EM PICA I M'ESGARRAPA...!
-
VisitantVi
EM PICA I M'ESGARRAPA...!
SÍ, SENSE SOLTA NI VOLTA.
ESTEM LLEGINT UN CONTE TAN TRANQUIL.LAMENT I DE SOBTE ES GIRA I FA "AAAARRRRRRRGGGGG! AMB UNA CARA RABIA que FA MITJA POR I MESGARRAPA O EM CLAVA UN MASTEGOT.
ESTIC FRANCAMENT TRISTA, MOLT, I PREOCUPADA...NO SÉ, DESPRÉS DE NO DORMIR, DE DEIXAR-HO TOT PER ELL, DE DEDICAR-LI LES 24 HORES DEL DIA...POS NO EM RECONFORTA que EM DIGUIN "ES PETIT NO HO FA EXPRESSAMENT"
A MI EM DOL MOLTISSIM I NO ENTENC A CUENTO DE que!
TOTES LES VEGADES que HO HA FET HO FA DE COP, SENSE que HI HAGI CAP RABIETA PREVIA NI RES...ESTÀ TAN TRANKIL I PUM.
JO LI DIC "NO, AIXÒ NO" MOLT SECA I DURA, SENSE CRIDAR PERÒ SECA MENTENEU? I LLAVORS COMENÇA A PLORAR COM MOLT SENTIT, MOLT DOLGUT, I LLAVORS EM SENTO FATAL PK CLAR, MAI LI PARLO AIXÍ...
A ALGÚ LI HA PASSAT?
MARTONA OI que A TU L'EMMA ET FEIA ALGU SEMBLANT?
ESTEM LLEGINT UN CONTE TAN TRANQUIL.LAMENT I DE SOBTE ES GIRA I FA "AAAARRRRRRRGGGGG! AMB UNA CARA RABIA que FA MITJA POR I MESGARRAPA O EM CLAVA UN MASTEGOT.
ESTIC FRANCAMENT TRISTA, MOLT, I PREOCUPADA...NO SÉ, DESPRÉS DE NO DORMIR, DE DEIXAR-HO TOT PER ELL, DE DEDICAR-LI LES 24 HORES DEL DIA...POS NO EM RECONFORTA que EM DIGUIN "ES PETIT NO HO FA EXPRESSAMENT"
A MI EM DOL MOLTISSIM I NO ENTENC A CUENTO DE que!
TOTES LES VEGADES que HO HA FET HO FA DE COP, SENSE que HI HAGI CAP RABIETA PREVIA NI RES...ESTÀ TAN TRANKIL I PUM.
JO LI DIC "NO, AIXÒ NO" MOLT SECA I DURA, SENSE CRIDAR PERÒ SECA MENTENEU? I LLAVORS COMENÇA A PLORAR COM MOLT SENTIT, MOLT DOLGUT, I LLAVORS EM SENTO FATAL PK CLAR, MAI LI PARLO AIXÍ...
A ALGÚ LI HA PASSAT?
MARTONA OI que A TU L'EMMA ET FEIA ALGU SEMBLANT?
Ei noies!!
A mi la Laia hi va haver una època que em feia el mateix i tot i que li deia que NO tampoc no ho entenia... jo li ensenyava després el que m'agradava i li deia: -a la mama fes-li manyagues- i li passava la seva maneta poc a poc a la meva cara.
I així, poc a poc, cada vegada ho fa menys... encara que alguna vegada encara hem de dir un NO d'aquells secs!
A mi la Laia hi va haver una època que em feia el mateix i tot i que li deia que NO tampoc no ho entenia... jo li ensenyava després el que m'agradava i li deia: -a la mama fes-li manyagues- i li passava la seva maneta poc a poc a la meva cara.
I així, poc a poc, cada vegada ho fa menys... encara que alguna vegada encara hem de dir un NO d'aquells secs!
Ai, Natrix, en Lluc es fa gran! Si vols la meva opinió te la dono.
