agoviada...

[llumimar]

Hola mamis! estic una mica desesperada... tinc una nena de 3 mesos i de dia sembla ideal, fa migdiada tan al matí com a la tarda de 2 horetes més o menys, cadascuna però només ho fa si està al portanadons i el detall és que jo visc en una zona residencial, vol dir que si vull anar a comprar, fer el volt o el que sigui, he d'agafar el cotxe i per tant, no la puc portar a sobre. A ella no li agrada gens anar en cotxe: l'he dut al cotxet, al maxicosi, més i menys abrigada, amb música, etc, etc, ho he provat tooot! El tema és que clar, ella per estar bé i fer migdiada tranquilament necessita estar al portanadons i no sortir-ne i menys anar en cotxe! Però clar, això es tradueix en que l'únic que faig és passejar per el barri i n'estic agoviada. Tinc ganes de voltar una mica, fer vida més o menys normal, sortir. No se com fer-ho pq si faig el que vull vol dir que la porto xisclant al cotxe des del segon 1 i sense dormir i queixant-se al cotxet: pateix ella i pateixo jo!! Algun consell??? gràcies!!

[cristina1671]

Hola llumimar,

jo no tinc cap consell per donar-te, només solidaritzar-me amb tu, perquè els meus dos fills eren (són) uns addictes a anar en motxil·leta, en braços... res de cotxet!
Amb el meu primer fill també m'agobiava i patia molt quan el sentia plorar. Poc a poc, vam anar adaptant-nos els dos (quan et noti a tu tranquil·la, segurament ella també es tranquil·litzarà). Si ara de moment només pots passejar per barri amb ella, doncs intenta gaudir d'això si pots. Ja sé que això que et diré no serveix de gaire ara mateix, però t'asseguro que amb el temps, a mida que es fan més grandets vas tenint més possibilitats de fer una mica més de vida semblant a la que feies abans.

Molts ànims!!!

[laura_28]

jo al meu fill va plora tant al cotxe com al cotxet fins que el vaig gira per mirar al carrer, tenia uns 5 mesos.....tampoc no se si et serveix d'ajuda......

molts ànims!!

[emanens]

La meva és al revés en el tema de portanadons no va voler-ne saber mai res, ella és molt moguda i no s'hi trobava bé. Els primers mesos tambe em trobava que quan la portava al maxicosi i havia de agafar el cotxe es posava a plorar al trajecte i jo em posava molt nerviosa perque no hi podia fer res,estava conduint. Algun cop havia hagut de parar pensant que tenia alguna cosa i res,,simplement no li debia agradar i ja esta. PAciencia..son criatures i al final s'hi acostumaran...al cap de uns mesos cada dia plorava una miqueta menys i s'acaben adaptant al que sigui.

[Sesita]

Bones!!

Només volía donar-te ànims... la veritat és que amb això dels cotxes i els nens, cada nen es un món!
Nosaltres ho vam patir molt amb el primer fill i va fer el canvi quan el vam poder girar, cap als 9 mesos. Recordo una época força agobiant, perquè només podía agafar el cotxe si anava acompanyada, si havía d'anar sola, prefería quedar-me a casa i al poble, per així estalviar-me l'angoixa. Si estàs en una zona residencial, se't complica una mica, però tingues molta paciència. Ja veuràs que qualsevol dia fa el canvi i ja hauràs passat una altra etapa.
Mentrestant, pots provar d'agafar el cotxe a l'hora de les migdiades. Provar de possar-li alguna joguina tipus musical que pugui agafar... la meva germana amb la meva neboda, l'hi havía de possar l'Ipad amb el pocoyó!! tot i així tampoc era una garantía de que la nena no plorés.

Una abraçada i ànims!!

[ninoneta]

Amb la meva filla ho vaig patir molt això del cotxe, si s'adormia genial, però sinó... uf, era horrible, tot el viatge plorant ella, i jo gairebé... a mi em passava com a tu, que havia d'agafar el cotxe per gairebé tot, així que vaig limitar les vegades que agafava el cotxe, intentava passejar pel barri i que la gent ens vingués a veure a casa. Al principi agobia ua mica, però és una temporada... La cosa va millorar quan li vam canviar la cadireta per mirar endavant, quan tenia 9 mesos, però alguna vegada també plorava si no podia agafar el son... Quan va fer l'any, més o menys, va canviar, ara es distreu més amb les joguines, els contes, mirant per la finestra... Ànims i molta paciència, que al final s'hi acaben acostumant!

[llumimar]

Moltissimes gracies a totes pel vostre suport, de veritat k ho necessito... Merciii!! Un peton ben gros i bones festes!!