Jubilació

[silvia]

Noies, no té res a veure amb nanos, però he pensat que com sou tan creatives (ho heu demostrat) em podrieu ajudar amb la jubilació de tres companyes.
El tema és que entre tots li farem un llibre on cadascú li dedica un poema, una frase, un record...
El problema és que amb les que m'hi avenc doncs cap problem, però amb una d'elles que mai no ens hem entès estic bloquejada, no sé pas que dir-li que quedi bé però que no soni a fals.
També accepto idees per escriure a les altres dues.
Merci!!!

[Visitant]

Silvia, que no t'hi avenguis no significa que no li desitgis el millor, no?
segur que saps alguna afició, nets o el que sigui que la mantindrà ocupada...
jo li enviaria els millors desitjos, i molta felicitat en les seves noves tasques. Tampoc cal ser falsa i dir coses que no sents, però això segur que si que ho sents. Igual trobes la manera de fer-li un bon rodolí...
Com es diu? què li agrada?
va, que m'el penso!

[Visitant]

perdona perdona!!! que si la antipatia no és massa greu i és mutua pots fer conya dient-li que ja no t'haurà d'aguantar!!!!
(però depén de la relació que tingueu, és clar... i dit amb molta gràcia i molta conya!)

[silvia]

L'any passat ja em va passar amb una altra que es jubilava, doncs aquesta amb l'altra feien pinya, i la veritat és que m'han fet plorar en més d'una ocasió.
Doncs, tot i així, el curs passat vaig acabar plorant com una bleda perquè ja no la vaig mirar com a companya de feina, sino com a mare i avia.
No li desitjo mal a ningú, tot el contrari, però em costa trobar les paraules en aquests casos.
Des que tinc al Gerard em parla molt de la seva neta, no sé, potser per aquí...