Angoixa de separació

silvia · EntradaAutor: **silvia** » dl. des. 04, 2006 8:28 pm

M'he estat informant sobre el tema, diuen que al voltant dels 8 mesos, coincidint amb l'inici del gateig, els nadons comencen a intuir que són personetes individuals, separades de la mare, s'adonen que s'hi poden allunyar, són curiosos i això els emociona, són més "independents", però al mateix temps s'angoixen. Passen fases com aquesta amb cada canvi, com quan comencen a caminar. Llavors es tornen més "exigents" i et reclamen constantment, dia i nit, tenen por, senten que la seva relació amb la mami perilla.
Fins aquí la teoria, i la pràctica? Alguna mami ho ha viscut, millor dir sobreviscut...?

Sibil·la · EntradaAutor: **Sibil·la** » dl. des. 04, 2006 9:11 pm

silvia, jo també només ho he llegit :-:)

a veure què diuen les experimentades... ?-)

Anni · EntradaAutor: **Anni** » dt. des. 05, 2006 10:31 am

Silvia em sembla molt interessant això que has llegit... i es ben veritat. L'Oriol ara te 9 mesos recent fets i sempre ha estat un nen molt sociable però des de fa unes setmanes noto que vol estar molt mes amb mi, quan el deixo a la guarderia no vol anar amb la profe.... Ah!! i també s'aha tornat mes llest que la gana per que quan anem a casa els meus pares sempre vol anar amb el meu pare pq es el que li fa mes tonteries i el fa riure molt. Es sorprenent com canvien els nens en poc temps!!!!

nuna · EntradaAutor: **nuna** » dt. des. 05, 2006 5:38 pm

si, es veritat...
es fascinant, perque volen ser independents pero alhora tenen por d'aquesta independencia i necessiten estar molt segurs de que estem alla.

jo ho he viscut amb els infants a l'escola bressol, ja veurem que em passa quan l'aina hi arribi...

el que us puc dir es que a vegades hi ha nens que RECLAMEN MOLT i pot ser una mica asfixiant, pero que cal tenir paciencia i buscar maneres que ell se senti segur i que nosaltres puguem "bellugar-nos i respirar", pero no deixar-lo en la seva angoixa, sino, encara reclamen mes.

per exemple: parlar-los molt, quan ens allunyem d'alla on son, que sentin la nostra veu; a vegades, necessiten estar constantment en contacte amb nosaltres, deixar-los passejar agafats d'una cama nostra; posar-los de manera que ens vegin mentre juguen sols....

Pero sobretot, sobretot, tenir en compte que ES UN PROCES NORMAL, pero per aixo banalitzar-lo: per ells, quan desapareixem, ES EL DRAMA, un DRAMA REAL. Per tant, tampoc cal exagerar, pero prendre seriosament la seva angoixa i ajudar-lo a comprendre que nomes desapareixem del seu camp visual, o per una estona, o unes hores, pero que tornem...i mai, MAI, amenaçar amb "mira que et deixo sol" i histories d'aquest tipus !!!!

nuna · EntradaAutor: **nuna** » dt. des. 05, 2006 5:39 pm

rectifico una frase:

"ES UN PROCES NORMAL, pero no per aixo banalitzar-ho"

Antònia · EntradaAutor: **Antònia** » dt. des. 05, 2006 6:53 pm

Jo no som mamà experimentada, però sí puc dir que ara ho estam experimentant, no sé si dir "patint" perquè a vegades és esgotador. N'Aina té "mamitis", però és que només vol estar amb mi, fins i tot el meu home s'està posant gelós. Resulta que fa unes setmanes va tenir bronquiolitis i a més li van sortir les dues dents d'abaix (encara no havien sortit), va estar una setmana sense anar a l'escoleta, i quan va tornar-hi va plorar dos dies. Jo sabia que era normal, dies sense anar-hi, el mal de les dents... però un d'aquests dies que vaig anar-la a cercar se'm va ocórrer agafar una nina que jugava pel terra i s'agafava a les meves cames per posar-se dreta, com es va posar, estava en braços de la seva cuidadora (a qui coneix bé i n'està molt d'ella) i va posar-se a plorar com una loca, estava gelosa! Ara a l'escoleta torna estar com sempre, jugant, riallera... però quan em veu no vol veure ningú més, si jo no som a casa sembla que no s'enrecorda de mi i pot estar amb son pare tranquil·lament, jugant... però quan arrib a casa ja no me la puc desenganxar, si vaig a la cuina, plora i crida, si la tenc en braços i la deix asseguda, igual, encara que em quedi al seu costat. No la deix plorant, la tenc a sobre una estona fins que es consola i després intent fer-li entendre que no la puc tenir en braços tot el temps, que em fa mal l'esquena, que tenc coses a fer, que ella pot venir amb mi, seure a la seva cadireta i mirar el que faig, ja sé que és molt petita però li vaig explicant el que passa i a vegades funciona, sembla que entèn el que li dic i es queda tranquil·la. Resumint, sí que passen per aquesta època, així que haurem de veure la part positiva i aprofitar, pensar que quan siguin més grans no sempre voldran estar amb noltros.

silvia · EntradaAutor: **silvia** » dt. des. 05, 2006 7:10 pm

Uf! M'he tret un pes de sobre, veig que a totes ens van passant les mateixes coses... El Gerard sempre ha estat així des que va nèixer vaja, però ara és una passada, i si ja és esgotador ara ho és molt més. Com que fa 8 mesos que em passo el dia cantant, explicant-li tot el que faig, portant-lo a coll molta estona, sent sempre molt a prop seu perquè em pugui veure..., doncs ja hi estic acostumada xx:-D

Però si abans podia compartir tot això amb el papi i la iaia, ara només accepta el papi, xx0.0x>
A la iaia no la veu cada dia ara que el papi ha estat de vacances i es pot fer càrrec d'ell, suposo que serà per això
Es per tornar-se boja xx;-.)

silvia · EntradaAutor: **silvia** » dt. gen. 02, 2007 12:48 pm

La cosa no millora, té molta MAMITIS. Només jo el puc adomir, banyar, canviar, jugar... El cas és que quan no em veu accepta a tothom però sí em veu ja hi som, bé cap a mi gatejant i ploriquejant a la vegada i se'm llença a sobre xx0.0x> Per fer coses m'he de tancar a l'habitació.

cranc29 · EntradaAutor: **cranc29** » dt. gen. 02, 2007 5:19 pm

Hola a tothom!!I feliç any noooouuu!! wikiwiki::-)
Donç la angoixa de separació la tinc jo!!Avui s´ha m´ha acaba la baixa de maternitat!! Tindre que incorporar- me al món laboral, no hi ha dret !!No té ni quatre mesos encara!!
He plegat de la feina que estava perque el horari era molt dolent(plegava a les 10 de la nit)però tinc que espavilar- me i buscar-me alguna cosa aviat .
No es just , només pensar que el tinc que deixar em possu malalta, es tant petitooo, ahiii quina pena que em fá, en fi suposu que ens passa a totes però no es just que la maternitat duri només 16 setmanes!! :-((

Mònika · EntradaAutor: **Mònika** » dc. gen. 03, 2007 10:37 pm

CRANC!!! SI QUE ÉS UN BONA ME!!! JO PORTO UN MES TREBALLANT I SORT QUE NOMÉS FAIG MITJA JORNADA!!! ESPERO QUE TROBIS UNA FEINA QUE ET PERMETI PASSAR MOLT DE TEMPS AMB EL JOEL, PERÒ JA SAPS QUE NO ENS POSEN GAIRES FACILITATS A LES MARES TREBALLADORES!

silvia · EntradaAutor: **silvia** » dj. gen. 04, 2007 4:15 pm

És cert cranc, suposo que ell té molta necessitat de mi però no sé si més o menys que jo d'ell.
Ara he estat de vacances i el dilluns vinent torno a treballar, tinc sort perquè treballo mitja jornada i puc estar molt de temps amb ell... Sort

Anni · EntradaAutor: **Anni** » dv. gen. 05, 2007 8:53 am

Silvia!!! Acabo de llegir aquest post d'angoixa de separacio" i m'he sentit tant identificada!!!! L'Oriol també te molta "mamitis"... es ben be el que tu dius....si hi soc jo només vol que li faci jo les coses, el banyi li doni el sopar el posi a dormir.... en canvi si jo desapareixo no te cap problema amb ningu..... A mi em sap greu pel meu marit pq se que s'ho està passant malament, ja que ell pensa que com que soc jo la que em passo mes estona amb el nen, es per això que no vol anar amb el seu pare....En fi, ara jo estic treballant i el meu marit de vacances o sigui que s'han passat tota la setmana junts i crec que els ha anat be a tots dos!!!!

meritxell · EntradaAutor: **meritxell** » dv. feb. 16, 2007 8:54 am

El meu ja l'ha passada aquesta primera angoixa, i és cert que et reclamen més i més, però com més cas els fas, com més els tens en braços i com més mimos els dónes, més aviat els passa l'angoixa perquè es van sentint segurs. Ara aviat em tocarà passar l'angoixa dels 12 mesos que coincideix amb l'inici de la marxa, és a dir quan comencen a caminar, i ell fa una setmana que ha començat és a dir que em temo que s'apropa una bona tempesta, he he.
Per cert, hi ha alguna mama en aquest fòrum que tingui un bebè del de la meva edat o més gran per a preguntar-li els meus dubtes???

meritxell · EntradaAutor: **meritxell** » dv. feb. 16, 2007 8:56 am

Ai, Anni veig que el teu i el meu es porten una setmana, mira ja tinc a qui preguntar-li cosetes.

Anni · EntradaAutor: **Anni** » dv. feb. 16, 2007 9:40 am

Doncs si meritxell, es porten ben poquet... l'Oriol va neixer el 2 de març i el teu??

Visitant · EntradaAutor: **Visitant** » dv. feb. 16, 2007 1:34 pm

Doncs la Clàudia crec que s'està adelantant!!!!!!!! No em puc ni girar que ja està bramant, l'agafa algú en braços i si estic al costat se'm llença a sobre, està a la catifa i m'agafa els camals dels pantalons per mirar d'aixecar-se i que l'agafi.... uffff quin estrés!!!!
Com ho vau portar vosaltres? És que no puc fer res, ni anar al lavabo!!! Tot és un drama!!!! I de vegades m'esgota....i em sento culpable

Anni · EntradaAutor: **Anni** » dv. feb. 16, 2007 2:16 pm

Es que les nenes normalment fan les coses abans que els nens..o sigui que ja pot ser que la Clàudia estigui passant per això.....Mica en mica es va superant però també son més conscients de qui es la mama i això és molt gratificant i al mateix temps estressant. L'Oriol és un nen molt sociable, sempre va amb tothom (be, amb tothom que coneix..) però a mi... ni perdre'm de vista!!!!!!!!!!Però buenu suposo que mica en mica van entenent les coses.... ara ja s'entreté ell solet durant més estona, quan el porto a la guarde ja no plora.....però quan s'acaba una etapa en comença una altra i ara que s'entreté solet no el puc deixar ni un moment pq no te por de res, si vol una cosa si llença de cap, s'arrossega per terra fins que troba un punt d'apoyo per posar-se dret .....aiiii!!!!!!!!!!!! :-)(-:

Visitant · EntradaAutor: **Visitant** » dv. feb. 16, 2007 2:23 pm

ANNI,
I TÚ QUÈ FEIES QUAN ESTAVA AIXÍ COM LA CLÀUDIA ARA? ÉS QUE JA ET DIC, NI GIRAR-ME!
LA DEIXO PLORAR? ME L'EMPORTO? PERÒ HAIG DE CUINAR, O DUTXAR-ME, O NETEJAR...I AMB ELLA EN BRAÇOS COMENÇA A SER FÍSICAMENT COMPLICAT!!!

Sibil·la · EntradaAutor: **Sibil·la** » dv. feb. 16, 2007 3:32 pm

jo vaig notar una pujada de mimitos i braços quan va estar malaltona
i sí, les nenes solen anar més avançadotes

patufa, jo quan em dutxo, des que va néixer que la poso a la gandula davant la dutxa (no sé com es fa quan ja no hi càpiga); i mentre em vesteixo tbe està a la gandula allà davant meu.

ara, mentre cuino la poso a la trona i dins la cuina amb mi

no sé, mira d'agafar-la sempre que puguis però sinó, haurà de plorar una mica, no? és el que em passa quan haig d'anar corrents al lavabo. Si no hi ha més remei...
com ho portes? k tal ak nit?

ànims

Anni · EntradaAutor: **Anni** » dv. feb. 16, 2007 4:19 pm

Jo faig com la Sibil·la, me l'enduc a tot arreu però l'assec o be a la gandula o a la trona i si plora o es queixa una mica, sincerament el deixo que es queixi una miqueta però sempre davant meu, al cap d'una estona (mes o menys llarga) deixa de plorar.....
Lo de dutxar-nos amb els nostres bebes al davant em sembla que es molt habitual!!!! Ma mare ja ho feia amb mi!!!!!!
Anims patufa!!! ja veuras com mica en mica la Clàudia apren a entretenir-se sola i tu et veuràs una miiiiiiiiiiiiiiiiica més lliure!!!!!!