I DE LA SUPERNANI que en dieu?

[MaMiBlume]

Hola guapes!

seré sincera, jo sóc més pro Estivill que Jové i l'altre que no recordo el nom..pr per sobre de tot això, com molt bé dieu totes, cal adapatar els consells que et dona la gent, experts o no, a la manera de ser de cada infant!
Exposada la meca postura, volia comentar que sempre us veig parlant d'aquests tres autors, pr mai de la Jo Frost (alies Supernani), que també va ser un fenomen mediatic fa un parell d'anys!

Jo crec que és més tipu Estivill pel que he vist, pr no tant radical... que en penseu??

[Visitant]

Si es la mateixa que la de la tele... doncs t'he de dir que no tinc criatures, però això d'aparcar m'ha anat de conya amb el gos!!! O sigui que com a mètode d'ensinistrament un 10!!!!! Com a mètode educatiu no puc dir-te'n res....

A mi no m'agradava massa el programa de la tele, però hi havia alguna cosa que em va semblar interessant (més de cara a l'educació dels pares que pels nanos!!!!).

[Visitant]

MIRA,
SINCERAMENT MOLT MOLT NO PUC OPINAR, PERQUE VAIG DEIXAR DE VEURE'L.
PERQUÈ?
PERQUE NOMÉS PRESENTAVA CASOS EXTREMÍSSIMS, CASES ON VIVIEN AUTÈNTICS "MONSTRES" EN PETIT I ON JO VEIA QUE ELS PRINCIPALS CULPABLES DE LA MALA EDUCACIÓ DELS NENS EREN ELS PARES.

AL PRINCIPI VAIG PENSAR, ESTÀ BÉ, POTS AGAFAR ALGUNA IDEA PER QUAN NEIXI LA CLÀUDIA, PERÒ DESPRÉS DE QUATRE O CINC PROGRAMES VAIG DIR PROU: MOLTES COSES EM FEIEN RECORDAR EL PROGRAMA D'ENSINISTRAMENT D'UN GOS (DE FET, SI HO CONEIXEU VEUREU QUE ÉS AIXÒ: ORDRE-COMPLIMENT D'ORDRE-PREMI)

UTILITZA UN MÈTODE CONDUCTISTA, TANT AMB ELS NENS COM AMB ELS PARES. I EL QUE LI TROBO DE BÓ ÉS QUE, INTRÍNSECAMENT EL QUE FA ÉS REEDUCAR ELS PARES (QUE PER MI SÓN ELS QUE L'HAN CAGAT), NO TANT ALS NENS... PERÒ NO M'ACABA DE CONVÈNCER DEL TOT.

RECONEC, AIXÒ SÍ, QUE ALGUNA COSA LA TROBO ÚTIL :ELS GOMETS DE COLORS PER INDICAR QUAN MENJA BÉ, O QUAN NO S'HAN BARALLAT ELS GERMANS, O COSES AIXÍ, LA RODA PER INDICAR LES FEINES A FER, TENIR LA TELE TANCADA ALS ÀPATS I FER-LOS TOTS JUNTS...
(CLAR QUE TAMBÉ PENSO QUE MOLTES COSES SÓN DE SENTIT COMÚ, I COM JA HE DIT, PRESENTAVEN PARES... UN PÈL LIMITADETS... NO SÉ, ÉS UNA OPINIÓ)

I TAMBÉ CREC QUE ESTÀ MOLT ENFOCAT A NENS GRANDETS, A PARTIR DE 5-6 ANYS, MOLTES COSES NO LES PODRIA PAS FER AMB BEBÉS O NENS DE 2-3 ANYS!!

AH, PER CERT, A MI EL MÈTODE D'APARCAR... QUÈ VOLEU QUE US DIGUI...EM FA UN XIC DE RIURE A CERTES EDATS!!! UNA COSA ÉS FER-HO AMB UN NEN DE 6 ANYS, QUE ENTÉN EL QUE LI ESTÀS FENT FER (UNA ALTRA COSA ÉS QUE LI SERVEIXI... QUE EN MOLTS CASOS HO DUBTO), PERÒ UNA DE MOLT DIFERENT ÉS VOLER-LI FER A UN NEN DE 2 ANYS, COM HE VIST A ALGUN PARE... PATÈTIC...(SENSE OFENDRE NINGÚ...QUE ÚLTIMAMNEEENT)

[.]

A mi m'agradava, si ben és cert que eren casos extrems com diu la Patufa, trobo que està bé per tenir idees i ADAPTAR-LES a cada infant.

Crec que és important tenir també info envers altres solucions, no només les que planteja la supernani...vull dir que p.e. tan bó és saber de què va el métode estivill com saber els motius per els que es desperten els nens al a nit...no se si m'explico...

[Visitant]

no se si m'explico...

MOOOOOLT BÉ!

[txellchen]

Mireu, jo amb això dels mètodes...uff, no crec que cap sigui la panacea!!! El nostre peque encara és molt petitó, però se que tard o d'hora haurem de començar a, més que aplicar un mètode, aplicar una rutina que a tots ens vagi bé (sobretot amb el tema dormir).

Jo no el vull deixar que plori, però tampoc vull que hagi de dormir al nostre llit caaaada dia (tot i que últimament ho hem de fer sovint o no dorm ningú!).

Suposo que es tracta d'agafar idees d'un lloc i d'un altre i trobar el sistema que ens vagi bé a tots: que als pares ens permeti dormir una miqueta, i, sobretot, que al peque no li suposi patir.

El mateix passa amb la Super Nani. Idees bones, moltes, que et serveixin, això s'ha de veure. Crec que el tema està en no arribar als extrems dels casos que es presenten, que, com molt bé dieu, són més culpa dels pares que dels fills.

[Parvaty]

però això d'aparcar m'ha anat de conya amb el gos!!! O sigui que com a mètode d'ensinistrament un 10!!!!!

Jjajajajajjaja...quina gracia m'ha fet això!!
Mira, jo hi ha coses que les trobo bé, per exemple posar-te a la seva alçada per explicar-li el que ha fet malfet i dir-li'ho de manera suau pero contundent. Ho aplico a casa i em funciona, amb el Roc i amb la Juno...

Pero és veritat que aquells nens eren terribles i la culpa no era seva, sino dels pares. Jo sempre dic: el que sembres durant la infantesa ho reculls a l'adolescencia. Si has sembrat caos, desordre i crits és això el que recolliras.
Ja ho he dit en un altre post, els meus fills són criats amb amor i respecte pq volem que ens retornin amor i respecte, a casa es diu NO quan s'ha de dir, però no no per fer-los més durs, autònoms i independents, sinó pq vivim en una societat que té límits i els límits no són dolents. Ens dona seguretat saber què no podem fer i que si que podem fer, pq així sabem com ens hem de comportar. Som essers socials per naturaleza i ens hem de regir per una normes, i les normes impliquen límits. però límitas coherents. Quin límit estas infringint per dormir amb els teus fills? O per dur-los en baços?O per fer-los cas quan ploren?

[granotot]

Idees bones, moltes, que et serveixin, això s'ha de veure.

això és veritat!!!

[Visitant]

funciona amb gossos?????
ho puc fer amb una bèstia de 9 anys i mig que no fa cap mena de cas? que estira com un boig quan surt al carrer i que és la cosa més insuportable del mon?

respecte a la supernany. Té coses positives. Com dieu el fet de reeducar els pares, els hi diu les coses molt clares!!!! i de posar-se a nivell de la criatura per parlar... però d'aparcar jo no ho veig clar. Creieu que amb un minut per edat en fan prou? jo crec que quan més petits son els nens més temps necessiten per entendre les coses per tant hauria de ser a l'inrevés. Tot i que no em sembla bé aparcar una criatura. Com dieu, això ensinistra. No educa. Home, es pot adaptar, li pots dir, pensa en el que has fet, però d'aqui a dir-li seu i cronometro el temps... buf no sé.
I una altre cosa que no m'agrada és quan els hi posa un supermegaplaning, que entendran els pares, però que els nens més petits no saben ni llegir!!!! és absurd!!!!

però està bé, per veure quines coses no s'han de fer amb els fills. com a pare. Tot i que per "reeducar" no faria servir el seu mètode.


així que funciona amb gossos?
ja t'h0o vaig llegir fa temps, però tenies un cadell, no?

la meva fiera no crec que estigui per la labor. Fins i tot em sembla que ja t'ho vaig explicar. hem arribat a un punt (ja fa anys) que ell sap que quan fa una cosa malament té un càstic. Dons s'ho pensa, la fa i després s'autocastiga anant a la seva habitació. Es insuportable!

per cert, algu vol un cocker?

[.]

[quote="Bruna"]I una altre cosa que no m'agrada és quan els hi posa un supermegaplaning, que entendran els pares, però que els nens més petits no saben ni llegir!!!! és absurd!!!!

Totalment d'acord! De fet no els entenc ni jo! jajaja

[silvia]

jajajaja

[Parvaty]

HO veig justot amb un cocker de 9 anys, eh!! jejejjejejej
Has parlat amb algun etoleg?

[gblanch]

DEU SER COSA DE LA RAÇA, JA QUE EL DELS MEUS PARES TAMBÉ ES UN LOCU... ET PASSEJA ELLA TU

[Visitant]

si, vaig parlar amb un etoleg fa 9 anys. i em va dir que el meu gos no s'ensinistraria mai. Que té un problema amb l'autoritat. (com jo)

[Parvaty]

Jajjajajjajajaja
A nosaltres ens porta la Victòria Coll i n'estem molt contents!! Amb ella hem anat superant problemes d'ansietats variis, però he de trencar una llança a favor de la Junito i dir que es una bona gossa; sociable, carinyosa, bona nanny...

[Visitant]

que maca Parvaty!

el Max és un encant. És un tabalot, però un bonjan.
Quan tens un gos (com ens desviem del tema) també l'has d'acceptar tal com ho fas amb un fill. S'ha de ser responsable. I t'els estimes tant que ets capaç de veure'n coses positives com faig jo amb el cabut del Max.
I ell s'estima molt la Cloe i la Cloe a ell! però el tio s'atabala i se li tira a sobre per llepar-la i li fot cops amb les unglotes... sempre he d'anar vigilant, que son 20 quilos de gos boig contra 6 de nena!

