vermell o groc???

[cabreta]

[brinsijan]

Això va amb la naturalesa genètica de les dones , criticar.
A vegades s'ho mereixen eh , perquè ens fan treure de polleguera , però clar que si que tenen la part positiva , el que passa és que normalment no saben llegir entre línees.....

[cabreta]

[MISHA]

Anna,trobo que has obert un post molt maco!
Jo encara no sóc mare però tinc amigues que ho son i...a vegades veure'ls a ells amb aquella carona i ulls d'orgull,de felicitat,mirant la seva dona com dóna el pit al seu fill o filla...això no té preu!

[Noe]

Anna, que maco tot això que escrius... Tens raó que tot i tenir queixes, han de tenir una part moooolt bona, pq per alguna cosa els hem triat, no?

Jo és que només tinc coses positives per dir, mai el puc criticar perquè és un 10 d'home! Si hi ha crítiques, són per mi... Bé, l'únic defecte q té, és q és molt i molt despistat!!

Ara que estic d repòs absolutíssim, em cuida d'una manera increïble. Ell i la meva mare!!! Ho fa tot a casa (a part de tota la feina q té seva per fer, dóna classes a la universitat i se les ha d'anar preparant i també fa el doctorat): cuina, neteja, ha muntat el que faltava per l'habitació de la Joana, i a sobre troba temps per venir a tocar a la seva petita a la panxona!!

Sempre ha estat mooolt dolç i carinyós, però ara q serà papi, buff, molt més... Li encanta tocar i parlar amb la panxa, i sobretot quan estem al llit i jo dormo, diu q llavors és com estiguessin ells dos sols. I quan parla de la seva nena, fins i tot s'emociona de vegades, està tovet tovet... i encara no ha sortit! La veritat és que el que més ganes tinc del moment de néixer la Joaneta, és poder-lo compartir amb ell, pq se que el viurà amb molta il·lusió.

I per sobre de tot és pacient, pq jo de vegades tinc uns canvis d'humor q n'hi ha per engegar-me (hormones??). Però ell continua allà, pren paciència i a sobre s'ho pren amb humor i així aconsegueix q a mi em passi tot!

Un 10 pel meu tresor!!

[Pepeta]

anna, és molt important això que has escrit de que ell et diu que ets una bona mare i tu no li has dit mai el mateix, les coses bones són les que s'han de remarcar

Jo és que no tinc cap queixa del meu home, és un sol. Es preocupa per mi, està molt ilusionat amb la futura paternitat i està molt implicat en tot el que comporta: els psímptomes de l'embaràs, el part, el post-part, les cures que necessita un nadó, els bolquers de roba, etc... No passa un dia sense que s'hagi comunicat amb ella: la toca, l'escolta, li parla... (a través de la meva panxa).

Sempre li dic que la seva nena tindrà molta sort de tenir-lo com a pare, que serà molt afortunada. Igual com em sento jo de tenir-lo al costat.

[Vilma]

Jo la veritat es que no puc dir gaires coses dolentes del meu marit, de vegades però em fa sortir de pullagera perque jo soc extremadament nerviosa, sargento i una mica maniatica.
Pero la meva vida sense ell no tindria sentit, l'estimo com mai m'haguès pensat que podria arribar a estimar a algú, ell a casa no fa res, però bueno això ja anava amb el pac, però ara que hem veu que no puc, que vaig molt i molt cansada, que em costa molt moure'm ell fa el que pot, encara que jo vaig a darrera i ho arreglo però la intenció es el que val, es super pacient, encara que per temes de feina de vegades arriba amb una mica de mal humor, però el perdono, treballa moltes hores,encara que fa el possible per arribar d'hora a casa, mai arriba abans de les 20 i potser marxa a les 6 del matí això es el que té tindre ser jefe i tindre un munt de persones al càrreg, sort però que quasi tots els viatges que tenia pendents els ha anulat o hi fa anar algún altre,no se, es una persona marevellosa, jo estic molt molt contenta encara que tingui algun defecte, tots en tenim, no?? Parla molt amb l'Oriol li diu que s'ha de portar bé per deixar descansar a la mama, que ha de neixer molt i molt sà, em dona molts anims perque hi ha dies que ni m'aixecaria del llit`, però bé.
Ui quin rotllo que us he donat, ho sento però es que avui estic una mica toveta.
Petonets.

[MISHA]

Que maco Vilma! es nota en les teves paraules l'amor que sents pel teu marit.ENHORABONA!!!

[lila29]

De fet els homes han canviat molt, perquè el meu home a part de que treballa fora sempre m'ha ajudat, però amb la nena molt més, no li sap greu aixecar-se a fer el bibi ni res. En canvi, el meu sogre em va dir tot orgullós:" doncs jo, només vaig agafar en braços a l'Eduard (el meu home) una vegada, i tres minuts perquè la Teresa (la meva sogra) havia d'anar al lavabo, mai més!!! I el tio súper orgullós, no ho entenc, amb lo maco que és ser pare/mare

[Vilma]

Lila crec que el teu marit es va perdre lo bonic que deu tenir ser pare!!!!!!!!!
Allà ell i la seva conciència, no?
Misha, la veritat es que el meu marit es la cosa més maca que m'ha passat en tota la meva vida. Per mi la meva vida no tindria sentit sense ell.
Petonitos.

[Vilma]

Lila el Pare del teu Marit volia dir, perdona.

[lala24]

Jo vaig ser mare fa un parell de mesos i sempre havia pensat que no podia estimar més al meu home... m'equivocava... Ara l'estimo com a amic, com a amant i l'estimo com a pare, l'estimo amb més tendressa, la mateixa que ell posa en mirar al nostre fill, la mateixa amb el que el fa riure, amb la que el parla, amb la que el vesteix, el banya o el canvia... Li va sortir un instint molt bèstia només veure el seu fill (mai m'ho hagués pensat) i jo no em trobava bé (cessàrea) i ell es va fer càrrec del nen, de mi, i ens va omplir quan més el necessitavem els dos de tant d'amor i dedicació... Un dels moments més macos va ser a la clínica, ell dormia i no sé que somniava però susurrava el nom del nostre fill constantment, vaig entendre que el tenia ja molt a dins. No sé, com a persona jo el trobo genial i hem après a estimar-nos acceptant els nostres defectes, però jo sempre l'he estimat per com tractava als que jo estimo, imagineu-vos ara que tenim aquest petit fruit del nostre amor... Crec que soc molt afortunada perquè viure enamorada és viure dues vegades, i jo ara estic molt enamorada del meus dos nens.

[Mònika]

L'ORIOL TÉ EL MILLOR PARE DEL MÓN!
SOVINT ME'LS MIRO QUAN JUGUEN I PENSO EN COM ENS HA CANVIAT LA VIDA! PASSEM MOLTES HORES TOTS TRES JUNTS I M'ENCANTA! SÓC MOLT FELIÇ AMB ELS MEUS DOS HOMES!
AL MEU HOME LI FEIEN PÀNIC ELS NADONS I DES DEL MOMENT QUE VA VEURE EL SEU FILL S'EN VA ENAMORAR! EL QUE MÉS GREU EM SAP DE LA CESSÀREA ÉS QUE EM VAIG PERDRE AQUEST MOMENT! I UN OCELLET EM VA DIR QUE ES VA EMOCIONAR TAAANT!
QUAN EL NEN TENIA 3 Ó 4 MESOS I PLORAVA DESCONSOLADAMENT ELL EL CALMAVA CANTANT-LI A CAU D'ORELLA "UN ELEFANTE SE BALANCEABA SOBRE LA TELA DE UNA ARAÑA..." I FUNCIONAVA!
M'ENCANTA COM ES MIRA L'ORIOL QUAN FA ALGUNA GRÀCIA, LI CAU LA BABA! SEMPRE RIU DE MI PERQUE DIC QUE ÉS EL NEN MÉS MACO DEL MÓN... PERÒ ELL BÉ QUE DIU QUE ÉS TAAANT GRACIÓS! EL PROBLEMA ÉS A VEGADES QUAN JO EM VULL POSAR SERIOSA I A ELL SE LI ESCAPA EL RIURE! EN LLOC DE RENYAR-LO LI DIU "I COM ÉS QUE SAPS FER AIXÓ???"

[lali]

Quin post més maco!!! quant d'amor!!!! m'he fet emocionar

[Cabirola]

Ostres noies, quins marits tan dolços que teniu.... el meu estima en silenci...............

[MISHA]

Nurieta,el meu també.va veure l'anunci de les hemorroides i s'ho ha prés al peu de la lletra però amb tot!

[Castanyeta]

ei, doncs l'altre dia el Castanyet va tenir un detallet d'aquells que penses "mmmh!"
Em vaig fer el test d'embaràs el diumenge al matí, i després de donar-li la notícia, etc, va quedar rondant l'envoltori i el test en si pel lavabo, i va quedar tot oblidat damunt la rentadora, entre llibres, revistes i capses de detergent. Dimarts al vespre jo ja era al llit i dimecres havia de venir la dona de fer feines en una hora que no hi seríem, així que li vaig dir que llencés el test pq ella no se'l trobés. Em vaig oblidar altre cop del tema, i a la nit següent li pregunto: 'per cert, vas llençar el test'? i... resulta que no! l'havia amagat i el té guardat! Què mono, oi?

[areya]

pues si castanyeta es mooolt tendre això

[Castanyeta]

Coral, doncs ja ho saps: demà deixes el teu test + porái com qui no vol la cosa... i així poses a prova el Coralu! :-))

bigmama, canviar de pis, ufff! Jo també penso que al nostre amb una criatureta només podrem aguantar un anyet; i em fot una maaaandra només pensar a canviar de pis! (que el Castanyet té detallets, però és un diògenes total: tenim tantísssimes coses i cosetes i bultos grossos i tragalets petitis i llibres i papers i documents i coses guais i merdes i merdetes ... uf! com admiro la gent minimalista que només té els mobles imprescindibles i que quan arriben llibres nous es desfan dels vells!)

[MISHA]

Castanyeta,quin detall més maco ha tingut la teva parella!!

Big Mamma,em pixo cada cop que dius que ets una mica Diógenes!!