Xumet sí o no

[jaruma]

El meu nen de 2 mesos sovint es posa mooolt nerviós i plora amb moltes forces (el motiu més recurrent és la son, quan no la pot agafar). Té el melic herniat (no sé si té a veure o és hereditari) i a mi em fa patir quan es posa així.

Fins fa una setmana no li hem donat xumet, en part per la LM, en part perquè no ens feia grâcia acostumar-lo. Sobretot el pare n'està totalment en contra.

Des que el vaig comprar, només li'l poso perquè agafi el son al cotxet (quan plora), i a casa quan es posa mooolt nerviós pel mateix motiu.

Es calma, però ara se'l nota que el demana en altres moments, i es llepa els punys tot el dia. Segons el pare el xumet no li fa cap bé, pq ara quan està tranquil ja no sap agafar el son. A mi no m'agrada aauest canvi que ha fet, però alhora em dóna tranquil.litat comptar amb una eina per calmar-lo (no sempre hi seré jo per calmar-lo al pit, i crec que dependre'n tant tampoc li és bo).

Vosaltres què opineu de l'us del xumet? Teniu algun consell? Gràcies!

[Aly84]

Hola Harina,

Cada infant és únic I té el seu temperament I caràcter. Però poc a poc van creixent i adquireixen més eines per canalitzar les emocions... Amb això et vull dir que jo no crec que li david cap mal al teu fill si li dones el xumet si això el calma I el tranquil-litza en el present, encara que pugui semblar que li crea dependència, es molt petit, ja veuràs com quan creixi tindrà + recursos per calmar-se i el xumet se li podrà retirar quan sigui el moment.

T'explico la meva experiència, és molt diferent a la teva, però potser es pot extrapolar.

La meva filla amb 2 mesos era molt nerviosa I només estava tranquil-la si tenía el pit a la boca, jo encantada, Pero a vegades m'atabalava perquè no podía ni dinar, o dutxar-me... Vaig intentar amb el xumet, però en el seu cas la posava furiosa, s'enfadava + I fins I tot li donaven arcades.... Jo vaig decidir de donar-li el pit sempre que estigués neguitosa... I la calmava a L'instant... Van ser uns mesos durs xk era pit per tot i en tot moment... I la gent no feia més que dir-me que la mal acostumava I la feia adicte... Que li havia de donar xumet Igualment encara que plorès... K tot el dia el pit no li era bo... Que despres tindria problemes per deslletar.... I jo tot i que em quedava amb el dubte, pensava que allò bo era donar-li el que ella la tranquilitzava...

Als 8 mesos per ella mateixa ja demanava menys.... Els 12 menys... I així successivament.... Ara te 27 mesos I encara fem pit, però quan veig que quan demana no es el moment adequat li explicó, I ara ho enten perfectament I ho accepta contenta (per exemple: "mira esperem a fer el pit a casa, que fa aire I agafarem fred" "Si estàs el pit es per dormir, I no es mira la tele o es juga al mateix temps".

Per tant, la meva opinio es que ara no Us engoixeu, es molt petit, doneu-li el que li calma I a mesura que creixi ja li podreu explicar perque ell entengui que ha de reduir o deixar de utilizar el xumet perquè no ho necessita... Bé, no se si m'he explicat... Però és el meu punt de vista...

[charito]

Doncs a mi el osteopata em va recomanar que.li donessim xumet es molt important el moviment de succio per relaxar-se ja que fa que segreguin oxitocina, per aixo se solen dormir al pit o al bibero. no se pq esta tan en contra el teu marit el 90% de nosaltres segur que el vam fer servir i aqui estem. El quim el va donar als reis als 2 anys i.mig sense cap problema. Crec q pretendre q un bebe de 2 mesos es relaxi sol es demanar massa.

[jllt]

Hola, aquesta és l'experiència a casa nostra: hem tingut dos criatures molt nervioses i inquietes. El primer, el nen, va portar xumet i jo puc dir ben alt que sort en vam tindre en moltes ocasions. Als tres anys li vam treure sense gaires traumes, dels des dos anys el portava únicament per adormir-se, se li va fer malbé i li vam dir que ja no feien xumets per nens de tres anys. La primera nit li va costar un pèl adormir-se però a la segona ja no va comentar res del xumet. La segona va ser una nena encara molt més nerviosa que el nen i, tot i que ho vam intentar, no hi va haver manera que agafés xumet. Va passar-se els primers mesos desesperada buscant-se primer els punys, després la mà sencera a la boca, després un dit, un altre... fins que va trobar la seva postura: dos dits a la boca. Ara té quatre anys i ens costa déu i ajut que es desacostumi dels dits, sóc conscient que serà molt i molt difícil. La setmana passada la vam portar a la dentista i tot i que encara els xupa sobretot per calmar-se no té la boca tan malformada com la dentista la temia trobar quan li vaig dir que es xupava dos dits. Però el xumet sempre es pot retirar, els dits en canvi sempre els tenen... I ells quan són tan tendres necessiten succionar per tranquil·litzar-se.

I li dono la raó al cent per cent a la Charito quan comenta que pretendre que una criatureta de dos mesos es relaxi sola és una bestiesa. A més, cada criatura és un món. Si són tranquils potser sí que amb poca cosa es relaxen, però si són inquiets et ben asseguro que tota ajuda, i tot xumet, ha de ser benvingut. T'estalvies moltes males estones, tant de la criatura com dels pares, i a sobre els estalvies que busquin la temptació dels dits, que jo la trobo molt pitjor solució...

[ada_bcn]

cap dels meus dos fill he conseguit que agafés le xumet... alguna estona per jugar encara... El gran s'adormia xupant el palmell de al mà, i encara estic contenta perque si s'acostumen als dits m'han dit que és molt difícil, va acabar deixant-ho de fer cap els 2,5-3 anys, però li costa molt adormir-se. el petit no hi ha hagut manera i ho he intentat lo del xument... s'adorm amb un biberó a la boca, per sort s'adorm molt ràpid però no sé com anirà quan vulgui que deixi el biberó, té dos bibis plens al llit per la nit i quan es desperta n,agafa un i va xupant fins que s'adorm... amb aquest, pq el primer imposible, l'he acostumant també al seu peluche al llitet i s'adorm abraçat, esperoq ue això ens salvi quan no li doni més bibis... jo, per l'experiencia del gran, si es xupa els punys és uq eestà buscant alguna cosa per succionar...

[jaruma]

Gràcies per les respostes, noies. El meu home el que no vol és fer servir el xumet com a solució "fàcil", prefereix provar coses quan el nen plora, perquè diu que així podem trobar el que realment li passa i la solució que necessita. Però clar, jo no estic del tot d'acord en veure el meu fill plorar mentre el pare fa experiments, podent relaxar-lo amb un xumet.

En fi, de moment el fem servir per dormir i per moments d'histerisme, tot i que se li escapa de la boca i de vegades encara es posa més nerviós!