Què hauríeu volgut saber?
-
Marta_fp
- :: zebra
- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Què hauríeu volgut saber?
Vinga, va! A verue si les que ja heu tingut algun fill us recordeu dels moments difícils, i si els esteu vivint aprofiteu per desfogar-vos, i expliqueu què hauríeu volgut que algú us expliqués per estar preparades.
En el meu cas hi ha dues coses:
Jo no havia sentit a parlar mai dels còlics i els vaig passar sola perquè aquí als EUA no tinc ni mames ni iaies ni germanes. Només un marit que treballa molt.
La son és l'altra. Jo em pensava que era una superwoman i que ho aguantava tot. A més, sempre havia dormit poc, però una cosa és dormir poc i l'altra és que et despertin cada vegada que tens el son agafat. Quina mala llet que tenia als matins!
En el meu cas hi ha dues coses:
Jo no havia sentit a parlar mai dels còlics i els vaig passar sola perquè aquí als EUA no tinc ni mames ni iaies ni germanes. Només un marit que treballa molt.
La son és l'altra. Jo em pensava que era una superwoman i que ho aguantava tot. A més, sempre havia dormit poc, però una cosa és dormir poc i l'altra és que et despertin cada vegada que tens el son agafat. Quina mala llet que tenia als matins!
ens ajudarà perquè no ens agafin amb els pixats al ventre... o no! 
A mi tothom m'havia espantat molt del part... pero ningu mai m'havia dit que despres del part passaria el pitjor mes de la meva vida.
Noies per a mi aixo de no dormir, de sentir-me, de tenir els pits fora a tot hora, de passar gana, de que ningu t'entengui... va ser el pitjor... sis setmanes... fins que va venir ma mare i em va fer una truita de patates i em va fer dormir una estona.
Busqueu-vos algu que us cuini, algu que netegi, algu que de tant en quan es quedi el vostre fill ja des de petits per poder anar a fer una volta.... pero sobretot intenteu trobar a gent que no us critiqui ni us doni consells tontos (es casi impossible pero vosaltres busqueu)
us recomano aquest enllac
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=3212
Noies per a mi aixo de no dormir, de sentir-me, de tenir els pits fora a tot hora, de passar gana, de que ningu t'entengui... va ser el pitjor... sis setmanes... fins que va venir ma mare i em va fer una truita de patates i em va fer dormir una estona.
Busqueu-vos algu que us cuini, algu que netegi, algu que de tant en quan es quedi el vostre fill ja des de petits per poder anar a fer una volta.... pero sobretot intenteu trobar a gent que no us critiqui ni us doni consells tontos (es casi impossible pero vosaltres busqueu)
us recomano aquest enllac
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=3212
Ostres ANNA 2007, quasi m'as fet plorar, entre el que dius de ta mare i la truita de patates, i amb tots els comentaris del link....
Mira que fa poc que estic al fòrum, i coincideixo amb un munt de manaments pre-part. Això de ser mare és universal.
Que tonta que estic, senyor!!!!!! Dec tenir les hormones com aquest monstruito!!
Mira que fa poc que estic al fòrum, i coincideixo amb un munt de manaments pre-part. Això de ser mare és universal.
Que tonta que estic, senyor!!!!!! Dec tenir les hormones com aquest monstruito!!
-
nyiguinyogui
- :: rateta
- Entrades: 164
- Membre des de: ds. maig 19, 2007 8:11 pm
A mi m'hagués agradat saber que donar el pit fa mal, sobretot al principi, que es normal i que de mica en mica va passant. No em refereixo a les estries si no a que fa mal la panxa.
Pel que fa a demanar ajuda, demaneu ajuda, directament i sense embuts, no us sàpiga greu!
Pel que fa a demanar ajuda, demaneu ajuda, directament i sense embuts, no us sàpiga greu!
<img src="http://by.lilypie.com/HZudp2.png" alt="Lilypie 6 - 18 Ticker" border="0" width="400" height="80">
-Que
Niu l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. des. 25, 2008 9:26 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
Marta_fp
- :: zebra
- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Ailec, tens una experiència completament diferent a la meva, però és que nosaltres ens ho vam passar tot sols i la Mariona va ser prematura. Ni una visita a l'hospital i ni una visita a casa ni enlloc.
Anna Bruga, donar el pit és molt recomanable perquè l'úter recuperi la seva posició entre d'altres avantatges, però els primers dies fa mal, tan una cosa com l'altra: els mugrons fan moooolt mal i quan dones el pit notes com l'úter baixa i també fa mal. En el meu cas no gaire, però hi ha noies que han de prendre calmants. Diu ma mare que amb el primer fill no li va fer gaire mal, però que amb el cinquè... Suposo que és lògic: com més donat està l'úter, més mal fa.
Anna Bruga, donar el pit és molt recomanable perquè l'úter recuperi la seva posició entre d'altres avantatges, però els primers dies fa mal, tan una cosa com l'altra: els mugrons fan moooolt mal i quan dones el pit notes com l'úter baixa i també fa mal. En el meu cas no gaire, però hi ha noies que han de prendre calmants. Diu ma mare que amb el primer fill no li va fer gaire mal, però que amb el cinquè... Suposo que és lògic: com més donat està l'úter, més mal fa.
Jo estic d'acord amb que les 2-3 primeres setmanes són moooolt dures, per molt que t'ho diguin no t'en fas a la idea i si si si , és important que algú us cuidi: cuini, renti, planxi,.... i s'emporti el petit/a a fer un volt de tant en tant per tenir una horeta per a vosaltres i poder dutxar-vos amb calma, o dormir sense patir, o llegir, ....el que sigui però estar tranquiles i soles una estona va de conya!
Anna (cunyàaaaaaaaaaaaaa) lo del mal de panxa quan dones el pit és degut a que l'hormona que se segrega donant el pit (oxitocina) és la mateixa que fa que tinguis contraccions i els primers dies aquestes contraccions fan mal però van bé per tancar la ferida de la placenta a l'úter i ajudar-lo a tornar a lloc.
Anna (cunyàaaaaaaaaaaaaa) lo del mal de panxa quan dones el pit és degut a que l'hormona que se segrega donant el pit (oxitocina) és la mateixa que fa que tinguis contraccions i els primers dies aquestes contraccions fan mal però van bé per tancar la ferida de la placenta a l'úter i ajudar-lo a tornar a lloc.
-
nuriayderek
- :: rateta
- Entrades: 181
- Membre des de: dc. oct. 17, 2007 11:03 pm
- Ubicació: Lleida
Jo penso que el primer fill no es te experiencia i hem d'apendre, al segon ho fare millor, pero a mi no m'hagues servit de res que em diguesin les coses, jo soc d'idees fixes i ningu i vaig a la meva.
Despres de ser mare, pel segon puc dir.
QUe el primer mes, som jo i el bebe i no existeix ningun més, si m'he de pasar el dia al llit donant el pit, sense poder ni sortir al carrer pues aixi sera, no es pot intentar ser superwoman, perque no es pot amb tot, el primer mes es necesiten 24 hores exclusives.
També el que tinc molt clar que es dur, sobretot si tenen colics pero el primer mes es el pitjor i son 30 dies como a molt 31 i els dies i el mes pasen, per molt que sembli que s'atura el temps.
No ho se jo em vaig agobiar molt per donar el pit i els colics i pel tema de no dormir, pero ahora ho veig d'una altra manera.
Lo mes important es el bebe i tot lo demes pot esperar.
I amb el tema del part, mai se sap cada part es diferent, pero jo anava amb moltisima por, no era conscient de res, jo hagues demanat la cesaria nomes de la por de parir i al portar-me a rehabilitació despres del part, vaig pensar que m'agrdaria esta pasant un altre cop per la porta d'urgencies i tornar a pasar pel part una i mil vegades hi ha gent que no ho enten, un part es doloros, no s'ha d'enganyar a ningú tampoc, pero es el mes bonic que pot viure una persona, sempre es diu que els homes ho tenen mes facil a l'embaras i al part, pero jo penso que es perden moltisim, a mi em fa pena que no puguin sentir el qeu sentim.
Bueno en conclusió que estaria mes pel tema al part i no amb tants nervis i tanta por, perque no el vaig disfrutar bastant
Despres de ser mare, pel segon puc dir.
QUe el primer mes, som jo i el bebe i no existeix ningun més, si m'he de pasar el dia al llit donant el pit, sense poder ni sortir al carrer pues aixi sera, no es pot intentar ser superwoman, perque no es pot amb tot, el primer mes es necesiten 24 hores exclusives.
També el que tinc molt clar que es dur, sobretot si tenen colics pero el primer mes es el pitjor i son 30 dies como a molt 31 i els dies i el mes pasen, per molt que sembli que s'atura el temps.
No ho se jo em vaig agobiar molt per donar el pit i els colics i pel tema de no dormir, pero ahora ho veig d'una altra manera.
Lo mes important es el bebe i tot lo demes pot esperar.
I amb el tema del part, mai se sap cada part es diferent, pero jo anava amb moltisima por, no era conscient de res, jo hagues demanat la cesaria nomes de la por de parir i al portar-me a rehabilitació despres del part, vaig pensar que m'agrdaria esta pasant un altre cop per la porta d'urgencies i tornar a pasar pel part una i mil vegades hi ha gent que no ho enten, un part es doloros, no s'ha d'enganyar a ningú tampoc, pero es el mes bonic que pot viure una persona, sempre es diu que els homes ho tenen mes facil a l'embaras i al part, pero jo penso que es perden moltisim, a mi em fa pena que no puguin sentir el qeu sentim.
Bueno en conclusió que estaria mes pel tema al part i no amb tants nervis i tanta por, perque no el vaig disfrutar bastant
Jo diria que ja tenia clar tot el que comportava ser mare, però tot i saber-ho quan et trobes a vegades et supera.
Per mi el pitjor va ser el primer mes i mig ja que vivia enganxada a l'Aina. S'havia passat fins a tres hores al pit! Era agobiant, doncs a part de no dormir, a vegades ni menjava, ni anava al lavabo quan tenia ganes... bueno una bogeria. Però després tot es va reglar i ens va començar a anar tot genial. Crec que l'important és tenir paciència i no desesperar. La meva mare només m'ha donat un consell per ser mare, tenir molta tranquil·litat, i ho he aplicat.
Per mi el pitjor va ser el primer mes i mig ja que vivia enganxada a l'Aina. S'havia passat fins a tres hores al pit! Era agobiant, doncs a part de no dormir, a vegades ni menjava, ni anava al lavabo quan tenia ganes... bueno una bogeria. Però després tot es va reglar i ens va començar a anar tot genial. Crec que l'important és tenir paciència i no desesperar. La meva mare només m'ha donat un consell per ser mare, tenir molta tranquil·litat, i ho he aplicat.
Jo el pitjor record que tinc és el de l'episiotomia, ho vaig passar fatal amb els punts. Tres setmanes sense seure a una cadira, semblarà exagerat però és que no podia del mal que em feia. I em sentia molt incapacitada per fer tot el que volia fer amb aquest mal. Afegint-hi que la lactància també em va costar molt (l'Aitana era molt petita i no s'agafava bé al pit i també es passava més d'una hora a cada presa). Però després tot això va anar canviant, ho dic per a què les que encara hagueu de passar per primera vegada per això no us espanteu més del compte.
És veritat que va molt bé recolzar-se en família i amics. I en el meu cas, pel tema pit, em va anar molt bé anar a un grup de suport a la lactància.
De cara al segon part estic preparant un pla de part en el que demanaré, a banda d'altres coses, que només es realitzi l'episiotomia en el cas estrictament necessari. Ja us explicaré si tinc més sort!
És veritat que va molt bé recolzar-se en família i amics. I en el meu cas, pel tema pit, em va anar molt bé anar a un grup de suport a la lactància.
De cara al segon part estic preparant un pla de part en el que demanaré, a banda d'altres coses, que només es realitzi l'episiotomia en el cas estrictament necessari. Ja us explicaré si tinc més sort!
Ostres mir jo tambe penso demanar que no em tallin si no es necessari... el primer cop no sabia de que anava pero ara ho tinc clarissim... m'estimo mes esperar i patit 5 minuts mes que no aps patir despres... jo anava per tot arreu amb un flotador i va ser un pal!!!!!
Jo sempre m'agafava i encara m'agafo a la ideia de que abans que jo milions de dones han passat pel mateix i totes ho han superat i que algun dia estare orgullosa de ser mare ...
Si, sobretot demaneu ajuda i si teniu localitzats els grups de lactancia abans encara millor... i sobretot INTERNET A CASA!!!!!!!!!!!! per poder entrar aq1ui... a mi aixo m'ha salvat
Jo sempre m'agafava i encara m'agafo a la ideia de que abans que jo milions de dones han passat pel mateix i totes ho han superat i que algun dia estare orgullosa de ser mare ...
Si, sobretot demaneu ajuda i si teniu localitzats els grups de lactancia abans encara millor... i sobretot INTERNET A CASA!!!!!!!!!!!! per poder entrar aq1ui... a mi aixo m'ha salvat
Que hi ha bbs que, el primer mes, mengen i dormen, i n'hi ha d'altres que mengen, dormen poc i la resta de temps.... ploren, i que la paciència d'una mare no sempre és infinita.............
I que tenir un "tipus" de bb o un altre és atzar i tu no hi pots fer res.
I que tenir un "tipus" de bb o un altre és atzar i tu no hi pots fer res.
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Hola! Em sembla molt interessant aquest post, i si no us fa res tinc un parell de preguntes sobre el part que sempre em volten pel cap...
Pel que he sentit, pero mai ho acaben d' explicar... el tema lavativa.. us n'heu de fer una quan aneu de part? o no es a tothom, o com va?
L'altre cosa que sempre m' ha fet respecte es l' episiotomia...vau notar el tall???? la meva mare em va dir que aprofiten quan et ve una contraccio forta per fer el tall i que no ho notes tant... Pero be, si s' ha de passar que hi farem, ja he llegit tot sobre l' oli de rosa mosqueta....!
Pel que he sentit, pero mai ho acaben d' explicar... el tema lavativa.. us n'heu de fer una quan aneu de part? o no es a tothom, o com va?
L'altre cosa que sempre m' ha fet respecte es l' episiotomia...vau notar el tall???? la meva mare em va dir que aprofiten quan et ve una contraccio forta per fer el tall i que no ho notes tant... Pero be, si s' ha de passar que hi farem, ja he llegit tot sobre l' oli de rosa mosqueta....!
Irina jo t'explico el meu cas pero ja veuras que cada cas es es un mon
Lavativa, a mi me la van fer, encara que els vaig dir que feia moltes hores que no menjava i que no treuria res.... a mi no em va fer gens de cosa... aixo si em vaig pixar de riure quan vaig anar al lavabo, mai hauria pensat que hi podria tenir tanta cosa!
El tall - si no m'ho diuen no ho hagues sapigut que m'havien tallat... de veritat que encar no entenc com pot ser que no notes res... despres em van dormir localment per cosir-me i clar tampoc no vaig notar res.... pero em moria de ganes de tancar les cames, aixo si que ho recordo!... a mes al meu canto estaven el meu home i la meva filla aixi que com que el part ja estava, doncs ja estava tranquil.la.
Lavativa, a mi me la van fer, encara que els vaig dir que feia moltes hores que no menjava i que no treuria res.... a mi no em va fer gens de cosa... aixo si em vaig pixar de riure quan vaig anar al lavabo, mai hauria pensat que hi podria tenir tanta cosa!
El tall - si no m'ho diuen no ho hagues sapigut que m'havien tallat... de veritat que encar no entenc com pot ser que no notes res... despres em van dormir localment per cosir-me i clar tampoc no vaig notar res.... pero em moria de ganes de tancar les cames, aixo si que ho recordo!... a mes al meu canto estaven el meu home i la meva filla aixi que com que el part ja estava, doncs ja estava tranquil.la.
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
A mi el pitjor del part i que no sabia: LA LAVATIVA....quin horror, ho vaig passar molt malament, amb unes contraccions horribles i que no em podia aixecar del lavabo.....fins i tot em van haver de posar la via per l'antibiotic i jo asseguda al lavabo pq si no no donava temps a que fes efecte l'antibiotic.... ara fa riure pero en aquell moment......
Una altra cosa que sempre et diuen i que en el meu cas no es veritat: que un cop has parit te n'oblides de tots els mals només veure la carona del teu fill: I UNA ME!!!! Una cosa és que t'emocioni veure el teu fill per primer cop i que això compensi el patiment però jo que ara torno a estar embarassada encara me'n recordo de les primeres 24 hores després de la cesària i del que em va costar poder seure i aixecar-me del sofà com una persona normal.
Quan s'acostava la nit EL CANSAMENT I L'ANGOIXA de saber que no dormiries...... això va ser realment estressant i moooooooooooolt cansat.
EN FI, QUE NO TOT SON FLORS I VIOLES PERÒ TOT PASSA I TAN DOLENT NO POT SER SI LA MAJORIA DECIDIM REPETIR, OI???
RESUMINT: MOLT CANSAMENT PERÒ L'EXPERIÈNCIA MES MERAVELLOSA DE LA MEVA VIDA
Una altra cosa que sempre et diuen i que en el meu cas no es veritat: que un cop has parit te n'oblides de tots els mals només veure la carona del teu fill: I UNA ME!!!! Una cosa és que t'emocioni veure el teu fill per primer cop i que això compensi el patiment però jo que ara torno a estar embarassada encara me'n recordo de les primeres 24 hores després de la cesària i del que em va costar poder seure i aixecar-me del sofà com una persona normal.
Quan s'acostava la nit EL CANSAMENT I L'ANGOIXA de saber que no dormiries...... això va ser realment estressant i moooooooooooolt cansat.
EN FI, QUE NO TOT SON FLORS I VIOLES PERÒ TOT PASSA I TAN DOLENT NO POT SER SI LA MAJORIA DECIDIM REPETIR, OI???
RESUMINT: MOLT CANSAMENT PERÒ L'EXPERIÈNCIA MES MERAVELLOSA DE LA MEVA VIDA
]Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |