SOM ATEUS I NO BATEGEM A LA NENA

[neuetes]

hola a tot@s!

No he trobat cap tema com aquest i m'ha semblat interessant obrir-lo.

El meu home i jo som ateus convençuts. Encara que practiquem les cerimònies "socials" de l'esglèsia, com són les bodes, batejos, comunions i enterraments (estem a cos present però no ens senyem, ni anem a combregar, ni resem el pare nostre, ni cantem ni res de tot això).
Estem casats pel civil. Això ja ho vam fer per deixar clar des d'un bon principi les nostres intensions. Respectem molt les creences de cada u, com també volem que respectin les nostres.
Doncs, ara tenim una filla que té 10 mesos i, evidentment, no la volem batejar. Volem que ella (i els seu futur germà/na) tingui la oportunitat que no vam tenir nosaltres de triar una cosa tant personal i tant transendental quan sigui gran.
I ja tenim el cristo montat! Mai millor dir!!Tothom ens pregunta el perquè. Encara que hi ha gent que no diu res perque ja ens coneix i escolta les nostres raons amb respecte, ens em trobat amb padrines que m'han titllat de "gossa" per no batejar-la, que som uns mals pares i que tenim un mal cor per no fer-ho.
D'aqui a poc serem tiets i els nostres cunyats si que voldràn batejar el seu fill (que és molt legítim i tenen tot el dret a fer-ho), aquest no és el problema però toparem amb la família que ens retreuran el tema.
Volia saber que en penseu vosaltres. També penseu com jo? Us hi heu trobat?

Quin rollo que us he montat!
Salut!

[Toni]

També podeu pensar en fer un bateig civil..

[littleif]

Nosaltres vam batejar el Pol perquè el meu home és creient i jo respecto les seves creences, però ara a l'estiu farem un "bateig" a la natura que és en el que jo crec... Els batejos es poden fer de moltes maneres, no deixa de ser un ritual, com una "presentació" a la vida, no? Però si no voleu fer cap tipus de cerimònia no cal fer-la ni donar explicacions! De fet, nosaltres ni estem casats

[MUAK]

HOLA, NEUETES...
EL MEU COMPANY I JO NO ESTEM CASATS, NI PEL CIVIL...DE FET NO ENS HO HEM PLANTEJAT MAI SERIOSAMENT, POTSER ALGUN DIA HO FEM...PEL CIVIL!!!
TENIM UN NEN DE 10 MESOS I COM QUE NOSALTRES NO ENS HEM CASAT, CREIEM QUE SERIA UNA INCONGRUENCIA BATEJAR-LO...AIXI QUE TAMPOC HO HEM FET NI HO FAREM...
ES VERITAT QUE A LA FAMILIA LI COSTA UNA MICA ENTENDREU...SOBRETOT, POTSER, LA GENT GRAN...L'AVIA DEL MEU COMPI ENCARA ENS DIU DE TANT EN TANT " I EL PADRI, QUI SERA?" I LI DIEM..."QUIN PADRI? SI NO EL VOLEM BATEJAR...."
DE TOTA MANERA JO TINC COSINS QUE NO ESTAN BAJEJATS I LA MEVA FAMILIA HO ENTEN I RESPECTA...TOT I QUE ESTIC SEGURA QUE ELS AGRADARIA QUE ENS CASESSIM I TAL...PERO JO PENSO QUE SI ETS ATEU...NO TE SENTIT, OI?
BE, JA T'HE EXPLICAT EL MEU CAS....

[farcellet]

Hola noies,

Nosaltres som un matrimoni "mixt", és a dir, el meu marit és creient i practicant i jo no. Estic batejada i en el seu moment vaig fer la comunió, però res més. No crec i no em vaig confirmar. Tampoc em volia casar (ni pel civil ni per l'església), però al final ho vaig fer perquè per a ell era una cosa imporant.
El Jordi ja té 3 anys i no està batejat. Aquí sí que vam tenir algun problema perquè jo m'hi vaig negar en rodó. Respecto les creences de tothom, però no volia batejar el meu fill. M'estimo més que pugui decidir quan sigui més gran. A casa tindrà dues visions, la del seu pare i la meva, i al carrer moltes més. El meu marit va esperar fins l'últim moment per treure el tema i jo em vaig sentir una mica entre l'espasa i la paret, però ho tenia molt clar. Em va costar un disgust i morros durant uns dies, però penso que igual que jo vaig respectar la seva manera de pensar i ens vam casar per l'església (ho vaig passar fatal..., però me l'estimo), li tocavaa ell respectar-me a mi. Total, si el Jordi surt al seu pare es podrà batejar quan vulgui...