El primer que has de tenir clar és que ell encara no té capacitat d'empatia, i no sap (i tardarà un temps encara a comprendre) que et fa mal quan fa això. Per això reacciona d'aquesta manera quan li dius que no amb contundència. Simplement ell experimenta: què passa si llenço coses dins la banyera? què passa si tiro coses escala avall? i escala amunt? què passa si de cop i volta em giro i li faig un "susto" a la mama? A vegades també és la manera d'exterioritzar tot el que corre per dins seu quan encara no ténen prou eines per a verbalitzar-ho (per exemple, curiosament els nens que mosseguen moltes vegades ho fan com a "gesto de carinyo"). És la manera que té de provar d'entendre el món que l'envolta i conèixer les lleis que el regeixen, ja siguin físiques, socials... Ell no sap fins on pot arribar, no comprèn que et fa mal, així com tampoc sap que no està bé que et faci això. Tingues molt clar que és un comportament totalment normal i que no és agressivitat ni molt menys. El teu fill explora, ara tu has d'ajudar-lo a comprendre fins on pot arribar. Jo en el teu lloc li explicaria que no t'agrada que et faci això, que et fa mal, que a tu el que t'agrada són els petons i les carícies, les abraçades... ho faria amb fermesa però sense estar enfadada, si vols pots mantenir el NO al que fas referència per a tallar el comportament quan passi, però no es pot quedar només en un no, ha d'anar acompanyat d'un perquè. Suposo que no cal que et digui que no li has de dir que és dolent o lleig per fer-ho (a una criatura MAI se li ha de dir), ja que ell no ho fa amb mala intenció. També és important que hi hagi un consens entre totes les persones que esteu en contacte amb en Lluc més sovint (el teu company, els avis...) i que tots reaccioneu més o menys de la mateixa manera, que ell vegi que hi ha una coherència... Poc a poc anirà comprenent-ho, però cal moooooolta paciència i aguantar el tipo. També és important que un cop explicat i raonat el tema ja quedi "matat", és a dir que no hi hagi més conseqüències que les immediates, no hi ha lloc per al dolor i per al "ressentiment", no serveix de res que (poso un exemple inventat per a fer-me entendre) si això passa al migdia, al vespre quan arribi el papa li expliquis i aleshores ell li "retregui" perquè per a en Lluc el tema ja està oblidat i no comprendrà res. És possible que a mesura que ho vagi comprenent per a ell es converteixi en "un joc" i insisteixi amb comportaments d'aquest tipus amb un somriure trapella... forma part del procés, altre cop toca aguantar el tipo i mantenir la compostura, continuar guiant-lo i estimant-lo com mai. SOBRETOT NO ET TORTURIS, NO ÉS QUE FACIS RES MALAMENT, ÉS QUELCOM QUE VE DONAT AMB L'EDAT. ETS UNA MARASSA, NO EN DUBTIS! Ens agradi o no, ser mare, educar un fill, en ocasions comporta haver de dir-los que no malgrat el cor se'ns trenqui a nosaltres i per petits moments també a ells, però sabem que ho fem perquè els estimem i el dia de demà ells també ho sabràn. El millor regal que els podem fer és l'educació desde i per a l'amor (què cursi, no?).
