Mares de nadons prematurs

[lamarieta]

Bon dia a tothom. Sóc nova al fòrum. Fa dos dies (el 7 de febrer) vaig donar a llum. Estava de 28 setmanes i poc i en principi la Maria havia de néixer el 30 d'abril, però es va avançar.

Al final de la setmana 23 vaig començar amb contraccions fortes i vaig haver d'anar a l'hospital. Allà em van ficar dues dosis de prepar (una el primer dia i l'altre el segon). No em van ficar celestone ni res, i al dia següent em van fer "fora" cap a casa. Indignant. Em van enviar repòs absolut. Vaig anar a casa dels meus pares i, tot i fent repòs absolut, dissabte dia 4 vaig haver de tornar a l'hospital. Em van fer un tacte i tenia el coll borrat un 20%. Altre cop dues dosis de prepar (separades per un interval de 24 hores) i dos injeccions de celestone per madurar els pulmons de la nena. Finalment se'm va aturar. Diumenge al matí em van traslladar d'hospital, a un més preparat (el dels Camils no està gaire preparat en tema prematurs). Finalment quan vaig arribar em van fer un tacte i van veure que tenia el coll del úter totalment borrat, no li van donar importància i altre cop repòs. A les 12 de la nit de dilluns vaig començar amb unes contraccions molt fortes i vaig cridar a la infermera. Allà em va dir que estava dilatada de 3 cm ja i que estava de part.

Vaig passar un part bastant angoixós, no en tema només físic, sinó més bé emocionalment parlant. Tenia molta por i tot i que el meu xicot estava amb mi ho vaig passar força malament. No podia entendre com no se'n havien preocupat a l'hora de veure el coll totalment borrat ni com no van aconseguir parar-m'ho... però bé. Finalment a les 5 del matí vaig demanar la epidural però era massa tard perquè ja havia dilatat gairebé tot. A les 5 i mitja vam començar la part de l'expulsiu i desprès de 4 "pujos" va nàixer la nostra nena Maria. Me l'ha van ficar al pit i el pare li va tallar el cordó... però de seguida se la van endur per poder-la pesar i medir... Finalment va pesar 1.200 i va fer 45 d'alçada (la alçada es flipant, molt alta la veritat). Se la van endur a la UCI dels neonats i bé... allà esta encara. La podem visitar molt poques hores al dia (4-6 repartides) i això se'm fa dur.

He llegit que als prematurs els hi va bé estar en contacte amb la mare i fer la tècnica del cangur i els hi vaig dir a les noies de la uci i no em deixen... La nena esta bé, la tindran allà fins que faci les 30 setmanes gestacionals i desprès la passaran a neonats però encara no acabo de entendre perquè no ens ho deixen fer.

Realment estic en un moment força dèbil, no físicament sinó mentalment. És molt dur que a tu et donin l'alta i marxis a casa i el teu nadó no vingui amb tu... A més m'han dit que probablement no tindrà seqüeles però que no podrà fer el que fan els nens de la seva edat "real" sinó que anirà fent-ho apoc a poc, al ritme dels nens de la seva "edat corregida".

Alguna mare més en aquesta situació o que l'hagi patida? Cap consell per fer-ho més planer?

Petons d'una mare extremadament-prematura.

[aire]

Hola la Marieta, abans de tot, enhorabona per la teva petita, m'en alegro que tot i ser lent estigui bè.

Jo no he set mare prematura, encara, ja que estic de casi 35 setmanes i es conseidera que no ho son fins la setmana 37, pero crec que tinc alguna cosa en comu en tu. El dia 9 de novembre em varen fer la eco de les 20 setmanes amb la meva gine de la mutua, ella em va mirar el tamany del coll de l'uter i aquest estava bastant curt, ja que feia 11mm, aixo era un dimecres i em va dir que fes repos absolut i en va comentar que em posaria un pesari, una tecnica molt nova, que feien a la Vall de Hebron, on ella col·laboraba, aquest era com un donette i en principi ajudava a tancar el coll del uter. M'el varen posar i em feien revisions setmanals, al cap de tres setmanes en una revisio la gine em va dir que aquest no havia funcionat i que s'em havia esborrat el coll de l'uter uns 3mm, em va dir que anes a la vall de hebron i que alla em farien un cerclatge d'urgencia. Un cop alla em varen fer analitiques,amniocentesis per descartar que hi haguès cap infeccio, ja que si era aixi haurien de provacar el part, jo estava de 23 setmanes...per el que les esperances de que visques eren baixes...Finalment i despres de 4 hores angoixants esperant els resultats ens van dir que no hi havia infeccio i que a primera hora del mati m'intervendrien... Ho varen fer, i la meva Dra no estava gaire contenta, ja que els hi havia costat molt degut a que se'ls hi trencava la sutura...Vaig cumplir les 24 setmanes a l'hospital i allà em varen madurar els pulmons i neurologicament. He seguit anant a les revisions cada setmana i ha aguantat! la meva gine era la primera sorpresa, ja que ella creia que no aguantaria.... Entre el dia 20/29 d'aques t mes ja m'el treuen i llavors la meva petita podra sortir quan vulgui. Jo he tingut molta sort, cada dia dono gracies per haber trobat a la meva Dra, ja que si ella no ho hagues mira't segurament ja no estaria embaraçada... Pero crec que tu tb ets afortunada, perque dintre de tot, la Maria esta bè.
El que no entenc es perque no et deixen fer el cangur, ja que tothom ho recomana, que millor que estar amb la seva mare. Nomes espero que dintre de poc te la puguis emportar a casa. Sous unes campiones i hos mereixeu tot el millor!!!!!!!!!!!!!!!!

