Petits molt seguits

[PETRI]

Hola marones!!

En poc menys de dos mesos tindrem a la petita amb nosaltres... Tinc un petit de 17 mesos.. O digui que tot just es portaran un any i mig.. M'agradaria que les marones que heu tingut petits molt seguits m'expliquessiu com us ha anat l'experiencia... Cada cop que ho tinc mes aprop em fa una mica mes de "por" saber com ho portarem a casa....
Gràcies!
Petri

[MiMi_M_T]

Bones
Jo espero al segon d'aqui 3 mesos i es portaran 2 anys i mig i també estic "cagada" per la nova situació. Suposo que deu ser natural aixi que haurem d'esperar a veure com va, tenir molta paciencia i anar pensant que será molt cansat pero després compensará veure'ls jugar juntets.
Molts anims !!

[saludoalaluna]

Bona nit,

Jo tinc dos petitons que es duen 18 mesos i mig. Ara el gran te 3 anys i la nena 2.
I és fabulos veure com s'entenen, juguen, comparteixen, s'estimen i de vegades també es barallen...
Els meus fills, per exemple, molts dies ens demanen dormir junts o el gran li pregunta a la petita si es la seva amiga...

Crec que tot i que els inicis son durs, pasat un temps és el millor que us podia passar com a familia a vosaltres com a pares i a ells com a fills).

Els primers mesos son durillos perque tens 2 bebes pero a ritmes diferents. Tot i així, i en el meu cas concret, el més dur va ser dels 6 mesos de la petita fins que va fer l'any o any i mig.
Els primers 6 mesos van ser senzills perque jo estava de permís de maternitat, la nena feia lactancia materna exclussiva(bé recordo que les primeres setmanes el nen plorava molt a les nits i això va durar un mes aproximadament). Desprès em vaig reincorporar a la feina i va ser realment dur.

De totes formes, Jo estic encantada d'haver-los tingut tant seguits. A casa sempre hem intentat que es fessin totes les coses plegades per a que el primer no es sentís exclos en cap moment (per exemple, quan li donava el pit a la petitona, el gran s'asseia al sofa amb mi i li donava la ma). A vegades la nena ha anat una mica a ritme del gran pobreta.

Si et preocupa algun tema en concret i vols preguntar ja saps! A mi abans de parir sentia una mica de pena pel gran, perquè el veia tant petit ... I també pensava que a la nena la estimaria molt però no sabia si podria estimarla tant com el gran... I tots aquestes tonteries han caigut pel seu propi pes!!!

Que vagi molt bé el part!!

[PETRI]

Bon dia!

Òstres noies... Sembla que quan us llegeixo prenen forma els meus pensaments!!! Els meus es diran iguals que els teus saludoalaluna... I tinc un nen i esperem una nena..
Les meves pors son exactament les que descrius.. Entre d'altes de tipus mes "logístic".. Em dona la sensació que farem el petit gran de cop...hi ha un tema que preocupa especialment... Com portarà el nen els dies de la clínica... Com ho vau organitzar? Nosaltres en principi nomes ens plantejem que passi la primera nit amb els avis... Pero tambe dependrà de com vagi tot.. Ara per ara una mica "xunguillo"... La petita no sha girat i si segueix aixi em tocarà cesària....
Gràcies x aportar-nos la teva experiència... Es una alegria saber que algú que ha viscut aquesta experiència no ho canviaria...
Mimi... Molts ànims i ens ho anem explicant!
Petri

[mishka]

Jo em porto 11 mesos amb el meu germà i estic encantada de com em va anar la infantesa. I els dos vam ser cessària.

[jllt]

Hola!

Nosaltres tenim un nen que acaba de fer quatre anys i una nena que en farà tres al juny. Es porten 16 mesos. És dur! Jo no puc pas dir una altra cosa, i sobretot els dos primers anys. Ara és una altra història: entre ells hi ha una relació preciosa. S'enfaden també molt i tenen les seves estones de perseguir-se per la casa volen l'un pegar a l'altra i viceversa, però en general es porten molt bé, juguen molt tots dos junts, enraonen moltíssim, es munten ja les seves històries, es fan les seves cabanes secretes, i quan un està malalt l'altre està preocupadíssim.

