Llar d'infants versus casa

[marilluna]

home jo sóc mestra de llar d'infants i si el pots portar el curs que ve millor que aquest que serà més petit, si te'l poden cuidar..... jo el meu entrarà amb quasi bé 18 mesos i me'l podia emportar amb mi des dels 5 mesos, però és una qüestió personal

[neuetes]

Definitivament et recomano a casa!! Si tens una alternativa (normalment solen ser els avis) que es puguin fer càrrec d'ell mentre tu treballes, és la millor opció.

Jo la vaig portar als 18 mesos a la llar i per necessitat. Però fins aleshores la va cuidar ma mare.

[Lisa_Cat]

Hola!
jo he portat al Marc des del febrer passat, quan tenia 7 mesos. jo no volia que es quedés sol tot el dia i només amb mi, i menys amb els avis, que jo crec que ja han criat els seus fills i tenen dret a fer la seva ara que poden!
el Liso i jo pensàvem que li aniria bé anar a la llar, on fa activitats que amb mi no hauria fet i a més a més està amb altres nens de la seva edat o poc més grans. i de fet ara n'estic segura.
ja el voliem començar a portar al gener, però el pediatra ens va dir que ens esperessim. és bastant anti llar d'infants... però hem tingut sort i no ha agafat cap malaltia, només mocs durant els mesos més freds. a part d'això, com que jo estava a l'atur, m'he hagut de sentir de tot a la família!! però el meu balanç és molt positiu! (sobretot si sumes que jo he guanyat 4 hores cada dia! )
la meva opinió és que si creus que la llar està bé i t'agrada, i penses que ell estarà ben atès, endavant!!

[charito]

Depen de com sigui el teu nen, nosaltres l'experiència que hem tingut es la seguent:

Ens hem arreglat el meu marit i jo per turnar-nos i un treballa al mati i l'altre la tarda, jo arribo a les 3 i ell marxa a treballar. O sigui que en principi el nen podria estar a casa, i aquesta era la idea que teniem, que comencés al setembre la guarde.

Que ens hem trobat? Es cert que amb 6 mesos son molt tendrets encara, pero amb 8 mesos el nostre Quim (que es un "torbellino") s'aburria a casa, les joguines les tenia molt vistes, encara que surtis a passejar una estona sempre acabes fent el mateix i jo no tinc paciencia per muntar-li activitats quan arribo de treballar.

Amb 9 mesos l'hem dut nomes 3 hores, de 9 a 12 i jo crec que li va molt be. Surt de casa, fan activitats, cançons, juguen amb pintura.... Amb els altres nens no encara, son molt petits. Surt mes cansat, dorm millor la migdiada i despres per la tarda juguem a casa, es distreu mes pq no ho te tan vist, o ens anem al parc o a casa els avis.

Els meus pares son grans i esta be que el cuidin una estona, pero no crec que hagin d'estar cada dia perseguint un nen, es esgotador.

O sigui que com tot, depen de com sigui el teu nen i de com us pogueu organitzar, a nosaltres ens sembla que esta sent positiu.

[aral]

Jo també esperaria. Jo la nena li vaig portar que tenia quasi 2anys, o sigui l'últim curs P2, i va anar perfecte, i el nen que ara té 3,5anys també va començar anar-hi aquest any, i també perfecte. Abans els tenia la meva mare, i ara també perquè els va a buscar ella a cole i a la guarderia.

[Martineta26]

hola wapa!! jo vaig haver de portar el meu petit amb 4 mesos a l'escola bressol, no per elecció sinó perquè no tenia cap altra opció. La veritat és que al principi m'ho vaig passar molt malament, en canvi ell es va adaptar super bé. I la veritat ara que ja té 10 mesos n'estic molt contenta i ell també, ha passat un curs molt bo, només s'ha posat malalt un parell de vegades i la relació que té amb els altres nens és bona, quan el vaig a buscar i el veig allà amb els altres nens em sento tranquila de veure'l que estigui tan bé.
En canvi tinc una amiga que el va portar amb més d'un any i ha passat tot el curs malalt cada dos per tres, per això no té res a veure si el portes més petit o més gran a l'escola bressol pel tema que t'agafi més malalties o menys, això ja depèn de cada nen.