[anny]

Hola,
Abans que res felicitar-te per la teva maternitat. Jo sóc mare de la Laia que va nèixer a la setmana 30 i va pesar 1.320 grams i 41 cm, va nèixer el 30 de novembre del 2010 i ara és una nena preciosa de 14 mesos molt espavilada, sana i molt riallera. Va nèixer per cessària d'urgencies ja que vaig trencar aigues i vaig tenir un desprendiment de placenta. Quan estavem a l'hospital va tenir un principi d'enterocolitis que amb medicació va quedar amb un no res, a més quan ens la vam emportar tenia una lleugera estenosis brancapulmonar, ens van dir que potser s'hauria d'operar (però fa 10 dies ens van dir que s'havia tancat sol i que no calia operació).
La vaig tenir a l'hospital de la Vall d'Hebron i allà podiem entrar i sortir sempre que volguessim i a més desde el primer moment podiem fer el metode cangur. En quin hospital estas?
Aqui en el forum del Socpetit hi ha aquesta entrada viewtopic.php?f=15&t=11083 a on hi ha moltes mares de nens prematurs.
Molts ànims!!!!

[Plufi]

Hola la marieta!
Jo no t'explicaré a fons el meu cas pq es faria molt llarg però només dir-te que ma filla ja té 4 anys i és eixerida com un pèsol.
Et passo una adreça pq perdis una mica el neguit que tens, potser t'ajudarà però no t'ho llegeixis tot fil per randa pq també hi ha coses massa exagerades ( sobretot el llibre manual para padres millor no fullejar-lo massa pq crec que és passen) i no cal pensar en el què ha de venir ja que cada nen és un món i el seu desenvolupament és del tot individual.
www.prematuros.info

Vinga guapa , pensa que el teu millor aliat és el pas del temps i cada dia ajuda acreixer el teu bebé!!

Per qualsevol cosa ja saps on estem

[lamarieta]

Aire, encara rai que has topat amb aquesta dona i t'has salvat d'un part massa prematur! Espero que tot vagi molt bé en el teu dia D.

Anny, doncs ara m'hi passaré per l'enllaç! A nosaltres ens fiquen un horari, de 8 a 10 i de 5 a 8 i només un pare per nadó!! Molt fort tot plegat. Aquest matí quan l'he anat a veure li he dit a la infermera que hi havia allà a veure perquè no em donava la opció de fer el cangur ni res per l'estil i m'ha contestat que allò no era un circ per a que anéssim tots els pares a totes hores. Ara a les 5 hauria de baixar però han d'operar a un nadó i l'operen allà i als pares ens restringeixen les entrades també... Uf a veure com ho portaré, tot i que jo crec que malament! Ah estic a l'hospital de Vilafranca.

Plufi, gràcies, ara m'hi passaré també per l'adreça que m'has deixat. Et faré cas i no ho miraré tot fil per randa. De moment a nosaltres les exploracions que li han fet han sigut positives, diu que esta molt bé i no se li preveuen seqüeles, tot i que mai se sap òbviament.

[MamiGemma]

Hola lamarieta!
Jo tambe soc mare d'una nena prematura, es diu Gemma i va neixer el 23 d'octubre de 28 setmanes. Vam tenir sort d'estar al Vall d'Hebron, allà l'acces pels pares és 24 hores al dia i feia cangur tant com el meu cos aguantava, de fet ara encara en pago les seqüeles, tinc molts problemes d'esquena tot i que ja m'estic posant a to, poc a poc.
La nena va nèixer amb 1.320 kgs i va medir 37 cm, ara ja estem al 5.500 kgs, I els 55 cm. Estem molt bé però, que t'haig s'explicar a tu? Han sigut els tres mesos més difícils de la meva vida, sobretot primer per les bradicàrdies i apnees i després oer la dificultat afegida de començar a menjar.
No sé si ja sou fora, espero que si, però ja veuràs, si no ho has comprovat ja, que és molt més fàcil del que sembla, només has de creure en la fortalesa de la teva nena, que en té molta, i els problemes que venen amb el dia a dia d'un nadó no són res.
Això si, s'ha d'anar alerta amb els refredats perquè els pulmons és el seu punt dèbil durant els seus primers anys vida. Per la resta: alegria!
Explica'ns si ja teniu l'alta!

[anny]

MamiGemma, no se si has vist que hi ha un grup al Facebook de prematurs de la Vall d'Hebron, ara estan organitzant un calendari solidari i un llibre d'experiències.

[MamiGemma]

I t ant que ho he vist! De fet estic treballant en el llibre d'experiències. Gràcies!

[anny]

MammiGemma... m'alegro que estiguis fent lo del llibre... participaras en lo de les fotos??? Nosaltres farem les dues, lo del llibre i lo de les fotos.