Explicar als fills que van ser concebuts per RA (IA, FIV...)

[pensament]

Estic embarassada de bessons, ja a la setmana 32, i aquest no ha estat un camí fàcil. Amb tot, estic tan contenta i orgullosa de que finalment podem ser pares, que des del primer dia he tingut clar que volia que els meus fills sabessin quan els desitjàvem i els estimàvem, ja abans de néixer.

Per això sempre he pensat, que amb els nens, ja els hi explicaria de ben petits, com havien arribat al món a través de la Reproducció assistida ( paraula que no crec que utilitzi en les primeres explicacions...), tipo historieta o conte, i així ho anirien assimilant de manera natural, sense trasbalsos ni sentiments de que els hem enganyat mai... Creixerien sabent-ho sense ser conscients de quan ho van saber.

L'enquesta que proposo, és fruit d'una reflexió, que em va fer una molt bona amiga, que també és mare per FIV d'un nen d'un any i mig. El fet és que li vaig comentar les meves intencions, i ella es va sorprendre moltíssim, i em va transmetre que ella veia les coses molt diferents. Em va explicar que amb el seu fill no li dirien perquè no se sentís mai diferent, i que els companys de cole li retraurien si sabien que era fruit de una Reproducció Assistida i se'n en riurien. En tot cas, vaig entendre, que si mai li arribaven a dir, seria en plan secret, secret, i per suposat de molt més gran.

Aleshores això em va fer reflexionar, doncs en ma vida hagués pogut pensar en el seu punt de vista, per suposat molt respectable i no menys millor que el meu, i que m'ha fet ballar el cap, pensar que una cosa que jo trobo tan natural i dignificant, els hi vagi en contra amb els meus fills algun dia.
Amb tot, no he canviat d'opinió, i junt amb la meva parella tenim clar que de ben petits, de tan en tan els hi explicarem abans d'anar a dormir, aquell conte on ells en són els protagonistes i on s'explica com van arribar al món.

Crec que va bé reflexionar-hi, i m'encanta llegir/ escoltar punts de vista diferents, perquè no tots som iguals.

[Betth]

Hola,

Personalment no crec q sigui rellevant que siguin conscients de quina manera han estat concebuts. Penso q a vegades volem explicar massa als nostres fills.
Desde el meu punt de vista normalitzaria; ni a mi els meus pares ni jo a les meves filles hem donat detalls de la nostra concepció (penso q això entra en la intimitat de la parella) Simplement q voliem ser pares i ens estimem.
Espero q t'hagi ajudat però en el nostre cas les dues han estat de manera natural així q et dic el q crec q faria.
Decideixis el q decideixis, serà la millor opció pels teus fills.
Q acabis de passar un bon embaràs!

[arwen81]

Bon dia,
naltros no hem parlat seriosament del tema però no ens n'amaguem amb ningú quan hem de dir que el nostre embaràs és fiv, així que quan a la nena se li hagi d'explicar, crec que ho farem amb naturalitat, lo important és que la desitgem amb totes les forces i l'estimem des d'abans "d'anar-la a buscar"...com ho vam fer?? doncs amb una "mica" d'ajudeta....De la mateixa manera que voldrem que sàpiga que tenia un germanet a la panxa amb ella però que ens va deixar.

[ner]

Hola Pensament,

Al veure el teu missatge no m'he pogut estar d'escriure. Ja estàs a la setmana 32, com passa el temps! Com va l'embaràs? Que bé dos nens!

Bé nosaltres encara no hem aconseguit així que no opinaré sobre el tema, prenguis la decisió que prenguis serà la bona. Cuida't i gaudeix molt del que queda d'embaràs! Enhorabona Una abraçada.

[luachi]

Hola, m'agradaria donar la meva opinió i saber també d'altres casos com el nostre. Nosaltres vàrem intentar ser pares durant 5 anys a través de moltes ias i fivs, rés ens va anar bé. En aquest cas haguéssim optat per no explicar rés fins que fós prou gran com per entendre-ho i sempre com algo natural i molt habitual els nostres dies. Però el nostre cas finalment va ser per ovodonació i aquí si em preocupa principalment pel tema de malalties hereditàries i de salut, inclús de cares als seus futurs fills. Al metge sempre són les mateixes preguntes: malalties del pare o de la mare o familiars, en aquest cas m'haig de descartar (no sempre m'enrecordo XD) i també em preocupa la reacció que pugui tenir, si es sentirà decebut amb mi o que es senti menys fill meu. De vegades hi penso, però tinc clar que només li explicaré quan sigui prou gran com per entendre-ho.

