UNA "BOFETADA A TEMPS"
-
VisitantVi
UNA "BOFETADA A TEMPS"
HOLA NOIES!
JA que S'ESTÀ FENT UNA CAMPANYA CONTRA LES "BUFES A TEMPS" HE CREGUT OPORTÚ OBRIR UN POST PER DEBATRE EL TEMA, SI ÉS que GENERA DEBAT.
COMENÇO AMB UN ESCRIT que VAIG FER PER PENJAR AL BLOG DEL GRUP DE SUPORT.
PICAR NO ÉS EDUCAR.
Dieu-li com vulgueu, però no en dieu EDUCAR.
Picar no és educar.
Picar és demostrar que mana el més fort.
Un dia, el vostre fill/a serà més fort que vosaltres.
Picar no és educar.
Picar ensenya a obeïr per POR. Amb POR. No per voluntat.
Picar no és educar.
Picar fa MAL. Potser momentàniament. Potser una breu estona. Potser només un instant.
Però picar fa mal.
Picar no és educar.
Picar danya psicològicament. Fa mal psicològicament. Et sents DÈBIL, INDEFENS, CONFÓS, PERDUT.
Picar no és educar.
Picar genera POR. Després DESCONFIANÇA. Més tard DUBTE. Finalment RÀBIA. IMPOTÈNCIA. ODI. Aquests sentiments vols que el teu fill/a senti per tu?
Picar no és educar.
Picar demostra falta de RECURSOS. Falta de VOLUNTAT per buscar-ne. Falta d'AUTOCONTROL. Falta de RESPECTE.
Picar no és educar.
Com pots educar ensenyant al teu fill a OBEÏR PER POR, QUE MANES TU PERQUÈ ETS MÉS FORT?
Com pots educar si ensenyes a RESOLDRE ELS CONFLICTES MITJANÇANT LA VIOLÈNCIA?
PICAR NO ÉS EDUCAR.
I RECORDA QUE UNA "BOFETADA A TEMPS" , TAMBÉ ÉS PICAR.
JA que S'ESTÀ FENT UNA CAMPANYA CONTRA LES "BUFES A TEMPS" HE CREGUT OPORTÚ OBRIR UN POST PER DEBATRE EL TEMA, SI ÉS que GENERA DEBAT.
COMENÇO AMB UN ESCRIT que VAIG FER PER PENJAR AL BLOG DEL GRUP DE SUPORT.
PICAR NO ÉS EDUCAR.
Dieu-li com vulgueu, però no en dieu EDUCAR.
Picar no és educar.
Picar és demostrar que mana el més fort.
Un dia, el vostre fill/a serà més fort que vosaltres.
Picar no és educar.
Picar ensenya a obeïr per POR. Amb POR. No per voluntat.
Picar no és educar.
Picar fa MAL. Potser momentàniament. Potser una breu estona. Potser només un instant.
Però picar fa mal.
Picar no és educar.
Picar danya psicològicament. Fa mal psicològicament. Et sents DÈBIL, INDEFENS, CONFÓS, PERDUT.
Picar no és educar.
Picar genera POR. Després DESCONFIANÇA. Més tard DUBTE. Finalment RÀBIA. IMPOTÈNCIA. ODI. Aquests sentiments vols que el teu fill/a senti per tu?
Picar no és educar.
Picar demostra falta de RECURSOS. Falta de VOLUNTAT per buscar-ne. Falta d'AUTOCONTROL. Falta de RESPECTE.
Picar no és educar.
Com pots educar ensenyant al teu fill a OBEÏR PER POR, QUE MANES TU PERQUÈ ETS MÉS FORT?
Com pots educar si ensenyes a RESOLDRE ELS CONFLICTES MITJANÇANT LA VIOLÈNCIA?
PICAR NO ÉS EDUCAR.
I RECORDA QUE UNA "BOFETADA A TEMPS" , TAMBÉ ÉS PICAR.
-
VisitantVi
jo vaig flipar, ja ho vaig comentar per aquí, amb una enquesta a La vanguardia, on un 80% dels votants estaven d'acord amb pegar una bufetada per educar...
