A quina edat et troben a faltar?

[perla]

Doncs això, que m'agradaria saver a partir de quina edat et troben a faltar, però vull dir a tu en concret, no a tenir algú amb ells que els faci mimitos i els doni el menjar, a la teva persona en concret.

M'explico, ara la meva cuqueta té gairebé set mesos, i quan la deixo a la guarderia es queda tan ampla, i quan la vaig a buscar tres hores després no sembla que m'hagi trobat gaire a faltar, vull dir que està contenta de veure'm però que no se'm tira a sobre desesperada ni res, tot el contrari, està la mar de contenta jugant. Ja m'està bé aixì, no vull pas que em trobi a faltar i pateixi per mi, al contrari!!! em van dir les educadores que a aquesta edat si tenen les necessitats afectives cobertes, per qui sigui (la mama, l'avia, l'educadora...) no tenen el sentiment de que els "has abandonat". Doncs així, quan saven que la mama és la mama i no és aquesta altra noia? a partir de quan si els deixes amb la teva mare, per exemple, et troben a faltar?

algú ho sap???

[Cristinna]

jo penso q dsd q neixen troben s faltar a la mare, tot i q tinguin totes les necesitats covertes. L'Axel desde q va neixer només q deixaba de plorar amb mi, i només q s'adormia als meus braços, no volia a ningú ni al seu pare. Ara s'ho passa genial amb el seu pare, li fa una festa quan arriva de treballar tremenda, peró si els deixó una estoneta tots sols quan torno es tira literalment sobre mi. Q no plori no significa q no et trobi en faltar.

[llumer]

Jo crec que la meva filla té clarisim qui es la seva mare, i esta fantasticament quan esta amb mi i amb el seu pare, pero té 19 mesos i no ha estranyat mai. Esta perfecte amb els avis, a l'escola... Jo ho prefereixo. aixi se que mentre jo no hi soc ella esta igual de bé!!! Jo crec que va a caracters....

[Pere Puig]

A nosaltres ens van dir que començaven a "extranyar" als sis mesos,
la nostra, en té sis i mig i de moment 'aguanta', es fa amb tothom,

[Momo]

Doncs jo crec que troben a faltar molt aviat. I no només a la mare.
El meu home va començar a treballar per les tardes a principis de febrer i els primers dies va ser terrible. El nen estava tota la tarda inquiet i li costava adormir-se. Quan arribava el papa la mama desapareixia fins a l'hora de sopar. No em volia ni veure, només volia el papa. Amb no volia berenar i no estava tant content.
A més quan sentia la porta (tant al migdia com a la tarda) es posava molt content, li canviava la cara i els braços i les cames li anaven elèctrics!

Abans d'això també notava que els dilluns estava més inquiet. I és que després de tot el cap de setmana amb el papa...

[isa]

Bon dia Boniques,
jo crec que va segons el caràcter del peque, la meva nena desde que va nèixer només volia mama mama i mama. No volia amb ningú més, ni el seu pare, ni els avis...i quan va començar la guarde amb 7 mesos va ser dur per ella estar sense mi. Ara s'ha acostumat al nou ritme, no plora amb els avis ni quan la porten a l'escoleta...però segueix trobant a faltar els papas, ara ja a tots dos. Si algun dia l'hem de deixar nosaltres dos a l'escoleta ho passa fatal i, com diu la momo, es posa supermegahipercontenta quan sent les claus al pom perque arriba el seu pare de treballar!!
Ptonsss

[madrona]

Hola.
Doncs això passa quan fan l'any. A la meva li va passar. Jo en principi pensava que era perquè començava a caminar i en veure's independent em trobava a faltar. I em explicar el pediatre que no: als 12-14 mesos comencen a discriminar, en plan: tú ets el meu pare, tú la mama, a tú no et conec, tú ets la profe... I ja fan distincions entre les emocions que els provoca una persona o una altra. Això no vol dir que abans ja pugui anyorar-se més o menys. Però és a partir de l'any quan comencen a fer diferències significatives i amb coneixement.

[gegar82]

la por als extranys comença cap als vuit mesos.