Petonets

[minerva2]

Hola,

Nosaltres també ens vem casa pel civil, res de l'esglesia, nosaltres estem batejats i hem fet la comunió, i fins i tot jo estic confirmada, però la vida dona moltes voltes i nosaltres desde un principi no ens voliem ni casar. Quant vem decidir tenir a la Gisela ens vem casar (ara fa un any), més que res per tenir les coses ben lligades.

A la nena tampoc la volem batejar, si que alguns de la meva familia comenta que per que no la batejem, però ho tenim bastant clar. I si que preguntant qui serán els padrins, i nosaltres contestem (bé jo) tu ho vols ser, pues per nosaltres cap problema, quans més padrins hi hagi millor.

[Mari1978]

Nosaltres tambe ens vam casar per lo civil i estem super convençuts que NO batejarem al bebé. Jo penso que seria incongruent casar-se per lo civil perquè no creu en l'església i després batejar al nen.
El que tenim pensat és, quan neixi el nen, fer un dinar amb els avis, els tiets i els cosins, i ja està, però com a celebració del naixement, no com a bateig.

[gegar82]

Nosaltres tampoc batejarem el nostre fill, al principi la meva sogre feia cara rara quant ho deiem, pero a qui no li agradi que shi rasqui, son nosaltres els que decidim. Farem un dina per la familia mes propera per celebrar el neixament del nostre fill, i vam decidir que els meus cunyats serien els seus " padrins" ( les persones que si algun dia passa algo volem que es facin carrec del Samuel) aixi que els hi vam fer un regal simbolic, els hi vam regalar un marc digital de fotos amb un power point del nen amb fotos d'ells al hospital etc...

[xaturrina]

Hola a totes!

Nosaltres tampoc el batejarem.
De fet tampoc estem casats i potser ho farem en algun moment; sempre em dit que algun dia ho farem, però no hi ha pressa i quan ho fem està clar que serà pel civil.

Jo estic batejada i res més i al meu germà, que és més petit, ja no el van batejar perque els nostres pares van decidir que fessim el que vulguessim.
Cap dels dos som creients, ara.
Doncs el meu germà viu en parella, no està casat, i té dues filles. A la gran la van voler batejar, sembla que la mare d'ella insistia perqueho fessin, i em van demanar que fos la padrina de la nena.
Vaig acceptar de seguida perque era la meva nebodeta però em vaig senir fatal. El dia que la batejavem i em vaig veure allà fent veure que resava el pare nostre( perque ni tan sols me'l sé) davant de l'altar em vaig sentir tant hipòcrita i tan falsa.Ja sé que no vaig fer pas mal a ningu però no em vaig sentir gens comòda.
Més que res perque penso que per la gent que hi creu aquest és acte important i jo estava allà fent el paperot.
En fi que si fos ara no sé si ho faria.

A la familia meva ningú se'n ha extranyat ni ha dit res, suposo que ja s'ho imaginen i ho respecten.
A la familia del Xatu algú ha preguntat i ell ja els ha dit que ja decidirà ell quan sigui gran. I cap comentari més.

Ha de ser molt pesat que t'estiguin insistint i qui et diguin "gossa" per no batejar al teu fill, neuetes, per mi no es mereix cap respecte, ells tampoc te'l tenen a tu.
Ànims i endavant!!

[virusete]

Nosaltres tampoc l'hem batejat, ni tenim intenció de fer-ho.... tampoc som creients i la boda va ser pel civil.... per sort a la meva família no els va semblar malament, som un 90% d'ateus.

El que si vem fer va ser una festa de presentació familiar i ja està.

Si quan ell sigui gran es vol batejar i coses d'aquestes, que sigui per què ell ho ha escollit, no per imposició.