A mi em feien molta por els dos dies que vaig passar a l'hospital al tindre la nena, però al cap i a la fi són això, dos dies. El nen va estar sempre amb el pare i amb els padrins, em va vindre a veure ja el primer dia, de seguida li vam presentar la nena i el vaig abraçar i vaig jugar amb ell al passadís i clar, amb 16 mesos, li feia molta curiositat i poca cosa més. Fins que la nena no va començar a moure's una mica autònomament per terra podríem dir que va passar bastant de la germana. Després, de mica en mica, van anar jugant l'un al costat de l'altra, sempre els he fet dinar, berenar i sopar plegats. Cap dels dos ha anat a la llar d'infants de manera que des que va néixer la nena han estat junts totes les hores de cada dia. Quan el nen va començar P3 el setembre passat, la nena el va trobar a faltar, sobretot als dematins, i quan arribava a casa es feien unes abraçades que emocionaven. Es tenen l'un a l'altre, hi ha una complicitat fortíssima entre tots dos, comencen a tindre els seus 'secretets' que no et volen explicar, riuen moltíssim, i com a pares, ara ja és com si tinguéssim bessons perquè el mateix que fem per l'un ho fem per l'altra, i on vas amb l'un pots anar amb l'altra. Amb la meva germana ens portem 15 mesos i la relació ha sigut també sempre molt estreta.

És dur, no t'ho puc negar, i més quan estàs les 24 hores amb ells. La nena va fer pit exclusiu els sis primers mesos i tenia molta por de si el nen em demanaria molt al veure que estava tant amb la nena, però a l'hora de la veritat ho va portar molt bé. I el fet de poder estar al seu costat sempre crec que ho va fer més fàcil i ens em van anar sortint prou bé. Ara me'ls miro i estic francament contenta d'haver tingut dos criatures tan seguides. Val la pena.

[Melba]

Hola noies,
Els meus nens es porten 17 mesos i 3 dies. El meu marit i jo sempre deiem que els voliem tenir seguidets, quan s'acostava el moment jo també pensava: ai mare, com m'ho faré?? I jo no sé si em vaig mentalitzar que seria duríssim( a banda que a tothom li faltava temps per recordar-m'ho quan deia que ja esperava el segon) però ho porto prou bé! A veure...no paro en tot el dia, peso 4 kg menys que al principi de l'embaràs( quan la gent em diu t'has quedat molt prima, no? Els hI dic tingues un segon fill!!) i hi ha moments que estic ben crispada però la veritat és que, tot i el cansanci, estic ben contenta. Vam comprar un cotxet de bessons de segona mà i les tardes que estic sola amb els 2 podem sortim a passejar, per mi ha estat bàsic comprar aquest cotxet, sinó has de dependre d'algú per anar amb els 2 cotxets. A veure que la petita tot just ha fet 6 mesos i que ara al gran li han començat a sortir més els gelos, que igual ara la cosa es complica però penso que és qüestió de mentalitzar-se i d'organitzar-se molt bé, també haig de dir que el meu marit no ho porta tan bé, abans feia esport 2 cops x setmana al vespre i ara no hi va mai, als vespres hem d'estar els 2 xq s'ajunten banys, sopars, bibis i un de sol és molt complicat.. I clar diu que va estressat!! Al setembre que els dos aniran a l'escola bressol penso que la cosa canviarà, plegar de treballar i haver d'anar-los a buscar a llocs diferent és per mi el més cansat!
Ànims que ja veuràs que te'n surts molt millor del que et penses!!

[tuky]

Hola noies,

El meus es porten 15 mesos i 26 dies, no arriben als 16 mesos. El gran ara te casi 28 mesos y la petita fara el any d'aqui poc. La veritat es que el meu a ser tan petit quan va neixer la seva germana no es va donar gaire compte dels dies al hospital. Jo crec que per ell sempre ha estat aqui la seva germana i que el temps que va estar sol com era tan petit ni es va donar compte. La veritat es que aquest 1er any ha estat durillo. Pq jo crec que es mes dificil que tenir bessons perque cadascun va a un ritme diferent, de menjar, de son, de jocs,... Ara que la nene fara el any ja la cosa es va equilibran mes i on va el seu germa vol anar la nena.
Em sembla que encara em queda un temps fins que la cosa s'acabi de normalitzar, pero la veitat que es el milor que he pogut fer pels 2

[maima]

Hola,

Jo si m'ho confirma el TE, tb tindré un segon bebè, i es portaràn 18 mesos,... Em fa una mica de por, però tinc ganes que sigui positiu... de moment ja fa una setmana que no em ve la regla quan sempre sóc molt puntual,... em vaig fer un TE, quatre dies després i no amb el primer pipi i em va sortir negatiu, però no m'acabo de trobar bé, i pels símptomes em sembla està repetint el primer embaràs,... tot i que penso q és molt d'hora per trobar-me malament ja, no sé... A veure q passa...