Això és una decisió molt personal i no t'has de deixar influenciar per ningú perquè cadascú té una experiència pròpia i diferent, i et tornaries boja i no sabries qui té més raó.Tu com a mare has de decidir i mira a vegades t'equivocaràs i d'altres l'encertaràs més però sempre has de fer el que creguis que és millor pel teu fill.

[charito]

per això no té res a veure si el portes més petit o més gran a l'escola bressol pel tema que t'agafi més malalties o menys, això ja depèn de cada nen.

Jo crec que tens raó, el Quim no ha anat a la guarde fins a l'abril i hem passat un hivern horroros, ho ha enganxat tot, o sigui que...

[tuixeta]

jo penso que com més temps el puguis tenir tu millor, ja tindrà temps per interrelacionar-se amb els companys, jo esperaria al proper curs. Ara, que com han dit, això és una decisió molt personal, ets tu qui ho ha de decidir.

[Niu]

Jo tampoc li duria. Penso que les guarderies són una solució per quan no poden estar enlloc més. El meu fill hi va anar als dos anys i llavors potser sí que ja va poder començar a relacionar-se i "jugar" amb nens de la seva edat. Però fins als dos anys jo no he vist cap bebè jugar amb altres bebès.I com a casa enlloc.

[Alesta]

Jo penso que quant més temps puguis tenir els peques "a casa" millor. Jo no els duria a la llar, almenys, fins que es desplacessin ells solets d'alguna manera... si només hi ha un o dos nens a la classe les educadores poden estar molt per ells (tot i que a la llar que hi ha prop de casa meva aquest any només hi havia 2 nens de P0 i els nens estaven al pati estirats a una manteta i les educadores fent-la petar... ), però si n'hi ha uns quants...
Bé, el cas és que malament no estan a la llar d'infants (sinó les haurien tancat totes!!!), però a casa tenen una atenció més individualitzada. Com diu la Goga, el fet d'estar a casa no vol dir estar aillat! La meva peque ja té el seu "grupet d'amics" jejeje. Sempre et trobes amb altres mares que passejen els seus peques i te'n vas al parc, a comprar (les botigueres interactuen molt amb els petitons!), a passejar, a la secció infantil de la biblio...
Vaja, que jo m'esperaré tant com pugui a dur-la a la llar... i com deia la marilluna, a mi una profe de preescolar em va recomanar que si podia no dugués la peque a la llar, que m'esperés a P3, que quan són tan petits aprenen més de la familia que de l'escola..
Però evidentment tot són opcions i cada familia ha de veure què és el que li va millor a ells i no cal seguir toooots els consells, que sinó hauríem de partir-nos en u nmunt de trossets (el pediatre diu ase, l'àvia diu beèstia, la sogra no sap que dir...jejeje)

[TETES]