[Lluma]

Que diguin el que vulguin!!! La vostra opinió és tant o més respectable que qualsevol altra!!
És més... És molt hipòcrita batejar el teu fill si no ets creient. La gent no nés pas conscient de què vol dir, de quin sentit té...
És que sha de donar tant per suposat que ara es bateja? tant raro és que ara la gent pensi per ella sola i deixi de banda les tradicions?
Jo he de batejar el meu fill en una religió que va en contra de labortament, de lhomosexualitat, del preservatiu?? en una religió on la santa seu és al Vaticà i allà hi ha prou pasta per alimentar tot Àfrica?
Però bé, també hi ha qui això no ho té en compte, i el que segueix és la doctrina. Llavors, ho respecto moltíssim!!!

Mira, a casa meva són súpermegafans de Jesucristo. El meu pare és de la Junta de l'Església, el meu tiet mossèn... Si tinguessim pasta, es farien de lOpus, fiju!! Jo estic batejada, comuniada i confirmada. I he perdut no sé quants anys de la meva vida anant a Cataquèsis. I tot per no donar un disguuuust!!
Però nosaltres no el bategem. I la resta de nebots, ho estàn tots. Cadascú que faci el que vulgui.

La nostra idea és fer un dinar o berenar amb tota la família i amics, de benvinguda. I si, també hi hauràn els padrins, però la seva feina no serà comprar la mona i el rellotge de la comunió. És només un títol que donem per demostrar lo molt que timporta aquella persona...

[MamadeEmma]

Nosaltres no estem casats i quan vaig dir a la familia que tindría una nena i que es diria Emma, el primer que va dir la meva sogra es..."aiiii voy a buscar el día de su santo" i jo li vaig dir...no cal, la nena no tindrà sant. Li vam dir que no fariem bateig i que no tindria sant, que nosaltres escolliriem un dia especial per ella, pero que res de sants a casa nostra...
Despres, com va passar el que va passar, vam escollir el 9 de gener, com a dia especial per l'Emma, pq va ser el dia que va sortir de l'hospital i va arrivar a casa, ho celebrem fent algo especial, anem al zoo, a l'aquarium i quan la nena sigui mes gran, ella decidirà que fer en aquest dia.
No vam fer bateig, ni res de res i sempre hi ha qui diu...el bateig per quan??? i jo dic...per quan la meva nena vulgui, jo no la vull obligar a ser de cap secta...quan sigui gran, si vol, que ella mateixa pugui escollir...i la gent se'm queda mirant com dient...i la estupida aquesta d'on ha sortit??? jajajajaja. Es que em toca els coll.... sembla que s'han de fer les coses pq toca no? primer ser novios, casar-se, anar a viure junts, tenir un fill, bateig i quan encara no t'has acabat de guardar la teta amb el primer fill, ja t'estan preguntant quan vindrà el segon...

aiiix en fin...jo de tu no donaria massa explicacions...

[a_fer]

MamadeEmma, que bonic això del dia especial!!!! M'ha agradat molt que celebreu això, ho he trobat molt tendre, la veritat.

Doncs nosaltres no batejarem a la Uxue. de fet, tampoc crec que pugui fer-ho perquè no estic casada i ni tan sols estic jo batejada.... el meu company tampoc és creient així que no hem tingut cap conflicte en aquest sentit, i com us podeu imaginar els meus pares tampoc són creients. Els avis sí, però quasi tots els meus cosins, que són petits, no estan batejats. De fet només tinc una cosina batejada, que fa poc va fer la comunió i va ser una cosa rara per tots, com que no se n'havia fet cap en els darrers 30 anys...

Que cadascú faci el que vulgui, no? és que al final tots els problemes acaben sent-ne un de sol, que la gent ha de respectar les diferents maneres de fer dels altres, i punt. No hi ha una opció bona i una que no ho és, però cadascú té dret a viure la vida com vulgui!!! Com és que costa tant d'entendre, això???? Ànims neuetes!!! Suposo que té a veure amb el lloc on vius, si l'entorn és més tradicional o menys, el fet de tenir aquests problemes...