[Vaqueta]

Hola!!

M'acabo d'iniciar en aquest fòrum i no sé massa bé com funciona.

Nosaltres acabem de ser pares per 3ª vegada. Els grans es porten 16 mesos i mig. Ara el mitjà ja té 3 anys i el peque 1 meset :)

La nostra experiència va ser molt positiva. Vas de bòlid quan els 2 són molt peques, però ara que tenen 3 i 4 anys i mig, són inseparables, jugeun i s'entenen molt bé i són grans col·legues... tot i que es barallen cada dia, no ens enganyem... Però crec que això ho fan tots els germans :)

Això sí, amb el tercer ja no ens vam atrevir que fos tan seguit!!

[tuijoserem4]

Hola,

Gràcies per obrir aquest post!!! fa dos dies que hem sàpigut que estic embarassada, tenim una peque de deu mesos!!! ai ai ai!!!

Tot i que m'ha fet molta il.lusió, pensava que estariem uns mesos buscant, entre que jo dono pit a demanda i el meu home té uns soldadtes força justets...i resulta que hem fet diana a la pimera...

Tinc molts dubtes, alguns veig que els comenteu i d'altres no, per exemple: jo vull alletar la meva filla fins que ella vulgui, alguna ha fet lactància prolongada? és molt cansat durant l'embaràs? no comporta cap risc? i després...??
Un altre tema que m'amoïna és el pes, la peque encara no camina....i tot i que ho fés aviat suposo que durant tot l'embaràs l'ahuré de carregar....! no és un problema pel bebé??

Recomaneu doncs un cotxet doble?? nosaltres duiem a la peque sempre a la manduca i ara pobreta!!!???

Gràcies!!!

[Gasteiztik]

Hola a totes!!!
Enhorabona als nous embarassos!!
Feia molt que no entrava, entre d´altres coses perquè tinc dos fills que es porten 13 mesos jejeje.
Coincideixo amb moltes de vosaltres, que els primers 2 anys són durillus, o com m´agrada a mi dir-ho, mooolt intensos. Sobretot a mi em va costardel any del petit fins que va fer dos anys. El primer any del petit vaig estar sense treballar fins que va tenir set mesos i una mica, i entre que fan pit, i no caminen, doncs força bé. Per a la gran era un nino, ja que quan va neixer ella tenia 1 any, 1 mes i 11dies.
Ara tenen 4 anys i 3 mesos i el petit 3 anys 1 2 mesos i estic encantadíssima: juguen molt junts, comparteixen mols aprenentatges junts (ara estem amb la bicicleta), es barallen molt. Imagino que com tots el germans, però al ser tan seguits, comparteixen moltes moltes coses. Això si, el dos primers anys són esgotadors, perquè havia de preparar dos tipus de menjar, ritmes diferents, durant l´embaràs vas molt cansada, perquè tens un bebé que demanda molt. Jo em vaig quedar embarassada als 4 mesos!! Vaig tenir un embaràs de 18 mesos jejeje...
Però repetiria segur. És més, ara penso que si tingués un tercer, ja es porten massa anys jejeje
Negatiu: de vegades penso que potser no els vaig disfrutar prou, peruqè va ser tot molt intens, però com sempre miro la part positiva, li dono la volta i penso que al estar de baixa quan vaig estar embarassada del segon, vaig estar més temps amb la filla gran, i que després amb la baixa maternal del petit, també vaig disfrutar més de la gran...
Jo tenia dos cotxets individuals (el que vaig comprar per la primera més una cadira paraigües) i vam comprar una mclaren de segona mà, pero quan anava jo sola amb els dos bitxus!!!

[Vesnà]

Hola!!

Va bé llegir les vostres experiències. Si tot va bé, els nostres fills es portaran 18 mesos. Ara mateix estem una mica atabalats per la logística (sobretot perquè no tenim ascensor...).

Com aneu?

