MOLT despistada

[silviapml]

Hola noies,
Tinc un problema que m'amoïna molt i no sé com solucionar-ho.
Des que he tornat a la feina estic superdespistada. No m'acabo de concentrar en el que faig, corregim una cosa amb la meva cap i li torno a donar la feina a mig fer. El pitjor de tot és que no me n'adono d'aquestes coses fins que no m'ho diu. Intento repassar la feina abans de presentar-la, però no hi ha manera i cada vegada ho faig pitjor. Em moro de vergonya cada vegada que em passa. La meva cap deu pensar que passo de tot i que em passo el dia fent el ronso, però la veritat és que em miro les coses una vegada i mil i no veig les coses. I són errors greus els que comento.
Avui quasi em poso a plorar de la ràbia i la vergonya.
No sé com controlar-ho ni què fer perquè se'm passi.
Vaig anar a la Dra de capçalera i em va fer una analítica. Estic superbé de tot, no tinc anèmia, els anticossos estan perfectament, sucre, colesterol... Des de que vaig parir fa quasi un any, estic com una flor!! Em va dir que era perquè no dormo bé. La meva bitxi es desperta cada dia un parell de cops per fer pit. Me la fico al llit per desvetllar-me el mínim possible, però tot i així continuo sense acabar de descansar del tot.
A alguna li ha passat?
Estic per tornar a la dra i comentar-li de nou.

[silviapml]

Sí, encara li dono. Pensava esperar a veure com passava el primer trimestre de tornada al cole i llavors veure què fem. Vols dir que és per donar el pit? Ostres em deixes morta....
És una mala excusa, oi, per donar-li a la meva cap?

[silviapml]

La dieta cap problema perquè és força equilibrada. Sobre l'esport, vaig amb ella en portanadons i visc en un segon, així que jo crec que entre això i que es mou moltíssim ara, aquesta part la tinc mig coberta.
La part complicada és la de dormir. Des del dia abans de parir que no he dormit una nit sencera (només una nit que ella va estar malaltona). I per molt que el meu company intenti estar al cas per la nit (de vegades me la posa ell al pit si sent que es desperta), normalment em desperto jo també i per poca estona que estigui desperta, ja m'ha trencat la son...
Pfffffff. En això no hi puc fer absolutament res perquè depèn de la meva bitxi...

És cert que penso més en ella que en cap altra cosa ara mateix. Igual que quan em queda un quart d'hora per marxar de la feina ja estic neguitosa perquè tinc unes ganes de pirar i estar amb ella que em moro.

Gràcies per la info i per compartir!!!!
És que em sento fatal a la feina.

[tolinso]

SILVIA, tot aixo que expliques crec que es ben normal!! jo des que soc mami (i de fet ja durant tot l'embaras) no he tornat a rendir igual a la feina, ni tenir la mateixa concentracio, etc.... Jo llegeixo algo i al cap d'1 hora no me'n recordo... dp tinc reunio amb la jefa i li dic si, he llegit un article sobre tal cosa.. i ella em pregunta qualsevol detall (o no tan detall) i soc incapac de retenir-ho... Jo tambe em sento molt malament pero crec que es normal. Les nostres prioritats han canviat i jo em passo mes temps pensant en la Julia i que fer amb ella, etc... que no pas concentrada de veritat en la feina! I si, el no descansar no ajuda gens. Nosaltres encara no dormim nits senceres. Ara normalment ja no hi hem d'anar, pero rondina, somia, te malsons... i clar, ens despertem, minim minim 1 cop (normalment son 2 o 3). Suposo que si tens un nen que dorm des de petito tota la nit, i la teva feina no requereix molta concentracio, les coses son diferents

Anims i no t'amoinis mes del compte! suposo que algun dia serem capaces de tornar-nos a concentrar (o no... jo de fet m'estic plantejant seriosament canviar de feina perque no soc capac de donar tot el que necessitaria donar...)

