DEPRESSIO POST-PART

[bicho007]

Hola,
Fa temps que llegueixo i he decidit escriure una mica el que em passa.
Ara estic de baixa perque soc incapaç de separar-me del meu petito (de 5 mesos).
Tot se'm fa una muntanya, em sento sola, hi ha dies que em sento que faig res mes de donar tetita i altres que no puc passar ni un moment sense ell.
El meu home no m'ajuda com estic de baixa i estic a casa, creu que per aixo ho puc fer tot i no aixi, pensareu i ja li has dit SIIII, i dos dies be desprès malament.
Tenir el petito es el millor que he tingut, pero em desgasta tant, que no tinc temps per mi. No paro de plorar a totes hores i no tinc ganes de sortir, pero a vegades la casa se'm cau a sobre, no se que fer, ni on anar.
HELP

[ritapetita]

bico 007! jo crec que aquest sentiment el tenim o l'he tingut totes......

jo et recomanaria que tornesis a la feina, unes hores si vols, però el contacte exterior t'anirà b segurissim i potser llavors el teu marit s'haurà d'implicar una mica més amb el nen......també et dic però, que les mares no sóm perfectes i que els pares també saben fer coses que a vegades nosaltres mateixes els privem de fer per el simple fet de que ho fan ells....analitza una mica si t'ha passat aixó, però jo començaria per tornar a treballar....

animat bonica que amb aquest regal que us ha donat la vida hauries d'estar més contenta que mai!!!!!!!

[Carme74]

A mi també em sembla que et fa falta sortir! Ser mama el 100% del temps és esgotador i desgasta molt.
Mira de tornar a la feina o fer-te un planning de coses per fer fora de casa, fes-te voluntària de qualsevol associació o el que sigui, però SURT!
I molts ànims!!

[Marta_fp]

Bicho007, t'has mirat el ferro o la tiroides? A banda d'això, si no tens ganes de treballar miraria de fer algun curset on hi puguis dur el teu fill (massatges a nadons o alguna cosa per l'estil) o em trobaria més a la família i amics.

[bicho007]

Moltes gracies a totes, la veritat que es va molt be poder parlar amb altres mares i que han pogut passar per el mateix que jo.
Intentare posar en practica totes les coses que m'heu anat dient.

[eli75]

hola bonica!

Cal que t'animis i surtis a passejar amb el nen i també, si pots deixar-lo entre setmana una estoneta amb algú, no sé la teva mare o una germana, i tu sortir per ex. a la pelu o quedar a fer un café amb amigues (amb o sense fills)... crec que t'aniria bé per esbargir-te i fer alguna activitat per tu mateixa sense el peque 1 o 2 cops x setmana. Entenc que estiguis pel teu nano però també és important que no estiguis desanimada i per això t'aconsello que facis algo tu sola per sentir-te més independent i animada.

També pot estar bé fer algun curset (amb o sense el nen) d'aquests que organitzen els casals de barri (a Bcn per ex. Casa Elizalde, Golferichs) i així interatuar amb altres noies... pensa que just ara és el temps de les inscripcions.

Has pensat en anar a xerrades sobre lactància? són gratuits i se'n fan 1 cop al mes en el CAPS dels barris o en casals. Et passo el link (està dividit per barris i els temes de les xerrades que duren 2 hores i on pots dur al petit si vols, poden estar molt bé i crec que si exposes el teu cas et poden donar una mica de suport)

http://www.lalligadelallet.org/

Petonets i molts ànims!!

[Pepeta]

Lo d'anar a fer alguna activitat està molt bé. Al teu CAP fan massatges per nadons? És una bona manera d'estar en contacte amb altres mares en la mateixa situació que tu.
Sobretot no et quedis tot el dia a casa, obliga't a sortir, ni que sigui a donar un volt.

Petons, tot s'arreglarà, ja veuràs.

[MamadeEmma]

Hola guapa...

T'estic llegint i es com si mires enrere...a mi em va passar el mateix que a tu...i crec q a la majoria de mamis els hi passa...Jo vaig estar fins els 15 mesos cuidant de la meva nena a casa.

Com ja t'han dit...va molt be omplir el temps amb activitats...jo anava als massatges infantils, i dos dies a la setmana anava a la biblioteca...quan la nena era mooooolt petita anava a les hores que ella dormia...i jo aprofitava per llegir allà algun llibre o revistes....la cosa era fer algo fora de casa...
Quan la nena era una mica mes grandeta anavem a la zona de biblioteca infantil i allà ens ho passavem pipa les dues...com tots els nens eren al cole, teniem la biblio per nosotres soletes...jejeje.

Alguna tarda a la setmana agafava el tren i marxavem de passeig a bcn o a veure a la meva mare...etc...

Els diumenges li deia al meu marit que s'emportés a la nena de passeig i jo em quedava a casa per fer el que volia...veure la tele, estar estirada al sofà, llegir, mirar fotos...bueno el que no podia fer amb la nena...era el meu matí lliure.

Ara que la cura total es tornar a treballar...jo ho tinc comprovat...tornas una mica a la normalitat, encara que tens mes feina i menys temps per tot...pero de veritat que va mooooolt be treballar...desconectes unes hores de casa, nena i de tot...et relaciones amb altre gent, parles d'altres coses...

Bueno guapa...ja ens aniras explicant com ho portes vale???

Intenta estar lo millor posible...un dia trist es un dia que no disfrutes al 100% dels fills...i el temps passa mooolt ràpid...

Molts ànims...segur que pots sortir d'aixó...ja veus que totes anem sortint i tu no seràs menys...MOOOOOOOLTS PETOOOOOOONS!!!

[Momo]

Llunae, no sé molt bé que dir-te. Si creus que pots passar sense medicació i ho vols provar, endavant. Però sempre mira per la teva salut, que medicar-se de vegades és millor que patir...
Com a consell, et diré que t'ho agafis amb molta calma, que n'hi hauran moltes de nits en vetlla, però sempre has de pensar en els bons moments que et dona el teu patufet. Sé que sovint desespera, sobretot quan criden i no saps el que tenen...

Jo de petita tenia atacs d'angoixa per culpa de la meva germana i la veritat és que amb paciència se'm van passar sols. Vaig fer molts exercicis d'aquells de relaxació i contar fins a deu (fins a 30 o 100...). Entre això i que la meva mare va començar a controlar que la meva germana no em busqués ho vaig superar.

Ànims!!!

[Pukeko]

Calma Llunae, que això passa a les millors famílies!!!
Hasta els nens més bons tenen estones que et fotries finestra avall per no sentir-los.
Anirà passant, segur!!!

[tsunade]

Molts ànims Llunae. WAPISSIMA!

Jo atacs de pànic no en tinc, però si havia tingut molts atacs d'ansietat , afortunadament durant l'embaraç van remetre, i ara de moment no han tornat. Però algun dia que el Roger estava especialment nerviós i no deixava de plorar, sempre em cago de por pensant que tornaran. De vegades afecta molt més el nostre propi pensament de "em donarà, em donarà" del que ens pensem...

L'altre dia quan el Roger es va dormir em vaig estar una estona a la banyera, feia molts dies que no gaudia d'una estona relaxant per a mi... Prova-ho quan tinguis un moment!!! Si estàs especialment carregada, et relaxarà.

Petonets