avui no puc més

[mdemare]

I només són les 9 del matí. Estic molt agobiada i necesito desfogar-me. Fa tres dies que el nen no para de reclamar-me. Estic en atur i estic tot el dia amb ell. Al principi em pensava que només eren les dents, però crec que s'ha ajuntat amb l'estrés de separació de la mare que pateixen a aquesta edat. Amb els altres membres de la família juga tranquil pero amb mi només vol braços. Sóc una persona molt independent i en dies com avui trobo a faltar la meva individualitat. Jo m'estimo molt al meu fill però avui m'ha superat. L'he deixat al centre de suport unes horetes per desconnectar. Ja sé que és una etapa i que és transitori; peró necesitava desfogar-me ja que quan ho duc a la gent he de sentir els clàssics "l'has malacostumat" "deixa que plori", cosa que no penso fer. Bueno, ja paro de fotreus el rotllo. Merci per escoltarme.

[ada_bcn]

a mi també m'ha agobiat a vegades, jo sóc monoparental i el meu fill ha passat époques que ni un segon, bé de fet encara les passa amb quasi 5 anys, ni poder anar al water sola, ve amb l'esmorçar a sentar-se a fer-me companyia... tampoc el deixo plorar massa i el segueixo agafant a coll si m'ho demana (que és sempre a la sortida del cole al migdia i fins al cantonada...)
la gent sempre fa comentaris, vull dir... si no l'agafèssis a coll o el deixesis plorar, també et farien comentaris. fes el que et sembli que has de fer i si t'agobies busca algú que t'ajudi una estona per poder estar sola a casa o donar un volt.

[entrerius]

mdemare, molts ànims!!!..... què ens faran falta..... perquè segons una amiga, mare de 4 fills i àvia de no sé quants nets, això a partir dels 20 anys ja canvia.....

[Tutty29]

Si hi ha dies que uff una no pot mes. Jo tinc un nen de 10 mesos i estic d'excedència, estic tot el dia amb ell i ja dies que em supera, pero PACIENCIA!!

[ter10]

Aquí una altra com vosaltres. El meu petit només té 6 mesos però el tinc tot el dia a sobre. A més encara fem LME i durant el dia pot arribar a mamar unes 6-7 vegades, però a la nit...... déu ni do cada 2 hores!!!!!!!! i jo hi ha moments que no puc més, vaig esgotada. Ara només espero que amb la introducció de AC la cosa canvii una miqueta.

Sort

[Nenufar]

Jo també us comprenc, estic a l'atur i tot i que la petita va una estona a la llar, el meu home treballa moltes hores (si nò no tirarem endavant) la veritat es que els dos són molt absorvents i hi ha dies que l'agotament es tal que no sé com tirar endavant. I per postres la gent et diu: tu arrai que no treballes.... uf... es que no ho suporto... no saben el que és no tenir ajuda de la familia a prop. Jo m'he passat setmanes senceres a casa sense sortir pq tenia el nen malalt i ningú amb qui deixa'l... o sigui que el que ens queda és i intentar desconectar les estonetes que tenim.

[flordeagua]

Es normal, estar agobiada.la meva petita té 7 setmanes i jo estic a l'atur i fem LME, així que la tinc tot el dia enganxada....el meu marit traballa i el cap de setmana ell vol anar al cine...dons com que jo no puc, marxa ell perque està agobiat

[novella]

Ei noies, suposo q és normal sentir-se així. Jo tinc un nen de 2 mesos i estic de baixa de maternitat. El meu home ja treballa i tb ha anat recuperant les seves activitats normals: pot anar a fer esport, va una estona a la muntanya el dissabte...llegeix un llibre... coses q x mi son impossibles. Faig LME i em passo la vida donant pit, i si no, amb el nen en braços. Fins fa poc jo tenia una vida!!! A vegades és depriment i esgotador, si no fos x lo q t'els estimes!!!
Ànims a totes. Va bé poder-ho explicar a altres mares q t'entenen!!!

[julieta12]

Jo estic igual! la meva vida s'ha limitat a passejar-me per casa amb la teta fora i la meva filla en braços! és el que toca ara al principi! també soc mare separada i no és gens fàcil! ánims son etapes i ara ens toca aquesta!

[heaven25baby]

Aqui una que es suma al club!!! Jo tinc 2 fills, una nena de 4 anyets i un nen de 2 anyets... me'ls estimo amb bogeria però hi ha estones que... aix!!! m'estiraria dels cabells!!! Es normal... son nens i estem toooooooooooooooooooooooooooooot el sant dia junts... Jo estic al atur desde l'embaraç de la nena... o sigui que tela marinera... Paciencia!!! Ànims mamis!!!

[Guineu]

i que bonic és quan l'home arriba d currar i et diu:relaxa't dona!si la nena és un angelet!!!!tan de bo em pogués quedar jo amb ella!
Argggg!!!!!!!!!!
Pq no fas la migdiada amb ella?
Què heu fet en tot el dia?no heu sortit?
Argggg!!!!!!
No entén res...m'encanta estar amb la petita,no ho canviaria per res al món!de fet estic a punt d començar a treballar i segur ho passaré fatal,però això no treu que hi ha dies durs.
A ell li ha canviat súper poc la vida,estic d'acord amb vosaltres.

