Adapatació llar infants??? AJUDA!!

[ninet@]

Bon dia,

El meu petit dilluns va fer 6 mesest i aquesta setmana esta fent l'adaptació a la llar, cada dia fa una estoneta i anem augmentant.
Ell a la guarde i està bé, a la que la mestre l'agafa somriu i vol jugar amb ella i quan l'anem a recollir sel veu bé.
El problema ve a la que sortim de la llar, no vol cotxet, no vol trona, no vol hamaca no és que lhi possesim molt pero per donar-li les papilles o mentres nosaltres sopem, ara es deixal i comencen els plors...fins ara menjava "bé" per cuestions mediques ja tenim totes les papilles introduides i amb paciencia anava menjant doncs ara no les vol ni probar, el bibi del vespre sel menjava de luxe uns 270 amb cereals, doncs ahir sen va anar a dormir sense voler menjar ni una gota...

Fins ara al vespre l'adormia en braços i el posava al seu llitet que esta enganxat al nostre i nomes es despertava un o dos cops, menjava i tornava a dormir al seu llitet,doncs la nit de dimecres amb prou feines va dormir...com cada dia l'adormo en braços i el poso al seu llitet doncs va començar a cridar com un boig vam decicir que dormis amb nosaltres i només dormia si jo el tenia abraçat.
Aquesta nit més del mateix...no s'adorm del tot xq esta pendent de que no el deixi, l'haig d'estar abraçant tipus koala i clar aixi no hi ha qui dormi...i a la que hem separo per posar-me "comode" plora que plora... si s'adorm del tot com a molt es una hora i santornemi..


No sé que té si lhi fa mal res als vespres si es per culpa de la llar d'infants...estem desesperats xq no dormim gens...i durant el dia va tan cansat que no pot amb la seva anima...

Algu si ha trobat? Que pot ser? Que podem fer?

[garota]

Està clar que té ansietat per separació... Durant el dia no et veu i et vol molt a prop per sentir-se protegit.... Dona-li el que et reclama, que se senti acompanyat. És un canvi molt bèstia anar a la llar d'infants, molt, i et necessita molt. Ja s'anirà adaptant o acostumant al nou canvi.. I poc a poc estarà més tranquil.
Molts ànims!!!!

[Airin]

Està exterioritzant el neguit que li ha causat la nova situació. Heu de compensar tota l'estona que no us veu durant el dia i donar-li temps perquè es vagi fent a la idea. Molta paciència i mimitos per compensar, i amb el tema del menjar, tard o d'hora tornarà a la normalitat, ja ho veureu. Ànims!

[ninet@]

Però i aixô cuan dura??
Es normal que no hem dormi als vespres?? que puc fer per que anar a la guarde no lhi suposi un trauma? tan de bo no lhi hagues de portar pero no ens queda mes remei...

Tothom hem diu que l'estic "cagant" que de tant dormir al nostre llit perdre tot el que hem aconseguit i que no tornarà a dormir al seu llitet....

Tothom opina i jo ja no sé que fer.....

[garota]

Uii la gent opina de tot i més i no se n'ha de fer cas. Tu fes el que tu creguis i el que dicti el teu sentit comú. A mi ja em poden dir missa que faré el que vulgui... És que no estas fent res dolent. Et necessita, necessita contacte, mimos i paciència. No se sap quan pot durar... Quan se senti segur....
I això de tenir coses guanyades... Tot són etapes, i de tot se'n va sortint! Agafeu-vos-ho amb tota la calma possible. Tot passarà. Ara us necessita!

[ginko biloba]

Totalment d'acord amb la Garota. Les etapes no és guanyen ni es perden. No es va endavant o endarrera.... simplement, a cada etapa, a cada necessitat, s'ha de poder donar una resposta, i em de ser flexibles amb això.
Respecte a la gent que opina sobre que no tornarà a dormir al seu llitet, quan t'ho tornin a dir, els hi demanes: Mai més? ni quan tingui 18 anys????? És clar que anirà a dormir al seu llitet, un dia o altre!!!
El meu petit té 2 anys. Va dormir al seu llitet fins als 4 mesos, dels 5-18 mesos mig amb nosaltres, mig al seu llitet. Dels 18 fins ara al seu llit. Ara porta una setmana refredat i a la matinada ve amb nosaltres. I després, tornarà al seu llit, quan es trobi bé, perquè hi ha el seu germà, o perquè li ve de gust.... I d'aquí no res, no voldrà saber res de nosaltres.... llavors pensaré que be que estavem quan dormiem tots junts... Jo no m'hi amoinaria gaire.

