Pregunta sobre una cangur

[coquette]

Hola noies, m'agradaria saber la vostra opinió. Fa 1 mes i mig que he començat a treballar, i he començat a mig cas i no tots els dies, tinc la sort de poder-m'ho organitzar. com treballo des de casa, he agafat una cangur. Resulta que estic una mica amoïnada per una sèrie de cosetes, però no sé si són paranoies sense fonament.
Aquesta dona té 50 anys i no ha tingut fills, malgrat ho desitjava, per problemes de parella. Li agraden molt els nens i la meva fillaestà contenta amb ella, però em fa por que la cangur "s'en carinyi massa" d'ella, no sé si m'explico. Alguns dilluns em diu que ha trobat a faltar a la nena, i de vegades ha fet coses com prendre'm a la nena dels meus braços sense que jo li hagi demanat. És normal un gest com aquest?
De vegades em venen pors i imagino que ella li té tant d'afecte que em pren la filla i se l 'endu!
Segurament estic sent massa exagerada amb les meves pors? Injusta? La veritat és que estaria més tranquila si ella tingués fills propis.
Ai m'agradaria saber què en penseu, sobretot les que sou educadores...
Petons

[cuqueta]

Hola coquette,

naltres també tenim cangur, 8 hores al dia, va començar fa 3 anys a casa nostra i ara es fa càrreg dels dos nens mentre naltres no hi som. La nostra també esta molt encarinyada amb ells, em truca quan fa dies que no els veu, es fa la trobadissa si anem a algun lloc en cap de setmana i els vol veure, els fa regals per l'aniversari i el Sant...i malgrat a mi a vegades també em sembla un pèl excessiu ( perquè per exemple quan els porto al metge abans em truca ella mil cops que les respectives àvies ), jo estic tranquil·la perquè els nens estan molt agust amb ella i sé que ella no els faria MAI cap mal, ella té fills, i néts i actua més o menys com la teva, no sé, suposo que el que et passa ( a mi també) es que veus que et prén una mica el teu lloc, pensa que molts dies quan arribo de treballar el meu fill gran li fa més cas a ella que a mi i clar això sap greu però per una altra banda penso que és perquè si sent molt agust amb ella.
Lo de que et prengui el nen dels braços sense tu demanar-ho si que ho trobo una mica "lleig", jo directament li diria perquè no ho torni a fer i ja està, ella ha de respectar les teves decisions, sobre la resta ja et dic que ho trobo molt normal, per cert, ella havia fet més vegades de cangur?

espero haver-te ajudat una mica i perdona pel "rollo"

[soleilua]

coquette jo crec que una mica va també amb l'edat... Si és una persona de 50 anys, és normal aquests carinyos cap als nens, tingui o no tingui fills.
A veure, estic d'acord amb la cuqueta (ostres, si us dieu igual!!), que potser li hauríes de dir que no t'agafés el nen si el tens a braços, però per la resta tampoc em sembla que sigui tan extrem... A més, tingues claríssim que el teu fill sap qui és la seva mare!!

Mira, jo quan vaig començar a treballar també patia una mica perquè l'Arlet es queda amb la iaia... (bueno, uns dies amb la mare del meu marit i uns dies amb els meus pares), però el que em feia més "cosa", és la mare del meu marit, que només ha tingut nens, i sempre li ha quedat l'espineta de tenir una nena, i de fet, sempre diu: la meva nena, la meva princesa... Total, que tenia com "por" que la nena es confongués i l'estimés més a ella que a mi. Evidentment que l'estimarà, és la seva àvia! Però ahir quan la vaig anar a buscar, la tenia a braços ella i se'm va tirar a sobre, contenta i rient perque havia arribat! I és que ella sap que la iaia l'estima molt i s'ho passa molt bé amb ella, però la mama és la mama! (El mateix que amb la cangur, sense dubte!)

[Aquitania]

hola coquette,

la meva experiencia és des de la part de cuidadora... pensa que un bebè és una personeta que no cal que sigui fill/a teu/va per a agafar-li carinyo, i més si has d'estar 8h pràcticament cada dia. És inevitable no estimar-lo o no agafar-li estima. I és normal, com li passa a la cuqueta, doncs que es preocupi i s'interessi, per que tot i que sigui una persona "estranya" de la familia, al final durant molt de temps passes a "formar part" d'aquesta familia, al menys en la vida del bebe i despres nen. No sé si m'explico.
el que no em sembla gaire bé és que te l'hagi pres dels braços, pero li comentes si torna a fer-ho i ja està. potser ho ha fet sense adonar-se'n.
pero una mare és una mare, i aixo no ho suplira mai ningu!

[carbasseta]

Estic d'acord amb la resta, i de fet, milllor q l'estimi tant, perquè la cuidarà molt bé. Això de prendre-te-la dels braços, la meva sogra a vegades m'ho fa i jo em giro perquè no la pugui agafar, és instintiu. Tot i que a mi em fa molta ràbia que ho faci, jo crec q a vegades ho fa perquè així descansi jo.

[annajana]

Jo penso que tens molta sort de comptar amb una cangur que li tingui tant d'estima a la teva nena i que no t'has d'amoïnar per res. Estaries molt més preocupada si fós esquerpa oi?
I a la nena li transmet amor! Què més vols!! És l'únic que necessita a part del menjar i dormir! Si que deu fastidiar que te la prengui dels braços teus! Però això ho fan les àvies i fins i tot les amigues de les àvies! Estigues tranquila!!

[coquette]

Ei moltes gràcies pr les respostes... La veritat em vaig quedar mes tranquil.la , però divendres va passar una cosa que em va mosquejar una mica... La germana de la cangur té una perruqueria. Divendres tarda jo tenia hora per tallar-me els cabells i fer-me color, ii vaig anar-hi amb la nena. La cangur va venir, per sorpresa i com de visita, i va passar tota l'estona amb nosaltres! I es va endur la nena amb el cotxet una breu estona, per decisió pròpia. No pot fer res millor les seves hores de lleure?
Ho trobeu normal? Potser sí, i jo sóc massa malpensada, però sincerament, em vaig anguniejar una mica. Penseu que no fa tant de temps que ens coneixem, tot just des del mes de gener. Ella havia treballat de cangur quan era més jove, però els darrers anys havia fet altres coses.

[edae]

Coquette, estic d'acord amb les altres, però hi afegeixo que una cangur és algú amb qui has de tenir molta molta confiança. Si dubtes i estàs patint mentre treballes, més val que en busquis una altra.

[annajana]

Segurament ho fa amb tota la bona fe del món però realment a mi també em molestarien aquestes coses. Jo de tu optaria per dir-li clarament o fer-li notar que no t'agrada que t'invaeixi d'aquesta manera.

[Aquitania]

totalment d'acord... t'has de sentir còmode amb ella. I si no és així, comenta-li i/o busca't una altra...

[soleilua]

Ui, això de la perruqueria jo no ho hagués permès! Li hagués dit que no, que la nena no marxava! Bufff, a mi em passa això amb la dona d'un amic del meu home, que arriba i m'agafa la nena i se l'emporta a passejar!! A veure, a passejar, si estem en una cafeteria o en un restaurant, l'agafa i comença a donar voltes amb ella a coll, i no m'agradaa gensss!!! L'altre dia la tenia jo en braços i ella va venir per darrera: vols venir amb mi? li va dir a la nena, i la nena es va girar de cop, amagant el cap. Li vaig dir que tenia son i que no era el moment, i va fer una cara!