[silviapml]

Gràcies tolinso pels ànims. Havia llegit sobre el canvi de prioritats, i certament em prenc la feina d'una altra manera, però és que això és ridícul. Em sento tant xapuses a al feina. I jo no soc cap geni, però és que em poso a la pell de la meva cap i em puc imaginar què en pensa de mi.
És tal i com dius: no m'enrecordo de res, m'ha de repetir les coses, ... i clar, tot això ho enredereix tot. A sobre vaig força desborda de feina perquè faig reducció de jornada, però amb les mateixes tasques. I a sobre tinc una companya que quasi no té feina però fa jornada completa i no entenc com no li passen coses a ella, especialment amb el carreron que porto d'inútil total... (ai, marones, perdoneu que em desfogui d'aquesta manera).

tolinso espero que la panxona estigui anant la mar de bé!!

[charito]

Si et dic que el meu cap em va cridar l'atenció perque ja no era la d'abans.... Em va sentar fatal pero es veritat, nomes tinc ganes de fotre el camp com abans millor!

Ah, i jo no dono el pit, pero si em desperto un parell de cops per la nit i no es descansa com abans, tambè et dic que si abans estava angoixada em fotia una pastilleta i a clapar i es clar ara em fa por no sentir el peque amb lo qual res.

Em de fer el que poguem, pero si no donem per mes doncs prou feina tenim no?

[silviapml]

Em de fer el que poguem, pero si no donem per mes doncs prou feina tenim no?

M'imagino com et devies sentir perquè jo em sento així cada vegada que despatxo amb la meva cap. Ara ja la veig i em poso dels nervis.
Cert que arribo fins on puc, el problema és que quasi ni arribo

[ratolineta]

Nenes sembla que parleu de mi mateixa.
És molt frustant, no poder arribar allà on abans arribaves, però es que ara el nostre cervell té el doble de feina que abans ital i com dieu les prioritats han canviat.
Jo també vaig anar al metge de capçalera per aquest motiu i em va comentar que no patís que la memòria no es perd, que l'únic que si no l'entrenem no estem tant àgil però que sempre la podem recuperar. I que el que ens pasa simplement és que no ens concentrem com abans. A mi em va recomanar que em prenguès un parell d'estones per a mi sola a la setmana, per exemple per anar a la piscina. Jo em vaig veure incapaç de fer-ho. És que em ve més de gust estar amb la peque que agafar-me un parell d'hores per a mi. Es veu que per a concentrar-te primer necesites desconcentrar-te.
Jo el que he fet, és aplicar altres tècniques, com ara apuntar-ho tot a l'agenda del mòbil deseguida, abans no em calia apuntar res de res, però ara s'em pasa tot. I a la feina, faig el mateix, em vaig comprar una agenda de paper de les de tota la vida i allí m'apunto qualsevol detall i fins i tot davant del jefe si em diu de fer alguna cosa, li demano paper i llapis i m'ho apunto tot, prefereixo semblar tonta però entregar-li la feina ben feta, que no pas donar-li algo que no ha demanat o bé oblidar-me d'alguna cosa.

Tot i així em fa molta ràbia, cada vegada entenc millor a la meva mare, je je.

Espero haver-te ajudat.

[silviapml]

Ratolineta, faig igual que tu, semblem bessones, també ho apunto tot a casa i a la feina, però tot i així, quedo en ridícul d'una manera.
Avui em sento fatal.
Ho he estat parlant amb el meu company i m'ha dit que és manca de son.

Per cert, com tu no em ve de gust estar sense la bitxi, m'ho passo pipa amb ella!! Però hi ha moments que no tinc més remei i m'ho haig de tornar amb el meu company perquè tot no ho puc fer amb ella.

Bé, a veure com va això.
Gràcies per les vostres experiència, de veritat que significa molt per a mi. Em sentia bitxo raro perquè a la feina hi ha una altra noia que té un crio un mes més petit que la meva però ell dorm tota la nit. I ella ve dient pestes perquè el nano es lleva d'hora (mitja horeta abans de que li soni el despertador). Jo ja no dic res perquè em sento com l'all.