[piru-leta]

Hola! Doncs he trobat súper interessant tot el que heu explicat! Jo tinc un bebè d'1 any recent fet i estic embarassada per finals de març. Es duràn 19 mesos i realment els neguits que tinc al cap son els vostres.
No tinc por a l'esgotament, perquè ara ja vaig esgotada i sè que el cos s'adapta a les noves situacions i treu força d'on no n'hi ha, i perquè tinc un company de vida que és un sol i realment a casa tot és a mitges.
El meu "run run" també és la situació dels dos dies d'hospital ja que mai ens hem separat del peque per la nit i em fa molta pena :( no sé si arribat el moment i si em trobo bé, podré demanar l'alta voluntària per poder estar a casa tots quatre.

[jllt]

Piru-leta,

No sé com està previst el teu cas, però per la meva zona, ara en temps de crisi i retallades sanitàries, les que són mares ja per segon cop i si el part ha anat bé i tant ella com el bebè estan bé, a les 24 hores se'n van cap a casa. Passen només una nit a l'hospital. De totes maneres, aquest és un tema que mentre no arriba el moment ens preocupa molt (a mi és el que més por em feia, molt més que el part), però després veus que no n'hi ha per tant i que el primer fill passa aquelles dos nits la mar de bé (en general, suposo que sempre hi ha casos per a tot). Que vagi molt bé!

[piru-leta]

Ostres! Jo crec q això al Vall d'Hebrón no ho fan però tan de bó tinguis raó perquè seria el millor regal de benvinguda del petit/a!

[Vesnà]

Enhorabona, piru-leta.

A nosaltres encara ens falta molt, però jo em sembla que preferiré que el meu home i el nen dormin a casa, fent vida normal, i jo ja m'estaré sola amb el petitó (o petitona!) a l'hospital (amb la intenció de marxar cap a casa al més aviat possible). Ell ja ha dormit tres nits a casa dels avis (no seguides) i ha anat molt bé, però com que suposo que seran dies de trasbals, intentarem mantenir les rutines que puguem.

A mi el que més em preocupa no és tant el que vindrà després del part sinó abans. Al primer embaràs vaig haver de fer repòs, i em fa por que torni a passar. Però bé, de moment intento no pensar-hi.

[PETRI]

Hola marones!
Felicitats a les noves panxulines!!!
Fa il·lusió veure que el post ha anat tinguent vida... Recordo quan vaig iniciar-lo... Sembla que faci dos dies i la petita ja te gairebé 4 mesets!!
Us explico la nostra experiència a hores d'Ara.. Els dies a l'hospital van anar millor del que em pensava ... La Jana va néixer de matinada... Aixi que el "gran" va poder fer vida normal aquell dia i a la tarda ens va venir a veure... Va ser dur aquest moment... Veus que tens un recent nascut entre mans i alhora un petit molt petit que tambe depèn de tu... Després com que ja estava be el meu company va anar a dormir a casa...i vam intentar que notes el menys possible el canvi...

Ara el dia a dia es intens.. Com alguna de vosaltres ha dit... Pero penso que mo ens n'arrepentirem... Tinc sort que els meus sogres m'ajuden momt... tot i que a vegades em costa scceptar aquesta ajudA...
Jo estic en la recta final de la baixa de maternitat i un pel engoixada per veure com anirà tot quan treballi ... Ja us ho aniré explicant!
Una abraçada ben forta
Petr

[nius]

Ostres! Jo crec q això al Vall d'Hebrón no ho fan però tan de bó tinguis raó perquè seria el millor regal de benvinguda del petit/a!

Nena, que diu el tiquer que portes 94 setmanes d'embaras

No sé la relació que tens amb la familia, pero també podrieu fer que el pare anés a dormir a ca amb el peque i algú (m'aventuro a dir mare, pare, amiga, etc) pugui estar-se amb tu nomes a la nit.
Nosaltres el que vam fer (i tenia 3 anys, només ens haviem separat ell i jo quan a mi em van ingressar per amenaça de part prematur, pero estava amb el seu pare) es que els avis vinguéssin a casa a dormir amb ell.... D'aquesta manera, tot i que la situació era extranya, ell estava a casa al seu llit -el nostre- i la iaia dormia amb ell -aixi li ho vam demanar-

[piru-leta]

Jajajaj nius! Es que sempre entro amb el mòbil i no veig el ticker! A veure si ho arreglo! Ajaja! Gràcies per les respostes!