llibres infantils amb continguts "inapropiats"

[granotot]

hem comprat un llibre per la nostra nina que es diu una cosa així com "el llibre dels sons" o sorolls... i és un llibre que té imatges i al costat escrit hi ha el seu so.
doncs avui l'hem mirat tot amb el meu home i de tant en tant apareixien temes que no ens agradava massa.... com ara una pistola i "la pistola fa pam", uns espinacs i "els espinacs fan ecs", una mà i "la bufetada fa paf", el bebè fa "uè, uè" o bé la mama fa muac i el papa fa ssst (en aquest ell ja s'ha posat com una moto!)

què en penseu?? alguna més se n'ha trobat algun altre?

ep! no penseu que tot el llibre és igual! és molt macu, excepte aquestes 3 o 4 pàgines d'unes 50 que té! us en poso alguna perquè les veieu.

[mireiafor]

Algun ens hem trobat....

Hi ha els que expliquen històries a l'antiga "la mare ós preparava cada dia el dinar per el pare os, ella i el fillet...." jo de la que llegeixo tinc un traductor automàtic que diu "els pares ossets preparaven cada dia el dinar per la família...."

També en tenim un altre que són uns contes xulíssims explicats en rodolins... doncs l'altre dia llegim un d'una història entre un lleó i un ratolí i hauries de veure quan expliquen que uns homes cacen al lleó la de tortures que li fan!!!! jo penso que de veritat no cal ser tan explícit!! Els expliques que no s'ha de fer mal als animals i prou, no??? Jo a mida que anava llegint anava posant unes cares que la nena em mirava raríssima, i és clar haver d'improvissar la història i a sobre en rodolí.....

[PRUNAENSUCRADA]

Estic totalment d'acord amb vosaltres!!

Jo vaig comprar uns classics de sempre en català per lleguir-los al meu fill, i no us imagineu com em vaig quedar el dia que va tocar el conte d'Ali Baba i els 40 lladres, jo el sabia de petita, però en aquesta versió per nens, al germà de l'Ali els lladres el tallen en bocins i després l'Ali el fa cosir perqué la gent del poble no sospiti. Ah i els lladres moren escaldats amb oli roent!!!! La versió que jo sabia no era aixi, simplement l'Ali robava als lladres no???

Bé ja he apartat el conte. També tinc problemes amb altres contes més petits on per exemple el del Rei Lleo, quan el germà del pare el tirà per un barranc i posa que Mufasa es mort. Doncs jo ho vaig decorant una miqueta, i dic que aquella va ser la fi de Mufasa. Més que res pq és petit i no vull que es faci lios al cap, no se, crec q en els contes infantils (almenys aquests tan infantils) haurien d'intentar que la mort no fós la manera d'acabar amb els personatges (ja que tot els dolents solen morir, i després quan un parent mort, què els expliques??

Bé com m'he enrotllat oi???

Apali ho sento pel rotllo!!!

[PRUNAENSUCRADA]

El meu petit també em retreu que li canvii la història: "mama que m'estàs fent trampes, no és així..." . Fan una gràcia!!

[Susanna]

I què em dieu del classic Bambi !! l'altre dia el meu fill Joel es va entestar en que volia veure la pel·licula i el pobret meu no va aguantar ni 10 minuts!!

[mireiafor]

Vale, una altra peli que porta tela: TARZAN!!! En la versió de disney el pare mico del tarzan no l'estima en tota la pel.lícula perquè és diferent i al final more perquè en Tarzan no el fa cas i desvela la ubicació del grup dels ximpancés als caçadors, que se'l carreguen d'un tret!!! ESTO...... COM LI EXPLICO JO AIXÒ A LA MEVA FILLA, GLUPS!!!

[galarina]

doncs sí! jo trobo que els contes clàssics són molt cruels, i ja no parlem de les pelis! si mires el Walt Disney i és un poema... tot són desgràcies.
El meu fill és molt sensible, i es fa uns farts de plorar, que pobret...