[MaMiBlume]

jo crec que aporta moltes coses i idees bones.
com has dit el tema d'alogiar és fonamental!

el que comenteu dels pares és de calaix! els responsables del mal comportament dels nens sempre són els pares.

per això és tant important cada pas i decisió que es pren des d'ell minut zero de la vida dels nostres fills!

podem tenir idees moltdiferents sobre com fer una cosa o altres, però l'important és que ens importen ells, la seva educació i la seva felicitat!!

OLE PER NOSALTRES!!

[Visitant]

funciona amb gossos?????
ho puc fer amb una bèstia de 9 anys i mig que no fa cap mena de cas? que estira com un boig quan surt al carrer i que és la cosa més insuportable del mon?

Pooozí!! jo tinc un cadell (ara te 9 mesos) mooooooooolt nerviós. Tothom ens deia que l'haviem de picar quan feia alguna malifeta, o fer un soroll molt fort amb un diari o qualsevol cosa. Lo de picar, ni el meu compi ni jo tenim esma per fer-ho, i lo de fer soroll no funcionava massa. Aixi que un dia el gargolo el va agfar (després de que hagués destrossat un llibre) i el va fer seure en un racó del menjador. Li va fer estar potser 10 minuts, una barbaritat!! I des d'aleshores que entén això d'estar-se aparcat com a càstig (a vegades no sap per que l'estem castigant, però sap que l'estem castigant).

Amb un gos de 9 anys, ni idea!!!! Però mira, per provar-ho no hi perds res, jeje. Ara, la primera vegadea que ho facis, sobretot, mantent-te ferma i que no es mogui d'allà fins que tu li diguis!!!

SORT!!!

si que ens n'hem anat del tema, sí!!!

[Visitant]

Doncs mireu,,,, jo me la mirava quan estava embarassada a la Supernanni amb la intenció d'aprendre coses (ppsssssss...) per educar bé als nens.... com encara no en tenia nens, em semblava una mica com diu la patufa exagerat tot pero clar... ho veia des de fora...
Peeeeeeeeeeeerò ara que tinc el meu nen pititó... Pos no. Es una sargenta i no veig que els nanos tinguin culpa de fins el punt que pot arribar el comportament d'un nano.
I ja per postres, desque tinc el meu chiquimoni no l'havia vist el programa.... Ves per on el finde passat el veig, i veig com una mare que es moria per entrar a l'habitació d'un nen a la nit que plorava i la Superguarri que no la deixava entrar... Prrrrrfffff Perqué ho vaig veure! Apart de que se'm van saltar les llagrimes a mi vaig haver de canviar de canal i dubto que la torni a veure. Total que estic amb la Patufa i em vaig adonar que aquesta Jo Frost fa honor al seu cognom. UUfff que rancia...

[laurasunt]

A lo largo del embarazo he cambiado de opinion sobre supernani y estivil como 100 veces. Resumiendo: primero quería leerme todo sobre sus métodos YA. Despues pensé que era un poco fuerte, que era como dar por sentado que Oscar sería un monstruito. Y por último, he llegado a la conclusión de que es mejor prevenir que curar. Supongo que también es deformación profesional, soy trabajadora social.
Teneis razón, los comportamientos de esos petit monstruos del programa de supernani son culpa de los papis. Y los métodos que usa son un poco duros, pero creo que llegados esos niveles, es la mejor solución. La cosa está en no llegar hasta ahí.
Por ejemplo, en un programa el problema era un niño que no quería dormir y se levantaba cada dos minutos. La mamá tenía que llevarlo a su cama, las primeras veces hablándole, y a partir de la 5/6 sin decir nada. El primer dia realizó esta operación 95 veces. Y digo yo, si en lugar de recurrir a supernani despues de un año con este problema lo hubiera hecho antes, la solución no habría sido más facil?
Conocer trucos para que las cosas no se desmadren creo que es bueno. Este tipo de libros/manuales hay que leerlos en positivo y no en negativo. No pensar "que hago si no come?" sino pensar " que puedo hacer para que coma bien?"
Como anécdota, contaros que en mi trabajo hay niñ@s coreteando, y una no paraba de meterse en el despacho, por mucho que le dijeras que no. Lo intenté con el método supernani, pero no tengo la paciencia de esa mami y además no era mi hija, así que a la décima vez que la arrastré fuera del despacho sin resultado, cansé y cerré la puerta por dentro. Nada educativo, pero que descansada me quedé!
Resumiendo este tostón, l@s niñ@s no viene con manual de instrucciones y el no querer repetir lo que sabemos nuestros papis hicieron mal no es suficiente. no hace falta estudiar todo el ciclo de educación infantil, pero conocer métodos educativos es necesario, tenemos que ir un paso por delante de nuestr@s hij@s, conocer su evolución para saber que podemos esperar de ell@s en cada etapa. Si vivimos su evolución al día confiando sólo en el instinto, tarde o temprano acabaremos por protagonizar un capítulo de supernani.