Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
Hola mares gràcies per ser tan actives en aquest forum, així ens ajudem a distància! Us volia preguntar, a les que no treballeu fora de casa, com us organitzeu el dia per tenir una referència de com vaig jo.
La nostra nena té ara 10 mesos i si podem aguantar potser mirem de no treballar jo i estalviar-nos la llar d'infants, potser no podrà ser fins als 3 anys però com a mínim fins als 2 i picu..si podem. Donant el pit és molt millor no treballar ja que d'aquesta manera pot mamar sempre que vol.. ara estem com fusionades, no ens separem gairebé mai, ni per dormir que dorm al llit gròs i crec que està aprenent de veritat a dormir de nit,encara que hi ha dies de tot i d'aquesta manera ella descansa millor,aprèn a dormir i el pare no es desperta gens i pot descansar. Sigui o no pel fet de passar les 24h del dia juntes, és una nena molt feliç, plora poquíssim, tracta als nadons amb molta delicadesa i és alegre i molt sociable.
Però de vegades el dia es fa llarg i difícil per a mi, no pel fet de tenir la nena ja que això és lo millor, passar les hores al seu costat, jugant..bressolant-la perquè s'adormi..(encara que sovint ho faci esgotada també és un plaer veure-la com es va adormint amb la cançoneta i als meus braços), passejant pels camins de carro dels voltants descobrint cada dia noves coses com ara els ocells,la pedra,saludant els gossos i els gats si es deixen veure,mirant els arbres..i poca cosa més als voltants de casa perquè no hi ha res més jajaja, o anar al poble a fer el passeig aviam si aguanta el trajecte en cotxe fins allà, impossible mirar d'arribar a la ciutat sola amb ella perquè no suporta el cotxe, gairebé 45 minuts i després s'ha de tornar.. Total, que viure al camp és molt bonic :)) Però et mores de fàstic i et quedes aïllat... i les tasques domèstiques del dia a dia es fan més difícils.
El que us volia preguntar independentment d'on viviu, és que COM US ORGANITZEU AMB LES TASQUES DOMÈSTIQUES I AMB ELS JOCS I LES PASSEJADES amb els vostres fills, diem-ne que ara la nostra "feina" és cuidar els nens, com ho encareu? Teniu ajuda? O donat que no heu d'anar a treballar ja no us cal? QUin paper fa el pare, col.labora gaire amb les tasques i amb els nens o fa poca cosa perquè no té temps? I els "avis", us ajuden de veritat? O venen només a deixar caure la baba amb els petits mentre vosaltres feu la feina, neteja,menjar,etc amb la llengua a fora? Què feu i què no feu,..fins on arribeu vosaltres i QUÈ US AJUDEN A FER el dia a dia, venen pares,sogres,teniu algú que vé a fer la neteja, o teniu la casa feta un nyap i bruta i la netegeu quan podeu, com us ho munteu?
A casa jo puc fer: el meu esmorzar i de vegades amb prou feines, plegar i guardar una mica de roba mentres la nena ha fet un petit son, en fa dos durant el matí i després la migdiada i un son més a la tarda (per tant l'estona d'adormir-la.. que depenent del dia pot ser d'entre 10-20 o 30' de passeig i tal per cada son, anar al wc mentre la poso a la ganduleta però dutxar-me ja és bastant impossible (alguna vegada si que ho he fet), faig el dinar quan arriba el pare (arriba a les 16h més o menys) i mentre juga amb la nena rento plats del sopar d'ahir i del dinar, després nena menjar...nena mamar...adormir-la... plego roba acumulada,potser escombro menjador i cuina si em dóna temps, altre vegada nena...... anem a fer un petit passeig amb ella, potser em puc dutxar,però mai em dóna temps de pentinar-me,banyar-la...mamar...fer el sopar o ell o jo,depèn de si la nena em reclama o no, i adormir-la altre vegada..que és quan més li costa! Quan finalment s'adorm,sopo jo a correcuita perquè es tornarà a despertar al cap de mitja hora o tres quarts més o menys i tornar-la a adormir..llabors puc anar al wc i amb sort a dormir..si no és molt tard és el moment de mirar el correu i escriure quatre tonteries al face si no haig de fer alguna tasca més urgent de la llar, rentar plats no que mab el soroll es desperta, són les 23h o les 23.30h. La veritat és que hi ha dies que no he pogut ni fer les meves necessitats com ara pentinar-me,dutxar-me...no en parlem doncs de llegir una mica un llibre, fer exercicis de recuperació postural o reposar al sofà mirant una mica la tv, ja ho sé que les meves estones d'oci ja són els de la petita i de fet ric i m'ho passo prou, però el pare, tot i anant a treballar i ser pare sempre troba temps per llegir,mirar la tv i tots els partits de furborl :( jejeje, dutxar-se...mirar el facebook,el correu,etc etc. Penso que és normal en el nostre cas tal i com ho tenim muntat però voldria saber altres situacions i maneres de fer..
Avui és un super extra perquè és dissabte i mentre la nena està jugant amb el pare jo he pogut mirar una mica el correu etc.
COM US AJUDEN ELS PARES I ELS SOGRES, és a dir els avis? A nosaltres quan venen es passen les hores jugant amb la nena i ens porten coses pel rebost i algun caldo o llegums fets que agraïm molt!!Un menjar que no haurem de cuinar.,iuuuuuuuuuju.
Bé, ja ho he dit..viure al camp és ""molt bonic"" però et falta gent amb qui comentar i comparar-te, gràcies per respondre i molt bon cap de setmana a totes i aa tots!
La nostra nena té ara 10 mesos i si podem aguantar potser mirem de no treballar jo i estalviar-nos la llar d'infants, potser no podrà ser fins als 3 anys però com a mínim fins als 2 i picu..si podem. Donant el pit és molt millor no treballar ja que d'aquesta manera pot mamar sempre que vol.. ara estem com fusionades, no ens separem gairebé mai, ni per dormir que dorm al llit gròs i crec que està aprenent de veritat a dormir de nit,encara que hi ha dies de tot i d'aquesta manera ella descansa millor,aprèn a dormir i el pare no es desperta gens i pot descansar. Sigui o no pel fet de passar les 24h del dia juntes, és una nena molt feliç, plora poquíssim, tracta als nadons amb molta delicadesa i és alegre i molt sociable.
