Paranoia amb la llar d'infants...

[novella]

Noies, estic d'allò més emparanoiada amb el tema guarderia. D'aquí a un mes començo a treballar i el xic (q aleshores tindrà 6 mesos) haurà d'anar a la llar d'infants. Sé que no és una sala d tortura, q les educadores fan bé la seva feina, q els cuiden bé...però jo ho porto fatal. No em ve gens de gust portar-li! Penso q és massa petit, q seran massa hores (d 8 a 3), q el seu lloc és amb mi! Penso q es sentirà sol, q m'enyorarà ( i jo a ell), o q pensarà q l'abandono... Potser en faig un gra massa però no puc evitar sentir-me així!
Com ho heu fet les que heu hagut de deixar els petits a la llar d'infants tan aviat? Com ho han portat els pekes? S' han adaptat? I vosaltres? Tinc una angoixa...

[sanola_10]

hola jo també la vaig tenir que deixar molt petita, amb 5 mesos, a més jo la vaig tenir que deixar tot el dia (9 a 17). es força dur, jo encara hem sento culpable, però no hi tenia elecció. Les educadores, normalment, són molt carinyoses i fan bé la seva feina, i ella es pasava moltes estones dormint, i les altres jugava. Es un tema molt personal, i si pots deixar-la amb els iaios doncs seria millor, pero si no tens elecció no pasa res, els bebes s'hi acostumen. La meva nena en té 3 anys ara i es una nena feliç i estima moltíssim a les seves educadores i als seus companys.

[FloR]

No saps com t'entenc.. No hi ha dia que no em senti culpable de deixar el meu nino a la llar, que no pensi que el seu lloc és al meu costat.. Ell va començar amb 9 mesos justos i va tenir una adaptació tranquil•la, tot i així fins nadals encara plorava algun dia.. Però no em puc permetre no treballar, aquesta societat està així de malament montada.. Ara et puc dir que ell entra molt content, em fa un petò, em diu adeu amb la ma i tanca la porta
El teu peque és molt petit encara, però en quant es pugui desplaçar i gaudir dels espais de la llar serà una altre cosa.. A mi em consola saber que menja molt bé, que juga molt, experimenta amb molts materials i te un gran parc de sorra on juga cada dia!
És molt dura la tornada, molts ánims i una gran abraçada!

[cuski]

Hola guapa!
Primer de tot em plantejaria si no tens cap altre opció on deixar el petit, sap molt greu deixar-los a la llar d'infants tantes hores de tan petits, però si aquesta és la teva única solució no et preocupis, ell estaarà bé, només un consell, intenta`t relaxar i viure-ho de la millor manera possible, com tu ho ho portis és molt important, explica-li què és el que faràs, on el deixaràs mentres la mare treballa, els motius... i fes-ho tranquilament, intenta no transmetra-li la teva angoixa, sinó potser el faràs sentir malament a ell, veuràs que la cosa es pot portar millor! 'Anims!

[Hadda]

Hola, molts ànims per la tornada!!! Es dur, però acaba sent una rutina....
Jo per la meva part soc partidaria de la llar d'infants... Vam tenir l'opció de deixar-la amb els avis, però la meva opinio personal (i no vol dir que sigui la unica correcta) es que l'estimulació i experamientació que rebren a la llar no li donaran els avis. La vam deixar als 5 mesos i mig i l ' adaptació va ser de 2 setmanetes, va plorar sols el.primer dia... I la resta va anar adaptase molt bé. Li encanta anar-hi i quan veu a les educadores es torna boja d'alegria (quan vaig a recollirla jo a la tarda també, eh?).
Amb això no et vull convèncer que la llar és la millor opció, però si es una opció que per sort hi ha quan tenim que tornar a treballar!! Si tu vius aquet pas amb optimisme, aquesta serà la actitut que transmitiràs...
Sort!

[laurajuga]

Neusbb, la meva nena també anirà a la lllar d'infants d'aquí tres setmanes. I jo també ho porto fatal. Ella tindrà 6 mesos, i fins ara està tot el dia amb mi, fem només teta i collit. Durant el dia només dorm a la motxilla o a la teta, així que no sé com s'ho faran a la llar... i quan arriba el seu pare, i li posa el pijama o li canvia un bolquer, la nena plora... M'han dit que ho passem pitjor les mamis que els nens, però jo no m'ho acabo de creure!
T'entenc perfectíssimament!!

[la_rodri]

Jo vaig tenir la sort de no haver de portar-lo fins a l'any, però tot i aixó el vaig portar perquè jo vaig voler. Els avis es podien fer càrrec però penso que estar amb altres nens, fent coses que a casa no hi faràs (com omplir una taula de farina perquè hi jugui...), és molt possitiu!!! Per imitació a d'altres nens va començar a voler menjar sol, sap moltes cançons, s'ha desenvolupat molt bé psicomotriument, vaja que li ha anat super bé!!! Jo estava molt convençuda i aixo va ajudar a l'adaptació que va durar 3 dies. Si no et queda mes remei que haver-la de portar ja, no et facis mala sang ni facis cas als comentaris de culpabilitat; pensa en tots els beneficis que li aportarà la sociabilització amb d'altres nens i adults que no siguin els de la familia, que començara ja a reforçar el seu sistema inmunitari i que quan arribis a les 15h a recollir-la et farà el més gran dels petons i abraçada que et pugui fer!

[carbasseta]

jo he tingut la sort de no haver-la de portar encara, tot i que si q he hagut de treballar i separar-me d'ella. estic d'acord amb el q t'han dit les companyes. nomes afegiria q quan li expliquis, no hi veig cap problema en q li diguis q estas trista porque a tu tb t'agradaria estar amb ella, pero q has de treballar. jo ho veig com una manera de q els infants vagin veient les emocions i q per exemple la tristesa no es dolenta, sino q a vegades en tenim i l'hem de saber gestionar.
anims bonica!