Hola!! jo a la meva nena la vaig portar a la llar amb gairebe 7 mesos i be, mes per necessitat que per voler-ho jo. Tot i que inicialment me l'enduia amb mi a la feina, treballem jo i ma mare, aixi que amb aixo no tenia problema, ma filla ha estat mooolt moguda desde sempre i amb ella a l'oficina era impossible fer res... em va costar moltissim portar-la, ho anava retrassant, plorava al pensar-hi i reconec que el primer dia vaig plorar al deixar-la, pero de seguida vaig veure que es el millor que vaig poder fer!! sincerament, penso que jo amb ella tot el dia no hagues pogut, es un terremoto!! i a l'oficina, amb menys de 7 mesos ja era impossible poder fer-hi res, amb lo petitona que era encara, imagineu-vos al anar creixent!!! ella hi es feliç a la guarde, desde sempr ho ha estat, no ha plorat al deixar-la, ni el primer dia i quan la vaig a recollir a les 3, feines tinc perque vingui amb mi!!
Jo al pedi no li vaig pas preguntar si era millor o no portar-la, recordo que ell m'ho va demanar pel tema de pit exclusiu i tal, pero mai em va dir si li havia de dur o no... jo crec que aixo es molt personal i tambe depen molt de la situacio familiar, pero penso com algu altre no recordo qui, que haver de lligar als avis tot el dia, a cuidar una criatura tant petita i que a mida que creixen no paren mai, jo no ho faria, si a mi em deixa a les ultimes, estant amb ella desde les 3, com deuen quedar els avis!!...
I pel tema de malalties, jo per la meva part nomes et puc dir que practicament no ha faltat mai a la llar, alguna vegada per febrades de refredats i poca cosa... no ha tingut mai cap tipu de -itis, nomes 1 cop ppi de bronquitis i ja esta. ET diria que l'any passat no deuria faltar ni 15 dies per estar malalta i aquest any ni 10 dies per no dir menys...
Ara com molt be diuen per aqui, cada casa es un mon i cadascu fa el que pot, el que vol o el que creu que es millor pel seu petit... les opinions s'han d'escoltar i tenir en compte pero llavors vosaltres sou els que heu de dir la ultima!!
anims!!

[magrana]

Jo no vaig dur la meva filla a la llar fins als 18 mesos, a segon curs. És el que em va recomanar el pediatre i també la mateixa directora de la llar d'infants. Em van dir que és millor no dur-los tan petits, que els problemes mèdics són més complicats de resoldre perquè els nens són molt petits i que el que necessiten és el vincle amb la família. El primer any que hi va anar va estar força malalta, però mai es va complicar. Conec un munt de petitons que van a la llar i els mocs han derivat en bronquitis, per exemple. Em va dir el metge que amb 18 mesos, per exemple, ja són més forts i el cos reacciona millor.

La meva filla no es va avorrir mentre va ser a casa i és un sol de nena. Ara ja acaba la llar d'infants i quan realment l'ha disfrutada ha estat aquest últim curs, que ha fet 3 anys. I també t'he de dir que jo mai vaig anar a la llar d'infants i que vaig estar a casa i amb la veïna que em feia de cangur fins que vaig fer 4 anys. I sóc la mar de sociable i normal!

Però això és una decisió vostra. Us podem explicar la nostra experiència, però heu de veure vosaltres què preferiu. També ho podeu provar i si no us fa el pes o no us va bé doncs l'esborreu.

[cucadellum]

Jo tampoc l'hi duria, si us ho podeu organitzar és molt millor. Jo al meu nen no l'hi vaig dur fins als 26 mesos, vaig tenir la sort de no començar a treballar fins que en tenia 15 i després, amb reducció de jornada, se'l quedava la meva mare. La meva experiència és molt positiva, a aquesta edat va fer una adaptació genial (vaig fer callar més d'una boca en plan "ui, tant de temps amb tu, li costarà adaptar-se!). Doncs no, opino (i està demostrat) que com més temps estan amb la mama, o figura primària de vicle, més segurs, feliços i amb més autoestima creixen, i això es nota en tot, fins i tot en el moment en què s'han de "separar" de la mama per anar a la llar. Et recomano el llibre d'Eulàlia Torres de Beà "La mejor guardería, tu casa" i tots els de Carlos González, Rosa Jové i Laura Gutman, per si tens dubtes.

[esquitx]

És un tema molt personal, com tot el que es refereix a la criança dels fills però t'explico el nostre cas. Nosaltres tenim un nen encantador, simpàtic i súper espavilat que no va a la llar d'infants, no m'agrada tirar floretes al meu propi fill però t'ho dic pq quan anem al parc o estem amb altres nens, els altres no fan més que el meu ni el meu fill està en un racó del parc o on sigui sense relacionar-se. Basicament està amb mi però quan jo no puc ho combinem amb el papi i l'àvia.
Tant jo com qui ajuden amb el dia a dia del nen estem encantats de fer-ho encara que això signifiqui tenir la casa de potes enlaire, tenir el nen sempre "enganxat", etc però per nosaltres no és cap càrrega si no tot el contrari!! Penso que cada minut que passo amb ell és únic i irrepetible i que és ara quan em necessita, d'aquí a uns anys, sempre ens tindrà, però és llei de vida, farà la seva vida.
El nostre dia a dia és, el matí, esmorzem, fem "les feines de casa" i ell en la mesuara que pot, faig que col.labori o si més no li explico que fem i perquè, juguem una mica, ens arreglem i si cal, sortim a comprar o fer algún encàrrec. Posem música, cantem, ballem, algún dia mirem algún dvd d'en Mic o el cantajocs i a vegades alguna cosa de la teleDinem i ell fa una migdiada d'una hora, jo amb aquest petit espai de temps lliure faig el que puc i a vegades, estic morta, i tb vaig migdiada o simplement panxing. Quan els desperta, beranem i fem activitats vàries: pintura, li deixo remanar el que sigui, anem a passejar i recollim cosetes de la natura o anem a veure animalets (vivim a un poble), anem a veure les àvies i besàvies, a l'hort del tiet i toquem la terra, les plantes o reguem, anem a cursets de natació a l'hivern i ara a l'estiu a la piscina!!! I la última, arrassa amb les maduixes dels maduixers de casa els àvis!!! Anem al parc, a casa els veïnets o ells venen a casa, ens trobem amb altres mamis que tenen nens.
Segur que em deixo alguna cosa, sincerament, penso que a la llar no rebria ni tants estímuls ni tanta dedicació i sobretot, el més important de tot els primers anys, amor, molt d'amor!!! Amb això no vull desmerèixer la tasca que fan les educadores ni vull ofendre a les famílies que no tenen cap altre alternativa. Entenc que a vegades a la vida no pots triar!!!
Més enllà de la nostra opinió abans de triar aquesta opció vam parlar amb diferents professionals de diferents sectors i de diferentes ideologies i moltes ni molt menys progres o hippies o com ni volgueu dir. En primer lloc, ara no ve al cas, però el nostre fill va estar ingressat a l'hospital als pocs dies de néixer, i tots els pediatres van coincidir (i no per el meu fill en concret) que recomanen que els nens com a mínim esperar els 2 anys a portar-los a la llar. El cap d'un mesos vam parlar amb un altre pediatre i ens va dir el mateix i la nostre pediatre tb creu al mateix, a no sé que hi hagi algún problema amb el nen i la llar sigui la solució.
Vam parlar amb una psicòloga, una educadora social i amb vàris educadors (de llars d'infants i de primària), i com he dit, d'estils i maneres de veure la vida totalment diferents i de diferents edats i tots, van coincidir que, si podiem, que fins a P3, a caseta.

Ara faré una cosa que no m'agrada gens però pq vegis que no anar a la llar sigui sinònim de nens rarets o paradets, el nostre és súper sociable i la gent que no ens coneix queden parats de "lo espavilat" que és tinguent en compte que no va a la llar. Personalment aquest comentari em posa a 100 però en fi... Inclús a l'última revisió va deixar a la pediatre impressionada!!!
Una altre cosa positiva, que també penso que hi ha influit la sort, no ha tingut res, de res, només 3 dies de moquets ara fa unes setmanes amb els canvis de temps!!!

Per acabar, només dir, que que jo estic amb la Goga, el dia a dia: el mercat, la ciutat...és la vida real i sobretot, establir vincle amb la família.

Feu el que feu, si ho feu convençuts serà el millor però penseu-ho bé, que només són petits un cop i no hi ha marxa enrera!! Sort!!!

[Alesta]

Ara faré una cosa que no m'agrada gens però pq vegis que no anar a la llar sigui sinònim de nens rarets o paradets

Coi, si els que no hem anat a la llar d'infants fóssim rarets o paradets... la nostra generació seria més tonta que tonta!!!! Em sembla que dels meus amics/gues i coneguts només el 1o el 2% devien anar a la llar... vaja, que potser 1 o 2 hi van anar... la resta començàvem als 3 anyets... o no?

[surtelsol]

Hola!

Jo penso que per prendre aquesta decisió no s'ha d'escoltar el pediatra ja que dins la pediatria hi ha diferens tendències i diferents maneres de pensar i de fer, només has de mirar la gran quantitat de versions sque hi ha en la introducció dels aliments.

També penso que si tens la possibilitat de tenir el teu fill a casa o d'anar a la llar d'infants penso que la decisió ha de venir donada per les necessitats del nen, almenys en el curs escolar P-0 (ja que crec que a P-1 sí que han d'anar a la llar). Com t'han dit per aquí hi ha nens molt moguts o amb una gran necessitat de socialització o amb una gran necessitat de descobrir...amb el que estar-se a casa amb els pares o amb els avis és "tallar-los les ales".

Una abraçada

[entrerius]

per mi la llar és quelcom que està molt be en cas de necessitat.... però indubtablement, amb 6 mesos una atenció individualitzada és el millor que pot tenir la criatura.... tot depèn de la confiança amb la persona que s'hagi de quedar a càrrec d'ell, el nivell d'esforç que li representi, la capacitat per atendre'l en tot moment, la paciència que tingui... en definitiva del tipus de tracte que rebrà la criatura.

[patufa]

Jo tinc 2 fills. La nena va anar a la llar d´infants amb 7 mesos tot i tenir avis. Vam pensar que ells també necessitaven el seu temps. Només hi anava 4 horetes. La nena estava encantada de la vida i no es va fer gens estranya desde el primer dia. Sobre posar-se malalts o no...........la meva filla va faltar 2-3 dies. La veritat no se´m va acudir demanar a la pediatra si la podia dur o no a la llar d´infants. Entenc que era la nostra decisió i crec que va ser correcta. Suposo que hagues estat diferent si hi hagués anat de 9 a 5 però per 3-4 horetes.....per ells és un joc. Al matí a l´escoleta i a la tarda amb els pares, avis, tiets..........a l´hort, al parc o simplement a casa.....

El nen per circumstancies que no venen al cas aquest any s´ha quedat amb l´àvia i la veritat és que té 14 mesos i és esgotador. És súper mogut i trasto. L´any que ve ja està apuntat a l´escoleta i hi anirà de 9 a 1 com la seva germana i a la tarda igual (parc, hort......) . De posar-se malalt...........ni un dia.

Ja veus la meva experiència................però la decisió és vostra. Teva i de la teva parella . Et remarco això perquè a vegades els avis també els sembla que poden opinar amb això de "pobreeeeeets...tan petits!!!!" i les cançonetes de sempre

[martaBCN]

La decisió de la guarderia versus la llar és molt personal, jo et dic la meva opinió en el meu cas.
Jo al meu peque el vaig portar a la llar desde els 5 mesos i la veritat que estic encantada, no volia que fós una càrrega pels avis ells. Per mi ells ja han cuidat dels fills i ara que estan jubilats vull que disfrutin i marxin de viatge sense donar-li cp obligació. Jo estic encantada amb les educadroes del meu fill, el meu peque juga amb els altres nens de classe, ha experimentat amb farina, amb fet cançons, té les reves rutines ben establertes.
I de malalties pensa que abans s'inmunitzarà, el meu no ha faltat molt a la guarde per estar malalt.

Bueno aquesta és la meva opinió, hauries de valorar el que més et convé segons la teva situació.

[minerva2]

Hola, jo vaig portar a la meva gran amb 5 mesos just quan vaig començar a treballar. i a la petita faré igual.
Respecte a les malalties, que vols que et digui depen molt del nen. La meva en tres anys que ha anat a l'escola bressol no agafat mai res, ve un parell de cops un dia i prou.

Jo prefereixo que vagi a l'escola, s'espavilen moltissim, i això que diré ara; sobretot que no ofengui a ningú (no es la meva intenció), vols dir que els avis no tenen una càrrega afegida... Jo he tingut a les meves nenes i no hi depengut de ningú; excepte en casos d'emergencia però les puc contar amb els dits d'una mà.