Viatges amb cotxe

[novella]

Marones! Tenim un problema amb els viatges: les nostres famílies viuen a gairebé 2 hores de nosaltres, així q cada 15 dies hi anem a passar el cap de setmana. Quan el nen era acabat de néixer era fácil pq s'adormia aviat al cotxe, però ara ja té 3 mesos i no hi ha manera!! A sobre, no soporta anar lligat i es passa l'estona movent-se neguitos i plorant!! Pero plorant tant q s'ennuega!! Fa patir! I jo allà sense poder-lo agafar fins q podem parar... El problema és q doblem la durada del viatge i és esgotador! I a sobre la tornada la fem dge tarda i acabem arribant a casa a les 10 d la nit. Jo arribo morta, i desquiciada!! Alguna té algun truquet? Hem provat: posar-lo al cotxe adormit, i al 1r sotrac es desperta, cantar-li, el dudu, la pipa, jo parlant-li tota l'estona (em marejo d mirara tota l'estona dins el maxicosi). Ja no se q fer! Alguna idea imaginativa??

[Albercoca]

No tinc la solució, però el meu feia el mateix i era un martiri per tots. A nosaltres ens va anar molt bé sortir a l'hora que ell acostumava a dormir, així s'adormia al cotxe durant el viatge. Però el que millor ens anava bé era posar-li la seva cançó preferida. Quan plorava Només sentir-la es calmava i fins i tot s'adormia. Moltes vegades l'haviem d'anar posant un cop rera l'altre, perquè quan s'acabava tornava a plorar. Ara té 22 mesos i Li encanta anar en cotxe. Així que ànims que tard o d'hora se li passarà.

[[Marieta]]

Et dono una resposta rara, pero a mi em passava el mateix i vaig decidir anar amb ella en tren amb el portanadons fins l'estació més propera. D'allà ens venien a buscar amb el cotxe amb el maxicosi i així el viatge en cotxe era curtet, menys traumàtic i de mica en mica s'hi anava acostumant.
Jo hi anava la mar de tranquila. Ens va molt bé...

[catalanna]

A mi em passava el mateix! Tot es va acabar quan el vaig canviar a la cadireta del grup I... Crec que no li agradava anar cara enrere.

[Aitona]

Nosaltres fins fa un mes teniem el mateix problema, no li agradava gens anar en cotxe. Qualsevol viatge era un martiri ja que no deixava de plorar ni un instant, tant era si feiem un viatge de 10 minuts com més llarg.Era realment esgotador...
Nosaltres també tenim familia a unes 2 horetes però el que vàrem decidir és que enlloc de desplaçar-nos nosaltres vinguessin ells.
Afortunadament ara ja s'adorm.

[devo]

El meu fill petit feia el mateix, i ja fa molt temps que vam optar per viatjar de nit. En el nostre cas tenim poc més d'una hora de camí, i sempre la fem després de sopar amb els pijames dels nens ja posats, i així s'adormen de seguida perquè és la seva hora. Quan arribem a lloc els posem al llit i continuen dormint. Si no podem anar de nit intentem que sigui vora el migdia i coincideixi amb la migdiada.

Ara té 2 anys i mig i "tolera" més el cotxe, però si va despert no aguanta gaire estona i a més es mareja amb molta facilitat (potser aquest és el motiu).

El gran en canvi sempre ha anat perfecte al cotxe.

[Guineu]

Nesbb!
Que fort el que has escrit sembla escrit per mi fil per randa!!!!!!
La petita te8mesos i encara hi ha molts dies que és una locura!!!!darrera amb ella tb acabo marejada d tant mirarla,cantarli,fer palmes...i quan anem soles ni t'explico...
En 8mesos he pogut constatar que quan més més plora és quan es fosc...
Ara també funciona donarli el berenar o algo x menjar...
Però hi ha dies que res funciona...me passat trajeces d'una hora cantant sense parar...buf!!!!!es passa mal pq sembla que la matin allà lligada,parem,l'agafao , i la molt bandarra em fa un somriure encara amb la llagrimeta a l'ull...
No hi ha fòrmules màgiques amb aquests petits...CARINYO I MOOOLTA PACIÈNCIA!;)

[mishka]

I una mica de blevit sueño abans de sortir?

[mariasilvy]

A mi em passava el mateix fins que li vaig posar un dvd amb cançons i dibuixos

[carbasseta]

Una q s'apunta alclub!l'ainaamb un any i cadireta del grup I tolera una miiiica mes el cotxe, pero ahir mateix vam haver d'acabar parant i enxufant-li el pit perque es l'unica cosa q la calma. Perque despres diguin q a tots els nens els agrada el cotxe!

Jo tambe he constatat que a la nit es oitjor, jo crec que s'espanten mes de veure-ho tot fosc. I si que mirant endavant ha millorat i ho aguanta mes, pero es el que hi ha.

Oaciencia i trobar moments en que ells puguin adormir-se com t'han dit. A nosaltres tambe ens va funcionar una mica el posar-li videos amb l'ipad o deuxar-li el mobil amb jocs per ella, pero mes d'una vegada he acabt donant-li el pit mentre el meu home condueix...

Anims!

[mdemare]

Descrius al meu fill. Jo viatjo pel mati o despres de dinar. Ha de ser de dia i aprofitar una de les.seves migdiades. He deixat de quedar amb moltabgent per no sentir-lo plorar a dins el cotxe perque es molt estressant anar sola amb ell en cotxe. si quedo durant el dia i torno aviat a casa anem en tren. Algun dia se'ls pasarà però si, és dur. És lo pitjor que porto.

[marteta75]

El meu ara te 4 mesos i des de fa una setmana que als 30seg de pujar al cotxe es posa a dormir. Però fins ara el que em funcionava era fer pit abans de marxar. De nit jo crec que al veure-ho fosc es mareja (quan tornem sempre és de nit i fem curves). El que m'ha funcionat és un Pocoyó que és com un gusiluz, el cap s'ilumina i se sent una musiqueta. Això el calma bastant.