El primer que has de tenir clar és que ell encara no té capacitat d'empatia, i no sap (i tardarà un temps encara a comprendre) que et fa mal quan fa això. Per això reacciona d'aquesta manera quan li dius que no amb contundència. Simplement ell experimenta: què passa si llenço coses dins la banyera? què passa si tiro coses escala avall? i escala amunt? què passa si de cop i volta em giro i li faig un "susto" a la mama? A vegades també és la manera d'exterioritzar tot el que corre per dins seu quan encara no ténen prou eines per a verbalitzar-ho (per exemple, curiosament els nens que mosseguen moltes vegades ho fan com a "gesto de carinyo"). És la manera que té de provar d'entendre el món que l'envolta i conèixer les lleis que el regeixen, ja siguin físiques, socials... Ell no sap fins on pot arribar, no comprèn que et fa mal, així com tampoc sap que no està bé que et faci això. Tingues molt clar que és un comportament totalment normal i que no és agressivitat ni molt menys. El teu fill explora, ara tu has d'ajudar-lo a comprendre fins on pot arribar. Jo en el teu lloc li explicaria que no t'agrada que et faci això, que et fa mal, que a tu el que t'agrada són els petons i les carícies, les abraçades... ho faria amb fermesa però sense estar enfadada, si vols pots mantenir el NO al que fas referència per a tallar el comportament quan passi, però no es pot quedar només en un no, ha d'anar acompanyat d'un perquè. Suposo que no cal que et digui que no li has de dir que és dolent o lleig per fer-ho (a una criatura MAI se li ha de dir), ja que ell no ho fa amb mala intenció. També és important que hi hagi un consens entre totes les persones que esteu en contacte amb en Lluc més sovint (el teu company, els avis...) i que tots reaccioneu més o menys de la mateixa manera, que ell vegi que hi ha una coherència... Poc a poc anirà comprenent-ho, però cal moooooolta paciència i aguantar el tipo. També és important que un cop explicat i raonat el tema ja quedi "matat", és a dir que no hi hagi més conseqüències que les immediates, no hi ha lloc per al dolor i per al "ressentiment", no serveix de res que (poso un exemple inventat per a fer-me entendre) si això passa al migdia, al vespre quan arribi el papa li expliquis i aleshores ell li "retregui" perquè per a en Lluc el tema ja està oblidat i no comprendrà res. És possible que a mesura que ho vagi comprenent per a ell es converteixi en "un joc" i insisteixi amb comportaments d'aquest tipus amb un somriure trapella... forma part del procés, altre cop toca aguantar el tipo i mantenir la compostura, continuar guiant-lo i estimant-lo com mai. SOBRETOT NO ET TORTURIS, NO ÉS QUE FACIS RES MALAMENT, ÉS QUELCOM QUE VE DONAT AMB L'EDAT. ETS UNA MARASSA, NO EN DUBTIS! Ens agradi o no, ser mare, educar un fill, en ocasions comporta haver de dir-los que no malgrat el cor se'ns trenqui a nosaltres i per petits moments també a ells, però sabem que ho fem perquè els estimem i el dia de demà ells també ho sabràn. El millor regal que els podem fer és l'educació desde i per a l'amor (què cursi, no?).
Ep, vull aclarir que en cap moment intento alliçonar a ningú ni molt menys, eh? És la meva opinió. En el fons tampoc la demanaves i jo te la he donat, i per si fos poc encara ho he rematat dient-te el que faria jo en el teu lloc i "aconsellant-te" (potser no era això el que buscaves...). Podeu o no compartir-la, entendre-la i intentar extreure'n quelcom o no... Jo parlo des de l'experiència que m'han proporcionat sis intensos anys de treball amb infants d'entre nou mesos i tres anys i mig, i des del coneixement teòric i pràctic del comportament infantil que es destil·la de la meva professió, des de l'emotivitat de ser una mare novella i múltiple (encara porto la L penjada a l'esquena en aquest camp). No estic en possessió de la veritat absoluta ni ho pretenc. No vull que ningú pensi el contrari...
-
VisitantVi
AIX MOLTES GRÀCIES WAPES!!!!!!!!!!!!!!
VOLIA SABER SI A ALGÚ MÉS LI PASSAVA....
ANGALETA NI MOLT MENYS MHE OFES NI RES PER L'ESTIL, MENCANTA SABER QUÈ EN PENSEU I APRENDRE DE VOSALTRES!
QUAN FA AIXÒ LI DIC "NO, AIXÒ NO" I SEGUIDAMENT LI TREC LA MÀ, LI DIC que FA PUPA I LI AGAFO I ME LA PAASSO PER LA CARA SUAUMENT I LI DIC "LA MAMA ÉS MAAAAAAAAACAAAAAAAAA" I TOT SEGUIT EL FELICITO I CANVIO L'EXPRESSIÓ, PK NOTI LA DIFERENCIA ENTRE UN COMPORTAMENT I L'ALTRE...NOSE SI HO ENTEN, O SI FAIG BÉ, PERÒ ÉS EL que EM SURT DE DINS..!
NI MOLT MENYS LI GUARDO RENCOR, PERÒ MIRA, AKESTS DIES DE NO DORMIR GENS I TAL, POS ESTIC SENSIBLONA....A PART MA GERMANA EM PORTA PEL CAMÑI DE L'AMARGURA I SUPOSO que ESTIC MES TOVETA I PER DINS TOT MAFECTA MES...
