Quan perds la paciència...

[silvia]

Suposo que ens ha passat a totes, per una cinrcunstància o una altra, m'agradaria poder controlar-ho però no trobo la manera...
El Gerard fa més de vint passes solet, però clar de la maneta va molt més ràpid i com que és un "torbellino"... Bé, doncs que ja em cansa, ho toca tot, tot allò que està a la seva mà, jo li deixo fer, he tret tot el que és perillós, però clar hi ha coses que no pots treure, no són perilloses però no vull que les toqui, la tele, el dvd...
Doncs, mentre més li dic que no més s'empipa i xiscla, i no em fa ni cas, ja sé que m'enten però que no raona, però és que em té tot el dia darrera seu.
Avui ja ha estat massa, perquè m'agafava la mà i m'ajupia perquè l'agafés: volia tocar el llum del sostre i com que això no hi ha manera de tocar-ho ja l'ha liada.
No entén cap límit i al final l'acabo escridassant
Sé que ha d'investigar però hi ha coses que no es toquen, enten el NO, però passa de mi...
QUÈ FAIG???????????

[mares]

Carregar-te de paciencia, Silvia!!!!

[Guita]

sí. Carregar-te de paciència i seguir amb el teu NO. Ell no ha de guanyar. Et costarà moltissim però ho has de fer. Ben dura tu i aixi ja s'acostumarà. De debò que trenca el cor eh? però s'ha de fer... pq si no... es campiquipugui!!!!!

[marchita]

SILVIA.....LO MISMO Q LAS DEMAS HAS DE TENER PACIENCIA!!!!!!!!! ES MUY DURO, ES UNA ETAPA CRITICA PERO PASA Y VERAS COMO EMPEZARA A DEJAR DE TOCARLO TODO...ANIMO

[Sibil·la]

mira-la,ja ets aquí

[marchita]

SI SI SI...NADA MAS LLEGAR A CASITA A ESCRIBIR....Y ESTOY EN TODOS YA LO VERAS
NENITA TU JOANA MONISIMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA Y GRACIOSISIMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA CON ESAS DENTETASSSSSSS

[Sibil·la]

JA LO VEO NO PARAS! PERO MIRA QUIEN HABLA! ESTOY AKI TAMBIEN!
BUENO AHORA ME RECLAMA MI AMOL! BONA NIT! BESITOS A ALEX (A LA PRÓXIMA LE QUIERO VER, EH!)

[meritxell]

Silvia, és normal que ho vulguin investigar tot. El meu Gerard també ho fa i ara que camina i va pel seu aire... uf, quan sóc a la cuina, al cap d'un rato que fa que no el sento, ja puc anar a buscar-lo perquè sé que s'ha ficat en alguna habitació a remenar calaixos. I què faig? La millor tàctica és la distracció. Agafo alguna cosa, alguna joguina que sé que li agrada i li dic, què fas aquí? Au, va tanca aquest calaix, mira, què és això? ooooooh! I ja està. Ja el tinc distret amb lo altre. O sino l'agafo i dic, mira què hi ha per aquí fora? i mirem per la finestra. Així es distreu. Ells entenen el No, però no el què no entenen és per què no volem que toquin allò, així que per evitar les frustracions que tenen per no entendre'ns encara del tot, la millor opció és la distracció, i a mi em funciona. Les rabietes li duren segons, perquè de seguida es distreu amb allò que li ofereixo. I a la llarga, ja aprendrà que allò no es toca, perquè amb molta paciència i suavitat i serenitat, i sobretot amb molt de temps, li hauré ensenyat que aquell calaix no s'obre perquè simplement la mama no vol que li toquis les seves cosetes. S'ha de tenir mooolta paciència i jo de vegades també la perdo, no et pensis, però abans d'escridassar-lo em mossego la llengua i compto fins a 1000!!

[silvia]

Ja sabia que les repostes anirien per aquí, però és que és ben cabut, ja el pots entretenir que hi tornarà... Em té esgotada, no sols físicament, és més aviat un esgotament mental, sempre al darrera, clar ells tenen molta energia, quan nosaltres ja estem cansades ells estan com nous
Quan t'acostumes a una etapa i ja ho portes bé, zas, arriba una altra, i això em sembla que ja és de per vida

[Mònika]

SILVIA ÉS QUE PER MOLT QUE ET DIGUEM LA QUE HA DE SEGUIR EL RITME DEL GERARD ETS TU, I DE DEBÓ QUE A VEGADES EM CANSO NOMÉS DE PENSAR QUE L'ORIOL FACI COM EL TEU FILL!
JO VAIG PATIR EL CAS DEL MEU COSÍ QUE ERA LA COSA MÉS HIPERACTIVA QUE ET PUGUIS IMAGINAR, I CABUT... EL CAMPIÓ DEL MÓN! PENSA QUE QUAN TENIA 4 ANYS EL VAM DUR AL ZOO, DONCS EN LLOC DE MIRAR ELS ANIMALS VA ESTAR TOT EL SANT MATÍ PLORANT PERQUE LI HAVIA CAIGUT LA PALLETA DE VEURE AIGUA DE L'AMPOLLA!!! ARA TÉ 24 ANYS I ÉS EL PADRÍ DEL MEU FILL... ESPERO QUE NO SURTI A ELL!!!!

