Estranya i vol la mama

[AdriX]

Des que el meu fill de 4 mesos i mig va neixer, he volgut que fos sociable i que anes amb tothom, que no s'enganxes molt a mi (mes del que ja implica el nostre cordo umbilical tant llarg,jeje) i fins ara aquest tema anava tal i com jo sempre havia volgut. pero fa uns dies que sembla que d'un dia per l'altre, perque ha sigut de cop, "te mamitis" i plora amb els avis o amb amics que fins ara hi havia estat tant bé. Em sento una mica desconcertada, no sé si és una etapa que passen o va a temperaments i per molt que jo de sempre li hagi donat aquesta confiança amb els altres, a ell li costi...
Us ha passat? o potser més endavant?
gràcies!

[msi251]

hola Adrix,
jo crec que és el més normal.. lo extrany seria que no tingués mamitis. jo fa temps tenia aquesta sensació i a hores d'ara, m'encanta que la meva peque tingui "mamitis". de totes maneres, ella és molt sociable, però si jo desaparec de la seva vista... lia unes.. però bueno, suposo que deu ser normal. jo no dono importància... ja arribarà el dia en que quan la mama no hi sigui, no plorarà tant, deuen ser etapes que passen

[neuetes]

Home, millor que tingui ganes d'estar amb tu que no del veí del cinquè, no?

Bromes a part, és molt petit encara i en tots els aspectes depèn de tu (tant emocionalment com físicament) i encara que tu el vulguis sociabilitzar amb el contacte amb l'altra gent, si ell no vol, no vol i punt. Poden ser etapes? segur, els nens passen èpoques i fases i de vegades ens semblen que fan regressions, coses que abans no feien i ara fan o a l'inrevés. Tot forma part del seu creixement. Gaudeix d'aquesta etapa, que quan els nostres nens tinguin 10 anys no voldràn ni petons ni punyetes.

Només vull afegir que la sociabilització "real" no comença fins als 3-4 anys, o sigui que tranquil.la, tens temps de sobres.

[gateta10]

AdriX, encara que et sembli una cosa negativa, és del més saludable i positiu. El que fa el teu petit és signe de que s'ha vinculat amb tu de manera preferent, i en els mesos anteriors més que ser "sociable" tal i com tu interpretes des d'un punt de vista adult, li agradava el contacte amb persones però no tenia gaire preferència. Ara si i t'ho està demostrant! En uns mesets, si ja no ho està fent no en voldrà saber res de desconeguts!
I si em permets una coseta...que tu vulguis que "sigui sociable" és una necessitat teva més que la del petit, ell ja anirà fent al seu ritme
Què vagi molt bé guapa i gaudeix de la teva maternitat!

[sek]

Pot ser que sigui una etapa... De fet, segurament ho és. El meu cap als 8 mesos li va passar això, després es va convertir en molt sociable, i quan era a punt de fer els 2 anys va a passar a ser molt vergonyós. Ara té 2 anys i 4 mesos gairebé i... A l'escola bressol em diuen que és moooolt tímid - jo no he fet res perquè sigui així... potser forma part del seu caràcter, potser se li passarà no ho sé. El que tinc molt clar és que nosaltres no hi podem fer res.

[entrerius]

Segurament encara et queden uns quants anys de mamitis..... Crear un vincle segur és la millor forma de fer que posteriorment siguin més independents i segurs de sí mateixos.

Gaudeix d'aquesta mamitis, de la responsabilitat de ser mare, de saber que ets la seva vida, la seva seguretat, la que calma la set i la gana, la que guareix les malalties, el seu consol, el seu mirall, la que transmets coneixement, la màxima autoritat, la més sàvia, la que ho soluciona tot .......

També seràs de la que s'haurà d'independitzar quan arribi el moment i per això et negarà una i mil vegades, amb la que agafarà les rabietes més contundents i probablement la que rebi patades i manotades en senyal de desacord....... però la única que estimarà amb bogeria i que sempre sabrà que està allí en el moment en que la necessiti.

I finalment passaràs a ser la que no en té ni idea de res i que viu al pleistocè......