EN FI, GRÀCIES A TOTES!
VOLIA SABER SI A ALGÚ MÉS LI PASSAVA....
ANGALETA NI MOLT MENYS MHE OFES NI RES PER L'ESTIL, MENCANTA SABER QUÈ EN PENSEU I APRENDRE DE VOSALTRES!
QUAN FA AIXÒ LI DIC "NO, AIXÒ NO" I SEGUIDAMENT LI TREC LA MÀ, LI DIC que FA PUPA I LI AGAFO I ME LA PAASSO PER LA CARA SUAUMENT I LI DIC "LA MAMA ÉS MAAAAAAAAACAAAAAAAAA" I TOT SEGUIT EL FELICITO I CANVIO L'EXPRESSIÓ, PK NOTI LA DIFERENCIA ENTRE UN COMPORTAMENT I L'ALTRE...NOSE SI HO ENTEN, O SI FAIG BÉ, PERÒ ÉS EL que EM SURT DE DINS..!
NI MOLT MENYS LI GUARDO RENCOR, PERÒ MIRA, AKESTS DIES DE NO DORMIR GENS I TAL, POS ESTIC SENSIBLONA....A PART MA GERMANA EM PORTA PEL CAMÑI DE L'AMARGURA I SUPOSO que ESTIC MES TOVETA I PER DINS TOT MAFECTA MES...
EN FI, GRÀCIES A TOTES!
Hola natrix, el teu va a la guarderia?? potser ho ha aprés d'algun altre nen i l'ha picat la curiositat i ha volgut experimentar pel seu compte. No ho dic amb cap fonament científic però de vegades quan els nens s'ajunten amb altres al cole o al parc tornen a casa amb "paraules" noves o hàbits que no han vist mai a casa.
La meva quan tenia un any i mig la vaig anar a recollir un dia a la guarderia supercontenta de veure-la després de tot el dia treballant i en quan surt m'ajupo per abraçar-la i va i em clava un mastegot i em diu "no t'estimo, ets dolenta" Tot això va passar davant de la monitora i altres mares. La vaig agafar i me'n vaig anar a casa sense dir ni piu però quan vaig arribar em vaig fer un tip de plorar.
Ja sé que aquestes coses poden semblar tonteries però em vaig quedar de pedra perquè mai m'havia fet res semblant, ni afortunadament m'ho ha tornat a fer. Si es repeteix molt suposo que el millor és trobar per la teva part una actitud serena sense enfadar-te però sense consentir aquest comportament sota cap excusa.
Ànims i espero que només sigui una altra fase
La meva quan tenia un any i mig la vaig anar a recollir un dia a la guarderia supercontenta de veure-la després de tot el dia treballant i en quan surt m'ajupo per abraçar-la i va i em clava un mastegot i em diu "no t'estimo, ets dolenta" Tot això va passar davant de la monitora i altres mares. La vaig agafar i me'n vaig anar a casa sense dir ni piu però quan vaig arribar em vaig fer un tip de plorar.
Ja sé que aquestes coses poden semblar tonteries però em vaig quedar de pedra perquè mai m'havia fet res semblant, ni afortunadament m'ho ha tornat a fer. Si es repeteix molt suposo que el millor és trobar per la teva part una actitud serena sense enfadar-te però sense consentir aquest comportament sota cap excusa.
Ànims i espero que només sigui una altra fase
-
VisitantVi
NO , que VA, NO VA PAS A LA LLAR..I SÍ que VEU I JUGEUM AMB ALTRES NENS PE`RO SEMPRE SÓC A PROP I MAI LHAN PICAT NI ESGARRAPAT...NUSÉ.POTSER NOMÉS EXPERIMENTA COM EXPLICA L'ANGALETA...
HO FA DE TAN EN TAN, NO PAS CADA DIA....TB ÉS UN NEN MOLT NERVI I ULTIMAMENT NI MENJA NI DORM GENS BÉ...DEU SER TOT UN CUMUL, POTSER NO ESTÀ FI I TÉ "MALESTAR O RABIA" I LA TREU AIXÍ...TB AHIR PICAVA AMB EL CAP CONTRA LA PARET, NO FORT, PERÒ SÍ COM PROVANT FINS A KIN PUNT NO FEIA MAL...NUSÉ...