[perla]

Hola.
Doncs això passa quan fan l'any. A la meva li va passar. Jo en principi pensava que era perquè començava a caminar i en veure's independent em trobava a faltar. I em explicar el pediatre que no: als 12-14 mesos comencen a discriminar, en plan: tú ets el meu pare, tú la mama, a tú no et conec, tú ets la profe... I ja fan distincions entre les emocions que els provoca una persona o una altra. Això no vol dir que abans ja pugui anyorar-se més o menys. Però és a partir de l'any quan comencen a fer diferències significatives i amb coneixement.

Això és el que volia dir, ja sé que ara ja sap que la mami sóc jo i que m'estima molt, no pateixo gens per això!! volia dir que hi ha d'haver un moment que ells diferencien a les persones, les jerarquitzen, no sé, potser no m'he expressat gaire bé...

[neuetes]

Es exactament el que fa la meva nena!
Demà farà 11 mesos i ja comença a discriminar la gent. A mi, al meu home i a la meva mare (que la cuida pels matins) vol anar continuament amb nosaltres, riu, vol jugar, xerra (a la seva manera). En canvi als altres avis li costa una mica més, ha de pasar una estona d'adaptació, i plora o se'l mira malament quan algun desconegut li diu coses.
Ara em pregunto quina seria la seva reacció si en comptes de deixar-la amb la meva mare com sempre als matins quan treballo la deixés amb l'altra àvia: diferents costums, diferents horaris... perque quan la deixo amb la meva mare i veu que marxo no passa res, inclús em diu adéu amb la mà.

[llumer]

Home Ainamm...... segurissim que sap que ets la seva mare!!!! Jo crec que nomes per la veu (que recorda de la panxa...) ja sap que ets la seva mare... ara bé, la meva tampoc ha extranyat mai amb ningu, pero si que es cert que cap als 8-11 mesos aprenen a diferenciar entre els coneguts i desconeguts.
La meva filla no ha extranyat mai. L'agafava un extrany i no plorava, pero es girava a veure si jo seguia a la vora i si jo feia bona cara... si veia que jo estava tranquil.la... ella tb!!!
Quan va neixer la meva filla, jo vaig agafar varicel.la i vem estar uns 7 dies separades... jo nomes plorava i deia que no em coneixeria... i ella, amb 10 dies, quan sentia la meva veu mirava cap on jo era.. (pq jo la mirava de lluny i li parlava...) O sigui que tenia clarissim qui era la seva mare!!!!

[Momo]

Ainamm, és una mica dur el que has dit (o la menera de dir-ho). Clar que saben qui és la seva mare!!! Amb la veu, l'olor, la calor, la forma d'agafar-lo... amb tot! És per això que es diu que de mare només n'hi ha una.
Que es quedi tranquil amb els altres no vol dir que no sàpiga qui ets tu, simplement és molt simpàtic .

Llumer, l'Aleix també ho fa això de demanar-me permís abans de "parlar" amb algú o fer alguna cosa... em mira i si jo li ric, llavors socialitza. Em fa una gràcia!
Que fort el que et va passar al néixer la teva filla, no? Ho devies passar molt malament. Tenir-la allà, recent "estrenada" i no poder veure-la...

[llumer]

Doncs si, quina punteria jo amb varicel.la... pero tot s'oblida... ara ja es anecdota!

[Momo]

Ainamm, no t'ho prenguis malament.
Aquesta és la teva experiència, i jo només donava la meva opinió. Cada nen és un món i no es pot dir mai res a ciència certa...
Sens dubte, el meu fill no es comporta igual amb mi que amb la resta de gent. Ni familiars propers ni tant sols amb el papa! I això que al papa l'estima molt i el troba a faltar molt (a mi no pot perquè gairebé no ens hem separat mai), però té un comportament diferent. És com si amb mi tingués la seguretat i amb el papa la diversió.

[llumer]

Sens dubte, el meu fill no es comporta igual amb mi que amb la resta de gent. Ni familiars propers ni tant sols amb el papa! I això que al papa l'estima molt i el troba a faltar molt (a mi no pot perquè gairebé no ens hem separat mai), però té un comportament diferent. És com si amb mi tingués la seguretat i amb el papa la diversió.

Quina raó que tens... La meva també sap perfectament que i com a la mare i que i com al pare...
Amb els pares es normalment amb qui mes rialles fan!!!! Quian rabia oi??? Es "mig" conya!!!