[sandrajuli]

Jo crec que no cal explicar-los això... Vull dir que... importa? Jo no li he pas explicat com el vaig concebre sense fiv, doncs perquè li caldria saber-ho? Ho trobo força surrealista. Una altra cosa és com dieu que sigui ovodonació i té importància per qüestions mèdiques. Però sinó trobo que és una bestiesa. Si mai t'ho pregunten de grans no crec que s'hagi d'amagar, però sinó quina importància té?

[Elidé]

Jo li explicaré quan surti el tema i sigui capaç d'entendre-ho, en el nostre entorn ho sap tothom i és just que ella també ho sàpigui, però crec que encara falten molts anys.

Pensament, avui dia hi ha tantes parelles que recorren a la RA que no crec que resulti ni estrany! A mi quan estava embarassada (de bessons) el primer que em preguntava tothom era si havia estat natural

[pensament]

Ei, moltíssimes gràcies per contestar!!
Ner, reina, ets un solete
Ja veig, que sí, que totes tenim un pensament molt particular entorn el tema. Suposo que les que per sort, no heu hagut de recórrer a la RA, deveu pensar que no té cap importància, al igual que jo ho pensava fa 4 anys enrera, però creieu-me, la concepció dels nostres nens forma part d'una etapa de la nostra vida moooooolt important: les decisions que hem pres, lo què hem plorat, el que hem rigut ( siii! amb la meva parella hem passat tantes situacions surrealistes que de vegades ens ho agafàvem amb humor!), el que hem après fent el camí de nosaltres mateixos i l'un de l'altre.
La veritat és que nosaltres tampoc ens n'hem amagat en cap moment de dir-ho, i al nostre entorn ho sap tothom, i a la gent que ens ho pregunta directament, també li expliquem, perquè nosaltres també ho veiem la mar de natural. Per això mateix, vull que els nostres fills ho vegin també com algu natural.

Sandrajuli: És ben normal que tu no els hi hagis explicat, doncs de manera natural, d'en mica en mica ho sabran, a través de les pel·lícules, anuncis i fins hi tot a l'escola hi haurà un capítol especial on els hi explicaran exactament i després se'n examinaran. Però que jo sàpiga, les pel·lícules on es fan FIV's no abunden, i a l'escola a mi no m'havien parlat mai d'inseminacions, ni ovodonacions....tot i que nosaltres no hem hagut de recòrrer a donants És més, ho he hagut d'aprendre durant aquests anys, i mira que ja soc grandeta.... De totes maneres, entenc que si no és el teu cas, opinis d'aquesta manera
Luachi: el tema de donació encare planteja un esglaó més a la societat en general. No és el meu cas, però hi he pensat bastant pq coneixo parelles, i opino que també els hi explicaria de ben petits.

Endavant mares i futures mares

[Mara17]

I tant! Jo no ho trobo cap bajanada, al contrari. Nosaltres tampoc ens n'amaguem;per què amb ells sí? A banda, ens ha passat tot això pq tinc endometriosi, ihi ha qui diu que té factor genètic, si puc ajudar a ma filla que es miri bé per no tenir sorpreses desagradables, millor. Quanta gent ha sabut de més grans, quan ja feia molt que buscaven, que els seus pares tb van tenir problemes o que les dones de la família van tenir menopauses precoces? Sé d'un cas que gràcies a que la seva mare l'hi va dir, van poder detectar un problema aviat, que si s'hagués obviat haurien tardat mínim un any a descobrir (pq és llavors quan et fas proves). La informació és poder,i en aquest cas no és cap bestiesa!

[petitaemma]

Les nostres són d'IA i ni m'havia plantejat si els hi diriem...
Així que voto, que encara no ho hem pensat

[charito]

Es un tema interessant, i parlant des del desconeixement, penso que, potser per vosaltres ha estat un proces vital molt intens en les vostres vides, del qual en voleu parlar i compartir-ho, però els fills a vegades no volen sentir a parlar massa de coses que els fan sentir incomodes o diferents, per tant tot i que potser si que es pot donar alguna mena d'explicació tipus, els papes van demanar ajut als metges perquè vinguéssiu al mon, probablement els interessin bastant poc els detalls fins que siguin grans, i grans vull dir passada l'adolescència probablement.

Penso en quan les nostres mares ens explicaven coses de l'embaras o per exemple en el meu cas, sempre m'havien dit que jo havia sigut una sorpresa i que es van quedar tan parats (ma mare tenia 40 anys i el meu germa gran 18...) quan van veure la prova d'embaras pero fins que vaig tenir com a minim 20 anys no vaig tenir interes de saber exactament que havia passat (metode Ogino...) i trobo que tampoc calia explicar-m'ho amb tan detall quan era petita, francament.

Per altra banda conec casos de IA sense pare, i aqui si que s'ha de donar una explicacio si o si... tot i que ara mateix la nena no li ha agradat o no ha entes l'explicació i ha decidit que el seu pare es va morir...

Amb aixo vull dir que a vosaltres potser us agradara explicar com els vau concebre pero potser ells no ho volen sentir.

[Mara17]

Potser no la volen sentir, però algun dia els pot fer molt servei.

[charito]

Si dona, si llegeixes be el que dic, poso que probablement fins que siguin grans no els interessara saber mes! Em refereixo mentre son petits.

[Penny]

Hola noies!

ufff fa un milió d'anys que no escrivia al sócpetit!! però he vist aquest tema i...

Jo el que tinc pensat fer, i espero/crec que el meu marit hi estarà d'acord, és que, quan arribi el moment de que demani d'on vénen els nens, explicar-li toooota la clàssica història de la llavor que el papa posa a la mama (hahaha) però amb l'afegitó de que de vegades hi ha llavors que no s'enganxen (o jo què sé, alguna cosa així que ell pugui entendre) i que els papes i les mames van al metge. I el metge posa unes injeccions a la mama (ha ha i més ha) i així ajuda a que la llavor del papa es quedi a dins la mama. I després creix i surt el nen XDD

Resumint: vull afegir a la història el factor de l'ajuda externa que hem necessitat. I quan vagi creixent ja ho anirà entenent i, quan vulgui, tindrà (gairebé) tots els detalls que demani, si els demana.

[Mara17]

Sí! Però em cas de RA a edats "no conflictives" (parlo dels pares), res ha de cridar l'atenció dels fills, si no ho dius tu, i difícilment demanaran res. No sé si m'explico. A mi m'hauria agradat saber alguna informació que no he sabut fins que jo sí que vaig dir que havia tingut tants problemes per tenir fills i no pq m afectessin directament sinó pq hauria servit per fer proves abans!

Jo tinc clar que no vull que els meus fills passin per això per 'culpa' d'obviar informació pq no és rellevant. En el meu cas és molt rellevant, trobo jo i a banda que no m havia ni passat pel cap no dir-ho. No es tracta de fer una exposició de tres hores amb powerpoint però la informació la donaré segur i quan surti l'ocasió que ho permeti (i com que n hi ha moltes no crec que m esperi quinze anys).

[Mara17]

Veus, Penny? No ho havia ni pensat i és la manera més lògica de totes.

[Penny]

una abraçada, bonica!! i bones festes

[pensament]

Penny: jiii això de la llavor, està molt bé! Jo havia començat a fer una mena de conte, amb il·lustracions de les 1eres ECOS, i per explicar-ho havia pensat en posar: un trocet de mare i un trocet de pare que encaixin com un puzzle, i com que no els trobàvem els metges ens van haver d'ajudar....
Mara17: jo també crec que és important explicar-ho per aquest motiu. Nosaltres vàrem tenir la sort, o no, de tenir uns molt bons amics que els passava el mateix que a nosaltres, però anaven un any avançats, així que de seguida que vàrem veure que no ens quedàvem ja vam començar a fer proves i així vam avançar. A part de que al principi et penses i preguntes pq això només et passa a tu ??¿¿¿ i després amb el temps t'adones que hi ha moltíssimes parelles ==== El sóc petit també hi ha ajudat molt