[picdeladona]

Nineta passa dels comentaris de la gent..
El meu petit des dels 5 mesos dorm al seu bressol a l'habitació del costat nostre i ha anat molt bé. Ara que ja té 8 mesos té nits que es desvetlla, plora..creiem que té una miqueta d'"ansietat de la separació" (ha començat a qedar-se alguns dies amb els altres iaios i encara no s'ha acostumat..) Notem que ens vol al seu costat, ens necessita. Doncs el fiquem amb nosaltres a dormir i es calma i podem continuar dormint. La gent que digui missa..Nits amb nosaltres, nits que dorm del tirón al seu bressol..lo important es poder dormir i que tots estiguem bé!

[Violeta]

Hola,

Et parlo com a mare i com a educadora d'una escola bressol. El procés d'adaptació a l'escola bressol no es dóna només a l'escola, dura les 24 hores del dia. Entenc que pot ser desesperant però ha de passar, sobretot si no tens més remei que dur-lo a l'escola. Si com dius està bé a l'escola el que pot estar fent és fer l'adaptació a casa. Hi ha molts infants que no ploren a l'escola i que passen el dia aparentment bé, però que quan els vénen a buscar s'enfaden, no mengen o no dormen com és el cas del teu fill. Pensa que quan dormen és quan "gestionen" totes les situacions de nervis i angoixes que han viscut durant el dia, i ho fan per fer net. Has de tenir paciència, donar-li el que demana, o sigui braços, és exactament el que necessita en aquest moment, i és una cosa que tu li pots donar, no és res impossible i a més a més us pot anar molt bé a tots dos.

I quant dura? doncs depèn de cada infant, n'hi ha que amb una setmana ja ho tenen superat i n'hi ha que pot durar mesos l'adaptació. Pensa que la separació entre un infant i els seus pares és molt dura, i que els petits ho viuen com una experiència traumàtica. Has de procurar que el teu fill estigui el millor possible el temps que no és a l'escola, i si ha de ser en braços doncs en braços.

[laura_28]

que be t'han aconsellat....ja saps bracets...que creixen molt ràpid i després ens apartaran....

i dela gent...que ta la bufi, tu digués que si i fes el que vulguis...jo dic que diguis que si per no tenir que dóna explicacions

mira abans d'ahir vaig anar a l'endocri, millor dit endorcrina....i diu encara fas pit? el peque té 18 mesos i li dic si...ai mira deixa-ho q es molt esclau....es una opinio eh....
vaig pensa te l'he demanat? però mira faré el que em roti!!

molts anims i perque no us torneu a les nits? unes hores cada un...però vaja si plora quan et separes, hauras de buscar una postura comode per dormir enganxats...
jo dormo amb els peques...i m'encanta........i molt comode...

i com t'han dit adaptació, ja menjarà paciència te molt neguit i pressió a sobre...prova de donar-li al sopar sobre teu....

[lavidaesbonica]

Ninet@, el meu cas tot i ser diferent m'ha recordat molt al teu.. Jo tinc una nena de 4 mesos i mig i ara fa uns dies que per les tardes ja vaig a treballar unes hores (soc autonoma..) i, tot i que es queda amb el pare, també ha patit per aquesta separació amb mi.. Al principi no sabíem perquè plorava tant però vam acabar deduint que era per això! No volia que la deixessim a terra, el cotxet gairebé ni el volia veure, segons on anessim si hi havia molta gent o jaleo plora que ploraràs... total, vaig deduir que era una senyal que em necessitava més que mai ja que notava la meva absència repentina durant les tardes.. així que em vaig comprar un foulard Boba d'aquells per convertir-me en una mama cangur jeje..i ...quin canvi! La nena cada vegada estava més calmada ja que la duia a totes hores arrapadeta a mi. Pel carrer, estones per casa... i amb aquesta dosi de mimitos s'ha calmat molt. Tot aquest rotllo és per dir-te el mateix que la resta, que ara toquen molts mimitos perquè necessita enfortir el vincle amb tu! I recuperar les estones que no està amb tu. Tot passarà, així que ara paciència! Ja veuràs com d'aquí a un temps miraràs enrere i veuràs que vas actuar de la millor manera!

Ànims!!

[Aly84]

Hola Ninet@,

Què bé que t'han aconsellat!!! Deixa estar el que digui i deixi dir la gent.... saps, tothom va d'entès o doctorat en pediatria o psicologia infantil i es creuen en l'obligació de repartir consells per tot arreu a tort i dret... però ningú en té ni idea!! Només els propis pares, i ningú més que ells, conèixen bé el que el seu fill/a necessita! Jo et diria que seguiu el vostre instint maternal/paternal i de ben segur que no falleu. Ens obsessionem a llegir i a seguir els que diuen altres com a veritats empíriques i deixem d'observar o donar resposta el que els nostres fills demanen...

Mira va bé llegir professionals i/o escoltar opinions d'altres persones per tenir més dades i valorar.... però el que els hi ha funcionat a uns, o el que diugui en un llibre, no vol dir que sigui allò adequat pel teu fill...

Així que esteu fent molt bé!!! i ja veuràs... com t'han comentat molt i molt bé! són etapes i aquestes es van superant, duren més o menys... i no es guanya o es perd res! Aprofita el contacte màxim amb el teu petit, creixen molt ràpid! Ell intenta recuperar el conctacte perdut durant el dia a la nit!!

Amb la meva petita sempre li he donat braços i pit a demanda sempre que li he pogut donar!!! jo també sense tenir més opció, la vaig haver de deixar a la llar d'infants amb 8 mesos... doncs, vam fer collit... molt i molt i molt de pit.... braços.... Ara té 30 mesos i no m'arrepenteixo d'aquestes decisions, penso que quina sort vaig tenir de seguir el meu instint i deixar estar la gent (que em va fer dubtar i ratllar molt) ara ho veig com que he disfrutat cada minut que vaig disposar tenint contacte mutuo ambdues, i ara és una nena autònoma, independent i feliç.

(tot i haver fet collit. Ara fem cohabitació, dorm al seu llitet però a la nostra habitació i el pas el va fer ella completament sola. I un dia estic convençuda que sortirà d'ella anar a la seva habitació, jo de mentre la gaudeixo de tenir-la tant aprop a la nit)

(Em deien que reduís o traiés el pit en el despertars nocturs... Sense fer res especial ara ja només fa una presa o cap... van madurant.... doncs, mira jo anava cansada mesos anteriors, però li donava el que necessitava.... no crec que hagués guanyat gaire anul·lant el pit de nit... escoltant-la plorar i convencer-la que no hi havia pit no se quants dies... tampoc m'hagués ajudat anar més descansada a treballar...)

(Una pediatra, quan la nena tenia 2 mesos em va dir que no l'adormís al pit... havia de procurar no fer-ho... perquè li treia autonomia... jo li vaig dir que sí, sí.... Però quan la nena se'm despertava a la matinada i se'm posava neguitosa i nerviosa si no li donava pit, jo pensava: "m'agradaria que estigués ara la pediatra i que la fes dormir ella sense pit!!" preferia adormir-la al pit i als 20 minuts tenir-la tranquil·la dormint fins a la següent presa, que intentar que s'adormís sola es posés dels nervis, tardés més en una hora en conciliar el son..... I mira, ara hi ha més d'un dia que s'adorm ella sola sense pit i la mar de bé... molts altres el demana i jo encantadíssima )

(Quan tenia 18 mesos i feia pit a demanda em deien que la feia adicte!!!!! i que no li feia cap bé..... Ja fa temps que si no vol pit no vol pit i el refusa.... senyal que quan el demanava el necessitava... Ara demana menys, però quan el demana li dono, encara que hi hagi gent que m'exclami, "però si té més de dos anys???" fins quan li donaràs??? Ara contesto "Fins que ella ho necessiti!")

Bé, tot aquest rotllo per dir-te que deixis estar a la gent i fes el que et sembli millor pel teu fill segons l'instint, Jo si hagués fet cas de tot el que m'han dit (i em diuen) em perdria un munt de moments màgics amb la meva filla.... I ara per ara, ja et dic la veig independent, autònoma, feliç i educada.....

I sí, en el moment hi ha etapes que semblen regressions i molt llargues.... però després amb el pas del temps i la perspectiva... es veu diferent i t'alegres d'haver pres la decisió del teu cor.... Jo en l'adaptació de la meva filla a llar també vaig passar moltes nits en blanc... en milers de despertars... i ara, ho veig com quelcom superat i que es va fer atenent el màxim benestar per a tots....)

Fes el que et digui l'instint i encerteràs!!!!

Molts ànims!!! Com porteu l'adaptació?? Ja ens aniràs explicant!! A mi em va anar de maravella llegir el socpetit, vaig veure que ho feia "bé" i que no estava sola