Ultimament estic una mica xoff

[brinsijan]

Ai noies no sé , però porto uns dies que tot se'm fa una muntanya sabeu? se m'han acumulat una sèrie de temes personals i de salut i em costa de portar-ho tot plegat sabeu?
Despres només falta que un dels nens se'm posi malalt i ja se'm fa la muntanya ....
Tinc els ànims una mica avall ....és que dos bebès alhora exigeixen el 200 % de tu mateixa i si no estas massa bé , pos eso ....que costa ....

A més el Jan plora molt molt , tot el dia rondina , el pediatre em diu que el deixi rondinar pero es un tortura psicologica això , sentir tot el dia la mateixa cançó .....

Necessito una mica d'espai propi sabeu ? potser quan comencin a la guarde al setembre i jo torni a treballar veure les coses des d'una altre prespectiva , no sé ....
I mira que son una passada eh , la mar de simpatics i bufons eh , però a vegades em trobo a faltar a mi mateixa com a persona , no se si m'explico, les mames multiples ( que tinguin dos o mes fills) segur que m'ententen....

[carbassona]

Hola reina, mira jo només tinc a la Júlia i a vegades la veritat és que també necessito el meu espai, doncs ja em puc imaginar amb dos.
Bé reina intenta mirar les coses més positivament i ja veuràs com al setembre quan vagin a la guarderia i tu tornis a treballar estaràs millor i més descansada, almenys psicològicament perquè desconectaràs una mica dels petitons.
Ja sé que són molt bonics i que són molt bufons i que fan moltes coses que no et vols predre però també esgoten, no ens enganyem. Per això som unes super mames i podem em pot.
Vinga, nena, els ànims cap amunt ehhh.
Petons.

[Trastu]

Anima't bonicaaaaaaaa!!! Jo, com la carbassona, sols en tinc una de nena i puc assegurar que és molt absorvent això de ser mare... molt bonic, sí, però esgotadooooooor!!! TAn física com psíquicament...
Amb dos deu ser la bombaaaaaaaaaa!!! Segur que hi ha moments boníssims en els que tots tres us ho passeu teta però necessites temps per tu... si no pots deixar-los una estoneta algun dia de tant en tant amb algú (el pare, els avis... no sé... algú en qui confïis) ja veuràs que quan la vida torni a la "normalitat" tot anirà millor (sobretot pel teu "coco"...)
Molts ànims bonica i intenta que algú proper a vosaltres et dongui un cop de mà!!!

[MONN]

Eiii, brinsijan, tal com dius tu al setembre canviará tot segur i gaudiràs encara més dels repes. T'envio molta energia positiva!!!

[Seira]

Brinsijan....jo estic com tu !!!! també tinc dies xof, i degut a una sèrie de coses també.
Tenim una piscina dins el menjador de 2.5 m. quadrats perquè tenim unes goteres descomunals, ens cau l´aigua a xorro, i d´això ja fa temps, i no hi ha manera que es sol.lucioni.
Tinc la mà dreta fatal, quasi no puc agafar els nens, i no hi trobo sol.lució, calmants no serveixen per rès.
I els peques, el que dius tu, exigeixen el 200%, i jo no en tinc cap de malalt, però no paren amb tot el dia, a més cada dia un dels dos es posa tonto a la hora del menjar, que si rondinar, escopir................t´entenc perfectament !!!!
Procuro ser el màxim de positiva, però a vegades no es pot !!!

Jo també tinc ganes de que comencin la guarde al setembre a veure si em torno a sentir més jo, perquè ara sóc la mamamaruja de casa i punto !!!!

[brinsijan]

Noies , sé que m'enteneu , només que necessitava desfogar-me i ja està perquè a vegades volem ser les super-woman i tard o d'hora el fet d'haver de suportar tant d'estres acaba passant factura .
Jo a sobre per si m'aburria estic fent oposicions per l'octubre , no tinc ni temps ni per llegir-me el temari i això encara em crea més estres perquè ho vull fer tot i a tot no arribo ....
Tothom dona per suposat que ho porto molt bé (ei i en certa manera si eh ) que jo soc molt forta , pero no saben com estic d'estressada , els nens , la casa , les opos, la rehabilitació meva , els nens hi ha dies que malalts , ara plora un ara l'altre....
Jo també Seira em moro de ganes de treballar, no ho hagues dit mai , pero primer m'han de donar l'alta els metges (en tinc per alguns mesos encara) i segon m'he de posar a buscar la feina , o sigui que piano piano .....perquè si ho volem fer tot alhora ....malament rai no?

Jo també tinc complexe de mamamaruja , jeje....tant independent que era jo ....i ara mira'm ....ei i contenta que estic d'haver pogut estar el primer any dels meus fills amb ells eh però també som persones , dones , treballadores ...etc ....a part de mares .
Era abans que una dona quan tenia fills ja ho deixava tot de banda , i quan els fills es fan grans què ?????? depressio al canto no? pos no , ens hem de trobar realitzades primer de tot nosaltres i llavors si nosaltres estem bé els nostres fills estan bé .....

Sabeu ? es que ara estem passant per una fase que comença a ser dura , es mouen molt, gategen s'aixequen i em sembla que aviat caminaran , es posen de peu als llits i no hi ha tu tia que els faci dormir.....

En fi.....avui és un dia gris ...

[txellchen]

Noies, us entenc perfeeeeectament!!!! Jo hi ha dies que no puc més (sobretot després d'un mala nit... i amb en Marçal passa bastant sovint...).

Ara ja ho porto millor, però recordo que quan el nen només tenia 2 mesets de no res, estava desitjant que anés a l'escola bressol!!!! Si hagués pogut en aquell moment li hagués portat ni que fos pel matí. Necessitava desconectar (i ho segueixo necessitant) tot i que potser a la gent li donava sencació de "mala mare".

A les que teniu bessons us admiro, no se com us ho feu, jo amb un hi ha dies que no se per on tirar!!!

Per cert... una preguntilla indiscreta... COM HO PORTEU AMB ELS VOSTRES MAROMUS?????? A mi m'intenta ajudar, però no sen surt gaire
Hi ha dies que us ben juro que prefereixo estar sola: m'apanyo millor jo amb el nen que quan ell ronda per casa!!!!!

[MamadeEmma]

Hola noies...us entenc perfectament, brinsijan...jo m'estresso i nomes en tinc una...crec que aixó ens pasa a totes les mares del mon...jo abans pensava...quines ganes que tinc de tornar a treballar...bueno doncs vaig començar a treballar quan l'emma va fer els 15 mesos...Ara treballo (nomes 4 hores), faig les coses de casa, jugo amb l'emma, li dono el berenar, la banyo, li faig el sopar, li dono el sopar i la poso a dormir...faig el nostre sopar...etc... i estic tan feta pols que penso...no se que es pitjor...ufff....

I bueno...amb els MAROMUS...com que no fa gaire entre setmana...doncs els dissabtes al de mati agafa la nena i se'n van a donar un volt, al parc, etc...així jo tinc un mati per mi soleta i faig el que vull. De vegades cambiem el dissabte pel diumenge pero bueno...la idea es tenir una estona per mi.

Aiiiix la nena no em deixa...m'en vaig a banyar-la.

Petons!!!

[brinsijan]

El maromus dieu ? doncs mira , en el meu cas bé , perque amb bessons o s'hi implica o apaga i vamonos sabeu ? que hi ha dos nens eh ??? iseria motl fort que jo hagues de fer-ho tot i ell s'ho mires no? en aquest sentit no em puc queixar .
A veure ells no pensen igual que nosaltres , ni ho tenen tot tant present , ets tu qui ha de portar el pes final , que si el menjar dels nens , els pedis , la guarde , la roba , ara li toca això , ara allò....

Jo lo que porto pitjor es que vull fer-ho tot i no puc ....i a sobre trobar-me malament i no poder estar per ells em mata tu!

Mamadeemma , ja se que quan treballi pensaré : ara voldria estar a casa , pero almenys psicologicament descanses sabeu ?

[txellchen]

No, no, si el meu s'implica, però com bé dius, el pes final el porto jo!!!

Ja imagino que amb 2 TELA MARINERAAAAA!!!! Si a mi no m'ajudés EL FOTRIA FORA DE CASA!!!! AJ, AJ, AJ!!!!

Noieta, de debó, ànims (és l'únic que et puc dir... )

[Kuketa]

Avui deu ser el dia , perquè jo estic igual!!! Quin dia més durillu...

Porto 7 mesos i mig amb l'Aida i estic encantada de poder-ho fer, però també tinc ganes de desconnectar una mica! Se que després aniré de cul amb la feina i la nena, però penso que m'anirà bé! He de deixar de fer de marujona ja!!!!!!!!!!!!

Fa un mes vam anar de casament i vaig deixar l'Aida amb ma mare força hores (per primera vegada) i m'ho vaig passar teta!!!! Amb el kuketo portavem una festa que ni els nuvis !! Total, que em vull obligar almenys una vegada amb mes sortir amb el kuketo sols, que a part de pares som parella, no??

[Kuketa]

brinsijan, jo com tu més o menys, em vull preparar unes opos pel juny, també m'he de posar a buscar feina al setembre, i no estic fent recuperació però acabo de començar un tractament...

Deu ser que a partir dels 30 ens comencem a atrofiar?? (ho dic per mi, no se si ja els tens )

[Lyly]

Hola!!

Jo en tinc dos de diferents edats i amb tots dos he estat un any sense treballar i molt contenta de fer-ho, eh!

Però quan tenim fills els hi volem dedicar tot el temps del mon i creiem que es el que volem. Amb els dies ens adonem que, una estona per nosaltres no estaria malament i al cap d'uns quants dies més penses que estas saturada de nens! Almenys això es el que m'ha passat a mi...

Crec que, mica en mica, necessitem el nostre espai i tornar a recuperar allò que teniem. No al cent per cent, perquè ara tot es diferent, però si adaptar el que teniem al que ara tenim...

Jo crec que ens falten hores, perquè quan arribes de la feina, tens l'altre feina (de casa) + els nens + l'home.... i quan arriba el teu moment? A les 11h de la nit??? A mi em passa i alguns dies només de pensar-ho, ja m'estresso!

[brinsijan]

Ja veig que no sóc l'unic bitxo raro !!!
Es que a vegades ets sents com a culpable i tot de voler descnectar de nens .....a veure , jo estic encantada de poder estar amb ells eh , però també som persones oi?
Va molt bé de tant en tant poder fer escapadetes ...amb la parella oi? pero jo degut a una serie de problemes de salut meus (sequeles arrel d'una operacio recent) , els cangurs que em venen a fer es precisament per poder anar jo al metge i és clar.....és més complicat .

Les opos ? buff...no vull ni pensar-hi ...

Ah per cert , avui estic A SOBRE amb conjuntivitis i febre , he agafat el mateix virus que el Jan , ja el que em faltava oi? com és allò que diuen que semrpe plou sobre mullat oi?
En fi, ens ho agafarem amb paciència i bon humor no? quin remei !
A part que l'"ajuda" que pots tenir no és tot el dia les 24 hores eh , que si, et venen a ajudar però despres cadascu a casa seva eh .....i despre ve la nit....

En fi.....és el que toca no?

[Plufi]

Molts ànims brinsijan!!

En primer lloc una molt enhorabona per totes les mares que teniu bessons perquè realment segur que feu miracles per tirar endavant el dia a dia.

Jo només en tinc una i també he passat per moltes temporades super xoff, suposo que el meu problema ha estat tots els entrebancs de la prematuritat i que les nits no podem dormir massa, gairebé cada 2 hores i mitja alguuuun dia 3 es desperta i vinga, així tota la nit i l'endemà torna a começar.

Amb l'agravant que no l'he pogut deixar mai amb NINGÚ.

Suposo que al setembre serà una altra cosa, i ja ho veus que de dies tontos en tenim totes.

Sort que entre totes ens fem costat

[RO]

Hola noies,

jo només en tinc un i a l'espera, aviat, del segon.

Jo vaig passar una època (quan va començar a caminar) q em pensava que mai tornaria a ser persona, nomes feia que netejar culs, donar menjar, fer maquinades, planxar, comprar, nevera plena....i trebllar, sóc autònoma i no tenia ni temps per treballar, la prioritat era el nen i el marujeo, amb les conseqüens discurions amb el maromo.

Tot es va solucionar quan vaig agafar una noia tres cops per setmana q fes compleament tot e marujeo de la casa, no toco la planxa ni el wc....sóc feliç i el temps que tinc estic amb el nen per jugar....els diners millor invertits ....us ho recomano! Ahh i s'han acabat les discusions!

[brinsijan]

RO, jo tinc una noia que ve un cop per setmana a fer la neteja . La planxa , fa temps que no sé què és , no planxo RES!!! la secadora fa miracles .
A més , buff...ha de picar també 3 cops per setmana , son diners eh i nos no ens ho podem permetre ara mateix...

Però si, és una molt bona solució . I tant.

Avui ja veig les coses una mica més clares sabeu? ja no tinc febre , el Jan tampoc .....i sembla que ha sortit el sol no?

[ritapetita]

brinsijan! m'alegro de que avui estiguis millor, mica en mica...


jo en tinc la Rita i no em puc queixar de res, ni del maromo.........

però no em puc permetre mai el luxe de pensar que una cosa em va malament, pq és pensar-ho i en ve una altre de pitor!

per tant, sempre dels sempres quan estic agobiada, xof, cansada, feta pols, enprenyada.......penso "va Cris, podria ser pitjor.......endavant........"

i mira, sembla que m'ajuda a passar per alt una mica la tempesta....

ànims!

[angaju]

Ánims Brinsijan, ja veura's com ara trobante millor ho veura's tot de forma més positiva, jo fa un mes també vaig tenir un baixon doncs vaig estar malalta amb faringitis i em va durar molts dies, estava esgotada i tot se'm feia una muntanya, només desitjava tornar a treballar, mare de Deu qui em senti, jajaja, pero si es veritat que necessitem recuperar una mica la nostra vida anterior als fills, jo adoro a les meves ninetes i estic super contenta d'haver pogut estar amb elles aquest primer any, pero ara realment que no paren quietes un minut i que hi ha dies que estan tontines i ploren per res, quan no es una es l'altre, aixxx es que amb ganes marxaria a currar!!!!
Segur que quan torni a la feina al setembre i porti una setmana em diré a mi mateixa lo bé que estava a casa amb les nenes, no ho sé, pero crec que desconectar mentalment de la vida de mamimarujeo ha d'anar bé.