[Silka]

Aisss!! Si noies !! Jo estic com vosaltres tambe!! tinc una nena de 2,5 anys i una bebe de sis mesos!!!
M.he sentit molt identificada amb totes... Sobretot amb Ter 10!!! La peque tambe mama molt i a la nit cada tres hores... Ja ni em cordo el jersey...
ja va prenent papilles pero vamos... Amb mi nomes pit...Fa una setmana q treballo i es molt esgotador perque a les 7 del mati jo tinc molta son!!
Pero estar toooot el dia amb ells es molt pitjor... Ralla molt!! No se que fariem sense la guarde de la gran!!! El meu marit esta a l.atur pero treurem els diners de sota les pedres si cal...
Els caps de setmana ens limitem a tornar.nos les nenes entre nosaltres perque les dos alhora es impossible... Anem de casa al parc i del parc a casa. Mira.. Al final t.acostumes a una vida aixi...
Tot passa i tot arriba... Aixo espero!!

[franz75]

Jo sóc un pare, i la veritat, a mi la vida també m'ha canviat molt! Tenim un nano de quasi nou mesos, i tinc la sort de poder passar tots els matins amb ell... La meva dona treballa als matins i jo a la tarda nit, i els matins són responsabilitat meva. Jo arribo tard de nit que ja dormen tots dos, i no em fico al llit fins tard, és difícil agafa el son amb aquest horari, però al matí m'haig de llevar igual i estar pel nen, i si a la nit es desperta també acostuma a ser cosa meva, i arrossego un bon dèficit de son! Però el cap de setmana tampoc podem dormir gaire, perquè ella també vol dormir i ens és difícil turnar-nos, i tenim poc temps per estar tranquils. Ella encara li dóna el pit (i també té AC) i va prou cansada, també... I de vegades és veritat que és esgotador i t'agradaria fer una pausa d'uns dies, i quasi tornar enrere... De vegades encara és com si tot fos provisional i d'aquí a uns dies hagués de tornar la "normalitat", alguna cosa semblant a la vida anterior, però en realitat tampoc la voldries per a res, la vida anterior, perquè sense el nen, ara ja res no té sentit, i et trobes intentant que aquest món sigui millor per a ell, i el teu món fa exactament la seva vida i un voltant farcit dels mons petits de la mare i meu, que intentem no renunciar a gaire res... i és per sempre, sí, i llavors en realitat estàs tranquil i penses que no passa res per no poder dormir sense estar pendent de si es desperta, i li fas un altre petó de bona nit.

[estelada]

Que bonic franz!!!!
La veritat d vegades el més natural dl món que és tenir un fill ens fa viure sentiments estranys...si t'ho penses massa el com,perquè,quan...és una mica paranoic fins i tot! Vull dir queés un canvi tan gran, una nova vida,una nova cara,una nova personalitat...afegeix q a sobre s'assembla a tots dos, q poc a poc et vas descobrint en ell...sens dubte aquests estan sent els nostres millors anys de la vida...gaudim-los a tope encara que sigui amb cara de son!;)

[mdemare]

*Moltes gracies pels vostres comentaris. No he pogur respondre fins ara
perquè vaig de cul pero els vaig estar llegint aquell dia. Diuen que "Consuelo de muchos, consuelo de tontos" però va bé saber que no ets la única.

[marteta75]

Ei! m'he sentit molt identificada!!! Jo vaig petar ahir. L'Ot farà 4m i és un nen molt demandant. De dia no dorm gens, fa migdiades de 10min i llestos i jo estic sola tot el dia, de 8 a 20h. El matí el passo bé, però a partir de les 18h ja estic agobiada i a sobre no s'adorm fins a les 23h. Abans d'ahir vaig anar a l'osteopata, per si tenia alguna presió o algo que fes que no dormi, i de moment tot segueix igual. A sobre estic a l'atur, així que no el portarem a la guarde. En part n'estic contenta pq és molt petit i deixar-lo em faria peneta però és que no tinc ni 2h per mi, per fer res tranquilament, dutxar-me sense estar pendent de si plora, poder fer neteja de casa tranquilament, fins i tot planxar!!! O xerrar per telèfon! Faig LM però m'estic plantejant començar a treure llet perque li pugui donar ell. A vegades penso que ojalá treballés per poder marxar! I clar, penso, joder quina mala mare, si tothom que treballa li costa un munt deixar-lo! Els sogres viuen a Bcn i baixar amb cotxe i tot és un percal (que jo visc a fora) i ma mare sempre te coses. I en realitat el que vull que s'impliqui és el pare, que intenti arribar abans, que s'ho manegui. En fi, que porto un agobio que crec que la depre postpart m'està sortint ara!