Jo ho comparo amb el marit que pega un cop ha avisat 10 cops que alguna cosa no li agrada...
i em diuen que no és el mateix!!!!!
home, un nen no es pot defensar tan bé com una dona, no?
a més crec que descol.loca molt el fet que les persones en qui més confies et peguin... no t'estan educant i a sobre et fan creure que allò es amor i és normal...
Vaig conéixer una noia fa temps que un dia li va preguntar al seu nòvio que per què no li pegava quan estaven enfadats...
ell va flipar... ella creia que si s'estimaven de debó ell l'havia de pegar.
Imagineu quines pallisses havien rebut ella i la seu mare en nom de l'amor.
Cridar no és educar.
Pegar tampoc.
Jo ho comparo amb el marit que pega un cop ha avisat 10 cops que alguna cosa no li agrada...
i em diuen que no és el mateix!!!!!
home, un nen no es pot defensar tan bé com una dona, no?
a més crec que descol.loca molt el fet que les persones en qui més confies et peguin... no t'estan educant i a sobre et fan creure que allò es amor i és normal...
Vaig conéixer una noia fa temps que un dia li va preguntar al seu nòvio que per què no li pegava quan estaven enfadats...
ell va flipar... ella creia que si s'estimaven de debó ell l'havia de pegar.
Imagineu quines pallisses havien rebut ella i la seu mare en nom de l'amor.
Cridar no és educar.
Pegar tampoc.
Totalment d'acord.
I realment crec que necessitem una escola de pares, per parlar, per buscar recursos, per desdramatitzar, per desfogar-nos, per compartir, per plorar, per riure, per fer-nos companya.
Ara ho personalitzaré, però darrerament he hagut de controlar molt els més impulsos, fins arribar el punt d'haver de marxar i tancar-me a l'habitació per fotre un crit.
Com es pot canviar la manera d'educar quan tu mateixa has estat educada amb la pràctica de la "bufetada a temps"? Com?
Natrix, jo afegiria que picar és aconseguir l'efecte contrari al que desitges, entrar en un cercle viciós, crear-te sentiments de culpabilitat.
Ara són petits, però cada vegada és més difícil, i estic convençuda que a totes se'ns escaparà alguna vegada un cop al cul i que totes ens sentirem culpables per haver-ho fet, ho crec sincerament i potser això crearà polèmica.
I realment crec que necessitem una escola de pares, per parlar, per buscar recursos, per desdramatitzar, per desfogar-nos, per compartir, per plorar, per riure, per fer-nos companya.
Ara ho personalitzaré, però darrerament he hagut de controlar molt els més impulsos, fins arribar el punt d'haver de marxar i tancar-me a l'habitació per fotre un crit.
Com es pot canviar la manera d'educar quan tu mateixa has estat educada amb la pràctica de la "bufetada a temps"? Com?
Natrix, jo afegiria que picar és aconseguir l'efecte contrari al que desitges, entrar en un cercle viciós, crear-te sentiments de culpabilitat.
Ara són petits, però cada vegada és més difícil, i estic convençuda que a totes se'ns escaparà alguna vegada un cop al cul i que totes ens sentirem culpables per haver-ho fet, ho crec sincerament i potser això crearà polèmica.
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
-
VisitantVi
SILVIA EM SEMBLA que JA SAPS LA MEVA TRISTA HISTÒRIA..
PRECISAMENT PER HAVER REBUT MASSA COPS ESTIC TOTLAMENT CONVENÇUDA que MAI PICARÉ EL MEU FILL, NI UN COP AL CUL.
SEGURMANET HAURÉ DE MARXAR MÉS DUN COP, CONTAR FINS A 1000, PERÒ FARÉ EL que CALGUI.
SÉ COM ET SENTS QUAN ELS TEUS PROPIS PARES ET PIQUEN. ES HORRORÓS.
PRECISAMENT PER HAVER REBUT MASSA COPS ESTIC TOTLAMENT CONVENÇUDA que MAI PICARÉ EL MEU FILL, NI UN COP AL CUL.