[meritxell]

Clar, Silvia, és que ells el què volen és jugar i no volen jugar sols, sino que volen que tu juguis amb ells, per això ens venen al darrere reclamant que estiguem per ells. Es poden entretenir uns moments solets, el meu fill s'hi entreté bastant (el poso al parc amb tot de joguines quan fa estona que no hi ha estat i es posa a jugar tranquil i jo també tranquil.la perquè allà sé que no es pot fer mal), però a la que s'adonen que estàn sols, ja els tens cridant reclamant-nos. I sí que és de per vida, si. Ja no els podem tornar cap dintre, jeje.

Suposo que cada etapa és diferent i ara ens toca anar-los al darrere perquè no prenguin mal. Però bé, intenta gaudir de cada etapa, que aquests menuts es fan grans massa depressa i després quan mirarem enrere ho recordarem amb nostàlgia. I hi haurà coses que ni tan sols recordarem, perquè no ho haurem viscut amb intensitat. I s'ha de viure cada minut amb intensitat, ens facin riure o enrabiar. Però ens dónen molta vida, tu!

[silvia]

Meritxell, jugo amb ell cada minut del dia, mai s'ha quedat sol un moment, sempre a la mateixa habitació, mai a una altra, ni se m'acut...
Aquest cap de setmana no ha anat gens bé...
Bé, ja ha passat...

[meritxell]

Caram Silvia. Em sap greu! Molts ànims, dona.
Tens ajut d'algún familiar??

[silvia]

Sí, el que passa és que hem estat fora de casa i els canvis els posen encara més nerviós, no fa bé la migdiada, el soroll de la gent l'atabala, jo també m'atabalo, els altres semblen no entendre que és un nen que necessita tranquilitat i només em diuen que té molt de geni i prou, i clar així no m'ajuden.
En fi, ja passarà. Merci noies.

[meritxell]

Ah bé, tranquil.la. A mi això també em passa. Quan passem el dia fora de casa, no fa bé les migdiades i com a conseqüència les nits són desastroses. Els nens estàn molt més nerviosos i clar és normal que esclatin de seguida. Llavors els comentaris són: "quin geni que té aquest nen", "que emmarat que està", "és que només vol la mama", etc, etc. La gent no ho enten, es pensen que com més cansats estiguin de dia dormiran millor a la nit: "deixa'l si no vol dormir, ja dormirà a la nit", però qui millor coneixem els nostres fills, sóm nosaltres. Així que passa dels comentaris dels altres. Que no t'afecti. La millor mare pel teu fill ets TU i prou! I tu saps què li convé i què no! Molts ànims i a veure si us deixa dormir una miqueta aquesta nit. Un petó!

[Anni]

Aii Silvia!!!!!! No saps com t'entenc...... Crec que es molt normal això de perdre la paciencia..... sobretot quan et passes tot el dia sense parar dient NO!!!!!! A l'Oriol ara cada cop que li dius que no d'una cosa o que no el deixes anar a algun lloc que pot ser perillos per ell es posa a plorar com un desesperat com si s'hagués fet mal o hagues caigut... li cauen unes llagrimes.....

[meritxell]

jeje, les llàgrimes de cocodrilo que n'hi dic jo. El meu sempre va amb una llagrimeta a l'ull. Em recorda un nino, amb la llàgrima de silicona enganxada. jeje. És l'edat és l'edat!

[Visitant]

Llavors els comentaris són: "quin geni que té aquest nen", "que emmarat que està", "és que només vol la mama", etc, etc. La gent no ho enten, es pensen que com més cansats estiguin de dia dormiran millor a la nit: "deixa'l si no vol dormir, ja dormirà a la nit", però qui millor coneixem els nostres fills, sóm nosaltres.

MERITXELL, QUANTA RAÓ TENS!!!! SOBRETOT AMB LO D'EMMARAT.
QUÈ COI VOL DIR "EMMARAT"? COM CARAI NO VOLEU QUE ENYORI LA MAMA SI LA MAJOR PART DE LA SEVA CURTA VIDA LA PASSA AMB ELLA?
I QUÈ SI ESTÀ EMMARAT? I QUÈ SI NOMÉS VOL LA MAMA? NO SE'N RECORDEN ELLS DE QUAN VAN TENIR ELS SEUS FILLS?
LO DOLENT ÉS QUAN EL "NEN" DE 30 ANYS ENCARA VOL LA MAMA PER DECIDIR SI ELS PANTALONS BLAUS I LA CAMISA GROGA ÉS UNA BONA COMBINACIÓ!!!!!!

ALA! AQUÍ QUEDA DIT!!!

[Mònika]

PATUFA... JO TINC UNA D'AQUESTES QUE EM DIUEN QUE L'ORIOL NOMÉS VOL ANAR AMB EL SEU PARE I LA SEVA MARE... I ELLA TÉ UN "BEBÉ" DE 26 ANYS A QUI ENCARA LLEVA CADA MATÍ I LI RECULL ELS CALÇOTETS DE TERRA!!!

SILVIA COM HA ANAT LA NIT? ESTÀ MÉS TRANQUIL EL GERARD? BUENO, PREN PACIÈNCIA I SI TROBES LA RECEPTA MÀGICA NO T'OBLIDIS DE DONAR-NOS-LA!!!

[silvia]

Avui està "estem" força més tranquil, bé tot el tranquil que ell sol estar
Merci a totes, i ja sé que hauria de passar dels comentaris, això de que està emmarat m'ho han dit 50.000 vegades, i sí una bona resposta seria aquesta: que té un any, que em preocuparia si en tingues 30.
Bé, que passo quan és gent que no "m'importa", però els comentaris de la meva família (pares, germans) em molesten més i sí que em menjo el tarro.
Recepta? Ni l'Arguiñano la té!!!