Ansietat per separació 8 mesos

[krisgcha]

Hola noies! Soc nova en aquest forum, i tinc una nena de 8 mesos... Volia saber si us trobeu o us heu trobat amb que els vostres fills/es no es poden quedar sols ni 5 segons?? He llegit que es deu a l'ansietat per separació que els surt al voltant dels 8 mesos...però la meva li passa des dels 6 mesos!! Hi ha dies que em desespera perquè no puc ni anar cap a la porta que es posa a bramar com si la matéssin!! No puc desaparèixer de la seva vista ni per anar al lavabo! La deixo a la seva trona entretinguda amb les seves joguines tan tranquila i aprofito per sortir de puntetes un moment a una altra habitació i de cop i volta quan se n'adona que no hi soc es posa com una boja...i ni joguines ni res!! Si us plau mamis, heu passat o esteu passant per això? I quan temps dura aquesta situació??

[Rossinyola]

als 8 mesos??? completament normal. La meva en té 22 i encara ara si es troba sola un moment busca algú de referència, sobretot jo o el seu pare, i ella ja es pot desplaçar amb autonomia. A aquesta edat no saben jugar ni entretenir-se sols, ni tan sols la meva filla ho fa i és molt més gran... són nadons, no nens encara!!

[montsecm]

Completament normal! Es un bebé i sempre reclamarà la teva atenció... Molta paciència i molt d'amor xq aixo dura moooooolt de temps, en diferents graus, es clar, xq a mesura que passa el temps enten que la mama pot marxar un segon al bany i en res torna. Ara xq es molt petitona, pero de seguida li has de començar a explicar que surts de l'habitació un segon i ara tornes, no desapareixer, xq sino te la sensació que en qualsevol moment pot passar aixo, no sé si m'explico.
Molts anims!

[nivalis]

És totalment normal, com t'han dit. Jo me l'havia d'emportar al lavabo amb mi (amb la seva cadireta o el que fos) per que em veiés. Ara te 11 mesos i ja m'en puc anar de la seva vista uns minuts (pocs) per anar a buscar alguna cosa a la cuina o el que sigui... Però em continua reclamant al cap de poc. Es veu que el que els passa és que tenen por que desapareguis i no tornis. A mi em van aconsellar fer el joc del "cucu", és a dir, sortir de l'habitació i al cap d'un moment treure el cap i dir "cucu". Que vegi que marxes, però deseguida tornes i s'ho acabi prenent com un joc. Poc a poc anirà agafant confiança, però cal paciència i temps, així que ànims!

[Susana82]

Hola
Podria ser pq potser lhas tingut molt als braços?
Has d ser forta i a poc a poc ha d ser més independent, i ja veuràs com sha acostumarà....

[Rossinyola]

Independent un nadó de 8 mesos.....

[Maria V.]

Tal com diu montsecm, és molt important que no te'n vagis dissimuladament sinó que li expliquis que te'n vas i que tornaràs tot seguit (i aleshores no li fallis, no triguis). Les primeres vegades pot plorar, però ja dius que igualment plora si no li dónes cap avís; avisar-la no ho empitjorarà i quan s'hi acostumi sabrà que li dius la veritat, que aviat et tornarà a tenir. Després, de mica en mica, s'anirà acostumant a absències més llargues. Però si no l'avises, ella com ho sap que tornaràs? L'únic que veu és que no hi ets!
És veritat el que et diuen totes, que costa molt que s'acostumin a l'absència de la mare. Però en part la seva reacció és d'espant perquè no entenen què passa, com és que no hi ets. Es tracta d'ajudar-los a perdre la por. D'altra banda, bé s'hi han d'acostumar, perquè no és possible estar sempre amb la criatura: només que se't cremi alguna cosa a la cuina, et tocarà deixar la nena i córrer... Com pots assegurar que no t'hi trobaràs mai? Val més que s'hi acostumin de mica en mica, a les absències.
El joc del "cucu" (o "tat") que diu la Nivalis no l'he provat amb aquesta intenció, però sembla una idea excel·lent. (Els meus néts són grans; amb la més petita encara juguem al "tat", però és ella la que s'amaga i vol que diguem "oh, l'Anna no hi és!" per després aparèixer.)

[Aly84]

Totalment d'acord amb el que diu la Maria V. i la Nivalis.

És totalment normal la actitud de la teva filla, et copio part d'un article:

"L'Ansietat de separació és un procés habitual del desenvolupament evolutiu "normal" del nen. Té caràcter universal ja que s'ha observat la seva presència en les diferents cultures humanes a partir dels 6 a 8 mesos d'edat. Té també un alt valor adaptatiu per a l'espècie ja que aquest tipus d'ansietat produeix en el nen estratègies per mantenir aprop als pares i assegurar així la seva pròpia protecció davant possibles perills externs. En èpoques remotes on l'espècie humana no era la dominant, els nens amb ansietat de separació tenien una major probabilitat de supervivència. Avui dia, aquesta ansietat continua acompanyant molts nens en edat infantil de manera natura [...]"

I sí, per tal de que la teva filla vegi que la teva absència no és una amenaça, cal que li expliquis sempre quan marxis del seu camp de visió, i que li expliquis que en pocs minuts tornaràs. Poc a poc anirà interioritzant la idea de que sempre tornes a la poca estona. I pot iniciar el concepte de separació/retorn per mitjà d'algun joc com ja t'han dit el cuc-cuc o el Tat.

La meva filla també li passava això mateix a l'edat de la teva filla, a la que sortia del seu camp de visió es posava neguitosa, però jo sempre li explicava i després li seguia parlant des d'on fos de la casa i això li donava tranquilitat... Exemple: "La Mama, va un moment a la cuina a apagar el foc del dinar i a veure aigua, enseguida torno al teu costat... i des de la cuina seguia parlant: Veus ja està! foc apagat! quina bona olor que fa aquest dinar.... Escolto que plores, tranquila que la Mama s'acaba el got i ja torna al teu costat" Quan tornava al seu costat molt contenta li deia: "Ja sóc aquí, veus la Mama sempre torna"

Ara té 22 mesos i segueixo explicant-li sempre a on vaig i que estic fent... ella ara ja es queda més tranquil·la quan desapareixo de la seva visió, però li agrada que encara que estigui al davant escoltar la meva beu... i ara com que és més autonoma quan nota que tardo ve corrents a on sóc a donar-me pressa

[krisgcha]

Moltes gràcies noies pels vostres missatges! Lo de dir-li que marxo però que torno de seguida, ja ho faig moltes vegades...i de seguir parlant-li mentre no em veu també ...i plora igual, i el joc del cucu tras també, amb l'objectiu de que associï la meva absència com un joc però de moment tampoc m'ha servit de gaire...en fi, suposo que sera qüestió de paciència no? però el dia que estàs cansada i que no has dormit prou, això de no poder moure'm del seu costat ni un segon se'm fa una mica pesat la veritat... :-( però la pobre no demana res més que el desig d'estar amb mi i això és l'unic que em fa tenir més paciència!!

[Mireia1977]

Hola
Podria ser pq potser lhas tingut molt als braços?
Has d ser forta i a poc a poc ha d ser més independent, i ja veuràs com sha acostumarà....

Perdó?????? Ojiplática m he quedat. No hi té res a veure que l hagis tingut molt als braços, que té vuit mesos per favor....

[FloR]

Hola
Podria ser pq potser lhas tingut molt als braços?
Has d ser forta i a poc a poc ha d ser més independent, i ja veuràs com sha acostumarà....

Perdó?????? Ojiplática m he quedat. No hi té res a veure que l hagis tingut molt als braços, que té vuit mesos per favor....

Ojiplática 2.. Agafa-la tot el que puguis i més! Que arribarà un moment que t'apartarà amb la mà.. Per experiència t'ho dic!!

[Aly84]

I tant! Agafa-la tot el que vulguis, aixo també els hi transmet seguretat!

Jo vaig agafar molt I molt la meva filla en braços, I ara també, I no veig que sigui menys independentista que altres bebés de la seva edat.

Aprofita al maxim aquests moments única! Creixen molt ràpid I arriba 1 dia que et treuen la mà de sobre... La meva també m'ho ha fet algún cop...

A mi em passava igual, hi hacia èpoques molt demandante de pit, I a vegades m'atabalava de no poder aixecar-me del sofá, pero es aixi en aquesta fase ens necessiten ben aprop.

[Aly84]

I tant! Agafa-la tot el que vulguis, aixo també els hi transmet seguretat!

Jo vaig agafar molt I molt la meva filla en braços, I ara també, I no veig que sigui menys independentista que altres bebés de la seva edat.

Aprofita al maxim aquests moments única! Creixen molt ràpid I arriba 1 dia que et treuen la mà de sobre... La meva també m'ho ha fet algún cop...

A mi em passava igual, hi hacia èpoques molt demandante de pit, I a vegades m'atabalava de no poder aixecar-me del sofá, pero es aixi en aquesta fase ens necessiten ben aprop.

[krisgcha]

Ojiplatica?? Jajaja! No ho havia sentit mai! No no jo tmpoc estic d'acord en q si s'agafen molt en braços es malacostumen...els nostres fills son molt petits i necessiten el nostre contacte, i jo hi ha res més a dir... I pel q fa a l'ansietat x separació veig q no soc la unica... En fi, tindrem paciència!! Moltes gràcies a totes x la vostra opinió!

[Mara17]

La meva filla de gairebé quinze mesos s'ha instal·lat en els vuit, en aquest aspecte! Només que faci el gest d'aixecar el cul ja plora. Jo l'hi explico i funciona més o menys bé segons el dia.

El nen ho porta molt millor (són bessons), però el dia que sa germana està passota, llavors ell em persegueix plorant com un desconsolat.

Ni em sembla normal ni m'ho deixa de semblar. Tinc dos nens criats de la mateixa manera i cadascú fa una cosa diferent (i segons el dia, ja us dic, sembla que s'intercanviïn els papers).

Amb un nen ho tens força fàcil: portanadons. Jo amb dos el faig servir molt quan és un constant de plors per part d'ella perquè no puc ni fer dues passes (sobretot al matí), i és quan toca vestir, rentar, esmorzar, etc. etc. etc., perquè tot i que me'n queda un de despenjat, quan ella està tan desesperada quan em veu moure'm amunt i avall, ell acostuma a estar molt tranquil fent a la seva.

[papallona84]

No puc afegir res que no t'han dit ja!molta paciencia i es totalment normal,jo a dia d'avui q te 21 mesos encara mel haig de dur amb mi al lavabo..jaja Suposo q arribara un dia q ja n voldran mama i aleshores ho trobarem a faltar!