Bilingüisme

[a_fer]

Hola a tothom,

la meva parella és del País Basc i tenim la intenció de parlar al nostre/a futur/a fill/a en català i en basc, perquè tingui les dues llengües com a maternes. Ell ho veu molt fàcil, i jo potser no tant, i per això vull tenir tota la informació possible per fer-ho bé, ja que conec a molta gent que els pares són d'indrets diferents i la llengua que no és la d'aquí al final en realitat amb prou feines l'entenen...

Teniu experiències sobre això? Sabeu si hi ha algun llibre que en parli?

Gràcies!

[virusete]

Nosaltres fem bilingüisme, jo catalana i el maromu manyo.

Jo sempre li parlo català i ell sempre li parla castellà.

Aquesta és la clau. Que sempre us dirigiu al/la nen/a en la mateixa llengua, si no es pot fer un embolic.

[PINXA]

Hola a_fer!
Mira t'explico la situació d'uns coneguts meus: El pare castellà, la mare d'Indonèsia. I la familia d'aquí castellans.
El pare i la mare es parlen en anglés, la mare i el nen es parlen en angles i castellà, el pare i el nen es parlen en castellà. Quan el nen va començar a parlar ho feia en castellà i a vegades barrejava alguna cosa anglesa. Quan va començar a anar al cole va aprendre el català, i ara ho parla tot perfectament bé. Pensa que al ser tant petits no es fan cap lio, es el millor que es pot fer, parlar-los amb molts idiomes!

[Laiala]

Hola!
Jo sóc nascuda a Barcelona de pare català i mare francesa. La meva mare sempre ens va parlar en francès a mi i als meus germans i no vem tenir cap mena de problema d'aprenentatge, ara parlem francès amb tota fluidesa, encara que no som 100% trilingües.
El fet de parlar un altre idioma, a més de ser pràctic, m'ha permès mantenir una relació normal amb la meva familia (avis, cosins, tiets...) francesos, sinó hagues estat més complicat i frustrant (ells no parlen res de català, quatre paraules de castellà i encara...)!
La qüestió és ser constant i que cadascú parli sempre en el mateix idioma a la criatura... i ja està!

[Carme74]

Nosaltres som una parella de catalana i francès, i no saps la de bronques que arribem a tenir perquè el meu maridet no li parla prou francès a les nenes.
Quan les criatures comencen a parlar, a vegades és molt fàcil mirar que t'entenguin i per tant el meu maridet ho feia en Català per assegurar-se que la nena l'entenia. Ara que ja té tres anys, la Laia entén bé el francès però li costa parlar-lo. I a mi em sap molt de greu!!

[Gasteiztik]

a_fer,

Jo visc al Pais Vasc, i el meu marit és vasc i jo catalana.

Jo tinc bastant clar que amb el meu fill parlaré en català. I parlarà també amb euskera.

El que si que aconsellen es que cadascú parli sempre amb el mateix idioma. És a dir, jo he estudiat euskera, però si li parlo en català ho haig de fer sempre.

I el castellà, imagino que ja l´aprendrà veient la tele, a l´escola....

[a_fer]

Gràcies a totes!

és que tenia clar que el tema era que sempre cadascú li parli el mateix, però quan vius en un lloc és fàcil acabar-se passant. Jo tinc l'experiència de la meva cosina, la meva tieta és de Brasil i li parla en portuguès a ella, que té 9 anys ara, però ella l'entén però no el parla. També cal dir que va tenir una cangur una mica capulla quan era molt petita, i la nena es veu que deia paraules en portuguès i la cangur la corregia, com si no parlés bé.

El nostre tema és que quasi tota la familia del meu nòvio no parla basc, parlen en castellà, així que quan anem allà podrà practicar amb molt poca gent (suposo que el castellà l'entendrà del carrer o d'altres nens, vaja), així que el que hem decidit és que entre nosaltres parlarem en basc per reforçar el basc a casa, malgrat que evidentment jo li parlaré en català. Però penso: quan estem tots (ja una mica més gran) sopant, en què carai he de parlar??? Uf, quin lio!!

[creueta]

acabarà sortint de forma natural, no t'amoïnis! jo crec que barrejaràs els dos idiomes, probablement!

fantàstic que aposteu pel bilingüisme, és un gran regal que li feu al fill!!!

[Momo]

Nosaltres parlem el català a casa, i amb el nen també però el que és la tele només la mirem en angles (bueno, algun programa per passar l'estona si que el mirem autòcton, però molt poc).
El nostre fill estic segura que parlarà català, angles i castellà, tot i que el castellà a casa no el parla ningú de la familia.
Tu tranquil·la que no es farà un lio. Potser al principi barrejarà una mica, però és normal, és el procés d'aprenentatge. Moltes vegades els nens s'inventen paraules en una sola llengua pues com no barrejaran dues o més llengües? És totalment normal.

[catty]

Be, no se si es pot dir bilingüisme, pero el meu marit es catala i jo soc mallorquina encare que "parlem" el mateix idioma el "xerram" amb diferents dialectes, així que ella tindrá els avis de mataró i els padrins de palma ajajaj vaya lio pobre nina, cada un vol que li digui d'una forma diferent.... esper que tot vagi be o si no acabara com jo que despres de viure ja 5anys amb ell ja no se si parlo o xerro....

[LauraBlanes]

Hola

Jo sóc catalana i el meu xicot és anglès. Des del començament hem decidit que ell li parli sempre al nen en anglès i jo sempre en català (tot i que entre nosaltres dos parlem en anglès). El castellà esperem que ja l´aprendrà de la tele i l´escola bressol...

També hem sentit a dir que pot ser que trigui una mica més a começar a parlar però el més important és que aprengui els 2 accents correctament i això només li podrà ensenyar aquell que tingui l´idioma com a llengua mare.
Aix quins nens més llestos que ens sortiran a totes!

Laura

[Pepeta]

Quina enveja em fan els vostres nens que aprendran 2 idiomes materns sense esforços.

Jo desde sempre que he sentit que cadascú ha de parlar-li al seu fill amb la seva llengua materna i no canviar d'idioma.

catty, a casa nostra també tenim 2 accents, el de Girona i el de Lleida, però la nostra filla parlarà amb accent vigatà

[minerva2]

Hola,
Crec que es la millor opció, conec una parella que la mare li parla castellà i el pare angles, i la veritat ara parla tots dos idiomes bastant bé.

A casa parlem el català, pero la familia es castellana, així que jo a vegades li parlo en castellà per que s'acostumi a escolta tots dos idiomes.
Ojalà sapiguessim parla a la perfecció un altre idioma.

Salut!

[Guita]

Hola, ja fa uns anys que ens trobem a la platja amb una familia que la mare els hi parla català als seus fills i els seus fills li responen en anglès. Al pare li parlen en anglès i ell també als nens.

[Lydia]

El meu marit es argentí i jo catalana. Als meus dos bitxos de sempre els parlo català i el meu marit en el seu castellà. Ara la Beth parla amb tothom en català, pero no te cap problema en canviar el xip i parlar en castellà quan sent que li parlen en castellà. Suposo que el Quim també ho fará. A part a casa les pelicules les veiem sempre en anglés, perque vagin acostumant l'oida a un altre idioma...

[Amanita]

Hola noies!
Jo també estic interessada amb el tema.
jo sóc catalana i el meu home és alemany, a casa parlem alemany i als patufets que han de venir, tot i estar encara a la panxona, ja els hi estem parlant amb els dos idiomes.

He estat buscant llibres de bilingüisme, però sense éxit, no he trobat res...., (si en conexeu algún...?)
però bé, suposo que és el que diu tothom, parlar sempre amb el mateix idioma, el pare amb un i la mare amb l'altre, i reforcar el idioma que no parlaràn al carrer, oi?!

Si teniu més consells, sóc tota ulls, jo encantadíssima!!

Gràcies nines!!

[Marta_fp]

Hola noies,

Nosaltres vivim als EUA, però per mandra a la Mariona només li parlem en català. La tele no l'encenem mai. El que sí que hem començat a fer és comprar-li joguets que parlin en anglès i a vegades també li llegim en anglès. Evidentment al parc tothom li parla en anglès i ella no entén res.