HO FA DE TAN EN TAN, NO PAS CADA DIA....TB ÉS UN NEN MOLT NERVI I ULTIMAMENT NI MENJA NI DORM GENS BÉ...DEU SER TOT UN CUMUL, POTSER NO ESTÀ FI I TÉ "MALESTAR O RABIA" I LA TREU AIXÍ...TB AHIR PICAVA AMB EL CAP CONTRA LA PARET, NO FORT, PERÒ SÍ COM PROVANT FINS A KIN PUNT NO FEIA MAL...NUSÉ...
Natrix no te angusties por esto,el Lluc lo hace como te han dicho por experimentar y ademas lo hace con quien tiene mas confianza y eres tu,con la persona que mas esta y mas quiere.
Maia solo me araña a mi,me muerde a mi,pepega a mi,y creo que es por esto,yo hago lo que te han dicho,bueno y lo que tu haces,le digo no y seguidamente le hago que me acaricie diciendo "guapa",es mucha paciencia pero funciona.
Maia desde que empezo a tocar a los gatos por ella mismahara tres o cuatro meses no me acuerdo bien,al principio les cogia el pelo y los estiraba,le empece ha hacer lo mismo ,el no y las caricias y ahora ya los acaricia bien,aunque a veces les pegue algun tiron que otro pero ha aprendido como se hace.
Maia solo me araña a mi,me muerde a mi,pepega a mi,y creo que es por esto,yo hago lo que te han dicho,bueno y lo que tu haces,le digo no y seguidamente le hago que me acaricie diciendo "guapa",es mucha paciencia pero funciona.
Maia desde que empezo a tocar a los gatos por ella mismahara tres o cuatro meses no me acuerdo bien,al principio les cogia el pelo y los estiraba,le empece ha hacer lo mismo ,el no y las caricias y ahora ya los acaricia bien,aunque a veces les pegue algun tiron que otro pero ha aprendido como se hace.
Natrix, l'Aina també té aquesta fase, pica i riu, i quan li dic que no es fa plora ja que jo diria que no ho entenen, fins ara sempre han fet el que els ha guiat els seus instints i de sobte comencem a dir-li que s'ha de fer i que no! Fins i tot porta uns dies que quan mama comença a jugar riu i em clava una mossegada que he arribat a cridar del mal i ella clar, s'espanta i plora com una desesperada.
Suposo que ara ja ens toca explicar que es pot fer i que no i espero que poc a poc ho vagin entenen! Aix, el que ens espera... com em sorti una xunga rebotona no se que faré...
Suposo que ara ja ens toca explicar que es pot fer i que no i espero que poc a poc ho vagin entenen! Aix, el que ens espera... com em sorti una xunga rebotona no se que faré...
Natrix, nena, que tot just ara t'he llegit!!!
D'entrada 100% d'acord amb tot el que explica (molt bé, per cert) la Angaleta. A mi em passava com a tu, em venia fins i tot plorera perquè atribuïa, al seu comportament totalment innocent, alguna motivació que només pot tenir una persona adulta.
Després ho vaig veure i tb vaig veure que li feia a la cangur i que ella, com que moltes vegades no gosa posar-s'hi seriosa, reia quan li feia.
O sigui, que l'Emma no acabava d'entendre si allò q feia ens agradava o ens feia riure o no. La qüestió llavors va ser (recordo q tb em va dir la Patufa q ho feia així), suau però fermament, dir-li que allò no m'agradava (li deia que no s'ha de pegar a la mama ni a ningú) i que em fés "guapa,guapa" (manyaguetes
), i quan ho feia l'aplaudia i li feia veure que em feia molt feliç.
L'altre dia just en parlàvem amb el meu marit, que fa quantitat de temps que no ho fa. Al contari, ara està molt i molt caninyosa... i és una canya!!!
D'aquí a res en Lluc estarà igual, és que estan provant tota l'estona, com relacionar-se, i això n'és una mostra. Entre això i que els costa dosificar els seus impulsos (que li diguin al meu gat, que li fot cada manyaga/òstia que el deixa distret) totes passem una època de "pinyacos" que no té més importància i que passarà aviat.
