Com evitar que els/les nostres petits/es tinguin por?

[recuit]

Bona nit a tots/es,
Avui no tinc massa temps per escriure, però fa dies que em ronda pel cap aquest tema. Com evitar o alleugerar les pors? Pors de tota mena, per exemple: el soroll dels petards, l'aigua freda del mar, etc. M'agradaria saber algunes tàctiques perquè els/les nostres fills/es no patissin massa amb les novetats que van visquent i que no els hi agraden gaire. ;)

[jambina]

Diria que hi ha pors de varies menes, algunes d'irracionals que jo no sabria què dir-te. Però pels exemples que has dit, recordo que una vegada algú va dir que hi ha nens que tenen una alta sensibilitat amb el soroll i que s'espanten de seguida i que ja es veu de molt petit, s'espanten i ploren amb els sorolls fort (cops de porta, timbre de casa, moto pel carrer, etc). Els meus fills no són aquest cas, i amb els petardos li deia: ara faran un soroll molt fort... el vols sentir? poummmm.... ui que fort oi? t'ha agradat? n'escoltem un altre? (tot això a coll, clar...). Però al meu fill li agradaven des del principi. Si no li agradessin em sembla que intentaria evitar-los una mica sense crear alarma. Mira ara tiraran petardos anirem una mica més lluny per sentir-los més fluixet... no sé... de fet no sóc cap erudida en el tema...
Pel tema de l'aigua si que al meu fill fins aquest estiu (2 anys i mig) que no ha volgut banyar-se al mar. Jo he deixat que fos ell que s'acostés a l'aigua, si només es vol mullar els peus, doncs els peus. Si no li agrada perquè és freda, doncs quan sigui més calenta ja s'hi posarà, o no...
La idea seria: que sigui ell el que s'acosta a les coses, a les experiències pel seu propi interès. I l'adult al seu costat, no per retreure-li que és un poruc i que la seva preocupació és una tonteria, si no per acompanyar-lo en el seu petit atreviment, jo a l'aigua xipollejava els peus amb ell, ai que freda! aviam aviam un altre cop (jo) si ell em seguia, bé; i si no li interessava, fora, tu... que ens banyem per passar-nos-ho bé...
Bé, ja he dit que no sóc cap erudida..

[recuit]

Jambina, moltes gràcies, trobo que les teves paraules són molt acertades!

[mdemare]

Doncs crec que amb el tema de les pors el millor es no forsar-lo, poc a poc anirà agafant confiança. Com t'han dit, no fer-los veure que són porucs. A mesura que tenen més conciencia del món van agafant pors del que no conèixen.
El meu tenia por dels gegants. Nosaltres el portem, l'agafem en braços i li ensenyem els gegants. Depèn de la seva reacció marxem o ens quedem.
Amb l'aigua varem anar molt poc a poc. Una cosa que tan li agradava, de sobte li tenia pànic. A la platja mullem els peus, ens aseiem a la vora del mar. Però si veiem que no es troba de gust el traiem.
Poc a poc va superant les pors. Ho fa ell tot sól, nosaltres només l'acompanyem fins que descobreix que no hi ha res a temer.

[kabbisa]

El meu tb és poruc de mena,... Ara ha descobert la paraula "po" , i la va utilitzant quan li fa alguna cosa por, quan ja no hi és el que fa por, si fa estona que res li ha fet por,...

Com et diuen, sembla com si hagués la tàctica de forçar les coses, perquè gent sense fills petits et diuen coses, però tota la gent amb nanos petits amb por a qui pregunto fan i em diuen que faci el mateix: poc a poc, al ritme del nen.

Nos hem anat a la platja cada dia, tot i que sé que ni l'aigua ni la sorra li molen massa. Però allà fem el que ell va tolerant (potser una micoooona de més, però mai forçant)