"""""

[Niu]

Estic

[.]

Ailec tens tota la raó!! A mi en treia de pollaguera quan hem deien que era el millor que podia fer!!!!!!!!!!! ARRRRRRRRRRRRRRG!!!
Com la gent que em deia que la llar els va molt be...amb 4 mesos, a cagar hombre (Gràcies, Natrix, peazo de frase)....amb 4 mesos a la llar es una bona merda!!!!!!!!!!!!!!! Amb 4 mesos necessiten de la seva mama, de l'avia, de qui sigui que el pugui cuidar, pero no de la llar "perq s'espavilen"!!!!!!!!!!!! QUINA RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRABIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Jo fins i tot vaig fer una llista de les coses positives i negatives de tornar a la feina i dur el nen a la llar. Endivina què. MIL NEGATIVES O POSITIVES. A CAGAR TAMBÉ LA LLISTA.

Pero mira, quan no tens cap altre remei, més val relativitzar una mica i dir meno, és lo que hay? pues palante con un par!!!!!!!!!
Costa molt, i el ppi. és molt dur, pero poc a poc t'hi vas acostumant....va, anima't guapa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[pekinha_bcn]

hola noies,

jo encara la porto a la panxa pero ja estic veient amb la meva empresa perque em tramitin el paro, aixi tindre un any i poc (primer un temps per preparar el niu) i despres per poder estar amb la peque...

sempre he sigut una noia independent i segur que ningú em classifica com una "dona tradicional" però aviam, si tenim fills és un dret nostre(de la mare i tambe del pare!)poder disfrutar, apendre i cuidar d'ells i també una obligació.

Ens han venut la idea de la superdona, que treballa,va al gimnas, té 40 anys i sembla que en tingui 28,estudia per poder estar al dia en la seva feina, a més cuida de la casa i dels fills, PERO QUE SE HAN CREIDO!!! QUE EL DIA TE 24 HORES!

No tornar a la feina al ppi no vol dir estar el dia tancada a casa! no vol dir que no facis altres coses!

I si la OMS recomana lactancia exclusiva fins als 6 mesos, com ens ho fem amb una baixa de 16 setmanes?

Jo crec que cada mare ha d'escollir el que més li convingui, potser algunes s'agobiaran sino tornen a la feina, però les que decidim no tornar enseguida (o buscar petites feinetes temporals o que ens permetin estar al costat dels pekes) tenim el dret que no ens tractin com un animal prehistoric, no creieu?

Ailec, pensa't bé el que realment vols i després decideix. També es veritat que pots intentar treballar i sinó t'adaptes deixar-ho però si ja ho tens clar...

Sobretot que no t¡entri el XUNGO que ens tens aqui per escoltar-te!
petonets

[mireiafor]

Hola noies,

respecte aquest tema jo estic feta un mar de dubtes. Tinc una feina de molta responsabilitat, MOOOLT ben pagada i on em deixen adaptar els meus horaris (reduïr-lo no) per anar a recollir al cole a la meva filla de 5 anys, o sigui que surto a les 16.45.

Ara estic embarassada de 6 mesos i no sé si quan tingui al meu bebé podré tornar a les 16 setmanes. El meu home em recolza al 100% i encara que prefereix que plegui entén que tinc un xollo i que dificilment tornaré a trobar res semblant.

No sé què fer. Ens podem permetre que jo deixi el treball, però també és cert que ell té un horari flexible i que quan jo marxi el meu petit només haurà d'estar unes hores al matí amb l'àvia, després ell el podrà anar a recollir i a les 5 tornarem a estar tots junts....

Estic feta un embolic i no sé què fer. Sigui el que sigui ho hauria de decidir ja perquè a l'empresa s'han portat molt bé i els haig de donar temps a buscar-me una substituta.

Vosaltres què faríeu?

[Cabirola]

Jo no crec en feines xolo. Jo abans de tenir els nens tenia una feina mooooooooolt ben remunerada, cotxe d'empresa, totes les despeses pagades,...

Quan vaig tenir la nena vaig tornar a treballar, però quan vaig tenir el nen,...vaig canviar el € pel benestar, els maldecaps pel bonhumor,... i sóc la dona més feliç del món. He vist cada moment d'en Roger : el primer sonriure, el primer àpat de cullera, el primer de forquilla, el primers passos, els primeres paraules,... tot ho he vist JO en directe.