SEGURMANET HAURÉ DE MARXAR MÉS DUN COP, CONTAR FINS A 1000, PERÒ FARÉ EL que CALGUI.
SÉ COM ET SENTS QUAN ELS TEUS PROPIS PARES ET PIQUEN. ES HORRORÓS.
Estic totalment d'acord amb vosaltres. Però he de reconeixer que alguna vegada he perdut el control de la situació i se m'ha escapat la mà (amb la Laura).
Reconec que és un fracàs per mi, em sento fatal i em fa més mal a mi l'ànima que a ella la galta (evidentment MAI l'he picada fort). I segurament el què hauria de fer és sortir de l'habitació, respirar profundament, relaxar-me jo, tornar a prendre les riendes de la situació,... i girar el tema.
LA Laura té MOLT de caràcter, cosa que no trobo negatiu i espero que li serveixi quan sigui adulta, però tampoc puc permetre que SEMPRE imposi la seva voluntat (que té 3 anys!!, què faré qna en tingui 15!!!!). Quan li he dit 10 vegades seguida la mateixa cosa, i continua al seu aire,... o contesta malament,... o et diu "doncs aparca'm i ja està",... em treu de polleguera. I això que quan està tranquil.la i relaxada és una joia de nena!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Però quan li agafa la "pájara", o l'atac de gelos, és capaç de rebotir-ho tot per terra. Moltes vegades ho soluciono donant-li menjar : vaig llegir no sé on que els baixons de sucre poden portar situacions d'aquestes "hiperactives" i de rebequeries.
A em Roger alguna vegada li he picat els dits, però no ho enten i evidentment no serveix per res. Només diu MAAAAAU! i torna a buidar el calaix, o a buidar el plat, o el que sigui que estés fent malament. ´No té sentit fer-no.
PICAR NO ES EDUCAR : ES DESFOGAR LA RÀBIA CONTINGUDA DEL PARE/MARE EN UNA SITUACIÓ CONCRETA QUE ENS DESBORDA. EL PROBLEMA ES NOSTRE, NO DEL NEN, PER TANT L'HEM DE SOLUCIONAR EN NOSALTRES, NO EN EL NEN; I REBAIXAR LA TENSIÓ DEL MOMENT, NO INCREMENTAR-LA.
Reconec que és un fracàs per mi, em sento fatal i em fa més mal a mi l'ànima que a ella la galta (evidentment MAI l'he picada fort). I segurament el què hauria de fer és sortir de l'habitació, respirar profundament, relaxar-me jo, tornar a prendre les riendes de la situació,... i girar el tema.
LA Laura té MOLT de caràcter, cosa que no trobo negatiu i espero que li serveixi quan sigui adulta, però tampoc puc permetre que SEMPRE imposi la seva voluntat (que té 3 anys!!, què faré qna en tingui 15!!!!). Quan li he dit 10 vegades seguida la mateixa cosa, i continua al seu aire,... o contesta malament,... o et diu "doncs aparca'm i ja està",... em treu de polleguera. I això que quan està tranquil.la i relaxada és una joia de nena!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Però quan li agafa la "pájara", o l'atac de gelos, és capaç de rebotir-ho tot per terra. Moltes vegades ho soluciono donant-li menjar : vaig llegir no sé on que els baixons de sucre poden portar situacions d'aquestes "hiperactives" i de rebequeries.
A em Roger alguna vegada li he picat els dits, però no ho enten i evidentment no serveix per res. Només diu MAAAAAU! i torna a buidar el calaix, o a buidar el plat, o el que sigui que estés fent malament. ´No té sentit fer-no.
PICAR NO ES EDUCAR : ES DESFOGAR LA RÀBIA CONTINGUDA DEL PARE/MARE EN UNA SITUACIÓ CONCRETA QUE ENS DESBORDA. EL PROBLEMA ES NOSTRE, NO DEL NEN, PER TANT L'HEM DE SOLUCIONAR EN NOSALTRES, NO EN EL NEN; I REBAIXAR LA TENSIÓ DEL MOMENT, NO INCREMENTAR-LA.