[xica]

Uf... jo vaig tornar a la feina quan la nena tenia 10 mesos i vaig estar tot un any totalment descolocada i fora de lloc. Sempre deia que el meu cos es desplaçava al lloc de treball, però que el meu cap i el meu cor es quedaven a casa i clar... poca cosa hi tenia a fer. Des de que la perque va fer dos anys (ara fa mig any) sembla que torno a processar una mica millor la informació, però ara torno a estar embarassada, així que... em sembla que tornarem a començar!

aix, però encantada de la vida eh??

[glorieta]

ai Silvia! Segur que el no dormir hi té molt a veure, però jo no faig pit i en Pol dorm la nit sencera des de fa mooolt de temps, i ja et dic jo que la concentració no l'he recuperat, jejej!!

Jo ta'anava a dir com la ratolineta. Mira d'apuntar't-ho tot, i si cal fes una llista amb els errors que comets més sovint i abans d'entregar una feina fes una repassada a aquests errors i mira si els has corregit, ... no sé, pensa coses d'aquestes que t'ajudin a millorar encara que semblis "tonta". Com tu has dit millor això que entregar les coses mal fetes, no? Potser ara has de canviar la forma de treballar i no voler fer les coses com les feies abans.

Jo sempre he tingut mala memòria, però ara... ufffff.... puc portar la sabata per al sabater al bolso i arribar a casa tal cual, o deixar la roba de la tintoreria penjada a la porta de sortida i oblidar-me-la. FATAL, FATAL. Des de sempre que al bolso porta una agenda i la miro mil cops al dia per minimitzar això.

No desesperis bonica!

[petazetas]

Noies, res a veure amb el pit. La meva aviat farà 3 anys i estic igual. Se'm passen coses que abans no em passaven ni de broma.
No rendeixo igual, no retinc igual i m'he tornat bastant despistada, i per que ens entenguem, abans em deien la "memòria d'elefant", però ja no sóc la mateixa.

A la feina és un problema, afegit al tema canvi horaris, per descomptat.

[papalloneta]

Aixss, veig que no soc la única!!!!
Jo no dono el pit i el meu nino dorm força be, però no m'assemblo en res a la que era abans....
A part de que abans feia mil hores cada dia i ara soc de les que 5 minuts abans de marxar ja estic a punt per sortir pitant, la meva memòria i la meva capacitat de concentració ha disminuit moltissim!!!
I mira que ho intento, eh??? Intento ser com abans, pq els meus caps no em diguin res, però em costa moltíssim, les hores que passo a la feina estic super estressada....
Ja se que no és cap consol, però em recomforta veure que no son la única en aquesta situació.....

[silviapml]

Marones, què bé que us he fet la consulta!!!!
Veig que és cosa de la maternitat.
Ho he consultat amb una doula amb qui faig teràpia i m'ha contestat que el postpart dura al voltant dels dos anys, que és el temps que cal per a fer-se a la maternitat. Hi han moooooolts canvis físics, emocionals i mentals i hi ha tot un canvi de prioritats com expliqueu. Bé, què us haig d'explicar, oi?
Jo també marxo a la feina, però el cap (i el cor) el tinc amb la bitxi. I em fa una mica de vergonya explicar aquestes coses perquè tinc reducció de jornada.
Avui he parlat amb una compi de la feina que va ser mare un mes més tard que jo i m'ha dit que tenim una idea idealitzada de la maternitat. Sembla que tot hagi de ser preciós, però la realitat és que per molt que estimem als nostres bitxets, és molt dur.
Jo crec que el problema és com està muntada la societat, que no està feta per a mares
Molt bona idea això d'apuntar els errors i repassar-los abans d'entregar la feina. Certament només em puc refiar del que apunto perquè de la meva memòria....
De nou, moltíssimes gràcies!!