[Buh!]

Jo encara no tinc fills però crec que hi ha coses als contes que afectes més als pares que als fill. M'explico, quasi tots els contes hi ha coses políticament incirrectes. que si el llop es menja a l'àvia, el llenyador talla el llop i li omple el ventre de pedres... si ho penséssim fredament tots telen elements terrorífics, però no crec que la percepció del nen sigui traumàtica.

Sempre recordo que la meva àvia ens explicava a la meva germanai a mi contes de la història sagrada i el nostre preferit era la història del rei salomó, quan per dirimir la disputa entre dues mares que deien ser mares d'un mateix bebé, ell proposava tallar-lo en dos amb una espasa. No ens agradava per la cruesa, ni el patiment. Ens agradava la història perquè el rei era savi i just i trobava la manera de retornar al petit amb la seva mare.

Una altre cosa són els contes que reproduxeix estereotips del estil de el pare se'n va a treballar i la mare es queda a casa cuinant tot el dia...

I si parleu del tema Disney, les seves pelis, analitzades fredament son, la majoria, bastant bèsties, des de Nemo, la Blancaneus, 101 dàlmates... I si us hi fixeu cap dels herois Disney té una família " normal" o viuen amb el seu pare o la seva mare o, directament, són orfes. ( exceptuant els Increïbles)

[nuscka]

I les cançons que?
la pobre lluna la pruna, va vestida de dol i a sobre son pare la crida i sa mare no la vol!

xungo xungo...

[Susanna]

uff cançons...!! jo encara recordo aquella de l'Enrique y Ana, ídols de masses de la meva època, de la pobre "muñequita" que no se l'estimava ningú, déu meu quin trauma em va produïr aquella maleïda cançó

[brisca]

...

[Susanna]

ooooooooootia que fort

i dic jo, qui era el psicópata que s'inventava aqueste cançons tan "boniques"

[granotot]

quina tela aquestes cançons! i jo qu em queixava del llibre

[D.J.]

jajajaja como me he reido con la cancion del Ramon,que buena.
Nuska yo a la Maia le hice una version de la lluna la pruna:
-La Maia bonica,vestida de dolç,el papa la estima,la mama la vol.
Me acuerdo de que un dia una compañera de trabajo me comento que la tarde del dia anterior le habia comprado en un todo a cien un cuento a su hija,pero que fue la hija la que lo cojio y ella la muy burra no lo miro,pues por la noche la peque le pide que se lo cuente,y el cuento era "el rey y los piojos de oro",os podeis imaginar la reaccion de su hija no?queria tener piojos y encima al dia siguiente se lo conto a los de su clase,total que la profe acabo llamando a mi amiga que paso una vergüenza

[Visitant]

jo ja fa temps que hi penso en això de les cançons, son superfortes!!!!!!

li van regalar un llibre d'aquests que s'obre i surten figures on una granota tenia gana i volia menjar un mosquit. li anaven prenent tota l'estona i a cada pàgina dedicava un insult a l'animal que li robava el menjar... mala bèstia i coses semblants.
buf...

[Pepeta]

Jeje, que bò. Jo penso que de petits no analitzem tant, la lluna la pruna, el Pinxo i el Panxo que es punxaven amb un punxó, etc... no ens ho preniem pas de forma literal.

El que sí que m'explica ma mare és que jo plorava amb el conte de les 7 cabretes i el llop perquè al final el llop es menja les cabretes, aleshores ella es va inventar un altre final. Resulta que arribava la mare cabra a temps, parlava amb el llop i li preguntava per què es volia menjar les seves filles, llavors el llop li explica que té molta gana i la mare cabra li fa entendre que no pot menjar-se les cabretes, a les cabretes els fa entendre que el pobre llop tenia molta gana i al final se n'anaven tots junts a menjar pa amb Nocilla.
Es veu que quan me l'explicava jo sempre li deia "mare, amb el final bò, eh?".

[brisca]

A mi em feia molta pena la de puff era un drac màgic...