblant ... estic embarassada de 39 setmanes del meu segon fill i em passa que quan penso que hauré d'estar uns dies sense
veure el meu peke em cauen les llàgrimes i t'asseguro que no m'havia passat mai, l'hem deixat a vegades a dormir a ksa els avis
i cap problema però ara ho veig diferent. Sé que estarà molt bé mentre jo estigui a l'hospital però mira no puc evitar pensar
que no li podré donar tot el que compartim cada dia. Suposo que el què ens passa és ben normal debem tenir les hormones ben
alterades.
Pensa que només són uns dies i que d'aki poc ni ens en recordarem.
no sé si t'he ajudat gaire però sobretot molts ànims!!

[Xaina]

Hola,
Segur que deu ser un pal!
Ànims, la vida es llarga i això passarà a ser anecdòtic. El teu fillet no t'estimarà menys perquè no li puguis donar tot el que creus durant un temps i a més per causes de salut.

T'explico la meva rallada per si et fa sentir una mica millor. Jo tinc un bebe de 9 mesos. Treballo pero amb reducció per poder dedicar-li tot el temps que puc... . Al mes de Juliol hauré de marxar una setmana sencera de viatge per temes de feina, es un projecte important que probablement m'ajudi a prosperar una miqueta.
Cada dia hi penso i em sento fatal per deixar-lo una setmana. Ell estarà amb el seu papi i els seus avis la mar de bé, pero jo no puc deixar de pensar que "l'abandono" !

Tu ara t'has de posar bé per poder compartir tots els moments que puguis amb el teu fillet...pero en forma ...que ells no perdonen!!!!

Molts ànims!

[peixitu]

gracies noies. a mi se m'esta fent una muntanya. em donaran l'alta divendres al mati, i encara que ma mare me'l pugui portar demà... no se tinc una sensació estranya,penso: ja se'n recordarà quan rm vegi..... buffff no se ahir va venir i la veritat no vaig veure que fes una cara especial.... i jo no puc marxar de l'hospital fins divendres.........................:-(

[fox]

Hola,

Pensa que ja queda menys per divendres!!!

Jo et recomano que encara que sigui petit li parlis molt i li expliquis tot el que esta passant i per que ha d'estar separat de tu. Segur que et sents millor.

anims

[Ítaca]

és normal q et sentis així, però... com vols q el teu fill no et recordi?