[papalloneta]

Dos anys???? Aiiii mare, jo no se si aguantaré dos anys aixi!!!
No us dona la sensació de que aneu tot el dia amb la llengua fora, sense temps de res??? I mira que jo tinc ajuda per fer les feines de casa, però tot i així sempre vaig de bòlid i amb la sensació que no faig be cap cosa (ni la part laboral ni la part maternal...)

[silviapml]

papalloneta a mi em consolava que ja anava per la meitat
Sí, vaig tooot el dia amb la llengua fora. Jo torno a tenir ajuda a casa i pel matí el pare de la bitxi s'encarrega d'ella. Però igualment haig d'estar pendent de què hi ha a la nevera, a la despensa, què dinarem, què soparem, si hem de fer una cosa o una altra, dels horaris del meu company per poder coordinar les coses que hem de fer els dos... A sobre haig de fer bé la feina
Comprenc tant bé a la meva mare ara!!! Era una supermami!

[llumer]

ui Silvia, Jo sempre dic que quan em quedo embarassada perdo una neurona, i tardo més d'un any despres de parir en recuperar-la (que coincideix aprox amb la lactancia...)
Jo de normal tinc MOLTA memoria, pero embarassada soc capaç d'estar parlant i oblidar el que anava a dir!!!

[miricr]

Hola guapis!!

Estic com vosaltres! Entre que la nena no dorm tota la nit, i la meva feina exigeix molta concentració que no tinc.. M'ha passat com a tu, Silviapml, que la meva jefa m'ha renyat varies vegades des de que he tornat, i ja només al mes d'haver tornat em va fer dubtar de les meves capacitats, però bé allò hem va fer activar-me, però abans d'anar-me'n de vacances, un altre error, que en els informes repetia vocabulari, i que no tenia la qualitat que es requereix...
Bé, fem el que podem, i espero que poc a poc ens anem centrant... I espero que això sigui per lo poc que dormo, que a sobre de dia tampoc recupero la son!

[silviapml]

Hola guapis!!

Estic com vosaltres! Entre que la nena no dorm tota la nit, i la meva feina exigeix molta concentració que no tinc.. M'ha passat com a tu, Silviapml, que la meva jefa m'ha renyat varies vegades des de que he tornat, i ja només al mes d'haver tornat em va fer dubtar de les meves capacitats, però bé allò hem va fer activar-me, però abans d'anar-me'n de vacances, un altre error, que en els informes repetia vocabulari, i que no tenia la qualitat que es requereix...
Bé, fem el que podem, i espero que poc a poc ens anem centrant... I espero que això sigui per lo poc que dormo, que a sobre de dia tampoc recupero la son!

Hola bonica!!!

Veig que estem igual, compartim mes i despiste

Avui la meva cap m'ha dit d'anar a esmorzar algun dia de la setmana vinent i suposo que traurà el tema

Ahir vaig anar a la doula i tot i que vam parlar d'altres coses, vam comentar un momentet això. Em va dir que per sobre de tot no dubtés de mi mateixa. Que el primer any succeïxen tots els canvis que s'han d'assumir i que el segon any és per assentar-ho tot. Que em prengués la feina amb calma i que arribo fins on arribo i que segur que no soc incompetent.

De moment en vaig apuntant tot com heu suggerit i vaig trampejant com puc.

Us agraeixo molt els vostres consells!!

[silviapml]

Jo de moment sembla que vaig petar i estic de baixa amb vertigen des de fa un mes i mig. Parlant amb la dra de capçalera em va dir que podria ser un cúmul de coses, entre d'altres dormir poc i anar cansada des de fa un any. A banda de la medicació habitual pel vertigen, esperar a veure si es passa i les proves que m'han fet, m'ha recomanat descansar tant com pugui.
He aprofitat també les estones que em trobo una mica millor per buscar per internet tècniques per ajudar-me a organitzar-me millor quan torni a la feina.