La veritat és q n'estic molt orgullosa.

Ara bé, a partir de l'any i mig, també he necessitat el meu espai. I el vaig començar a portar a la gaurde de 9 a 12, just el temps per pode ser una mica JO, la Nuri, no només la mama dels meus nens. Tot just ara, després de Nadal, ha començat a quedar-se a dinar a l'escola. Estic contenta de com ho he fet.

[Sirc]

Hola Ailec,estic veient el teu dilema i és una cosa que tinc molt clara.Tinc 30 anys i encara no sóc mare,però quan ho sigui no deixaré al meu nen/a amb quatre mesos a una guarderia.Després dels quatre mesos demanaré un any d'exedència,que no m'ho accepten?Doncs dos anys d'atur i ja veurem.El que no em penso perdre és el dia a dia del meu nen/a.Poden dir que hi ha feines xollo,feines molt ben remunerades,però i tenir un fill?No és millor que tot això?Facis el que facis que la desició sigui teva,qui t'estima et recolzarà.
Una abraçada molt forta.

[Visitant]

Buf!, precisament ahir em vaig reincorporar a la feina...
Torno amb el nen amb 4 mesos i mig (16 setmanes + vacances que em devien), a mitja jornada, i a més combinant-me l'horari amb el meu home de tal manera que en Nil sempre estarà o amb l'un o amb l'altre (excepte dues hores el dimarts al matí, que el deixem amb l'àvia). I tot i així, ahir quan anava cap a la feina, se'm feia un nus a l'estòmac... I total eren quatre hores i el deixava amb el seu pare! I pensava, els que no s'ho poden muntar tan bé com nosaltres, què? Deixar un nen de tres mesos i mig, vuit hores al dia, i a la guarderia ha de ser TERRIBLE!
Jo he tingut sort, sobretot perquè m'han deixat agafar alternar matins i tardes segons la meva conveniència. Però si no hagués pogut tornat a mitja jornada hagués plegat. Ho tinc clar. No he tingut un fill per veure'l només al vespre i els caps de setmana.
De fet, les temptacions de plegar hi són, tot i l'horari que faig. Si no plego és perquè després ja no em reincorporaria mai més al món laboral, em conec, entre que no em sé buscar la vida i que m'apalanco amb molta facilitat...
PERÒ COM EM TOQUI LA LOTERIA, A LA PORRA EL MÓN LABORAL PER SEMPRE MÉS!!!

[Niu]

Veig que

[Niu]

No,

[mamarnau_tgn]

Tornar a la feina és un trauma i gros!!!
amb 16 setmanes no en tens ni per ensalivar i just quan li estas agafant bé el truc a la cosa i disfrutant de tot plegat, et fan anar a treballar.
i si la feina t'agrada, te diré, però si com a mi em va passar, que em van canviar de departament a l'anunciar que estava embarassada i vaig haver de reincorporar-me a una feina que no m'apassiona (però amb unes companyes molt millors que les anteriors) donx la veritat és que vaig fer el que vaig poder per retardar el retorn (un mes de baixa per lo del tunel carpià després de la baixa maternal.....)
ai, las!

[Blanxi]

Tot just avui, m'he enterat que he de tornar a la feina el dia 7 de Febrer,i que si vull demanar les hores de lactància compactada ho he de demanar per escrit, i si volen m'ho "concediran" (des del 1r dia que ho vaig dir).
A mi m'agrada molt la meva feina, sempre he disfrutat molt treballant. Però ara mateix m'agrada més estar amb el meu fill i veure'l créixer. Em fa molta pena/ràbia haver de deixar el meu fill a casa amb una senyora de molta confiança (això sí) que el cuidarà, amb menys de 4 mesos. I jo mentre treballant, perdent-me 4 hores diàries de la seva vida.
És que serà molt petit!
De veritat, que quan el ZP va dir que donava 2500 euros per tenir fills el vaig maleir. Benvinguts siguin els 2500 euros, però això no és prou. I perquè no comencen oferint el que fa molt de temps que totes les mares demanen, els 6 mesos de permís de maternitat?. Per què no escolten? . Amb 6 mesos els nens són petits, però a les 16 setmanes encara són molt bebés. Som dels països d'Europa amb menys temps de permís per maternitat. Vergonyós!!!!!!!!