Només us volia dir que jo procuraria que els dos idiomes apareguessin en totes les situacions possibles amb igualtat de condicions (si podeu). És a dir, que si el nen mira la tele en anglès, també ho faci en català i amb la llengua que sigui. Si llegeix, també en dues llengües i així amb tot.

Suposo que totes hem crescut en una societat bilingüe i no us estranyarà el meu cas. Jo de petita jugava en castellà perquè els meus herois de la tele parlaven només en castellà. Encara no hi havia TV3. Amb el temps em vaig adonar que tot plegat era molt estrany. No passa res si el nen associa una llengua a unes funcions i una altra a unes altres, però si es pot evitar, molt millor.

[Sibil·la]

Hola! Trenco el meu silenci participatiu per aportar experiència a un tema que em toca mooolt d'aprop.

La meu mare és alemanya i el meu pare català. Jo he nascut aquí i la meu mare ens va parlar al meu germà i a mi en català des que vam néixer. I el meu pare en català (tot i que es defensa amb alemany), igual que la resta de gent que ens envoltava.

En algun moment que ni jo ni la meu mare recordem va deixar de fer-ho i jo ja només recordo haver parlat amb ella en català (és que s'ha integrat molt bé i no té ni accent estranger). NOmés parlem amb alemany quan hi ha parents, quan volem que no ens entenguin (jeje), i de joveneta, quan ens emprenyàvem, jajaja.

Jo no he anat mai a classes d'alemany i escric en alemany del que he après llegint llibres en alemany. A veure, no tinc un vocabulari específic de segons quins temes, ni acadèmic, i faig alguna que altra falta bàsicament de gramàtica (tema declinacions i articles) però em defenso molt bé.

De petita cada estiu passava mínim 2 setmanes a ca la meu àvia, i ara segueixo anant a Alemanya un cop l'any si puc.
L'idioma ha set vital per mantenir contacte amb la família (un germà de ma mare es va casar amb una anglesa i un altre amb una nova-zelandesa) i per la banda de ma mare estem molt units tot i la distància, gràcies a la perseverància de la meu àvia.

Tinc una nena de 2 anys i estic casada amb un català.
Doncs vaig decidir que li havia de parlar amb alemany.

Els 4 primers mesos em va costar moltíssim perquè tot i saber-ne, no era la meva llengua materna. Vaja, materna sí perquè ve de la meu mare, però no és amb la que opero les 24h del dia i nit.
Al principi totes les paraules de carinyo em sortien en català i em sentia estranya parlant tant en alemany en un context que no solia fer-ho.

Però amb esforç ho he aconseguit. La Joana entén tot el que li dic amb alemany, absolutament tot. La meu mare també li parla amb alemany i vaig aconseguir convèncer al meu germà perquè també ho fés.
Ara han vingut uns oncles de visita i cap problema, ha actuat normalment i s'hi ha comunicat.

EL QUE HEU DE TENIR CLAR I HEU DE SER CONSEQÜENT DURANT ELS PRIMERS ANYS DE VIDA I FINS QUE TINGUI EL TEMA DE LA PARLA BEN DOMINAT, ÉS QUE ASSOCIÏ CADA IDIOMA A UNA PERSONA CONCRETA.
I SER PERSEVERANTS.
Això m'ho va dir tan la mestra com el pediatre.
Tenim uns veïns que són belgues:el pare li va parlar francès, la mare flamenc. La nena té 14 anys i parla aks dues llengüens més el català, castellà, anglès (pel cole i amics dels pares).
Hi fa molt, suposu, que vivim en un poble turístic i amb molts estrangers establersts aki. Sempre ho sents més, pots practicar.

PASSARÀ PER UNA ETAPA (com estic jo ara amb la Joana) EN QUÈ CAPTARÀ, QUE ELS DOS PARES US ENTENEU AMB UN MATEIX IDIOMA (p.ex. la Joana va captar que jo entenc i parlo català) I FARÀ LA LLEI DEL MÍNIM ESFORÇ. S'HA D'INSISTIR I AGUANTAR.
Jo, quan em diu quelcom en català o em contesta en català, el 90% dels cops (pq, clar, s'escapen moltes situacions) li dic: com? no t'entenc? com ho diu la mama?
JUGANT TAMBÉ ES POT FER: EL PAPA HO DIU AIXÍ I LA MAMA AIXÀ.

Tinc uns altres amics: ella catalana i ell noruec. El pare és l'únic de l'entorn que li parla en noruec i diu que és molt difícil però ell aguanta. Es porten DVDs de Noruega i contes. La mare n'aprèn a distància i també van un cop l'any a Noruega. La nena farà 4 anys aviat i ak estiu ha set el primer que s'ha comunicat amb la familia Noruega. Fins ara entenia però no parlava i ara ja diu paraules.
El més sorprenent és que m'acaben d'explicar fa poc que, la nena els va sorprendre dirigint-se a ells amb unes paraules en anglès! Els pares parlen entre ells en anglès (tot i que el pare ara ja parla català) i la nena, durant aks 4 anys ho ha sentit i ho entén! Que fort!

ÉS IMPORTANT DONAR-LI MATERIAL I QUE ES FAMILIARITZI AMB LA LLENGUA QUE ESTÀ EN MINORIA. VÍDEOS, CONTES, CANÇONS.
Jo vaig aconseguir parlar-li sempre en alemany començant a cantar-li cançons de bressol i amb cançons de falda.

El castellà? Jo el vaig aprendre a l'escola i sempre vaig treure millor nota de redacció en castellà que en català.

Ànims, l'esforç val la pena. Primer de tot com a enriquiment intel·lectual, llavors pel futur, per si volgués estudiar a Barcelona, p.e.x. o on sigui.
Perquè reforça els lligams afectius amb la família, amb les arrels, cultura (p.ex. a casa meua sempre hem seguit les tradicions alemanyes i jo continuo: Pasqua, Nadal, etc).


Uf, m'he enrotllat com una persiana quan només volia dir que amb una mica d'esforç val la pena.

I que:
1- El nen ha d'associar un idioma a una persona fins que tingui domini del llenguatge
2- Trigarà (potser) una mica més a dir les primeres paraules (en comparació amb altres nens de l'edat) però veuràs que quan comenci dispararà, i mica en mica ho farà en els dos idiomes

Ja està. jeje
Ein Kuss an alle / Un petó per totes

[Amanita]

Hola noies!

primer de tot moltes gràcies pels vostres consells.

Sibil.la, moltes gràcies, per explicar la teva experiencia com a filla de pares amb llengües diferents i com a mare ensenyant la llengüa d'una altra terra que no és la teva, sino la de la teva mare, a la teva filla. Suposo que no haurà estat sencill, parlar amb la teva filla en Alemany quan aquesta no és la llengua que fas servir habitualment.
A mi em costaria molt parlar amb els meus fills en castellà....i dir cosetes boniques en aquests idioma. En alemany em costa moltíssim dir coses als petitons, no em surt del cor...i això ho fa dificil.
És molt interesant el que has comentat i m'has fet pensar en una cosa que encara no se m'havia passat pel cap. El meu marit i jo tenim bastant clar que jo els hi parlaré en català i ell en alemany....però es clar! no m'havia parat a pensar quin idioma utilitzarien entre ells...?..., suposo que si continuem visquent aquí, parlarant en alemany....ja que serà la llengua amb la que faràn vida, el catalá se'l guardaràn per la mama i per la familia de Catalunya avis, tiets cosinets...ets, oi?!
Si em permets una pregunta, parleu en alemany ton germà i tu?

Ostres no sé perquè però em fa una mica de peneta, pensar que els meus fills entre ells parlaràn una llegua que no és la meva.....digueu-me tonta..., però...
Algú s troba en la mateixa situaciò i s'ha parat a pensar-ho?

Gràcies

[Momo]

No sé Amanita, vosaltres viviu a Alemanya?
Doncs jo, si el que vols és que aprenguin "només" l'alemany i el català, el que faria potser és a casa parlar en català. L'alemany ja l'aprendran a l'escola i el parlaran amb els seus amics. I si el pare també els hi vol parlar de tant en tant en alemany, pues això.
Crec que la llengua del lloc on resideixes l'aprens sí o sí, llavors la que reforçaria és la que no tenen tan a mà.

No sé, és la meva opinió.