ELS BRAÇOS DE LA MAMA

[isa]

Noies la meva Paola seeempre vol estar en braços, ho he comentat a la pediatra i a algunes mares i tothom em diu q és normal, q és molt petita...però crec que no entenen fins a on arriba la situació: dorm en braços sempre i si la deixo es desperta al moment i plora i au, tornala a dormir; per dinar i sopar el meu home i jo ens hem de turnar, primer un menja i l'altre l'agafa i despres al revés; quan pels matins estic sola amb ella no puc dutxarme perque es posa histèrica, plora mentre em vesteixo i em pentino...i així sempre. A mi no em fa res tenirla a coll, és la meva princeseta i sé que aquest temps passarà volant i despres treballaré i no ho podré fer i la trobaré a faltar, però pateixo per ella perque no sé si és bo el que faig: no la deixo plorar mai, sempre que vol a coll = a coll, sempre que vol "meneo" = pues meneo, i fem torns per dinar, dutxarnos...per tot!
Gràcies pels vostres comentaris boniques, tinc tantes pors encara....

<a><img src="http://bf.lilypie.com/bB0jp2.png" alt="Lilypie Amamantar Ticker" border="0"></a>

[mir]

Ostres, em recorda a la meva primera filla totalment (la segona s'hi assembla bastant, no et pensis)! Jo crec que és ben normal, hi ha nens que necessiten tenir un contacte permanent. Poc a poc, a mesura que creixi, anirà guanyant autonomia i us deixarà respirar una mica. Jo crec que cap als 6 mesos comença una nova etapa (que és quan poden seure) en què es distreuen molt més. ja veuràs que passarà ràpid aquest temps, tot i que és dur i molt cansat.
Ànims!

[D.J.]

La Maia era igual,yo para poder hacer cosas me la colgaba en la mochila y ala a todos lados con ella,ducharme me tenia que duxar cuando estaba mi marido y hacian de espectadores porque no podia perderme de vista,cuando son mas grandes se les va pasando y son mas independientes

[Susanna]

Els meus dos fills han sigut els dos així, sobretot el segon, l'Aleix ; bé de fet crec que quasi tots els nens són així, és una característica de tots els mamímefers (si pots llegeix-te Bésame Mucho de Carlos González)

Ho estàs fent genial!! és una etapa esgotadora, però al mateix temps gratificant, gaudeix-la com el teu instint et mani, ell no s'equivoca mai

[txellchen]

Isa, ja veus que no et la única!!! Nosaltres estem igual!!! Jo ha arribat a tenir al Marçal 2 hores als braços dormint perque és deixar-lo i despertar-se. I es clar, han de ser els meus braços, els del papa no li serveixen!! Jo també tinc l'esperança que amb el temps canviï... es que acabo esgotada!!

[Susanna]

heu probat de fer servir un fular? dona moltísima llibertat, jo em vaig acostumar a fer-ho tot amb el nen al marsupi jejeje
A partir dels 5 mesos més o menys podeu fer servir una motxilla tipus ergo o patapum (jo tinc la patapum) i va genial també.
Jo encara quan l'Aleix té un dia de mamitis total me'l fico a l'esquena amb la patapum per fer les coses de casa o fins i tot per banyar al Joel

[txellchen]

A nosaltres ens van regalar una mochilla de la Chicco i no li agrad gens!!! També vam comprar una bandolera i no ens funciona, però em penso que és perque ell es vol moure i no pot!! És un nervi aquest fill meu!! je, je!!

[Susanna]

les motxilles normals són incòmodes perque el nen fica tot el seu pes a la zona genital i als pobres pares s'ens trenquen les espatlles i l'esquena.
La ergo i la patapum porten el nen amb les cames obertes i recolza el seu pes en tota la part de dalt de la cama, el problema és que fins els 5 mesos no poden anar-hi perque les seves cames no són prou llargues.
Per aquests mesos el fular va genial (i per després també, que jo encara el faig servir)

Ni en Joel ni l'Aleix han volgut anar mai en les motxilles normals (jo tenia una bebe confort i la vaig re-vendre nova)
Amb l'Aleix també vaig probar la bandolera i també la vaig haver de vendre nova perque no volia ficar-si a dintre ni boig

Txell (i les demés també, dic la Txell perque la conèixo ), si vols acostar-te un dia i et deixo probar el fular o la patapum només m'ho has de dir

[DALMI]

A nosaltres ens va passar igual, no hi havia manera que es quedés solet al seu llitet. Fins i tot, quan estava adormit, i el canviàvem al seu llit es posava a plorar. Va ser horrorós, sobretot quan jo estava sola amb el nen perquè no em deixava fer res.

A les nits, l'havíem de posar al nostre llit perquè si no, res de res, era impossible dormir. La cosa ha anat millorant però no et pensis, fins ben bé els 6 o 7 mesos va ser així. I ara, tampoc és que aguanti molta estona sol però si més no, el podem anar deixant sentat a ratets mentre ens dutxem, dinem...

Amb això no et vull desanimar però només que sàpigues que no ets la única (jo quan ho explicava als coneguts, semblava que ningú hagués passat pel mateix i em vèien com una exagerada...). Com que això no s'arregla d'avui per demà, només et dono un consell: com ja t'han dit, jo em compraria UN FULARD, jo el vaig descobrir molt tard però realment per mi va ser la solució!!!!! Sempre he pensat que tan de bo l'hagués descobert abans!!! Tan petitona, gairebé no notaràs el pes, ella estarà encantada i tu ho podràs fet tot igualment (menys dutxar-te...).

Vinga molts ànims, t'entenem perfectament i ja veuràs com a poc a poc, les coses aniran millorant!!!

[Visitant]

és que encara és molt petitona!
jo de tu probaria un fular! jo hi anava tot el dia. I descansa, i gaudeix de tenir-la a sobre. no pateixis pel que s'ha de fer! aviat ho trobaràs a faltar...

[.]

Jo també provaria el fular..i tranquila, ho estàs fent molt bé....! Encara es massa petita, ja veus que no estàs sola, a moltes ens ha passat i és temporal...ja ho veuràs...!
Anims!!

[brisca]

...

[txellchen]

Ja, ja, Susanna!!! Doncs seria una excusa perfecte per quedar!!!! Ara sembla que aguanta una miqueeeeta a la ganduleta i almenys puc anar a fer pipi!!!! Es que abans ni això!!!

[isa]

Mooooltes gràcies a totes noies, provaré el foulard, demà mateix en compro un i a veure que tal, segur que m'anirà bé, espero saber com posarme'l que jo per aquestes coses soc una torpe!!!
És que realment quan parles amb la gent que no ho està passant no t'entenen (encara que hi posen la bona intenció) i tothom m'atabala molt, avui m'he fet uns farts de plorar amb la peque a coll que no pot ser, em deixo atabalar massar pels discursos de la gent q sense tenir-ne ni idea em fot el sermó (avui me n'he tragat un d'una hora) de que ho estic fent malament, que l'estic malacostumant, que el dia que vagi a la guarde li ho faré passar fatal, que ha de ser autònoma i és aixi de depenent per culpa meva.... oi que no és així?? Milions de gràcies, de debó, ho necessitava.

<a><img src="http://bf.lilypie.com/bB0jp2.png" alt="Lilypie Amamantar Ticker" border="0"></a>

[Susanna]

Isa, d'on ets?? si vius a prop meu m'oferèixo per deixar-te el meu perque el provis i et dono unes mini-classes
Jo sóc d'Els Monjos, al costat de Vilafranca del Penedès

[Visitant]

ISA HO ESTÀS FENT DE CONYA DE CONYA DE CONYA I DISCURSOS AIXÍ..MALAURADAMENT EN SENTIREM PER TOT: PER LES PAPILLES, PER DORMIR, PER ESTUDIAR, PER SORTIR...SEMPRE SENS QÜESTIONARÀ!

MIRA, ELS PEKES que DE MÉS GRANDETS TENEN MÉS AUTOCONFIANÇA I INDEPENDENCIA I AUTONOMIA SÓN PRECISAMENT AKELLS ALS que SE'LS HI HAN DONAT BRAÇOS, MIMUS, BRAÇOS, MIMUS...NO PAS ALS que DEIXEN PLORAR!
AIXÍ que REPETEIX AMB MI:

SÓC UNA SUPER MAMA I HO ESTIC FENT DE CONYA!


PEL TEMA PLORAR...JO ENCARA HI HA DIES que PLORO D'ESGOTAMENT AMB EN LLUC....ÀNIMS! SÓN ÈPOKES!

[isa]

moltes i moltes gràcies un altre cop noies, SOC UNA SUPER MAMA!! Susanna llàstima pero visc força lluny de Vilafranca del Penedés, a sant feliu de codines (valles oriental), de totes formes de debó que men compraré un que segur que ens farà molt servei a la Paola i a mi.
I Natrix, quina pena que sempre ens haguem de trobar amb gent que qüestiona sense cap vergonya tot el que fem amb els peques, amb tot el patiment que la mama ja té només falta que li inflin el cap....


<a><img src="http://bf.lilypie.com/bB0jp2.png" alt="Lilypie Amamantar Ticker" border="0"></a>

[silvia]

Isa, ho fas super bé i no ho dubtis mai. Ja veus que som moltes, el Gerard també era així, sempre a coll i si pot ser amb la mama doncs millor que millor. També vaig haver d'escoltar molts comentaris que van fer-me dubtar i sentir-me insegura. Tant de bo hagués tingut la seguretat d'ara, però això requereix el seu temps.
A mi tampoc em van funcionar les motxilles ni els fulars...
I és ben bé com tu expliques, ni fer un pipi, si fins i tot he fet de ventre (amb perdó) amb el nen a sobre.
Ara clar, ja és més grandet, però no et pensis, m'he de dutxar amb la mampara oberta i ell allà al·lucinant amb l'aigua i com això tot, la veritat és que ja no m'imagino fer aquestes coses sense el meu espectador personal.
Poc a poc aprendràs a gaudir de la teva nena i a mida que creixi i vagi aprenent a fer cosetes tu tindràs "una miqueta" més de llibertat. Aprofita que passa volant.

[mamarnau_tgn]

isa, com ja t'ha dit tohom, és ben normal el que feu!!! la teva nena de voler estar a sobre teu i tu de dur-li!
tb és ben normal q tinguis dubtes, pq jo tb els tenia i a més a més la gent és taaaaaaaaaan "sàbia" que fan cagar! tothom ho sap tot o tothom et diu alguna cosa diferent...
la teva nena la coneixes tu i tu saps el q necessita!
el meu nen te gairebé un any i encara l'adormo en braços!

[delfi]

Isa, no et culpis de res i passa de la gent que et ratlli....A mi tambe em va pasar exactament el mateix i ja veus que som moltes les mames que ens ha pasat, es fa molt pesat i tens ganes de que creixin per veure si canvien els hàbits....La nostra nena cap als 4 mesos va fer un canvi i ara ja no demana braços tan sovint (els demana, pero no es tan agobiant com abans)
Anims guapa...