Aprofita aquest moment irrepetible tant per ell com per tu i gaudeix de la mamitis

[entrerius]

una pregunta... ja l'has portat a la llar d'infants o encara està amb tu a casa?
Si ja va a la llar això ha representat un canvi molt fort en la seva curta vida i és normal que quan et vegi s'aferri molt a tu.....
Fes-li molts mimitos i aprofiteu el temps junts

[pilareta]

Hola AdriX!
Jo no et puc parlar de gaire més endavant (la Laia té 5 mesos i mig) però crec que només és una etapa. A mi em va passar una cosa semblant als 3 mesos i mig: de cop i volta la nena només volia anar amb mi i plorava si l'agafa algú altre (bé, amb el papa també estava força contenta). No la podia deixar ni un moment que ja es deseperava, ni per anar al lavabo! Estava acostumada a deixar-la amb la meva mare un ratet perquè s'hi anés acostumant i jo aprofitava per sortir a fer un encàrrec o passejar i durant uns quants dies em va resultar impossible perquè muntava uns xous.... Després va tornar a canviar i va continuar com sempre, això sí, de tant en tant hi ha algun dia que té més mamitis, però a mi ja m'està bé Ja ens agrada que tinguin mamitis però entenc que de vegades és exagerada i ens esgoten una mica.

[petazetas]

tindrà mamitis per temps!
La meva se n'anava amb tothom de ben petita i quan s'ha fet gran... a vegades no vol ni donar-li petons als avis, i no crec que sel's hagi de forçar. Si vol estar amb tu és que et necessita.

[Julyet]

Les mares som el que més mola del món pels nostres fills, és així. Som "la reina del baile" però cada dia i encara que anem sense depilar i amb unes pintes que fan pena, se'ns acabi la paciència o la liem sovint.
Ara, no et facis il·lusions que no dura per sempre... un dia tornarem a ser terrenals. Així que... carpe diem!

[sivi]

La meva filla acaba de fer l'any, i es una nena molt independent que va amb tothom, no te pas manies d'anar als braços de qui li demana, i si porta ulleres, barret o collarets encara i va mes.
No ha sigut mai una nena de voler estar amb la mama, ella vol estar per terra i correr mon, però porta uns dies, que mentres està jugant de cop hem busca i hem ve a abraçar, suposo que te atacs de mamitis.
Si cau o es fa mal, sol voler la mama, però si i va el papa ja li està be, mentres no hem vegi a mi.
Va a la llar d'infants i des del primer dia que i va contenta i es queda molt feliç. L'educadora ha alucinat, ja que mai sol reclamar-la com fan altres nens, ella va al seu rotllo, sempre i quan no es fagi mal o s'espanti per algo.
Quan va fer els 11 mesos, ella va decidir que no volia fer mes pit, d'un dia per altre va deixar de demanar-me'n i quan li oferia jo, ella s'incorporava o hem mossegava ja que savia que així la deixaria. Totes les tardes la tinc amb mi i soc la que la besteixo al matí i la banyo al vespre a part de donar-li esmorzar i sopar.
Suposo i espero que amb l'edat tingui una mica mes de mamitis, ja que això de que sigui tant independent a vegades hem preocupa.
Aprofita i disfruta de la mamitis, que ja veus que n'hi ha que el cordo se l'han tallat ells mateixos, je je je!!!!

[neuetes]

A mi no m'agrada la paraula "mamitis" ja que sóna a malaltia i no ho és en absolut...

[petazetas]

és un dir això de mamitis, neuetes. Ja sabem que no és una malaltia, a més a mi m'encanta

[entrerius]

i mamitis

Suposo que el que no agrada és el to despectiu amb que es fa servir...

[Julyet]

Hola, em dic Julyet i tinc bebitis.

[neuetes]

i mamitis

Suposo que el que no agrada és el to despectiu amb que es fa servir...

Exacte!!

[FloR]

Hola, em dic Julyet i tinc bebitis.

Si et serveix de consol.. Jo també!! Estic enganxadíssima a la seva olor, la seva escalfor..

[manoli37]

Dons jo tinc por de quan comenci la escola bressol tingui mamitis

[FloR]

Aquesta "mamitis" serà la seva adaptació.. Hi ha nens que els hi costa més i d'altres que menys..

[Aellitta]

Hola, em dic Julyet i tinc bebitis.

Hola!

Soc l´Aellitta i tb. tinc bebitis.