Però de vegades el dia es fa llarg i difícil per a mi, no pel fet de tenir la nena ja que això és lo millor, passar les hores al seu costat, jugant..bressolant-la perquè s'adormi..(encara que sovint ho faci esgotada també és un plaer veure-la com es va adormint amb la cançoneta i als meus braços), passejant pels camins de carro dels voltants descobrint cada dia noves coses com ara els ocells,la pedra,saludant els gossos i els gats si es deixen veure,mirant els arbres..i poca cosa més als voltants de casa perquè no hi ha res més jajaja, o anar al poble a fer el passeig aviam si aguanta el trajecte en cotxe fins allà, impossible mirar d'arribar a la ciutat sola amb ella perquè no suporta el cotxe, gairebé 45 minuts i després s'ha de tornar.. Total, que viure al camp és molt bonic :)) Però et mores de fàstic i et quedes aïllat... i les tasques domèstiques del dia a dia es fan més difícils.
El que us volia preguntar independentment d'on viviu, és que COM US ORGANITZEU AMB LES TASQUES DOMÈSTIQUES I AMB ELS JOCS I LES PASSEJADES amb els vostres fills, diem-ne que ara la nostra "feina" és cuidar els nens, com ho encareu? Teniu ajuda? O donat que no heu d'anar a treballar ja no us cal? QUin paper fa el pare, col.labora gaire amb les tasques i amb els nens o fa poca cosa perquè no té temps? I els "avis", us ajuden de veritat? O venen només a deixar caure la baba amb els petits mentre vosaltres feu la feina, neteja,menjar,etc amb la llengua a fora? Què feu i què no feu,..fins on arribeu vosaltres i QUÈ US AJUDEN A FER el dia a dia, venen pares,sogres,teniu algú que vé a fer la neteja, o teniu la casa feta un nyap i bruta i la netegeu quan podeu, com us ho munteu?
A casa jo puc fer: el meu esmorzar i de vegades amb prou feines, plegar i guardar una mica de roba mentres la nena ha fet un petit son, en fa dos durant el matí i després la migdiada i un son més a la tarda (per tant l'estona d'adormir-la.. que depenent del dia pot ser d'entre 10-20 o 30' de passeig i tal per cada son, anar al wc mentre la poso a la ganduleta però dutxar-me ja és bastant impossible (alguna vegada si que ho he fet), faig el dinar quan arriba el pare (arriba a les 16h més o menys) i mentre juga amb la nena rento plats del sopar d'ahir i del dinar, després nena menjar...nena mamar...adormir-la... plego roba acumulada,potser escombro menjador i cuina si em dóna temps, altre vegada nena...... anem a fer un petit passeig amb ella, potser em puc dutxar,però mai em dóna temps de pentinar-me,banyar-la...mamar...fer el sopar o ell o jo,depèn de si la nena em reclama o no, i adormir-la altre vegada..que és quan més li costa! Quan finalment s'adorm,sopo jo a correcuita perquè es tornarà a despertar al cap de mitja hora o tres quarts més o menys i tornar-la a adormir..llabors puc anar al wc i amb sort a dormir..si no és molt tard és el moment de mirar el correu i escriure quatre tonteries al face si no haig de fer alguna tasca més urgent de la llar, rentar plats no que mab el soroll es desperta, són les 23h o les 23.30h. La veritat és que hi ha dies que no he pogut ni fer les meves necessitats com ara pentinar-me,dutxar-me...no en parlem doncs de llegir una mica un llibre, fer exercicis de recuperació postural o reposar al sofà mirant una mica la tv, ja ho sé que les meves estones d'oci ja són els de la petita i de fet ric i m'ho passo prou, però el pare, tot i anant a treballar i ser pare sempre troba temps per llegir,mirar la tv i tots els partits de furborl :( jejeje, dutxar-se...mirar el facebook,el correu,etc etc. Penso que és normal en el nostre cas tal i com ho tenim muntat però voldria saber altres situacions i maneres de fer..
Avui és un super extra perquè és dissabte i mentre la nena està jugant amb el pare jo he pogut mirar una mica el correu etc.
COM US AJUDEN ELS PARES I ELS SOGRES, és a dir els avis? A nosaltres quan venen es passen les hores jugant amb la nena i ens porten coses pel rebost i algun caldo o llegums fets que agraïm molt!!Un menjar que no haurem de cuinar.,iuuuuuuuuuju.
Bé, ja ho he dit..viure al camp és ""molt bonic"" però et falta gent amb qui comentar i comparar-te, gràcies per respondre i molt bon cap de setmana a totes i aa tots!
remença l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. feb. 04, 2012 3:22 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
Aixó depèn de cada família i de la seva organització interna. No cal que et comparis amb les altres, perquè si a unes els hi va bé una cosa, en d'altres no.
En tot cas, jo no et puc ajudar gaire, ja que als 5 mesos de la nena ja vaig començar a treballar a mitja jornada i mentrestant la nena estava amb la meva mare i no la vaig portar a la llar fins als 18 mesos. Encara que no fes LM, la nena era molt dependent de mi. Però recordo que podia fer moltes més coses (feines de la llar, vull dir) de les que comentes. Potser aquesta rutina d'anar a treballar, feia que m'organitzés més. Aquest "ordre" a mi m'anava bé, ja que tenia una "rutina" establerta que m'obligava a tenir les coses a lloc. Al anar a treballar, representava que havia de tenir el dinar de la nena i del meu preparat (el meu marit marxava molt d'hora pel matí i no tornava fins a les 8 del vespre, per tant estava jo sola amb la nena pràcticament tot el dia), la roba neta i preparada, dutxada i vestida (mooooltes vegades m'havia dutxat amb la nena sentada a la trona al davant de la dutxa). Quan dormia la migdiada aprofitava per planxar, plegar roba, escombrar, passar l'aspirador, ... quan es despertava, berenar i passeig. Quan el meu marit arribava al vespre s'encarregava de la nena mentre jo podia fer alguna cosa d'oci (com llegir, mirar per internet, contestar correus, estudiar,...). I es clar, que hi havien coses que quedaven per fer, però si no és molt urgent, es deixa pel cap de setmana.
