Algu mes fent adaptació??

[srapenfield]

Hola mares i pares,

resulta que he començat a fer adaptació a lescola bressol amb el meu bebé de 6 mesets. Començo a treballar daqi un mes i tenim aquest temps per anar fent...de moment jo estic a l'aula amb ell i tot va bé, almenys per ell. Li agrada molt i juga molt se'l veu content. Però jo cada cop estic pitjor...alguna en la mateixa situació?
les educadores son uns solets i veig als altres nens i els cuiden molt i molt be, pero igualment imaginar-me el meu alla sol em fa molta pena.

[martina13]

Es normal k et sentis malamemt es un procea dur i moltes ler aqui hi hem passat pero re son uns dies i endavant k tot va be!!

[srapenfield]

gràcies martina, seguim poc a poc.

Avui he marxat 15 minuts de l'aula i plorant com una tonta. Tinc ganes de portar-ho bé i no tenir aquest neguit. temps al temps suposo!!

[martina13]

Si dona ja veuras! Jobsempre mho he pres be es dur si pero jo penso la deixes en bon lloc i ella hi va encantada aixi endavant tu per ella es genial nar ala llar.

[jaruma]

Hola! Si et serveix de consol, jo he treballat a llars d'infants, i sempre he vist com els nens de PO, els de mesets, es quedaven més que tranquils. Encara no es qüestionen les coses, no tenen ansietat quan les mares marxen. Hi ha de tot, però en general si ploren és més perquè estan incòmodes (son, gana, caca...) que per res més. I si tens la sort de poder fer una adaptació així de llarga encara menys! Per ell les educadores ja seran quasi com de la família quan marxis!

Dit aixo, sé que és molt dur. Si pots, intenta veure-ho de manera positiva: el teu fill estarà en molt bones mans, estarà estimulat, l'any que ve ja no necessitarà adaptació perquè ja coneixerà tothom, etc. Sense voler els transmetem les nostres angoixes, així que pel seu bé: no et preocupis! no et sentis culpable! Ell estarà perfectament

Molts ànims!

[Violeta]

Hola,

Sóc mare i treballo en una escola bressol. Només volia dir-te que tot el que sents és absolutament normal, l'adaptació sembla que només la facin els infants però les famílies també la pateixen. El teu fill és molt petit, i no el portes a l'escola bressol perquè vols sinó per necessitat, i separar-se d'un fill i més tan petit és molt dur, encara que pensis que el deixes en les millors mans del món. Cal temps, i mica en mica us anireu adaptant a la nova situació, ànims.

Per altra banda he llegit comentaris de companyes que diuen que anar a la llar els va molt bé, jo discrepo, l'escola bressol existeix per una necessitat de la societat, les famílies han d'anar a treballar i algú s'ha de fer càrrec dels fills. On millor estan els infants és amb les famílies, sobretot a aquesta edat. També et comenten que els anys següents no patiran cap adaptació, i això només dependrà de com és el teu fill, he vist molts infants que cada curs ploren i ho passen malament, la meva filla per exemple, va plorar els tres anys d'escola bressol, i tenia sempre la mateixa mestra i se l'estimava amb bogeria. També n'hi ha que no ploren, clar, però volia que tinguessis una visió realista.

Ànims que tot passa, tu gaudeix del teu fill tot el temps que estiguis amb ell!

[jaruma]

Sense ànim de crear cap polèmica, només volia dir que no crec haver donat una visió poc realista de l'escola bressol. Basant- me en la meva experiència, els nens que han fet P0 no ho passen tan malament l'any següent. Potser ploren, és normal després de les vacances, i envoltats de nens nous que també ploren. Però no és comparable als nens que comencen de nou. Segur que hi haurà casos que sí, però jo no n'he vist cap. I està clar que amb això no vull dir que el millor és començar a P0 ni molt menys. Només li intento veure el cantó positiu, que molts cops havíem comentat amb les companyes: quan comencen tan petits, no ho passen tan malament per adaptar-se, i els anys següents ho tenen més fàcil en aquest sentit.

Estic totalment d'acord en que el millor per ells és estar a casa amb la família, però quan això no és possible i se'ls ha de deixar a una llar d'infants, és bo saber que allà estaran bé, sobretot quan és un lloc on has pogut fer una adaptació tan llarga, i tens la sort de conèixer les educadores i haver vist com treballen, etc.

Sé que és molt dur, però a poc a poc, a mesura que vegis que el teu fill entra content i te'l trobes a gust, anirà formant part de la rutina i serà més fàcil.

Molts ànims altra vegada!

[Violeta]

Jaruma, no crees cap polèmica, crec que les dues hem donat punts de vista diferents segons la nostra experiència professional (i, en el meu cas, personal també), jo crec que no és una regla de tres i que cada infant és un món, és com qui diu que els infants que han anat a l'escola bressol quan comencen p3 no ploren, i està demostrat que no té res a veure, només depèn del caràcter de cadascú i de com ho viuen en aquell moment. És el meu punt de vista.