Rebequeries

[Visitant]

Em té una mica amoïnada aquest tema.
Ja fa unes setmanes que li agafen unes emprenyades del 15. Té molt de caràcter i és bastant "cabezona", això no em molesta, però quan li prens alguna cosa amb que es pot fer mal, o no arriba a un lloc o se sent frustrada per alguna cosa, comença a picar de peus a terra si está de peu, a fer com si anés a saltar, a donar cops amb les mans...
Si està asseguda o a coll es llança enrera amb molta força, sovint es dóna cops de cap! i plora a rabiar com una boja. Res la calma. Potser que li tornis el que li has pres... però clar aquesta no és la solució.
no és massa aviat perque em monti aquests numerets?
com evitar-los, millorar-los, controlar-los... o com ajudar-la a que no s'ho prengui tot tan a la valenta?
anirem a pitjor?

[Monfran]

Bruna al foro de Desenvolupament emocional hi ha un psot que es diu SOS Rebequeries, potser et pot ajudar....

[kitiara]

Hoy me habeis enseñado una cosa nueva que una "rebequeria" es una "barraquera" es castellano no sabía comos era en catalán.

[Visitant]

això és tot el que faig!!! li dic que no pateixi que està enfadada però que ha d'entendre que no vull que es faci mal. Però li costa...

[Marta_fp]

Bruna, amb la Mariona també vam passar una època bastant dolenta cap els onze mesos. Ara encara fa rebequeries, no et pensis, però almenys ha après a no fer-se mal ella mateixa (feia el mateix que la teva. Suposo que l'època de rebequeries té un pic bastant alt en aquesta època que no entenen les coses i que tenen tanta necessitat d'explorar, però també és l'època que comencen a aprendre que hi ha coses que no es poden sortir sempre amb la seva.

El millor és la prevenció.

La Mariona estava obsessionada amb unes persianes d'aquestes... Com les descriuria? Fàcils de trencar. Un dia li havia deixat jugar a estirar la corda, però gairebé me les desmunta. A banda que l'havia de tenir a sobre d'una taula perquè ella s'entretingués jugant i si un dia em despistava podia caure. Solució, que ni si acosti i ignorar-la quan em demana que l'enfili per jugar-hi. Els primers dies va plorar, però no és el mateix que plorin per una cosa que no tenen que per una cosa que els has pres. Al cap d'uns dies demanava, però no plorava i ara ja passa.

[Marta_fp]

Evidentment, quan deia "ignorar-la" no vull dir passar d'ella. Vull dir que no li dones el que vol i mires de distreure-la d'una altra manera. S'ha d'entendre les seves necessitats i mirar de trobar un substitut que s'assembli al màxim a allò que demanava.

[silvia]

Hola, fa mooooolt de temps que no escric, però us vaig llegint quan puc.
S'han obert alguns post que m'agradaria anar donant la meva opinió. I clar, aquest ara a la nostra casa és el tema estrella.
Primer, et diria que això que fa la teva nena no és una rebequeria, està enfadada i ha d'anar aprenent que té dret a enfadar-se quan se sent frustrada però que encara que s'enfadi no aconseguirà el que vol, ben al contrari i això com ja t'han dit només ho aprenen amb assaig-error.
Quan tingui una rebequeria ho sabràs perquè no se t'oblidarà a la vida, perden el control i l'única cosa que podràs fer és esperar a què se'ls hi passi. El Gerard ara ha ho fa menys, suposo que ha aprés que això que fa no té cap efecte llavors ho deixa còrrer. Quan sortim fora ho fa una mica més, clar allà de vegades sí que té resposta perquè fa noséquè deixar-lo, per altra banda segur que si ho deixessim no ho faria tant....
Bé, paciència, si perds el control ells ho perden més, és un procès normal que necessiten per crèixer...

[cabreta]

[Piruet]

comença a plorar amb un sentiment, uns llagrimots!!! OOOHHH!! I no ho pots evitar, i et petes de riure i casi que l'aplaudeixes pel talent que està desenvolupant!

JA, JA, JA APANONA !!!!!! JO LI DIC MOLTES VEGADES A L'AINA QUE L'APUNTAREM A TEATRE PQ APUNTA MANERES..........

[Visitant]

teniu molta rao noies!
Silvia quantes ganes de llegir-te! que fa el Gerard? un dels ulls mes macos del forum!!!!
donç si, és el que li passa, no tolera la frustració... jo miro d'explicar-li que no passa res, que està enfadada pero que no pot fer tal o qual cosa... però és que ara a part de fer-se mal es gira i em clava una bufa mentre diu MAMA!
jo crec que com l'unic que sap dir clarament es mama ho fa servir en aquest moment.. m'estira els cabells, es dona cops amb les mans al cap, es tira enrera i endavant i contra les coses...
en fi... espero que se li passi aviat però em temo que es cabuda com jo.
així que anem per llarg

[silvia]

El Gerard també té un caràcter molt explosiu, ara aniria bé aquí una icomotion d'una bomba. Tot depen del caràcter suposo, hi ha nens que es conformen més que d'altres. Jo intento convèncer-me que no és gens dolent que siguin d'aquesta manera, té caràcter, és molt explorador, li agrada investigar i manipular, bé així és com s'apren, o sigui que el nen que és així també és intel·ligent...
El problema és com fer OHMMMMMMMM per tal de no esclatar nosaltres. Reconec que a mi cada vegada em costa més, i quan em monta alguna i jo sé que ja no tinc paciència me l'emporto a la seva habitació i li dic que no m'agrada que s'enfadi d'aquesta manera, que es quedi una estona a la seva habitació fins que se li passi, doncs, és marxar i deixar de cridar o de plorar. Teatrerooooooooooooooo!!!!
El més bo és que quan entro a l'habitació em diu "hola", m'agafa de la mà i em fa seure a la catifa amb ell per jugar

[Visitant]

Gràcies Apanona.
ara tinc un reforç per la meva autoestima quan de vegades se m'escapa un crit. Sóc humana i ella veu que m'enfado. Bé... espero que no ho vegi massa sovint i pensi que la mama sempre està enfadada!