POSICIONS ENFRONTADES...

[Visitant]

A VEURE COM US EXPLICO EL QUE SENTO....


LES QUE EM CONEIXEU SABEU (PERQUE HO HE REPETIT MOLTS COPS) QUE NO SÓC FANÀTICA DE CAP PSEUDO-PSICO-PEDIATRA-TEÒRIC NI DE CAP "CORRENT" EDUCACIONAL : EM REFEREIXO A NOMS COM GONZÁLEZ, ESTIVILL, JOVÉ, I TROPECIENTOSMIL D'ALTRES MENYS CONEGUTS.
QUAN DIC QUE NO SÓC FANÀTICA, VULL DIR QUE ELS LLEGEIXO, ESCOLTO O MIRO, I ALGUNES COSES M'AGRADEN I D'ALTRES NO, PERÒ NO EN FAIG UN ESTIL DE VIDA.
HI HA MOLTA GENT QUE SÍ QUE HO FA ( I NO M'ESTIC REFERINT A NINGÚ EN CONCRET, ESTIC PARLANT DE MANERA MOLT GENERAL I IMPERSONAL...QUE AQUESTS TEMES SÓN MOLT DELICATS I ES PODEN FERIR MOLTES SUSCEPTIBILITATS...).

BÉ, EL QUE US VOLIA DIR ÉS QUE DE VEGADES...M'AGRADARIA SER UN XIC MÉS FANÀTICA, O TENIR LES IDEES MÉS CLARES, NO SÉ COM EXPLICAR-HO.

JO, QUAN VEIG AQUEST TIPUS DE GENT, QUE MAAAAI TENEN CAAAP PROBLEMA, QUE TOOOT EL QUE APLIQUEN I PRACTIQUEN ELS FUNCIONA I ELS VA SÚPER BÉ, PERQUE ÉS LA VERITAT ABSOLUTA, PERQUE QUALSEVOL ALTRA MANERA DE FER ÉS QUASI BÉ NO ESTIMAR PROU ELS TEUS FILLS O MALCRIAR-LOS I FER D'ELLS MAMA-DEPENDENTS, SEGONS EL QUE TOQUI....DONCS DE VEGADES EM FA PENSAR QUE SI FOS AIXÍ, NO TINDRIA TANTS DUBTES I TANTS MALDECAPS...

SI FOS AIXÍ...

L'ESTÓMAC NO SE'M REVOLTARIA CADA VEGADA QUE SENTO PLORAR LA CLÀUDIA PER TOSSUDERIA PERQUE LI ESTABLEIXO ALGUN TIPUS DE LÍMIT DE MANERA "POC MIMOSA", ÉS A DIR, NO LI CANTO A L'ORELLA ALGUN MANTRA ESPECIAL PER NO FER ALLÒ (ESTIC EXAGERANT APOSTA, EH?) SINÒ QUE AL CAP DE DUES VEGADES QUE FA EL QUE VOL, A LA TERCERA LI TREC, O LI DIC "NO!!!" O EL QUE SIGUI...

NI EM PREGUNTARIA CADA DOS MINUTS SI ESTIC FENT BÉ DE PORTAR-ME-LA AL LLIT, DES DE FA DUES NITS (QUAN JA FA TEMPS QUE DORM SOLETA I BÉ), QUAN VEIG QUE TAN BON PUNT SENT EL NOSTRE LLIT CALLA I ES POSA A DORMIR PLÀCIDAMENT...

NI ESTARIA PENSANT CADA DOS PER TRES SI L'ESTIC CONVERTINT EN UN MONSTRE PEL FET D'ESTABLIR-LI UNS HORARIS EN LA VIDA QUOTIDIANA, O SI L'ESTIC CONVERTINT EN UNA MENA DE SALVATGE PEL FET DE DEIXAR-LA POTINEJAR I XAFARDEJAR AMB QUASI TOT...


NO SÉ SI MENTENEU...

NO ESTIC MENYSPREANT NINGÚ, SENZILLAMENT EM TROBO QUE ESTAR AL MIG DE DUES POSICIONS TAN ANTAGÒNIQUES, DE VEGADES ÉS MOOOLT FRUSTRANT...
SEMBLA QUE HAGIS DE DONAR EXPLICACIONS PER TOT I A TOTHOM, PERQUE NO SEGUEIXES CAP NORMA ( A VEURE, SEGUEIXO LA NORMA DEL SENTIT COMÚ, DE LA BONA EDUCACIÓ I DE L'AMOR MATERN...PERÒ NO SEGUEIXO CAP VERITAT ABSOLUTA, NO M'AGRADEN)[/b]
PER AIXÒ DIC QUE SERIA MÉS CÒMODE ESTAR EN UN "BÀNDOL" (NO ÉS LA PARAULA MÉS ADIENT, PERÒ EXPLICA BÉ EL QUE SENTO), AIXÍ ELS PROBLEMES...SEMBLARIEN MENYS PROBLEMES, NO SÉ...ÉS LA SENSACIÓ QUE TINC DE VEGADES...

ESPERO QUE CAP DE VOSALTRES US SENTIU MALAMENT PEL QUE DIC, CREC QUE CADASCÚ EDUCA ELS FILLS COM VOL I POT, I EN CAP MOMENT HE VOLGUT SENYALAR NINGÚ, AL CONTRARI, SABEU QUE RESPECTO TOTES LES POSICIONS, SEMPRE I QUAN NO SIGNIFIQUIN FER MAL A NINGÚ.
SENZILLAMENT US HO VOLIA EXPLICAR, PERQUE ÉS UN TEMA DIFÍCIL D'EXPLICAR A A) MARITS, COMPANYS, NÒVIOS, QUE EN AQUESTS TEMES SÓN FORÇA "PASSOTES" B) FAMILIARS O AMICS MOLT PROPERS, PERQUE SEEEMPRE TROBES ALGÚ QUE S'HO PREN MALAMENT, DIGUIS EL QUE DIGUIS O COM HO DIGUIS.
PER TANT HE PENSAT QUE SI US HO EXPLICAVA A VOSALTRES, SEGUR QUE M'ENTENDRIEU.

PETOOONS

[Sibil·la]

ai patufa, em sembla que en el tema educacional som del mateix paner!
a mi em passa exactament com a tu!
però ja fa temps que no em menjo el tarro
clar que dubto si ho faig bé o no però penso que és el millor que sé fer, i si veig que no m'acaba de sortir bé, rectifico i punt
creu-me, millor no ser fanàtica com tu dius
el que passa és normal
i ho estàs fent de conya, Maia

[silvia]

JO, QUAN VEIG AQUEST TIPUS DE GENT, QUE MAAAAI TENEN CAAAP PROBLEMA, QUE TOOOT EL QUE APLIQUEN I PRACTIQUEN ELS FUNCIONA I ELS VA SÚPER BÉ...

Aquest tipus de gent, i que tampoc ningú s'ofengui, menteix, així de simple, de fàcil i d'absurd.

L'Eze moltes vegades em diu que no m'entenc ni jo mateixa, un dia li dic que em de ser pacients amb el nen i explicar-li bé i dolçament les coses, i un altre li dic que això no li hem de deixar passar, que prou contemplacions i explicacions.

El que està clar que el model de comportament som nosaltres i que de vegades ens agradaria fer les coses d'una o altra manera i ho acabem fent d'una tercera manera. Penso que és més normal que els nens vegin que nosaltres també tenim dies dolents i que també ens enfadem, i que també tenim punts febles, i que també cedim, que no som "fanàtiques" com tu dius.
I aquest tipus de comportament és més normal que d'altres que de vegades semblen forçats... Ahora estoy divagando.....

[Fàbrega]

Bones:
Semblaria que ens estem llegint el pensament, i el que és real, és que actualment som mares ( jo encara no he parit, però) i totes estem voltant els mateixos pensaments.
Avui he mantingut aquesta conversa amb una companya/amiga de feina que té una nena de 11 mesos i totes dues teníem exemples de com "els altres" professionals i no professionals aporten la seva opinió de com has d'educar al teu fill/a de manera que sembla que et jutgin, a més aconsegueixen ferte sentir culpable i et sents molt petita i inútil.
Jo penso i és la meva opinió que davant l'educació dels fills/es i sobretot l'educació primerenca, él més important és que la mare i el pare se sentin còmodes amb les actuacions que fan, no poden semblar forçats, un exemple és el mètode estivill, a mi personalment no m'agrada i no m'agrada no per què no funcioni, que segur que funciona, sino perquè no va amb el meu tarannà, jo sóc més de l'acompanyament, de la cançó i el conte, de dormir al meu llit si ho necessita... i haig d'aconseguir sentir-me còmode davant el meu fill ( serà un nen-pau-) i no pas, ser un magnífica seguidora de l'estivill o en gonzález o el pediatre de turno.
Està clar que no naixem ensenyats/des però sabem què ens surt del cor i el sentit comú em sembla que és el que prima.
Jo estic convençuda que cap nen/a es traumatitza o és un "maleducat/da" perquè dormi amb els seus pares, no se li doni el pit o se li canti una cançó cada dia abans d'anar a dormir... i milers d'exemples més.
D'altra banda, també ens hem d'educar com adults el sentit de prendre decisions pròpies, analitzar-les i responsabilitzar-nos dels nostres actes, i no seguir el que altres marquen, d'aquesta manera, semblem robots, no eduquem als fills/es en els valors que els nostres pares i famílies ens han tranmès i sempre podem ventar les culpes als llibres, pediatres, o nens/es.
M'encanta enrotllar-me, ja ho veus, però aquest és un tema, que últimament m'apassiona.
Segur que seguirem oi?
Glòria

[Martona]

Totalment d'acord amb vosaltres, noies... em fa gràcia xq jo tb he pensat algun dia el q tu dius, Patufa!! Sobretot x el tema son, q puc passar de mirar x tots els mitjans a que s'estigui ella soleta el màxim d'hores al seu llit o directament al primer despertar agafar i emportar-me-la me al nostre llit xq estic massa cansada... Sense cap citeri, vamos!!

Però això si t'hi fixes passa amb tot, a la vida... a vegades no coneixeu a gent q sembla q té resposta x tot? Amb aquella seguretat q a mi em flipa tant... Jo sempre he pensat q és una mica una "pose", xq aquí ningu té la certesa ni la veritat absoluta sobre res.
En el tema mainada, les q més ens podem apropar a lo 100% correcte, crec que som només les mares, o sigui que, encara que ens toca provar, equivocar-nos, encertar...etc., hi tenim tot el dret, tot i que a vegades semblem caòtiques!

Mira, jo recordo vegades (la darrera encara no fa molt, i x temes de la nena precisament) en les que la meva mare m'ha demanat que la perdonés xq s'havia equivocat i potser m'havia fet mal. Això per mi la eleva al més gran dels pedestals on podria estar... no sé si m'explico... estimar és això, vale que quan ets molt petit necessites referents, però tb vas aprenent que les persones no som robots i que una mateixa situació pot viure's de diferent manera segons les circumstàncies...

Estic liant molt la troca, però segur q m'enteneu, oi?

[Mònika]

NENES ÉS QUE ÉS TANT DIFÍCIL TOT PLEGAT!!!
JO TENIA LES COSES MÉS O MENYS CLARES, SERIA UNA MARE-SARGENT! NO VOLIA UN NEN MALCRIAT I NO VOLIA SER UNA MARE D'AQUELLES QUE TOT EL DIA VAN CRIDANT AIXÓ NO I EL NEN NI PUTO CAS... SUPOSO QUE VEURE LA SUPERNANNY DURANT L'EMBARÀS EM VA MARCAR!
QUAN TENS EL NEN LA TEORIA TE LA MENGES AMB PATATES, TOT I QUE PROCUREM SER MOOLT COHERENTS A VEGADES HEM DE CEDIR EN ALGUNES COSES (I NOMÉS TÉ 14 MESOS!), I SOVINT PENSO ¿L'ESTIC CAGANT??? LA VERITAT ÉS QUE "ESCOLTAR-VOS" SOVINT M'HA AJUDAT, VEUS QUE TOTES PASSEM PEL MATEIX I TRANQUIL.LITZA MOLT!
JO N'ESTIC BEN TIPA QUE EM DIGUIN QUE NO POT SER QUE EL NEN NO S'ADORMI SOLET (I SOVINT QUI T'HO DIU TÉ MEMORIA SELECTIVA I TU PENSES COI I LA TEVA NENA QUÈ?? ) DONCS SI ESTANT AMB ELL ACARICIANT-LO I DONANT-LI LA MÀ MITJA HORA, UNA HORA O EL QUE CALGUI S'ADORM TRANQUIL I FELIÇ I EN 10 HORES NO TENS NEN, QUÈ EM COSTA??
ÉS CLAR QUE A VEGADES EM POSO HISTÈRICA I EL DEIXO PLORAR 5 MINUTS, PERÒ DESPRÉS EM SENTO FATAL QUAN EL VEIG PLORANT DESENCAIXAT MIRANT CAP A LA PORTA, POBRET!!! ACABEM PLORANT TOTS DOS!! PER AIXÓ QUAN EM RECOMENEN L'ESTIVILL... UF!!! I SI UN DIA EL NEN ESTA TOU I ACABA DORMINT AL NOSTRE LLIT, DONCS NO PASSA RES!! NO PENSO QUE L'ESTIGUI MALCRIANT!
TOTAL, QUE NO TINC VIDA SOCIAL, NO VEIG A LES AMIGUES, DE LA FEINA MILLOR NO PARLAR-NE, ANEM TOT EL DIA A TOC DE PITO SEGUINT ELS HORARIS DEL NEN... PERÒ SOM FELIÇOS!!! TENIM UN NEN SÀ, ESPAVILAT, RIALLER, CARINYÓS, EL MÉS MACO DEL MÓN!!! SI ARA NO ENS DEDIQUEM EN COS I ÀNIMA A ESTIMAR-LO PERQUÈ L'HEM TINGUT?
APA NENES QUE PELS NOSTRES PETITONS SOM LES MILLORS MARES DEL MÓN!!

[Daina]

A VEURE, SEGUEIXO LA NORMA DEL SENTIT COMÚ, DE LA BONA EDUCACIÓ I DE L'AMOR MATERN...

Aquesta frase resumeix el que crec jo que hem de fer amb els nostres petits. Sobretot hem de fer el que ens faci sentir millor, sempre que els nostres fills creixin feliços.

Com sempre diem no hi ha un llibre d'instruccions, per tant cap llibre ni cap corrent ens dirà com he d'educar als fills.

Jo he llegit algun llibre, que m'ha agradat i en algunes m'ha recolzat en que anava per 'bon camí'. Ara que hi ha alguns que ni els obro o si veig algo que no em quadra no els hi faig ni cas.

Així, que a continuar educant als nostres fills seguint l'instint que portem a dins, que això no crec que ningú ho pogui descriure a cap llibre.

[Guita]

doncs jo Patufa... què vols que et digui... jo a qui admiro és gent com tu. Per què has de tenir les idees tan clares? és molt normal que dubtis ... és molt normal que t'agradin coses d'uns i coses d'altres... per això cadascú és cadascú i pensa i fa com vol. Jo sóc com tu. Sóc incapaç de seguir a ningú perquè no m'agrada seguir a ningú. No trobo meravellós ni al González ni a l'Estivill, ni a cap d'ells. Al contrari no m'agrada gens haver de llegir què he de fer en tal situació.
Jo penso que amb sentit comú i amb amor s'educa i es puja un fill. I així ho he fet i aixi ho faré. I amb algunes coses potser seguirem més una corrent i amb d'altres seguirem més l'altra.. però no per seguir si no perquè a vegades et donen alguna idea...
Ho estàs fent molt bé reina... i de debò no et preguntis perquè fas això o perquè fas allò... ho fas perquè en aquell moment creus que és el que has de fer... i tot això ho aniràs rectificant a mida que passin els anys... diràs... ostres ara això no havia d'haver sigut aixi perquè la Clàudia no ha reaccionat bé, vale pos ara ho faré d'una altra manera... tu més que ningú coneixes la teva filla i sabràs com fer-ho.
uala rollo padre....

[Visitant]

Jo estic d'acord amb totes vosaltres!
Potser si que sembla que em decanto més cap a un bàndol que cap a l'altre. però a l'hora de la veritat no fas res extrem, ni fil per randa ni al peu de la lletra. Tot ho adaptes a la teva manera de fer...
i mira, potser avuí és d'una manera i demà d'una altre!
i qui digui que no té problemes amb els fills, o te una sort tremenda que segur que li canvia quan siguin adolescents ( ) o com ja heu dit, menteix.
Penso que hem de fer el que ens diu l'instint i assumir, que potser és el més dificil, que no som infalibles, que ens equivocarem, que no tot ho farem bé. Però com diu la MArtona, saber demanar perdó fa molt gran a una persona. I els pares que no en saben (com els meus) no fan més que empitjorar davant els fills.
No som invencibles! només simples mortals que mirem de fer feliços els nostres fills, marits, pares... i de pas a nosaltres mateixes!

[Anni]

AIIIIIIIIIIIIII COM N'ES DE DIFICIL TOT PLEGAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

COM DIU LA SILVIA, QUI NO TE MAI PROBLEMES I SEMPRE LI SURT TOT BE SIMPLEMENT MENTEIX

JO CREC QUE EL MES NORMAL ES TENIR DUBTES, ES PERDRE LA PACIENCIA, ES PENSAR QUE NO POTS MES, QUE NO TE'N SORTIRÀS I AIXÒ ES SENZILLAMENT PQ NINGU NO HA NASCUT ENSENYAT, NOSALTRES EDUQUEM ALS NOSTRES FILLS I ALHORA APRENEM A EDUCAR-LOS I AIXÒ ES COMPLICAT!!!

PATUFA, EM SENTO TAAAAAAAAAAAAAAAAAANT IDENTIFICADA AMB TOOOOOOOOOOOOT EL QUE HAS ESCRIT!!!!!!!!!!!!!

[mir]

Doncs jo crec que no són les mares i pares qui anem seguint els mètodes varis que existeixen al mercat, més aviat qui escriuen les teories ho fan seguint el mètode inductiu, és a dir que es basen en l'experiència de tantes mares i pares que han passat pel mateix. Sóm nosaltres, que cadascú amb els nostres criteris, anem elaborant les teories educatives!
I hi ha una frase cèlebre que m'agrada molt dir-me-la en certs moments, sobretot quan no sé si fem bé o no en una determinada cosa. Diu així:

HAGAS LO QUE HAGAS, SIEMPRE LA CAGAS!

Això ho dic perquè crec que és bo relativitzar, que el món no s'enfonsa per aquestes petites-grans coses que ens passen. jo ara pateixo per si amb 15 mesos l'aitana ja hauria de menjar de manera més autònoma, per si no m'hauria de quedar a l'habitació amb ella fins que s'adormi, etc, etc. Però estic segura que d'aquí 3 mesos em preocuparé per altres coses, i quan tingui parella ni t'explico.

L'aprenentatge és un procés que no acaba mai, i en el que tant els fills com els pares anem aprenent constantment (a vegades ens ensenyen moltes més coses ells!). El que és fantàstic és veure que no estem soles davant d'aquest gran repte, som moltes!

[GEMMARE]

Ei nenes, no us heu parat a pensar en les nostres mares i pares???? Ells no tenien tants llibres i teories, aplicaven el sentit comú, dictaven unes directrius i després féien de més i de menys. I jo em pregunto com varem sortir tots nosaltres??

A casa nostra mirem tot el que hi ha i agafem una mica d'aquí una mica d'allà. El nen ni dorm al nostre llit ni el deixem plorar tot sol fins que s'adorm. De fet fem el mateix que els nostres pares féien dur-lo al llitet, bresolar-lo una mica, cantar-li una altre mica, dar-li un petonet i a dormir. El dia que funciona, genial, i el que no paciència... anar provant i si se l'ha de portar al nostre llit, se'l porta, i si ha agafat una rabieta i no hi ha altre manera, doncs que plori.

De fet ningú neix ensenyat per ser pare i totes les teories son bones si van bé, cada u que apliqui la seva pròpia.

Ah, i en quant a la gent que opina sobre cóm eduques els teus fills, A CAGAR HOME, com diu la nostra amiga

[electra]

Patufa,
el primer de tot mostrar-te la meva sincera admiració pels teus dubtes, les teves pors i les teves inseguretats...és una senyal de maduresa molt gran. Ja té raó el dit aquell que "ens ensenyen a ser fills, però ningú ens ensenya a ser pares". Suposo que la pràctica i la pròpia experiència és la que t'ensenyarà a com educar a la teva nena.
Certes lectures ajuden, però pensa que la teoria és maca sobre el paper, la pràctica és la que compte. I en pedadogia, acostumem a dir que les teories són cícliques i en certa manera són fruit de modes...
Si la nena dorm més tranquil·la amb tu, no t'amoïnis ni creguis que li causes un mal hàbit: potser està passant per un període de pors nocturnes (tan típiques a aquestes edats, potser li surten les dents, etc) i li dona seguretat dormir al teu costat. Res més que això. Quan estigui més tranquil·la tornarà al seu llit, no pateixis.
El que sí crec que és important és tant tu com el teu company estigueu d'acord a establir límits i sigueu conseqüents. D'alguna manera o altra són els nens els que demanen límits (els dona seguretat) i així l'adult es fa respectar.

[Visitant]

penso que era ahir, a la contra de la Vanguardia, parlava un psiquatre que deia que la "tasca dels fills es trobar defectes als pares" i de la mateixa manera, els pares no tenim el fill perfecte i idealitzat. La vida és anar omplint el buit del fill perfecte amb el nostre propi fill i suportar que només ens trobin defectes.
Però com a filla, que he trobat molts defectes en els meus pares, insiteixo en que saber demanar perdó fa molt gran a una persona. No som infalibles i ho hem d'assumir. volguer tenir la raó sempre per damunt del fill i ser sempre millor que ells no és la solució.
Però això ja ens ho trobarem d'aqui a 15 anys.

[mainadaabord]

[mares]

Heidi!
Guapissima!
Estic totalment d'acord amb tu, encara que m'hagis fet plorar com una bleda!

[mainadaabord]

Nooooooooooooooooooooooo!!!!

Mares, no ploris!!! Jo volia q us poséssiu contentes!!!!


Plorar, noooooooooooooooooooo!!!!!

[mares]

I estic contenta, pero es molt maco aixo que has dit!!!!

[mainadaabord]

[Aqualata]

ESTIC TOTALMENT D'ACORD JA NO CAL QUE AFEGEIXI RES MES PERQUE NO HI HA RES PER AFERGIR-HI..............