[Niu]

TENEN L'OBLIGACIÓ DE DONAR-TE-LES PER LLEI. I SÍ, VALDRIA MÉS TENIR 6 MESOS DE BAIXA QUE 2500 EUROS O BÉ TENIR-HO TOT, COI!

[judit]

Estic molt agobiada amb el tema feina, ja ho sabeu. Però quan en parlo amb la gent del meu voltant (amics, la fruitera o la veïna o qui sigui) tothom diu la frase típica que a les mares ens va bé tornar a la feina, que ja me'n donaré compte que naps i que cols... Podrien dir que potser no serà tan dur, però QUE M'ANIRÀ BÉ? Jo no he tingut un fill per ale, parir i adéu! No em considero una traumatitzada per estar-me a casa veient com creix. I la gent s'entesta en què va bé anar a treballar i desconnectar. Desconnectar del meu fill? No m'agobia. Al contrari, m'omple i és el més natural del món! No us ho diuen? No us fa ràbia? Em sento una incompresa cada vegada que m'ho diuen. Anys enrere era el més natural que una dona es fés càrrec dels seus fills, i ara si ho fas, sembles una maruja de picarols i una vaga.

Hi ha gent que sembla que en lloc de parir, (perdó per dir-ho així :) caguen. Caguen un tap que tenien des de fa mesos i bon descans els hi queda.
Què vol dir "que ens anirà bé" ? Que es dolent parir un fill i cuidar-lo?´
Hi ha gent que ho troba extrany que deixis el treball per cuidar de la teva filla. No ho entenc, la veritat.

La majoria de dones que tenen un/a petit/a van a treballar xq no els hi queda cap remei, no xq els "hi vagi bé".

Jo tampoc he tingut a la Gemma per gaudir-la els caps de setmana.

[brisca]

Jo si pogués deixaria la feina però no ens ho podem permetre. Si pogués reduiria la jornada però encara que per llei estan obligats a donar-t'ho també entenc que a la meva feina els faria una bona jugada demanant-ho i no és questió de tenir-los en contra quan torni. Al final demanaré una excedència de tres mesos.

[brisca]

...

[galarina]

M'ha fet molta gràcia el teu missatge, perquè m'hi he vist reflexada totalment. És el missatge que hagués escrit quan em va tornar a tocar anar a treballar després de tenir en Marc. I també m'ha fet gràcia perquè si us hagués hagut de donar ànims ara ho hagués fet tal i com dieu que us fa més ràbia (i que a mi tb me'n feia molta amb el primer fill).

Els meus nens són molt desitjats i molt buscats (i us ben juro que tenir-los no ens va ser gens fàcil, no va ser allò de buscar i quedar embarassada), i no ho he passat gens malament amb ells, és més m'encanta estar amb ells i faig mitja jornada per poder-los veure més hores.

Per altra banda sé que el meu cas tampoc és l'habitual, en Marc el vaig deixar amb 13 mesos (des dels 11 que caminava) i se'l va quedar la meva mare mentre jo feia mitja jornada. Vaig agafar excedència de 3 mesos.
La Bet l'he deixada amb 9 mesos i també la té la meva mare. O sigui que tampoc és això tant bèstia d'haver-los de deixar amb 16 setmanes. En aquest sentit em sento molt privilegiada.

Només donar-vos ànims!! i no us puc dir res més...

[brisca]

Ai, encara no sé posar cites...

però aquesta dona no hi és tota no?? li falten 10 minutets al forn!!!!!!!!!!

jajaja no ho havia sentit mai, és molt bo!!! i si, jo també la saturo de mimitos!

[Visitant]

nosaltres ara deixem la joana amb la meva mare i els dimecres amb la meva sogra. nomes son 4 horetes , de les 10 a les 2.
haviem pensat portar-la a la guarderia quan tingues un any pero no ho tinc del tot clar, si portar-la o que es quedi un temps mes amb ma mare, en prinicpi em sembla que si que la portarem

[Niu]

Galarina, no t'he acabat

[Visitant]

o sigui ailec que estas buscant:
- una feina amb horari de banc
- amb vacances de mestra
- i que paguin be.

osti osti, si en trobes alguna ja ens avisaras!!!