Totalment d'acord amb el que dieu... però també espero saber-ne prou o tenir calma suficient com per no acabar cap dia fotent-li una plantufada al cul a l'Emma, que jo em conec i a ella també, i tot i que és molt petita està demostrant tenir un caràcter important...
Ho viuria com un fracàs meu, en aquesta relació jo sóc la adulta i sóc la que no hauria de perdre els nervis.
Flipo amb lo del 80% de La Vanguardia, Bruna, però penso en el perfil de lector q té el diari (sense ànim de ofendre a ningú, eh? El meu pare la llegeix, x exemple, amb això vull dir q la filosofia q s'hi respira és més semblant a la de la generació anterior a la nostra) i em quadra.
En el post de "Maneres de criar els fills" us adjuntava un link a El País amb un article també interessant sobre el tema, segurament ja el vàreu llegir, però x si s'ho mira gent q no va passar x allà, us el còpio:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad ... isoc_1/Tes
Ho viuria com un fracàs meu, en aquesta relació jo sóc la adulta i sóc la que no hauria de perdre els nervis.
Flipo amb lo del 80% de La Vanguardia, Bruna, però penso en el perfil de lector q té el diari (sense ànim de ofendre a ningú, eh? El meu pare la llegeix, x exemple, amb això vull dir q la filosofia q s'hi respira és més semblant a la de la generació anterior a la nostra) i em quadra.
En el post de "Maneres de criar els fills" us adjuntava un link a El País amb un article també interessant sobre el tema, segurament ja el vàreu llegir, però x si s'ho mira gent q no va passar x allà, us el còpio:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad ... isoc_1/Tes
Martona l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. gen. 18, 2008 7:56 pm, en total s’ha editat 2 vegades.
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
-
VisitantVi
respecte a l'estadistica de La Vanguardia he de dir que aquest tipus d'estadístiques no són reals.
És a dir, només qui hi té quelcom a dir se sent impulsat a respondre. No es fan amb un mostreig real de la població.
i evidentement el tipus de lector és important. Jo la tinc aquí a la feina i quan ho vaig veure ho vaig comentar a l'office. Vaig flipar amb les respostes de la gent.
I respecte al que diu la NAtrix, moltes també coneixeu part de la meva història... Potser no tant a cops (algun que altre) però a crits si que m'han educat... i el resultat d'això és que tingui molt clar que mai vull fer-li això a la meva filla.
tot i que és realment dificil canviar perque quan m'enfado crido. En sóc conscient però costa molt canviar l'hàbit... jo marxo i crido en una altre habitació. Si estic al límit, agafo un coixí i l'estovo ben estovat... És trist no saber canalitzar-ho d'una altre manera. Però estic segura que ho acabaré aconseguint i que no li inculcaré això a la meva nena, que, per cert, té mooooolt caràcter.
És a dir, només qui hi té quelcom a dir se sent impulsat a respondre. No es fan amb un mostreig real de la població.
i evidentement el tipus de lector és important. Jo la tinc aquí a la feina i quan ho vaig veure ho vaig comentar a l'office. Vaig flipar amb les respostes de la gent.
I respecte al que diu la NAtrix, moltes també coneixeu part de la meva història... Potser no tant a cops (algun que altre) però a crits si que m'han educat... i el resultat d'això és que tingui molt clar que mai vull fer-li això a la meva filla.
tot i que és realment dificil canviar perque quan m'enfado crido. En sóc conscient però costa molt canviar l'hàbit... jo marxo i crido en una altre habitació. Si estic al límit, agafo un coixí i l'estovo ben estovat... És trist no saber canalitzar-ho d'una altre manera. Però estic segura que ho acabaré aconseguint i que no li inculcaré això a la meva nena, que, per cert, té mooooolt caràcter.
A mi tb em passa... potser és xq ens han educat d'aquesta manera? No ho sé...
De petita em va caure més d'una plantufada (no fortes), però el que recordo és que li tenia molta por al meu pare. Quan s'emprenyava i venia a la meva habitació clavant els talons a terra jo em cagava de por...
Que xungo tenir això de record, eh!
De petita em va caure més d'una plantufada (no fortes), però el que recordo és que li tenia molta por al meu pare. Quan s'emprenyava i venia a la meva habitació clavant els talons a terra jo em cagava de por...