[heaven25baby]

NOSALTRES TAMPOC BATEGEM A LA NOSTRA NENA. NO ESTEM CASSATS PERÒ VOLEM FER-HO PEL CIVIL QUAN "LA COSA VAGI MILLOR" I EL QUE FAREM DE MOMENT ÉS UN DINAR ESPECIAL A CASA AMB LA FAMILIA PER LA NENA QUAN VINGUI EL BON TEMPS, SERÀ COM UNA FESTA DE BENVINGUDA!!!

[crisfran]

Nosaltres tampoc batejarem a la Nena, de fet ja ens vam casar per civil per les nostres creences ( com totes vosaltres) jo no es que no cregui en deu, en el que no crec pas es en l´esglesia, em van bategar, vaig fer la comunio i vaig seguint fent catequesis per que volia confirmacio, pero en vaig donar que l´esglesia no anaba molt amb el que predicaba ( bajo el meu punt de vista). es que es tot el que dieu, per sort el meu marit tampoc es crient, va ser una sort.

amb la meva familia no hi ha cap problema, entenen perfectament el per que no vull batejarla. pero a la familia del meu home es una altre historia, tots els meus nevots estan batejats . i clar ara venim els "raros" ( tambe em siguts els unics en casarnos pel civil) i no la batejem ( que sempre esta atemps de fer-lo si ella ho decideix) doncs la reposta dels meus sogres (parlen desde l´ignorancia) es que tindrem una filla indocumentada, i que mai de la vida podra casarse, ni moure cap paper. nosaltre ens ho tomem a catxondeu.
li farem una festa, bueno un dinar a casa amb la familia, y tindra els seus padrins, per que a mi em fa ilusio que la meva germana tingui un paper especial en la seva vida. que de totes maners ho tindra, pero es com una manera de dirli que es molt important per nosaltres.

[neuetes]

Hola!
Moltes gràcies a totes! de debò que m'he sentit una mica més recolzada. Es que tinc la sensació que sóc com un Bicho raro. Potser perque visc a una ciutat petita i aqui el tema religió...
Jo també estic batejada, comunionada i comfirmada però ja està. Als 15 anys em vaig declarà atea. Vaig sortir de l'armari!!! jeje.
De fet volia posar a la Nena un nom ateu (per evitar el tema del Sant!) però el meu home li feia gràcia que es digués com s'ha padrina i au, ja tenim el tema montat.
Ja haviam pensat de fer un bateig civil o un dia especial, però el meu home diu que en aquestes edats els nens tampoc se n'enteren de res i per fer-ho pels padrins... doncs que ja està be així.
Potser quan sigui més gran i s'acosti el tema comunió, farem un "dia especial" i així tots contents.
Repeteixo, gràcies a tot@s!!

[ANNNA]

Ja veus que no t'has de sentir bitxo raro!! Em sembla que totes les que t'han respost no bategen.

Mira jo estic batejada, comuniada i confirmada, tot fet en un poble on fa 15 anys era tot tant diferent que ara!! A casa ens feien fer catequesis, tota la classe en fèiem, era lo típic. Però a casa no s'ha estat mai especialment religiós, i ara ja ni pensaments d'anar a missa per part de la meva mare ni sogres ni ningú. Crec que "abans" era més per costum que per creences "honestes".

Veig l'església com una secta, no m'agrada que ningú em doni pautes que "emboliquen" literalment tots els aspectes de la vida. Ja ens encasillen prou l'economia i les obligacions diàries. En canvi si que em sento d'alguna manera espiritual, i això crec que està per sobre de qualsevol religió.

Total (vaia rotllo que he clavat!), no batejarem, però per sort ningú del meu entorn ho trobarà estrany, al contrari, hi estan d'acord. No conec cap familiar directe o amics propers que hagin batejat els seus fills. Per mi els bitxos raros són els que ho fan, però evidentment "respecto" qui ho vulgui fer, sempre i quan em respectin a mi també. Tot i que aquestes religions no es dediquen precisament a "respectar".... per molt que les doctrines així ho indiquin, els fets són uns altres. Per tant, això del respecte és molt relatiu...

[onadal]

aqui una altra que s'uneix al grup. El meu marit i jo som ateus practicants, je,je. Estem casats pel civil i encara que tambe estem batejats i comunionats aqui es va acabar la nostra historia amb l'esglesia.
L'Ona no esta batejada, l'unic que vam fer va ser una festa per a tota la familia, perque aixo si, les festes les celebrem totes!, ara te l'edat en que molts dels seus companys de l'escola han començat a anar a catequesi i faran la comunio. ella no te cam problema en no fer-la, enten perfectament la nostra manera de fer, i a l'escola no fa religio sino ensenyament alternatiu. Coneix perfectament totes les tradicions catoliques i el seu significat, perque formen part de la nostra cultura, pero es diferent el coneixement que el creure en un ser superior no??
Nosaltres no hem tingut cap mena de problema amb la familia, encara que siguin catolics i alguns practicants i que van a missa els diumenges sempre ens han respectat i no s'han ficat mai en res, ni tan sols la meva iaia amb 94 anys!! hem tingut molta sort amb aquest tema...
Ojala tothom tingues el mateix respecte per a tothom.

[Mari1978]

MAMADEEMMA, estic d'acord amb tu. Tothom espera que facis el que has de fer en el moment oportú, perquè és el que toca.
Quan el que ara és el meu marit i jo ens vam anar a viure junts sense casar-nos encara hi havia gent que ens mirava malament i que ens preguntava constantment quan ens casaríem. Ens vam casar (casament civil) perquè ho volíem fer però quan ens va venir de gust (després de 3 anys vivint junts). HI ha gent que encara es pensa que tot s'ha de fer en un ordre: sortir amb una persona, casar-se, anar-se a viure junts, tenir un fill i després un altre. Les coses no han de ser necessàriament així.

[Aidyana]

hola a tot@s!

No he trobat cap tema com aquest i m'ha semblat interessant obrir-lo.

El meu home i jo som ateus convençuts. Encara que practiquem les cerimònies "socials" de l'esglèsia, com són les bodes, batejos, comunions i enterraments (estem a cos present però no ens senyem, ni anem a combregar, ni resem el pare nostre, ni cantem ni res de tot això).
Estem casats pel civil. Això ja ho vam fer per deixar clar des d'un bon principi les nostres intensions. Respectem molt les creences de cada u, com també volem que respectin les nostres.
Doncs, ara tenim una filla que té 10 mesos i, evidentment, no la volem batejar. Volem que ella (i els seu futur germà/na) tingui la oportunitat que no vam tenir nosaltres de triar una cosa tant personal i tant transendental quan sigui gran.
I ja tenim el cristo montat! Mai millor dir!!Tothom ens pregunta el perquè. Encara que hi ha gent que no diu res perque ja ens coneix i escolta les nostres raons amb respecte, ens em trobat amb padrines que m'han titllat de "gossa" per no batejar-la, que som uns mals pares i que tenim un mal cor per no fer-ho.
D'aqui a poc serem tiets i els nostres cunyats si que voldràn batejar el seu fill (que és molt legítim i tenen tot el dret a fer-ho), aquest no és el problema però toparem amb la família que ens retreuran el tema.
Volia saber que en penseu vosaltres. També penseu com jo? Us hi heu trobat?

Quin rollo que us he montat!
Salut!

Hola!

Et felicito perquè la vostra opció és molt coherent. Si no sou creients, per què batejar-la?

El meu marit i jo som creients i sí, hem batejat la nostra filla, tot i que en el futur, serà ella qui decidirà els seu camí (no es pot obligar a ningú a tenir fe), però l'educarem segons les nostres creences però sense imposar res.

Com a cristiana, estic cansada que molta gent es casi per l'església, bategi els seus fills o els faci fer la comunió només per convenció social. Trobo que és d'una gran hipocresia i és una mala lliçó pels fills. O es té fe o no se'n té. I la família ja pot dir missa!
A casa, els meus pares i jo som creients, però el meu germà no (i és el padrí de la meva nena), i ens han educat igual. I no passa res. Ell no es casrà per l'església ni res de tot això, i com nosaltres, participa de les cerimònies familiars perquè entén que és important pels altres.

Ànims i resisitu la temptació! Avui ningú creu que el no batejats aniran a l'infern... hehe!

LA coherència és la millor lliçó pels fills!