Explica-li al Lluc què t'agrada més q faci que el teu nen amb lo trempat que és ho pilla en dos dies!!
D'entrada 100% d'acord amb tot el que explica (molt bé, per cert) la Angaleta. A mi em passava com a tu, em venia fins i tot plorera perquè atribuïa, al seu comportament totalment innocent, alguna motivació que només pot tenir una persona adulta.
Després ho vaig veure i tb vaig veure que li feia a la cangur i que ella, com que moltes vegades no gosa posar-s'hi seriosa, reia quan li feia.
O sigui, que l'Emma no acabava d'entendre si allò q feia ens agradava o ens feia riure o no. La qüestió llavors va ser (recordo q tb em va dir la Patufa q ho feia així), suau però fermament, dir-li que allò no m'agradava (li deia que no s'ha de pegar a la mama ni a ningú) i que em fés "guapa,guapa" (manyaguetes
), i quan ho feia l'aplaudia i li feia veure que em feia molt feliç.
L'altre dia just en parlàvem amb el meu marit, que fa quantitat de temps que no ho fa. Al contari, ara està molt i molt caninyosa... i és una canya!!!
D'aquí a res en Lluc estarà igual, és que estan provant tota l'estona, com relacionar-se, i això n'és una mostra. Entre això i que els costa dosificar els seus impulsos (que li diguin al meu gat, que li fot cada manyaga/òstia que el deixa distret) totes passem una època de "pinyacos" que no té més importància i que passarà aviat.
Explica-li al Lluc què t'agrada més q faci que el teu nen amb lo trempat que és ho pilla en dos dies!!
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
uffffffff natrix que jo tambe volia un tema semblant
gracies angaleta a mi si que m'ha ant be llegir-ho... em sembla que m'ho imprimire perque a vegades ho oblido
i quan l'Amalia plora despres d'un no jo tambe ploro i despres ens pixem de riure les dues
es per filmar-ho
i es que quan fa aquest somriure de pilla que sap que una cosa no la pot fer i la fa, m'es molt dificil estar seria... altres cops m'es dificil no cridar... uf que dur!!!!!!!
Martona m'anima mooooooooooolt saber que aixo passara i que un dia m'omplira de petons i abracades.... ara nomes abraca a la seva nina!
DJ he fet el mateix amb la gossa i ara enten aixo de fer maca i no picar (pobre gossa santa paciencia el queha aguntat!)
M'AJUDA MOLTISSSSSSSSSSSIMMMMMMMM QUE PASSEM PEL MATEIX
GRACIESSSSSSSSSSSSSS
gracies angaleta a mi si que m'ha ant be llegir-ho... em sembla que m'ho imprimire perque a vegades ho oblido
i quan l'Amalia plora despres d'un no jo tambe ploro i despres ens pixem de riure les dues
es per filmar-ho
i es que quan fa aquest somriure de pilla que sap que una cosa no la pot fer i la fa, m'es molt dificil estar seria... altres cops m'es dificil no cridar... uf que dur!!!!!!!
Martona m'anima mooooooooooolt saber que aixo passara i que un dia m'omplira de petons i abracades.... ara nomes abraca a la seva nina!
DJ he fet el mateix amb la gossa i ara enten aixo de fer maca i no picar (pobre gossa santa paciencia el queha aguntat!)
M'AJUDA MOLTISSSSSSSSSSSIMMMMMMMM QUE PASSEM PEL MATEIX
GRACIESSSSSSSSSSSSSS
Ai noies, que bé llegir aquest post!!! L'Artur també fà alguna vegada això de pegar (de fet aplaudeix amb la meva cara al mig) però el que més fà és fótre'm un com de mà a les ulleres i o me les clava o me les tira per terra. A vegades he arrivat a plorar del mal que m'ha fet... jo sempre em poso molt seria i li dic no, sense cridar, però ferma, i després li faig fer la mare maca amb un gran somriure i li dic com me l'estimo. M'agrada saber que no ho faig tant malament. A vegades he arrivat a castigar-lo possant-lo al parke i sortint de l'habitació, més que res per la vergonya que em féia plorar davant seu...
><img src="http://b2.lilypie.com/b5r7p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |