FIV 2022

[MeiB]

Piruleta15 molts ànims!!! Et desitjo molta sort i que surti tot bé!! I s’acabi ràpid aquesta “tortura xina”

Un peto ben fort!!!

[Piruleta15]

Bones vacances noies :)!!

Avui he somiat en bucle que estava embarassada. Espero que sigui premonitori jajaja

[Primavera1985]

Hola boniques,com aneu? I les panxes com esteu,forces símptomes?;)

Per aquí,agafant aire i desconectant bé!
Salut

[Lma]

Hola noies

Que tal tot? Jo demà tinc eco de control a veré si començem i preparem pero transferencia

Salutacions

[núvolblanc]

Hola!!!

Com esteu? Ja veig que desconnectant força!!! Jo també ho he fet, entre vacances i la tornada que he anat a tope no he tingut ocasió de passar per aquí.

Piruleta15, ja et vas fer la prova? Com va anar? Quan tindràs resultats?

Lma, com et va anar l'eco? Podràs fer trànsfer aviat?

MeiB, com ho portes? Notes panxeta? Jo una mica!

I les altres, com encareu la tornada?

Jo vaig tenir una altra eco per la SS la setmana passada i tot bé! El cigronet va creixent, i li vam veure braços i cametes i tot. Al moment em quedo tranquil·la, però després ja començo a patir fins a la següent eco... Que no és fins d'aquí 3 setmanes. M'ha canviat el cos, però m'han començat a disminuir els símptomes, i sempre tinc el dubte de si passa alguna cosa o el meu cos s'està acostumant al nou estat... Només queda confiar en la vida, però ja sabeu que a vegades costa... Ara per ara l'objectiu és anar sumant setmanes!!!

Una abraçada, boniques!

[Primavera1985]

que bé núvol blanc!!tu ho has dit,sumar setmanes, això és el que compte!!! Tot anirà bé!

lma transferència aviat?

piruleta 15 com va la marató de proves?!

Jo reconec estar força inquieta,amb pors...ahir guardava roba del peque que ja li queda petita i em va passar pel cap que potser la guardava envà,i sinó no podem aconseguir el segon?potser és una opció, però pensar-la m'entristeix. I podeu pensar.... bé,ja en tens un de fill. Itant,per sort siiiiii , però de nou estem davant el desig de voler-ne un segon i que les coses no ens estant sortint bé a la primera.

Disculpeu el rotllo!!!

Abraçada!!!!

[Piruleta15]

Hola noies!

Jo a part de desconnectar, he entrat a llegir però no he escrit per falta de novetats. La prova la vaig fer per setmana santa i ara espero els resultats i que estigui curat tot el tema endometritis (ojalá!).

Per altra banda...dir-vos que els dos cicles després de l'estimulació tinc un mal de ronyons horrible...ara que per tenir endometriosi com també em van dir, crec que puc estar contenta...tinc encara pocs dolors!

Avui trucaré histeroscopia, confiant que mentre la regla marxa m'arriba el resultat del ok! Del test endometrio. En cas que surti malament...hauré d'anular histeroscopia i seguir esperant...

De veritat quina espera més llarga tot plegat. Ja no recordo quan vaig fer estimulació i punció i fa ben poc!! El març!

Una abraçada :)

[annah]

Hola boniques!!

Si jo també desconnectada pero no per voluntad pròpia que no puc fer més que esperar. Divendres em faran el alice-emma, esperar resultats, setmanes d'antibiotic, test de nou... No espero poder fer transfer fins juliol gairebé. Piruleta15 encara has anat prou ràpida tu. Que ja quasi ho tens!

Estic donant-li voltes a demanar que em mirin lo dels Natural Killers. No he trobat molta info però tinc pànic a gastar els 2 embris que tenim i hi hagi algo que no tenim controlat.

Primavera1985 això que dius ho penso tant. Totes les coses que estem guardant... La bressol i la cadira del cotxe que ens tocarà canviar-la. Estic fent el tonto guardant-ho tot?

I res mentres esperem sóc tant bleda que segueixo esperant el miracle d'aconseguir-ho naturalment...

[Piruleta15]

A mi només em queda també natural Killers però m'han dit que no està científicament provat i que una vegada ja tens embrions i ja saps que s'uneixen espermatozoides i òvuls i per tant són compatibles i s'han convertit en embrions...vaja jo per ara m'han convençut i no la faré...

[Gustineta]

Hola, noies!

Feia mesos que no deia res. De fet, volia desconnectar de Soc Petit, però no ho he fet, he anat llegint a l'ombra. Però m'he sentit reflectida en el que dius la Primavera1985.

Jo he viscut la infertilitat tant abans de tenir el meu fill, com ara. I m'ha sorprès que no em sento tan diferent. No és el mateix tenir un fill viu que no tenir-ne (la incertesa mata), però com de malparida és la infertilitat! M'ha tornat el dolor i l'esgotament. Fa poc va ser el meu aniversari, en vaig fer 38, i el vaig passar com quan estava immersa buscant respostes i fent tractaments abans de tenir el meu fill. I amb la regla.

Com tu Annah, Jo també penso en el miracle natural, tot i que sé, per totes les proves que hem fet, que és pràcticament impossible. I en cas que m'hi quedi per una carambola estranya, tinc moltíssimes possibilitats de tenir un avortament. Si fins i tot tinc avortaments amb embrions teòricament euploides...
I ja passo d'entrar en un espiral de prendre suplements, estar alerta amb cada cosa que menjo, fer mil proves més... no no i no. No vull tornar a passa per això. Ni de conya.

La roba jo la veritat és que la vaig guardar abans de fer l'última trànsfer i sort perquè ara no podria. No crec que sigui una ximpleria guardar-la, és per la il·lusió que tenim i les ganes que tenim de tenir un altre fill. Però sí que és veritat que fa mal veure-la i et planteges si mai la durà un altre fill teu. Per això no la vull mirar... ja arribarà el moment de tornar-ho a fer, sigui perquè es farà servir o sigui perquè no ha pogut ser...

Nosaltres ja hem decidit que farem un últim intent. L'última carta, una ADE. Ara no, perquè per molt dolor que senti i que al meu voltant hi hagi molts embarassos i molts nadons acabats de néixer, jo no em puc enfrontar a cap trànsfer així. I les presses no són bones.
Em fa molta por que no vagi bé, però necessito aquest últim intent per tancar-ho i sentir que ja ho he intentat tot.

Fa uns dies vaig llegir que algú parlava de "final feliç" i em va fer reflexionar molt. Per què, què és el final feliç? M'imagino que per final feliç es volia dir tenir un fill viu i sa. Llavors en teoria jo ja el tindria, el meu final feliç perquè tinc un fill... però és un final realment, per a mi? Què passa si vull més fills i no els puc tenir?
Jo penso que el final feliç és estar en pau amb una mateixa, independement del que passi. I jo no estic en pau, encara.

Una abraçada i molts ànims a totes!

[MeiB]

Bona tarda a totes!!

Disculpeu els dies de desconnexió i ausència.
Us llegeixo i veig que hi ha bones noticies i resultats que van progressant sense personalitzar.

Pel que fa a al final feliç que comenteu, vinc a dir-vos que he passat els pitjors dies que recordo. La meva ex-parella i jo vam tenir contacte telefònic, tot i que fa 6 mesos que vam deixar la relació. Jo com ja sabeu, vaig iniciar tot el procés com a mare única i això no ho canviaria. Vaig tenir la sort que tot sortís bé a la primera. I despres d’aquest contacte on ell encara em deia que m’estimava jo vaig dir-li quina era la meva situació (embaras de 10 setmanes) i que era a temps de demostrar-me encara si m’estimava. Doncs nomes vaig obtenir silenci per part seva. No us puc descriure com m’he sentit… aixi que suposo que m’he de considerar afortunada perque tinc el meu cigronet a la panxa que malgrat els meus plors i el meu disgust espero que estigui bé.
En fi noies perdoneu hagi desviat el tema, però ho volia compartir amb vosaltres.

Pel que fa a nuvolblnc enhorabona per la eco i per haver vist extremitats ja!!!!, em demanves com estic; jo de panxeta res, de fet crec que m’he aprimat. Tinc molts fastics encara i no hi ha res que em vingui de gust, ni fruites ni xocolata ni qualsevol capritx que abans menjava sense gana… això afegit al disgust..

En fi espero donar-vos millors noticies i anims a totes en els propers dies.

Una abraçada.

[Primavera1985]

Meib entenc que estaves sense relació,vas iniciar reproducció ,iniciés relació amb parella,deixes la relació(fa sis mesos) i amb tot segueixes la reproducció fins a dia d'avui?

[Primavera1985]

Meib entenc que estaves sense relació,vas iniciar reproducció ,iniciés relació amb parella,deixes la relació(fa sis mesos) i amb tot segueixes la reproducció fins a dia d'avui?
Només silenci? en part , s'entén....un embaràs acollona en general!jo recordo quan em vaig plantar a la parella i li vaig dir que a partir dels 30 seria mare,que si ell sentia que podia ser el pare,encantada,sinó adéu ciau. Es va quedar callat i fins uns quants dies després no vaig tenir resposta!
Clar que la vostra situació és molt diferent. Ànims i a vera com vas definint el teu camí i el del teu/teva filla. Perquè estàs embarassada i això és genial!!!!!

[MeiB]

Hola Primaver1985!
Exactament, relació de 6 anys i ho deixem octubre’21. Jo inicio com a mare unica tractament FIV febrer’22. Març,22 beta positiva. Sense cap mena de comunicació entre ell i jo fins aquest diumenge. No hem tornat a reprendre la relació des de octubre’21.
Silenci, no va respondre res només un: es que tot és tant complicat… en fi. Està clar que som molt diferents, homes i dones.

Gracies pels ànims!!

[Primavera1985]

gustineta lo del miracle natural jo també es segueixo intentant.... és inevitable tant com impossible... però bé,hi han hagut casos!!
I sí,com desgotador és el procés de reproducció! és com el sentiment de culpa que tinc després de l'avortament darrer,doncs penso que no ha tirat endavant perquè no m'he cuidat gens en comparació amb la cura i preparació que vaig fer amb el pre embaràs del meu fill viu.
En fi, és difícil trobar-se de nou amb tot el que aquest procés exigeix a nivell emocional i físic.

Però endavant!!

[núvolblanc]

Hola,

Veig molta culpa, autoexigència i fustigació. I no pot ser. Esteu sent profundament injustes amb vosaltres mateixes. Gustineta, Primavera1985, sou unes dones molt valentes, lluitadores incansables, fortíssimes, encara que ara estigueu en un dels moments negres i no ho sentiu així. Heu fet l'impossible, suportat proves, tractaments de tot tipus, esperes duríssimes i un llarg etcètera com perquè ara pugueu retreure-us res. Sou les millors mares que podrien tenir els vostres fills, i això és indiscutible. Sou l'hòstia!!!

Primavera1985, que t'hagis cuidat més o menys no té RES a veure amb el fet que avortessis. Segur que ho saps, però t'ho torno a dir. El misteri de la vida no depèn absolutament gens de nosaltres, del que mengem, de si hem fet algun moviment brusc, si ens hem alterat o el que sigui (durant temps vaig torturar-me amb això). És una putada immensa que T'HA PASSAT.

Gustineta, em sembles terriblement cruel i injusta quan dius que "fins i tot" tens avortaments amb embrions euploides. El bioquímic NO és culpa teva. No sabem per què, a vegades s'agafen, a vegades no. Hi ha un gran factor de probabilitat i d'atzar que no són a les nostres mans. També ho saps, però cal repetir-ho tant com faci falta. Per què a mi se'm va implantar el de la 2a trànsfer i no el de la 1a, si tots dos eren euploides i les condicions del cicle (endometri...) eren exactament les mateixes? Per què es va aturar el meu 5è embaràs si van estudiar les restes embrionàries i tampoc tenia cap problema cromosòmic? No ho sabrem mai. Jo sóc molt conscient que ara he tingut la gran xamba de la vida, però podria perfectament no haver funcionat. La vida i la mort s'escapen absolutament del nostre control. Per què una llavor que s'enduu el vent cau en terra fèrtil i aconsegueix arrelar, sense que cap animal se la mengi, i en creix un arbre ufanós?

El miracle de la reproducció humana és encara molt més complex.

Noies, sou perfectes tal com sou. Tingueu un fill, dos, o cap. Sou perfectes pel que sou i també pel que heu aconseguit, pel que us heu aportat a vosaltres mateixes i als altres. Poseu-ho en valor.

I feu-vos un homenatge, perquè us el mereixeu.

[núvolblanc]

MeiB! No m'estranya que estiguis trasbalsada, i les hormones no t'hi ajuden gens... Puc entendre que una notícia així l'hagi deixat en xoc, de fet ha anat tot força ràpid des que vau deixar la relació, no s'ho devia esperar de cap manera.

Sense saber quins són els teus sentiments cap a ell, he de dir-te que em sembles una persona d'idees clares. Has triat ser mare i tindràs una vida meravellosa tal com tu l'estàs dissenyant. Si algú vol compartir algun dia aquest projecte l'haurà d'assumir tal com és. No té sentit dur-lo amb una persona amb qui no estem bé. Per criar un bebè necessitem estar en equilibri i tenir una bona xarxa, però estar bé en el nucli familiar és el primer pas.

Deu haver estat un bon sacseig. Si et ve de gust, ves-nos explicant com et vas trobant.

Una abraçada fortíssima.

[Piruleta15]

Boniques jo també penso que us esteu fustigant. Mireu jo no he parat de pensar en alimentació...però jo veig que gent que menja de McDonald's o es fot fins el cul de patates de bossa, crispetes, xocolata i galetes s'ha quedat natural...així que ni hi penseu!! La vida posa reptes a les persones més fortes!! A nosaltres ens ha tocat aquest...jo mai ho hagués pensat però mira...

Pel que fa a mi...tinc a la Gine pobre... No paro d'escriure demanant resultat de la prova endometrio...ojalá estigui ja curat i poder començar a per la transferència. Això és eternament etern...

Una abraçada :)

[Aicha]

Primavera1985, Gustineta, em sento tan identificada amb les vostres paraules… totes tres estem tenint camins difícils en aquesta segona maternitat, suposo q igual q em passa a mi, la gent us diu que no passa res, que ja tenim un fill, que no ens capfiquem…. I malhauradament no és així, jo també sento incompleta la meva familia i no em veig capaç de passar pàgina i renunciar a tenir un altre fill. En el nostre cas ens estem plantejant ovodonació ja que els problemes de l’esperma es podrien solucionar amb ovocits joves, possiblement iniciem tot en el proper cicle, volem donar-nos, ara si, una darrera oportunitat que esperem acabi amb un fill sa a casa.

Una abraçada molt forta a totes i molts ànims!

[Lma]

bona tarde a totes

jo entro de tant en tant, avegades veig que no hi han publicacions noves i avui amb trobo amb un munt

primer de tot, no ens hem de maltractar d'aquesta manera , es el que menys necessitem en aquests moments intentem estimar-nos molt a nosaltres mateixes

m'imagino que el tema del patiment continuo com diu me mare, es per a sempre ja, ella sempre em diu que es un patiment per a tota la vida quan tens fills, tambés es veritat que ella es super patidora, massa, espero no ser com ella el dia que m'arriba la sort de quedarme embarasada i tenir un fill/a i aprende a disfrutar de cada etapa, tot i que quan has tingut males experiències es molt complicat

El tema de la parella es molt personal, pensa-ho bé això si....i el que necessitis pots escriure aquí ajudarem en tot el possible, escolta al teu cor


Nosaltres al final tranferim 1 embrió ( estavem amb la possibilitat de fer-ne 2), a vere si tenim sort, en principi farem transferència el diumenge EL DIA DE LA MARE, a vere si es una senyal jeje



estem en contacte, us dessitgo lo millor a totes, les que esteu esperant resultats, les que esteu en proves, les que teniu ecos....


a totes molta sort


:):)