No t'estic dient que no et quedis a casa, no em malinterpretis, respecto molt les dones que es poden permetre quedar-se a casa cuidant dels fills, ho trobo molt bonic i si jo pogués també ho faria. Però potser necessites crear-te unes rutines a casa que et permeti fes més coses sense desatendre a la teva nena. Has pensat a fer servir portanadons per fer alguna feina de llar?
Mai he tingut dona de fer feines i els meus pares m'han ajudat quan la nena està malalta i la meva sogra de tant en tant porta algun plat cuinat o caldo, que va de conya.
Ja veus, cada casa s'organitza com pot.
En tot cas, jo no et puc ajudar gaire, ja que als 5 mesos de la nena ja vaig començar a treballar a mitja jornada i mentrestant la nena estava amb la meva mare i no la vaig portar a la llar fins als 18 mesos. Encara que no fes LM, la nena era molt dependent de mi. Però recordo que podia fer moltes més coses (feines de la llar, vull dir) de les que comentes. Potser aquesta rutina d'anar a treballar, feia que m'organitzés més. Aquest "ordre" a mi m'anava bé, ja que tenia una "rutina" establerta que m'obligava a tenir les coses a lloc. Al anar a treballar, representava que havia de tenir el dinar de la nena i del meu preparat (el meu marit marxava molt d'hora pel matí i no tornava fins a les 8 del vespre, per tant estava jo sola amb la nena pràcticament tot el dia), la roba neta i preparada, dutxada i vestida (mooooltes vegades m'havia dutxat amb la nena sentada a la trona al davant de la dutxa). Quan dormia la migdiada aprofitava per planxar, plegar roba, escombrar, passar l'aspirador, ... quan es despertava, berenar i passeig. Quan el meu marit arribava al vespre s'encarregava de la nena mentre jo podia fer alguna cosa d'oci (com llegir, mirar per internet, contestar correus, estudiar,...). I es clar, que hi havien coses que quedaven per fer, però si no és molt urgent, es deixa pel cap de setmana.
No t'estic dient que no et quedis a casa, no em malinterpretis, respecto molt les dones que es poden permetre quedar-se a casa cuidant dels fills, ho trobo molt bonic i si jo pogués també ho faria. Però potser necessites crear-te unes rutines a casa que et permeti fes més coses sense desatendre a la teva nena. Has pensat a fer servir portanadons per fer alguna feina de llar?
Mai he tingut dona de fer feines i els meus pares m'han ajudat quan la nena està malalta i la meva sogra de tant en tant porta algun plat cuinat o caldo, que va de conya.
Ja veus, cada casa s'organitza com pot.
Re: Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
hola
a veure cada família és un món.
La nostra nena ja té 13 mesos i des dels 7 que va a la llar d'infants.
Jo per sort tinc molt bon horari; ara tinc una reducció i treballo de 9 a 3, llavors pel matí, em llevo, em dutxo, esmorzo, etc i la llevo a ella, li dono l'esmorzar, la vesteixo i cap a la llar d'infants.
quan surto de treballar dino a casa ma mare i normalment desprès vaig cap a casa, deixo el cotxe, agafo la gossa i pujo caminant cap a la llar, així mato dos ocells d'un tret; trec la gossa i recullo la nena i així tornem a casa fent un passeig.
un cop arribem per sort el papi molts dies ja ha arribat perquè ell també té bon horari i cap a les 5-6 està a casa.
llavors depèn del dia, a cops jo em quedo escombrant, posant rentadores, estenent, etc i ell juga amb la nena o a l'inrevés, les tasques de casa estan molt compartides per sort encara que potser ell s 'ocupa mes de posar rentadores, estendre-les, fer sopar, etc i jo de la neteja pura i dura.
a cops tinc la sensació que no dóno abast però per sort també la nena s'adorm molt dhora, cap a les 8 del vespre ja té son i dorm de conya,
jo puc fer coses perquè també per sort és una nena força independent i s'està moltes estones jugant soleta.
i res els caps de setmana doncs normalment dissabte matí el papi també va a donar una volta i jo em quedo fent la neteja més grossa; aspirador, fregar, treure pols, etc.
pel que fa els avis ens ajuden amb la nena en el sentit que se la queden si em de fer alguna cosa però a casa no, prou tenen ells, jajaja, i tampoc tenim dona de neteja.
jo a cops em poso histèrica perquè al tenir la gossa tinc mooooooooooolts pels a casa i mai acabo de veure la casa neta però vaja, ens en sortim força bé
res noia ja t'he fet un resumet de la nostra vida. jajajajaa
petons i ja veuras com poc a poc t'aniras organitzant, encara que et sembli mentida la nena segur que anirà a estant més estonetes jugant sola.
a veure cada família és un món.
La nostra nena ja té 13 mesos i des dels 7 que va a la llar d'infants.
Jo per sort tinc molt bon horari; ara tinc una reducció i treballo de 9 a 3, llavors pel matí, em llevo, em dutxo, esmorzo, etc i la llevo a ella, li dono l'esmorzar, la vesteixo i cap a la llar d'infants.
quan surto de treballar dino a casa ma mare i normalment desprès vaig cap a casa, deixo el cotxe, agafo la gossa i pujo caminant cap a la llar, així mato dos ocells d'un tret; trec la gossa i recullo la nena i així tornem a casa fent un passeig.
un cop arribem per sort el papi molts dies ja ha arribat perquè ell també té bon horari i cap a les 5-6 està a casa.
llavors depèn del dia, a cops jo em quedo escombrant, posant rentadores, estenent, etc i ell juga amb la nena o a l'inrevés, les tasques de casa estan molt compartides per sort encara que potser ell s 'ocupa mes de posar rentadores, estendre-les, fer sopar, etc i jo de la neteja pura i dura.
a cops tinc la sensació que no dóno abast però per sort també la nena s'adorm molt dhora, cap a les 8 del vespre ja té son i dorm de conya,
jo puc fer coses perquè també per sort és una nena força independent i s'està moltes estones jugant soleta.
i res els caps de setmana doncs normalment dissabte matí el papi també va a donar una volta i jo em quedo fent la neteja més grossa; aspirador, fregar, treure pols, etc.
pel que fa els avis ens ajuden amb la nena en el sentit que se la queden si em de fer alguna cosa però a casa no, prou tenen ells, jajaja, i tampoc tenim dona de neteja.
jo a cops em poso histèrica perquè al tenir la gossa tinc mooooooooooolts pels a casa i mai acabo de veure la casa neta però vaja, ens en sortim força bé
res noia ja t'he fet un resumet de la nostra vida. jajajajaa
petons i ja veuras com poc a poc t'aniras organitzant, encara que et sembli mentida la nena segur que anirà a estant més estonetes jugant sola.
"http://lilypie.com/"><img src="http://lb1m.lilypie.com/FrdKp1.png" width="200" height="80" border="0" alt="Lilypie First Birthday tickers"
Re: Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
upssssssss ara me'n adono que havies posat mares que no treballeu fora de casa i jo si que treballo fora de casa i igualment t'he fotut tot el rotllo, jaajjaj , perdona.
"http://lilypie.com/"><img src="http://lb1m.lilypie.com/FrdKp1.png" width="200" height="80" border="0" alt="Lilypie First Birthday tickers"
Re: Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
Nono Atreya moltes gràcies!! M'ha anat molt bé el teu post m'ha servit per veure horaris etc i així amb exemples diversos podré intentar muntar-m'ho de manera diferent..i potser implicar una mica més al pare per esgarrapar unes estonetess per lleure personal.. 
Felicitats per ser capaç de portar-ho tan bé i sense ajuda! A més a més mitja jornada tampoc és tot el dia a fora..merci per respondre.
Felicitats per ser capaç de portar-ho tan bé i sense ajuda! A més a més mitja jornada tampoc és tot el dia a fora..merci per respondre.
Re: Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
Jo no et puc ajudar gaire perque nomès fa una setmana que vaig tenir el victor, hi ha dies que no tinc temps per mi, aprofito quen dorm. Jo per sort quan acabi el permis de maternitat, demanare 11mesos d'excedència i podre dedicar-me al meu fill.
Re: Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
Hola remença... M'he sentit molt identificada amb tu.
Com tu, jo tampoc treballo i l'organització de casa també m'ha portat una mica de corcoll. Estic 24 hores pendent del meu fill, i intentant que la casa estigui ordenada i correcte... i costa!
El primer que et dic és que intento no agoviar-me gens i intentar no pressionar-me a mi mateixa per tenir la casa lluent.... de fet, la fase de sentir-me malament per no tenir una obligació com anar a treballar ja la vaig passar. La nostra generació ha crescut amb la idea que teniem que treballar igual que els homes... hem estudiat, ens hem preparat per fer-ho i al final la crisi ens està fent quedar a casa (el meu cas...). Recordo quan em vaig quedar sense feina.... la casa estava perfecte fins que vaig entendre que fer de dona de fer feines no em faria sentir més útil del que jo volia....
Així que des de que va neixer el meu fill, intento seguir unes pautes sencilles.
- Intentar tenir les coses al seu lloc. Quan surto d'una habitació intento emportar-me sempre alguna cosa i deixar-la al seu lloc. Intento no deixar coses pel mig. Si està ordenat és més fàcil netejar després...
- A la que el petitó dorm, fer el bany i la cuina... mai centrant-me en una tasca, sinó dividint-la: per exemple, el bany el faig amb 2 dies, i la cuina de racó en racó. Tinc la sensació que em dura més net i no em canso tant...
- I cada dia si, dia no, passo l'escombra i la mopa... quan cal la espiradora.... i la fregona.
- I als caps de setmana, quan hi ha el meu home i entreté el nen... treure la pols.
- La roba... quan puc. A vegades apareix la "màquina de planxar" (el meu home...ja,ja,ja) i em treu la muntanya de roba de la vista
Durant la setmana no fa gaire res, perquè no té temps, però sempre fem el sopar a mitges i el cap de setmana practicament cuina ell. De fet, cuina molt bé...
I amb el nen sortim a passejar matí i tarda.... i amb ell vaig a comprar-ho tot. Vivim en un poble on hi ha de tot: supermercat, farmacia, carnisseries, peixeteria... fins i tot hi ha un petit mercat setmanat, i puc anar tot a peu.
En Pau no va a llar però fem moltes activitats. Un dia anem a la piscina... el dissabte el mati i hi anem tots 3. Entre setmana anem a un curs on fem jocs: pintar, experiemntar amb objectes diversos, jugar amb altres nens i nenes...; i també una trobada amb un grup de mares, que em organitzat amb unes companyes del poble.... vam demanr a l'ajuntament una sala on poder-nos reunir i cada vegada som més....
I si, jo també miro el correu i el socpetit durant el cap de setmana...
Com tu, jo tampoc treballo i l'organització de casa també m'ha portat una mica de corcoll. Estic 24 hores pendent del meu fill, i intentant que la casa estigui ordenada i correcte... i costa!
El primer que et dic és que intento no agoviar-me gens i intentar no pressionar-me a mi mateixa per tenir la casa lluent.... de fet, la fase de sentir-me malament per no tenir una obligació com anar a treballar ja la vaig passar. La nostra generació ha crescut amb la idea que teniem que treballar igual que els homes... hem estudiat, ens hem preparat per fer-ho i al final la crisi ens està fent quedar a casa (el meu cas...). Recordo quan em vaig quedar sense feina.... la casa estava perfecte fins que vaig entendre que fer de dona de fer feines no em faria sentir més útil del que jo volia....