Que xungo tenir això de record, eh!<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
-
VisitantVi
pos si!
i mira, són bones persones...
vull dir que no ho han fet per cap maldad... era la seva manera de demostrar l'autoritat!!!!
jo li tenia por a la meva mare, era entrar a casa i començar a cridar... en quan sentiem la porta la meva germana i jo ja ens posàvem tieses!!!!!
Al meu pare por no... diguem que un bon dia vaig sentir que no es mereixia que l'estimés... (jo tenia 9 anys)
ara em fa més pena que una altre cosa...
tot i que l'estimo molt m'ha fet molt de mal.
i mira, són bones persones...
vull dir que no ho han fet per cap maldad... era la seva manera de demostrar l'autoritat!!!!
jo li tenia por a la meva mare, era entrar a casa i començar a cridar... en quan sentiem la porta la meva germana i jo ja ens posàvem tieses!!!!!
Al meu pare por no... diguem que un bon dia vaig sentir que no es mereixia que l'estimés... (jo tenia 9 anys)
ara em fa més pena que una altre cosa...
tot i que l'estimo molt m'ha fet molt de mal.
ostres noies, crec que per nosaltres es molt important saber on es l'error
ja se que noe s una disculpa o un consol pero almenys veiem el problema i aixo ja es molt
jo tambe se qe no vull picar ni cridar... pero soc humana i si puc reconeixer que ho he fet malament ja em puc donar per satisfeta i si aconsegueixo no ofuscar-me , perfecta... i si aconsegueixo contar fins a 1000....
no es tan facil com dir-ho pero almenys en som concients i aixo ja em sembla molt
ja se que noe s una disculpa o un consol pero almenys veiem el problema i aixo ja es molt
jo tambe se qe no vull picar ni cridar... pero soc humana i si puc reconeixer que ho he fet malament ja em puc donar per satisfeta i si aconsegueixo no ofuscar-me , perfecta... i si aconsegueixo contar fins a 1000....
no es tan facil com dir-ho pero almenys en som concients i aixo ja em sembla molt
-
VisitantVi
Segur Bruna!!! 
Això és inherent a la relació pares/fills... i més quan tingui una edat. Hi ha una època en la que ens afirmem negant als demés, en aquest cas, als pares, q són els q ens han "fet".
Nenes, sobre aquests temes... a veure q us sembla això q em van donar a la llar d'infants a la q anirà l'Emma l'any q vé... ho vaig penjar en el post de SOS Rebequeries de la Silvia:
"No em donis tot allò q demano. De vegades només demano x veure fins quant puc agafar."
"No em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho."
"No em donis ordres. Si enlloc d'ordres de vegades em demanéssis les coses, jo ho faria més rapid i amb més plaer."
"Compleix sempre les promeses bones o dolentes: si promets un premi, dóname'l, però també si és un càstig."
"No em comparis amb ningú. Especialment amb el meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor que els demés, algú patirà, si em fas sentir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi."
"No canvïis d'opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix i mantingues aquesta decisió."
"Deixa'm valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo mai n'apendré."
"Quan faig alguna cosa malament, no m'exigeixis que et digui perquè ho he fet. De vegades ni jo mateix ho sé."
"Quan estàs equivocat en alguna cosa, admet-ho i creixerà l'opinió que tinc de tu, i així m'ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també."
"Fes tu primer el que em dius a mi que faci. Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho digus, però difícilment faré el que tu diguis i no facis."
"Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "no tinc temps per tonteries" o "això no té importància", tracta de comprendre'm i ajudar-me."
"I estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que no creguis necessari dir-m'ho."
Això és inherent a la relació pares/fills... i més quan tingui una edat. Hi ha una època en la que ens afirmem negant als demés, en aquest cas, als pares, q són els q ens han "fet".
Nenes, sobre aquests temes... a veure q us sembla això q em van donar a la llar d'infants a la q anirà l'Emma l'any q vé... ho vaig penjar en el post de SOS Rebequeries de la Silvia:
"No em donis tot allò q demano. De vegades només demano x veure fins quant puc agafar."
"No em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho."
"No em donis ordres. Si enlloc d'ordres de vegades em demanéssis les coses, jo ho faria més rapid i amb més plaer."
"Compleix sempre les promeses bones o dolentes: si promets un premi, dóname'l, però també si és un càstig."
"No em comparis amb ningú. Especialment amb el meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor que els demés, algú patirà, si em fas sentir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi."
"No canvïis d'opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix i mantingues aquesta decisió."
"Deixa'm valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo mai n'apendré."
"Quan faig alguna cosa malament, no m'exigeixis que et digui perquè ho he fet. De vegades ni jo mateix ho sé."
"Quan estàs equivocat en alguna cosa, admet-ho i creixerà l'opinió que tinc de tu, i així m'ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també."
"Fes tu primer el que em dius a mi que faci. Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho digus, però difícilment faré el que tu diguis i no facis."
"Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "no tinc temps per tonteries" o "això no té importància", tracta de comprendre'm i ajudar-me."
"I estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que no creguis necessari dir-m'ho."
Martona l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. gen. 18, 2008 7:59 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
-
VisitantVi
Si, jo m'ho penso penjar a la nevera i llegir-m'ho 100 cops al dia!!!! 
(Per cert, em va agradar molt q x la directora de la llar d'infants fós el seu "decàleg"
, em dóna molta confiança!)
(Per cert, em va agradar molt q x la directora de la llar d'infants fós el seu "decàleg"
, em dóna molta confiança!)<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
-
VisitantVi
noies e de dir que estic d'acort am vosaltres jo e estat educada per part de la meva mare que una bona osti a temps arrecla moltes coses i tambe a crits i a "reprotxes" la meva infancia va ser dura i no tinc un bon recort de ella si no feia el que ella volia tot eren crits i fins i tot alguna bona osti com ella mateixa diu , quant em vaig quedar embrasada vaig tenir molt clar que jo mai faria aixo am el meu fill que mai cridaria com em cridava la meva mare a mi per cualsevol tonteria , fins i tot ara casada i am un fill continua cridan-me i retreienme coses de fa 10 anys enrera aixi que passat el que jo e passat MAI i dic un MAI ben segur pegare al meu nen.
A mi em
Niu l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. jul. 09, 2008 9:37 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
...
Martona ha escrit:Segur Bruna!!!
Nenes, sobre aquests temes... a veure q us sembla això q em van donar a la llar d'infants a la q anirà l'Emma l'any q vé... ho vaig penjar en el post de SOS Rebequeries de la Silvia:
"No em donis tot allò q demano. De vegades només demano x veure fins quant puc agafar."
"No em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho."
"No em donis ordres. Si enlloc d'ordres de vegades em demanéssis les coses, jo ho faria més rapid i amb més plaer."
"Compleix sempre les promeses bones o dolentes: si promets un premi, dóname'l, però també si és un càstig."
"No em comparis amb ningú. Especialment amb el meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor que els demés, algú patirà, si em fas sentir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi."
"No canvïis d'opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix i mantingues aquesta decisió."
"Deixa'm valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo mai n'apendré."
"Quan faig alguna cosa malament, no m'exigeixis que et digui perquè ho he fet. De vegades ni jo mateix ho sé."
"Quan estàs equivocat en alguna cosa, admet-ho i creixerà l'opinió que tinc de tu, i així m'ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també."
"Fes tu primer el que em dius a mi que faci. Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho digus, però difícilment faré el que tu diguis i no facis."
"Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "no tinc temps per tonteries" o "això no té importància", tracta de comprendre'm i ajudar-me."
"I estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que no creguis necessari dir-m'ho."
Això és la "Carta d'un fill a tots els pares del món" i és d'autor anònim. Fa molt temps que circula. Nosaltres també ho hem donat en reunions de pares a l'escola i personalment ho trobo molt encertat.
A la web www.solohijos.com n'hi havia una còpia en castellà.
Aquest és el post d'en Marc:
viewtopic.php?f=36&t=4521
Aquest és el post de la Bet:
viewtopic.php?t=4492
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |