Em sento culpable

[.]

Comença la crisis.
El David fa dos dies que no voll fer la migdiada, està mort de son, no vol estar ni de peu, ni a la trona, ni estirat, ni res...i crida, crida, crida i crida.
He perdut els nervis aquests dos dies, a la mateixa hora. Cap a les 5 està ja histèric i m'emprenyat amb ell i li he cardat 4 crits al pobre nano...."SI VOLS DORMIR, DORM, I SI VOLS QUE JUGAR, JUGA, PERO AIXÍ NO EH! AIXÍ NO! NO ES CRIDA, DAVID!!!!!!!!!"
Quin exemple, dir no es crida cridant com una boja.
Tan de bó tingués més paciència, em sento super culpable, quina classe de mare sóc? Cridant al nen en comptes d'ajudar.lo a dormi (no sé com)
Fins i tot l'he tret del llit de mala manera per agafar.lo a coll.

Ostres, no se pas què faré amb dos....cridar tot el dia, segur, com una histèrica...Sóc una persona super organitzada, i qualsevol cosa que s'escapa al meu control, m'atabala,...ja cal que començi a fer-me a la idea que a tot no arribaré encara que vulgui...

Si pogués comprar paciència en pastilles a una farmàcia, me'n compraria 4 o 5 caixes.

[Morey]

Leire tranquila... es normal que se pierdan los nervios... vas cansada, duermes poco... es muy normal... no te sientas mala madre, porque no lo eres... tambien es normal que tengas cargo de conciencia, pero piensa que tampoco has hecho nada malo...
no te fustigues por un grito.. ya verás como lo haces genial con los dos peques.. animate, a todas nos pasa...

[.]

Leire tranquila... es normal que se pierdan los nervios... vas cansada, duermes poco... es muy normal... no te sientas mala madre, porque no lo eres... tambien es normal que tengas cargo de conciencia, pero piensa que tampoco has hecho nada malo...
no te fustigues por un grito.. ya verás como lo haces genial con los dos peques.. animate, a todas nos pasa...

Joder, es que lo fuerte es que hoy he dormido casi 10 horas, debería estar contenta y no hago más que quejarme (soy así, lo hago todo pero siempre quejándome, qué maja, ¿verdad?)
No sé, espero no perder los nervios muy a menudo, porque el pobre David se ha quedado con una cara...qué culpa tendrá él..!
Gracias guapa

[esquirol]

hola Leire....

jo no tinc fills aixi que no estic gaire familiaritzada amb aquesta situacio que drescrius que sentiu les mares, (que espero algun dia aviat trobarme!!! )pero noia, tots perdem la paciencia alguna que altre vegada i potser en el moment mes inoportu i cap a la persona que te menys culpa.
Pero no et sentis malament que tothom te algun que altre moment d´histeria e impotencia.....

Anims LEIRE!!!! i felicitats pel nou germanet/a pel David...

[Visitant]

Leire que per sobre de tot ets una persona, i això vol dir que com tot kiski de tant en tant has de perdre la paciència!!! Suposo que estas passant uns dies durillos, de por i angoixa i molt patir per si te'n sortiràs o no... jo crec que si no petes de tant en tant no series humana!!

Mira em sembla que ho has fet (i ho estàs fent) de culló de micu federicu amb en David!!!! Tens un nen mogut, nerviós, que dorm poc, i tot i així te n'estàs sortint mooooooooooooooolt bé!! Flipo com li vas ensenyar a menjar per exemple, de pur instint i passant del que diuen els pediatres i el que diu tothom, i en quatre dies el David menjava de tot!! Doncs tranquila, te'n sortiràs igual de bé amb tots dos, i si un dia has de cridar doncs crides!!! cuyons que pitjor seria guardar't-ho tot per tu i el dia menys pensat petar per qualsevol cosa.

anims supermami que ho estàs fent moooooooooolt i molt bé, i ho continuaràs fent igual o més bé!!!

[silvia]

Si trobes aquestes pastilles de paciència m'ho has de dir ràpiiiiiiiiiid!!!!!! Jo necessito unes quantes també.
Jo abans sentia a la veïna que de vegades li fotia un crit al nen, i pensava: jo això no ho faré mai. Ja, ja i ja.
Clar, després el sentiment de culpa.
L'altra dia li vaig fotre un bon crit al Gerard i fins i tot li vaig fer pam pam al cul, no parava d'arrossegar la cadira, i li dic milers de vegades cada dia, fins que un dia tens un mal moment i ja està.
Noia, som humanes, i com que som conscient que aquesta no és la manera doncs una altra vegada ens mossegarem la llengua i ja li cridarem al marit quan torni de la feina (és broma, weno, no del tot )
Ostres, què difícil...

[kitiara]

Leire, y no serán las hormonas que te están afectando?

Tranquilaaaaaaaaaaaaaa.

Clases de relajación1
Respire usted profundamente, 4 o 5 veces
inspire
respire
inspire
respire
inspire ... y asi consecutivamente, sacándo todo el aire que lleve dentro.
Verá como logrará como minimo aumentar su capacidad pulmonar.



Tranquila mujer, y respira de verdad, que es dificil, y recuerda que tus hormonas ahora van a traicionarte más de una vez.

[silvia]

Ostres, i les que no tenim l'excusa de les hormones

[.]

Ostres, i les que no tenim l'excusa de les hormones

AY, QUE RISA POR FAVOR!!!
Aixó de cridar-li al marit quan torni de la feina és ben cert, de fet, després de cridar-li al David, m'emprenyat també amb el meu home. Osti, quin dia porto.


Kiti, eso es exactamente lo que tengo que hacer. Miedo me dan mis hormonas, porque si yo ya soy lunática por naturaleza, imagínate durante el embarazo de David cómo estaba,...madre mía....INSOPORTABLE.
Espero que esta vez sea diferente,....

Gracias chicas, que relajo, de verdad.
OOOOOOOOOOOOMMMMMMMMMMMMMMMMMM

[nuscka]

jo la paciència la necesito a garrafes, res de pastilles.

A acada àpat em monta un numero, no vol provar ni una cullerada.
He llegit i m'he informat, i torno a estar amb el mateix cas que amb el dormir. Hi ha els "nazis" que diuen: asseu-lo i fins que no s'ho mengi, res de res, i els "hippies" que diuen: aixó és només una etapa, fes-li un petonet que amb amor tot es cura...
POSEU-VOS D'ACORD, PSICOLEGS! I NO ENS ATAVALEU MÉS!

ai.... que a gust que m'he quedat!

[mir]

Hola Leire,
Entenc que et sentis molt cansada i atabalada, quan no poden dormir és terrible, ho passen malament ells i nosaltres. Si et serveix de consol jo crec que es tracta d'etapes que van passant, i que entre cada etapa tenen uns dies de transició molt complicats. Ens hem d'adaptar tots a aquests canvis, ells i nosaltres, i de sobte un bon dia tot torna a anar com una seda. Nosaltres en el tema dormir hem passat ja per 6 o 7 etapes diria, però tot acaba passant o sigui que no defalleixis i mira d'estar tranquil·la i pensar en positiu. I quan estiguis molt cansada fes un relleu amb la teva parella. Les penes compartides són menys penes!

[Piruet]

Leire ànims !!! No t'has de sentir culpable perquè totes passem per això, hi ha moments que esclates i no pots més. I no sempre és per haver dormit poc, ni per anar més cansada. De vegades també pot ser pel canvi hormonal tant bèstia que està experimentant el teu cos, com diu la Kitiara.

No et sentis malament, jo també perdo els nervis i els crido de vegades, som humanes !!! Però el que faig també és després demanar-los perdó. Diguem tonta però, tot i que lògicament no esborra el crit, jo em sento millor i crec que així també els ensenyo que no està bé cridar, que jo m'en adono, i que cal demanar perdó quan ens portem malament amb algú. No pensis que és massa petit per entendre-ho, ja ho entenen tot !!

[cabreta]

Ahir al mati despres d'una mala nit l'Amalia no es volia dormir... normalment dorm una horeta... i jo li plorava i li demanava sisplau que s'adormis que em volia pendre un cafe i convertir-me en persona.
Ho veus Leire que si que son les hormones!!!!!

[.]

Maleïdes hormones.....tic fatal dels nervissssssssssssss i el David pobre ho deu notar, a més està en plan revolucionari a les tardes i jo ja no se ni què fer....en fi, aixó no durarà sempre i pot ser pitjor després així que RELAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAX

[mainadaabord]

Leire, jo tb vaig esclatar l'altre dia a la tarda... Li vaig dir: O calles, o et rebento!!!

Tu creus q és plan de dir-li això a una nena de 6 mesos?

Doncs clar, després de dir-ho em volia morir...

Però tranquila, q en David no t'ho tindrà en compte si li fas un bon petonet.

[.]

Weno, si fa o no fa...jo al David aquest matí mateix..."SI QUIERES JUGAR, JUGAMOS, SI QUIERES DORMIR, DORMIMOS, SI QUIERES BRAZOS, BRAZOS, PERO TOCAR LAS PELOTAS POR QUE SI, NO POR FAVOR, BASTA YA DE GRITAR!!!!!!!!!!!!!!!"

Pero no m'enten.

[Carla]

Leire tranquila, a mi l'altre dia em va posar tant nerviosa amb el cotxe (es fa uns tips de bramar espectaculars!!) quan quan vaig arribar a casa dels meus pares ploràvem els dos. Trec el Bernat del cotxe i li dono al meu pare. Ell calla, em mira i riu i jo que li dic: -Si home, ara riu, cabronet que ets...- I el meu pare: -Ostres Bernat que ta mare t'ha dit cabrón! No l'has de fer enfadar tant home....- i jo plorant.
Ja veus que la paciència la perdem totes a vegades...

[Piruet]

Pero no m'enten.

I tant que t'entén Leire !!!!!!!

[elisabeth]

Leire, jo tb vaig esclatar l'altre dia a la tarda... Li vaig dir: O calles, o et rebento!!!

Tu creus q és plan de dir-li això a una nena de 6 mesos?

Doncs clar, després de dir-ho em volia morir...

Però tranquila, q en David no t'ho tindrà en compte si li fas un bon petonet.

JA JA JA, Perdona Heidi que rigui però aquest aparaula me la deia a mi la meva mare quan no volia menjar i m'has fet enrecordar, ja ja ja quin riure!!!!!!!

Sara!!!!!!!! maca amunt, amunt aquests ànims reina que tu vals molt... ja ho saps..... i ho estàs fent de conya amb en David, i és normal que perdis els nervis..... però si tenim uns PETARDOS que vols que fem!!!!!!!

I a part també està el tema de les hormones, així que tranquila, abans de fer qualsevol cosa queda't quieta durant uns segons (a mi en funciona amb en Cesc) i li dius amb tota la calma de món (que ho noti eh!!!!!) que és tranquilitzi perquè la mama no pot més....... si et nota seria, i tranquila molt tranquila no l'esveraràs més sinó que el transmetràs tranquilitat.

Ja em diràs que tal, un petó maca i ànims que ho estàs fent de conya!!!!!!!

[mainadaabord]

jijiji, elisabeth!!!

Això de "et rebento", a vegades tb ho canvio per "t'emplasto a la paret". Sort q no ho dic gaire sovint, jejeje!!!