Així que des de que va neixer el meu fill, intento seguir unes pautes sencilles.
- Intentar tenir les coses al seu lloc. Quan surto d'una habitació intento emportar-me sempre alguna cosa i deixar-la al seu lloc. Intento no deixar coses pel mig. Si està ordenat és més fàcil netejar després...
- A la que el petitó dorm, fer el bany i la cuina... mai centrant-me en una tasca, sinó dividint-la: per exemple, el bany el faig amb 2 dies, i la cuina de racó en racó. Tinc la sensació que em dura més net i no em canso tant...
- I cada dia si, dia no, passo l'escombra i la mopa... quan cal la espiradora.... i la fregona.
- I als caps de setmana, quan hi ha el meu home i entreté el nen... treure la pols.
- La roba... quan puc. A vegades apareix la "màquina de planxar" (el meu home...ja,ja,ja) i em treu la muntanya de roba de la vista
Durant la setmana no fa gaire res, perquè no té temps, però sempre fem el sopar a mitges i el cap de setmana practicament cuina ell. De fet, cuina molt bé...I amb el nen sortim a passejar matí i tarda.... i amb ell vaig a comprar-ho tot. Vivim en un poble on hi ha de tot: supermercat, farmacia, carnisseries, peixeteria... fins i tot hi ha un petit mercat setmanat, i puc anar tot a peu.
En Pau no va a llar però fem moltes activitats. Un dia anem a la piscina... el dissabte el mati i hi anem tots 3. Entre setmana anem a un curs on fem jocs: pintar, experiemntar amb objectes diversos, jugar amb altres nens i nenes...; i també una trobada amb un grup de mares, que em organitzat amb unes companyes del poble.... vam demanr a l'ajuntament una sala on poder-nos reunir i cada vegada som més....
I si, jo també miro el correu i el socpetit durant el cap de setmana...
Re: Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
Hola Remença!!! Jo actualment estic a l'atut i he aprofitat per poder dedicar tot el meu temps a estar amb la meva filla. L'Aina ara casi te 8 mesos i la veritat és que no tinc gaire temps per fer feines de casa, faig el més bàsic i necessari.
Ens despertem sobre entre les 7.30 i les 8.30 del matí, llavors intento aguantar-la al bressol (li poso un mòvil d'aquests q dóna voltes i algunes joguines) un ratet que aprofito per planxar alguna cosa, hi ha dies q puc planxar força roba i altres dies només dos peces. Quan jano aguanta la porto al meu llit li poso algun nino i li poso la tele de l'habitació a veure el Mic del club super3 (li encanta), mentre em vesteixo i si està tranquileta em puc rentar la cara i pentinar (tot i q molts dies surto de casa sense pentinar-me ni rentar-me la cara, me n'adono quan em miro al mirall de l'ascensor). Després l'arreglo a ella i la poso a la trona per fer-me l'esmorzar. A la cuina li torno a posar el club super 3 i es va distreient amb els dibuixos. Intento rentar plats i posar rentadora mentre està a la trona, però si es cansa a vegades li poso una manteta al terra de la cuina davant de la nevera i juga sentada amb uns imans de peluix, els va enganxant i desenganxant de la part baixa de la nevera o del rentaplats. Després d'això normalment fem teta, si no s'ha dormit amb la teta anem de passeig i s'adorm al carro, estem una horeta passejant i quan arribo a casa encara dorm una mica més. Normalment quan es desperta són sobre les 12 o quarts d'una, la poso a la manteta d'activitats i estic jugant una mica amb ella. Estenc la roba abans de que es desperti o sino la sento a la trona i que em miri mentres estenc i anem cantant cançonetes. Sobre la 1 li donc el dinar que normalment li he preparat a la babycook mentre anem de passeig. Després de dinar ella la deixo a la trona i em faig el meu dinar i intento dinar amb ella a la trona i si es cansa me la poso a la falda i dino com puc. Sobre les 4 fa una migdiada d'una horeta. Aquesta estona intento seure una mica al sofà o llegir. Quan es desperta toca berenar i passeig amb el papi. Quan hi ha el papi ell intenta jugar amb ella pq jo pugui acabar de fer feina o desconectar o anar al gym... I algun altre dia sóc jo la que juga amb ella i ell netaja, ens ho anem repartint. Sobre les 7.30 a la banyera i a les 8 sopar i 8.30 estirant molt a dormir pq normalment a partir de les 7 ja està molt tonteta. I un cop s'adorm ja no hi ha nena fins a les 2 de la matinada. Aquest rato ens l'agafem per nosaltres, xerrar, mirar alguna peli o fins i tot em fa algun massatge de relax... i cap a les 12 vaig cap al llit. Això és el que faig habitualment, però s'ha de dir que aquesta setmana ha sigut un caos (estem amb les dentetes) i no hem dormit gairabé cap nit i estic feta caldo així que, durant el dia sempre que puc intento estirar-me un ratet. Espero que les nits millorin aviat!!
Ens despertem sobre entre les 7.30 i les 8.30 del matí, llavors intento aguantar-la al bressol (li poso un mòvil d'aquests q dóna voltes i algunes joguines) un ratet que aprofito per planxar alguna cosa, hi ha dies q puc planxar força roba i altres dies només dos peces. Quan jano aguanta la porto al meu llit li poso algun nino i li poso la tele de l'habitació a veure el Mic del club super3 (li encanta), mentre em vesteixo i si està tranquileta em puc rentar la cara i pentinar (tot i q molts dies surto de casa sense pentinar-me ni rentar-me la cara, me n'adono quan em miro al mirall de l'ascensor). Després l'arreglo a ella i la poso a la trona per fer-me l'esmorzar. A la cuina li torno a posar el club super 3 i es va distreient amb els dibuixos. Intento rentar plats i posar rentadora mentre està a la trona, però si es cansa a vegades li poso una manteta al terra de la cuina davant de la nevera i juga sentada amb uns imans de peluix, els va enganxant i desenganxant de la part baixa de la nevera o del rentaplats. Després d'això normalment fem teta, si no s'ha dormit amb la teta anem de passeig i s'adorm al carro, estem una horeta passejant i quan arribo a casa encara dorm una mica més. Normalment quan es desperta són sobre les 12 o quarts d'una, la poso a la manteta d'activitats i estic jugant una mica amb ella. Estenc la roba abans de que es desperti o sino la sento a la trona i que em miri mentres estenc i anem cantant cançonetes. Sobre la 1 li donc el dinar que normalment li he preparat a la babycook mentre anem de passeig. Després de dinar ella la deixo a la trona i em faig el meu dinar i intento dinar amb ella a la trona i si es cansa me la poso a la falda i dino com puc. Sobre les 4 fa una migdiada d'una horeta. Aquesta estona intento seure una mica al sofà o llegir. Quan es desperta toca berenar i passeig amb el papi. Quan hi ha el papi ell intenta jugar amb ella pq jo pugui acabar de fer feina o desconectar o anar al gym... I algun altre dia sóc jo la que juga amb ella i ell netaja, ens ho anem repartint. Sobre les 7.30 a la banyera i a les 8 sopar i 8.30 estirant molt a dormir pq normalment a partir de les 7 ja està molt tonteta. I un cop s'adorm ja no hi ha nena fins a les 2 de la matinada. Aquest rato ens l'agafem per nosaltres, xerrar, mirar alguna peli o fins i tot em fa algun massatge de relax... i cap a les 12 vaig cap al llit. Això és el que faig habitualment, però s'ha de dir que aquesta setmana ha sigut un caos (estem amb les dentetes) i no hem dormit gairabé cap nit i estic feta caldo així que, durant el dia sempre que puc intento estirar-me un ratet. Espero que les nits millorin aviat!!
Re: Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
La meva experiència és aquesta:
Amb el primer fill, que ara ha fet tres anys, vaig seguir treballant, feia mitja jornada. Però quan vam tenir la nena, que ara té 20 mesos, vaig veure que pel tipus de feina que tenia no ho podia compaginar de cap manera i vaig prendre la decisió de deixar de treballar. No és que m'ho pogués permetre, és que no vaig tindre cap altre remei si volia estar amb els meus nens.
Els primers temps van ser terribles: amb un nen d'any i mig i una nena de pocs mesos parava boja. Per molta rutina i per molts horaris que volia començar a aplicar no hi havia manera de sortir-me'n i, com és ben lògic, hi havia dies que ho veia tot negre i estava convençuda que no seríem capaços de sortir-nos-en mai. A més, la nena durant els sis primers mesos única i exclusivament va voler pit i em passava el dia enganxada a ella amb el temor que el nen, que no tenia ni dos anys, comencés a sentir una mena de rebuig cap a mi. Però per sort no va ser així. De totes maneres, hi havia dies que amb prou feines podia dinar i ni molt menys fer les coses habituals de casa, la nena sobretot era tremenda, i les nits terribles. Una altra sort que vaig tindre és que el cuiner de casa és el meu home, i ell sempre s'ha preocupat que a la nevera no hi falti de res i de cuinar per deixar-me sovint el dinar a punt. Amb el temps les coses han anat millorant i les rutines s'han anat imposant. Ara miro un any enrere i és com la nit i el dia. Com us deia, el nen ha fet fa molt poc tres anys i la nena ja té 20 mesos.
Cap dels dos ha anat a la guarderia (a part que al nostre poble no n'hi ha; som d'un poble d'uns 300 habitants i us podreu imaginar que poca cosa hi tenim). Són molt matiners, sobretot la nena, que molts dies abans de les set ja està a punt per sortir del llit. La llevo, me l'enduc al llit i ens hi estem fins a dos quarts de vuit més o menys. Llavors la porto al menjador, li poso una estona de teletubbies o algun vídeo del Mic, o de brainy baby que li encanten, i mentrestant tinc temps d'endreçar la cuina, fer foc i preparar els esmorzars. El nen no sol tardar a llevar-se. Esmorzem, ens vestim, i mentre jo preparo dinars, faig llits, poso rentadores, escombro una mica, trec la pols o el que sigui segons el dia, ells ja s'entretenen tots dos jugant o bé em segueixen a tot arreu, que això també passa. Cap a quarts d'onze anem a veure la padrina, a casa seva hi tenen moltes coses i podem pintar, dibuixar, jugar a cuinetes, córrer, fer puzzles... si fa bo, sortim a passeig fins a l'hora de dinar, cap a la una. A les dos el padrí ve a buscar la nena per fer la migdiada (va ser la solució màgica perquè fes migdiada, perquè si es queda a casa amb el germà no dorm ni l'un ni l'altra, i el nen ara ja fa un temps que no vol fer migdiada). I jo ho aprofito per dinar. Amb el nen hi ha dies que sortim cap al camp, o anem al parc que hi ha al costat del col·le, i cap a quarts de cinc anem a casa dels padrins on ja trobem la nena llevada. Entre cinc i dos quarts de sis solen berenar, aviat arriba el pare de treballar, si ja fa bon temps encara tornem a sortir (a l'hort, a jugar amb nens veïns...), i si no, cap a les set ja tornem a ser a casa, a punt perquè disfrutin una estona del pare, quan toca a la banyera, sopar i dormir sempre abans de les nou.
Durant el primer any de mama al cent per cent em vaig sentir absorbida moltes vegades, diria fins i tot que una mica anul·lada com a persona. Jo tenia una feina que m'encantava, apassionant, de xerrar cada dia amb força gent, una feina gens rutinària. Quan vaig prendre la decisió de deixar de treballar per quedar-me a casa i fer de mama moltes persones m'ho van dir: ¿I tu ja et sabràs estar a casa? Doncs sí, la vida són etapes, i gairebé tothom m'ha dit que vaig prendre la millor decisió. De mica en mica he començat a fer altres coses al marge de fer de mama, tot i que aquesta segueix sent la gran prioritat.
Per mi hi ha un tema molt important: abans de ser mare treia la pols de tota la casa cada setmana, escombrava i fregava contínuament. Ara això és impossible. Potser trec la pols un cop al mes! I no veig la casa tan bruta, tampoc. A més, suposo que quan ens ve a veure algú no esperarà trobar una casa neta i polida i endreçada sabent que hi ha dos criatures tan xiques que no paren ni un moment. Fa poc em van regalar un llibre molt interessant amb consells diversos pels pares, per ser més positius i així influir també en positiu en els nostres fills. Un consell és que hauríem de canviar les frases que ens diem sovint: 'hauria de treure la pols', 'hauria d'escombrar', 'hauria de netejar el lavabo'... per una altra frase: 'hauria de netejar el lavabo però m'estimo més dedicar aquesta estona al meu nen'.
Crec que el gran canvi amb la canalla es nota (com a mínim així ho he notat jo) quan comencen a caminar. Mentre no caminen depenen molt de tu i pots sentir-te agobiada en molts moments. Però en el nostre cas, tan bon punt van començar a caminar tots dos, ja hi vaig notar un pas endavant molt important. Ara ja m'atreveixo a dir que començo a veure la llum al final del túnel! Perquè no ens enganyem: ser mama al cent per cent pot cansar més que treballar fora de casa. En el meu cas, a les nits hi arribo molt més esgotada ara que no pas quan treballava.
Bona sort!
Amb el primer fill, que ara ha fet tres anys, vaig seguir treballant, feia mitja jornada. Però quan vam tenir la nena, que ara té 20 mesos, vaig veure que pel tipus de feina que tenia no ho podia compaginar de cap manera i vaig prendre la decisió de deixar de treballar. No és que m'ho pogués permetre, és que no vaig tindre cap altre remei si volia estar amb els meus nens.
Els primers temps van ser terribles: amb un nen d'any i mig i una nena de pocs mesos parava boja. Per molta rutina i per molts horaris que volia començar a aplicar no hi havia manera de sortir-me'n i, com és ben lògic, hi havia dies que ho veia tot negre i estava convençuda que no seríem capaços de sortir-nos-en mai. A més, la nena durant els sis primers mesos única i exclusivament va voler pit i em passava el dia enganxada a ella amb el temor que el nen, que no tenia ni dos anys, comencés a sentir una mena de rebuig cap a mi. Però per sort no va ser així. De totes maneres, hi havia dies que amb prou feines podia dinar i ni molt menys fer les coses habituals de casa, la nena sobretot era tremenda, i les nits terribles. Una altra sort que vaig tindre és que el cuiner de casa és el meu home, i ell sempre s'ha preocupat que a la nevera no hi falti de res i de cuinar per deixar-me sovint el dinar a punt. Amb el temps les coses han anat millorant i les rutines s'han anat imposant. Ara miro un any enrere i és com la nit i el dia. Com us deia, el nen ha fet fa molt poc tres anys i la nena ja té 20 mesos.
Cap dels dos ha anat a la guarderia (a part que al nostre poble no n'hi ha; som d'un poble d'uns 300 habitants i us podreu imaginar que poca cosa hi tenim). Són molt matiners, sobretot la nena, que molts dies abans de les set ja està a punt per sortir del llit. La llevo, me l'enduc al llit i ens hi estem fins a dos quarts de vuit més o menys. Llavors la porto al menjador, li poso una estona de teletubbies o algun vídeo del Mic, o de brainy baby que li encanten, i mentrestant tinc temps d'endreçar la cuina, fer foc i preparar els esmorzars. El nen no sol tardar a llevar-se. Esmorzem, ens vestim, i mentre jo preparo dinars, faig llits, poso rentadores, escombro una mica, trec la pols o el que sigui segons el dia, ells ja s'entretenen tots dos jugant o bé em segueixen a tot arreu, que això també passa. Cap a quarts d'onze anem a veure la padrina, a casa seva hi tenen moltes coses i podem pintar, dibuixar, jugar a cuinetes, córrer, fer puzzles... si fa bo, sortim a passeig fins a l'hora de dinar, cap a la una. A les dos el padrí ve a buscar la nena per fer la migdiada (va ser la solució màgica perquè fes migdiada, perquè si es queda a casa amb el germà no dorm ni l'un ni l'altra, i el nen ara ja fa un temps que no vol fer migdiada). I jo ho aprofito per dinar. Amb el nen hi ha dies que sortim cap al camp, o anem al parc que hi ha al costat del col·le, i cap a quarts de cinc anem a casa dels padrins on ja trobem la nena llevada. Entre cinc i dos quarts de sis solen berenar, aviat arriba el pare de treballar, si ja fa bon temps encara tornem a sortir (a l'hort, a jugar amb nens veïns...), i si no, cap a les set ja tornem a ser a casa, a punt perquè disfrutin una estona del pare, quan toca a la banyera, sopar i dormir sempre abans de les nou.
Durant el primer any de mama al cent per cent em vaig sentir absorbida moltes vegades, diria fins i tot que una mica anul·lada com a persona. Jo tenia una feina que m'encantava, apassionant, de xerrar cada dia amb força gent, una feina gens rutinària. Quan vaig prendre la decisió de deixar de treballar per quedar-me a casa i fer de mama moltes persones m'ho van dir: ¿I tu ja et sabràs estar a casa? Doncs sí, la vida són etapes, i gairebé tothom m'ha dit que vaig prendre la millor decisió. De mica en mica he començat a fer altres coses al marge de fer de mama, tot i que aquesta segueix sent la gran prioritat.
Per mi hi ha un tema molt important: abans de ser mare treia la pols de tota la casa cada setmana, escombrava i fregava contínuament. Ara això és impossible. Potser trec la pols un cop al mes! I no veig la casa tan bruta, tampoc. A més, suposo que quan ens ve a veure algú no esperarà trobar una casa neta i polida i endreçada sabent que hi ha dos criatures tan xiques que no paren ni un moment. Fa poc em van regalar un llibre molt interessant amb consells diversos pels pares, per ser més positius i així influir també en positiu en els nostres fills. Un consell és que hauríem de canviar les frases que ens diem sovint: 'hauria de treure la pols', 'hauria d'escombrar', 'hauria de netejar el lavabo'... per una altra frase: 'hauria de netejar el lavabo però m'estimo més dedicar aquesta estona al meu nen'.
Crec que el gran canvi amb la canalla es nota (com a mínim així ho he notat jo) quan comencen a caminar. Mentre no caminen depenen molt de tu i pots sentir-te agobiada en molts moments. Però en el nostre cas, tan bon punt van començar a caminar tots dos, ja hi vaig notar un pas endavant molt important. Ara ja m'atreveixo a dir que començo a veure la llum al final del túnel! Perquè no ens enganyem: ser mama al cent per cent pot cansar més que treballar fora de casa. En el meu cas, a les nits hi arribo molt més esgotada ara que no pas quan treballava.
Bona sort!
Re: Mares que no treballeu fora de casa: com us organitzeu?
Hola!
Doncs jo treballo molt poc, sóc fora 16 hores a la setmana. El meu home té la jornada reduïda i està amb el nen les hores que jo estic treballant.
No tenim família a prop i també vivim a un poblet molt petitó. Ara el peque te 11 mesos i mig.
De temps no en tinc gaire, però he après a prendre'm les coses amb calma. T'explico més o menys el nostre dia a dia (dels dies que no treballo):
Ens llevem cap allà a les 9 o 9,30, depèn del peque. Sempre fem una estona de mandres al llit, pessigolles, petons... i aleshores anem a la seva habitació on hi ha el canviador (que està buida perquè dorm amb nosaltres, només hi ha joguines i un cotxet de passeig) i el vesteixo i em vesteixo mentre ell porta el cotxet amunt i avall o juga. Aleshores esmorzem, ell seu a la trona i menja pa amb tomàquet o fruita (a vegades he d'anar provant pq vol una cosa concreta i no l'encerto a la primera, i el que té va a terra) mentre jo esmorzo. Després juguem a casa una estoneta i si fa bo sortim a passejar o al pati. Normalment fem teta i s'adorm a braços. Quan es desperta l'assec a la trona i jo preparo dinar i rento plats mentre ell fa un petit snack (pa d'arròs per exemple) i cantem cançons. Jugar altre cop i quan arriba el papa (a les 14.30) dinem els 3 a taula. Migdiada amb mi (sense mi no la fa) de 3-30 a 5.30 més o menys (ni sempre la fa ni sempre és a la mateixa hora). Jo aprofito per llegir i el seu pare neteja el menjador (que com que menja sòlid amb les mans queda fet un cristo) i va a treballar (des de casa però feina seva). Quan ens llevem, estona de joc, teta, més joc, bany.. Si s'entreté sol puc endreçar una mica. A les 7-30 el poso a la trona i faig el sopar i a les 8 sopem junts. A les 9 o 9-30 el poso a dormir i cap a les 10 de la nit puc dedicar temps per mi (blog, diari del nen, lectura, manualitats, peli...) i el meu home aprofita mentre jo adormo el nen per tornar a netejar el menjador. Si cal, després entre tots dos fem una mica de neteja a fons de la cuina o freguem.
La casa no està per passar revista però anem fent. L'escombra la passem sovint, i més des que el nen es passa moltes estones explorant la casa. Aspiradora ho faig els caps de setmana perquè al nen li fa por el soroll i el meu home se l'ha d'endur.
En fi...que totes ho fem com podem! No t'amoïnis!
Doncs jo treballo molt poc, sóc fora 16 hores a la setmana. El meu home té la jornada reduïda i està amb el nen les hores que jo estic treballant.
No tenim família a prop i també vivim a un poblet molt petitó. Ara el peque te 11 mesos i mig.
De temps no en tinc gaire, però he après a prendre'm les coses amb calma. T'explico més o menys el nostre dia a dia (dels dies que no treballo):
Ens llevem cap allà a les 9 o 9,30, depèn del peque. Sempre fem una estona de mandres al llit, pessigolles, petons... i aleshores anem a la seva habitació on hi ha el canviador (que està buida perquè dorm amb nosaltres, només hi ha joguines i un cotxet de passeig) i el vesteixo i em vesteixo mentre ell porta el cotxet amunt i avall o juga. Aleshores esmorzem, ell seu a la trona i menja pa amb tomàquet o fruita (a vegades he d'anar provant pq vol una cosa concreta i no l'encerto a la primera, i el que té va a terra) mentre jo esmorzo. Després juguem a casa una estoneta i si fa bo sortim a passejar o al pati. Normalment fem teta i s'adorm a braços. Quan es desperta l'assec a la trona i jo preparo dinar i rento plats mentre ell fa un petit snack (pa d'arròs per exemple) i cantem cançons. Jugar altre cop i quan arriba el papa (a les 14.30) dinem els 3 a taula. Migdiada amb mi (sense mi no la fa) de 3-30 a 5.30 més o menys (ni sempre la fa ni sempre és a la mateixa hora). Jo aprofito per llegir i el seu pare neteja el menjador (que com que menja sòlid amb les mans queda fet un cristo) i va a treballar (des de casa però feina seva). Quan ens llevem, estona de joc, teta, més joc, bany.. Si s'entreté sol puc endreçar una mica. A les 7-30 el poso a la trona i faig el sopar i a les 8 sopem junts. A les 9 o 9-30 el poso a dormir i cap a les 10 de la nit puc dedicar temps per mi (blog, diari del nen, lectura, manualitats, peli...) i el meu home aprofita mentre jo adormo el nen per tornar a netejar el menjador. Si cal, després entre tots dos fem una mica de neteja a fons de la cuina o freguem.
La casa no està per passar revista però anem fent. L'escombra la passem sovint, i més des que el nen es passa moltes estones explorant la casa. Aspiradora ho faig els caps de setmana perquè al nen li fa por el soroll i el meu home se l'ha d'endur.
En fi...que totes ho fem com podem! No t'amoïnis!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |