Si! S'aconsegueix!!
Si! S'aconsegueix!!
En aquestes dates, bé podria ser un eslògan polític, però el què volia és explicar la meva història i donar una mica llum a aquelles dones que com jo, s’endinsen en el món de la fertilitat.
Fa aproximadament 2 anys vaig decidir que volia tenir un fill i que ho faria malgrat no tenia parella. Ha estat un procés llarg, en alguns moments dolorós, difícil, però ple d’il•lusió i esperança.
En un primer moment van venir les primeres proves mèdiques. De base ja sabia que tenia un mioma “grandet” que en principi no contraindicava cap tècnica de reproducció, però que en alguns moments ens va fer dubtar si impedia que em quedés embarassada i si valia la pena operar-lo o no. Al final allà es va quedar i continua amb mi. En les primeres analítiques em van detectar un hipertiroïdisme subclínic. Un d’aquells problemes de tiroides que com que no em donava símptomes, no s’havia detectat abans però que podia afectar a la fecundació, pel què es va decidir tractar. Entremig vaig haver de fer-me una biòpsia d’uns nòduls que tenia al tiroides i que era la causa d’aquest hipertiroïdisme. Per sort, va sortir que era un problema benigne i ara amb una pastilleta al dia en tinc prou per mantenir les hormones a ratlla. He de confessar que en aquell moment, em va suposar un daltabaix, perquè com que ja havia pres la decisió de ser mare, el fet de retardar l’inici de tot plegat per això, em va semblar lo més horrorós del món. Innocent de mi, encara no sabia tot el què havia de viure...
Quan això va estar controlat ens vam posar “en marxa” i vam començar amb les inseminacions. La tècnica és senzilla... Des del 3r-4t dia de menstruació s’inicia la medicació que estimula el creixement dels fol•licles i es va controlant aquest creixement mitjançant ecografia. L’únic inconvenient és que la medicació s’ha d’administrar punxada, però la veritat és que és fàcil i a mi no em va resultar dolorosa. Quan en l’ecografia detecten que el fol•licle ja té un tamany adequat, et punxes una altra medicació que estimula l’ovulació i unes 36 hores després de la punxada et programen la inseminació.
La primera no va funcionar i va ser un drama!! Almenys vaig plorar 2 dies seguits!! En aquells moments continuava sent innocent i pensava que tot havia d’anar bé a la primera. Després he comprovat que és com una carrera de fons. S’ha de tenir calma, molta calma...
Vaig passar per 5 inseminacions més i totes negatives. En el transcurs d’aquells mesos es van quedar embarassades la meva germana, la meva millor amiga i la meva cosina. Olé!! Us podeu imaginar com eren els dinars familiars i els cafetonets del diumenge... Per oblidar!
La 6ª inseminació va coincidir amb l’inici de les vacances i vaig decidir fer un “paron” per descansar cos i ment, sobretot la ment. Res més lluny de la realitat!!! Em va venir la regla el primer dia de vacances, com no podia ser menys, i després de la ploradeta de rigor vaig decidir descansar i disfrutar una mica de l’estiu. Al cap d’una setmana de tenir la regla vaig continuar tacant, cosa impensable en mi. Primer vaig deduir que potser amb tot plegat tenia una mica de desordre hormonal i que si continuava ho hauria de consultar al ginecòleg, però vaig pensar que lo primer que em faria seria una prova d’embaràs, així que me la vaig fer jo i... SORPRESA!! POSITIVA!! Em van fer analítica sanguínia per veure nivells de β-HCG i si es duplicava en 48h i efectivament, així va ser. Tot plegat tenia bona pinta però jo no les tenia totes. A les 2 setmanes de tot això em van fer una ecografia que va confirmar el què més em temia. Va ser un embaràs ectòpic a la trompa dreta i em van haver d’operar per treure la trompa. Va ser dur, la veritat...
Després d’això encara vaig fer una última inseminació, però ja pensant en una fecundació in vitro (FIV) si no funcionava. I així va ser, a finals de l’any passat vaig decidir sotmetre’m a una FIV encara que vaig esperar que passés el Nadal per descansar i també per fer una mica de calaix!!
La primera fase de la FIV va començar amb una tanda d’anticonceptives per inhibir l’ovulació i per programar el dia exacte de l’extracció d’ òvuls que seria el 12 de Març. El 26 de febrer va ser la regla i aquell dia vaig començar a punxar-me el tractament, aquesta vegada amb 2 medicacions diferents. La primera ecografia va detectar 6-7 fol•licles. La veritat és que em vaig quedar una mica xafada perquè per internet llegeixes noies que fan 15-20 fol•licles, però millor qualitat que quantitat, no? I així va ser. A partir del 5è-6è dia em van afegir Orgalutran ® per evitar una ovulació espontània. L’última ecografia va confirmar que hi havia 6 fol•licles bons i em van dir quan m’havia de punxar l’Ovitrelle ®. Just 36h després va ser l’extracció d’òvuls. Tot va anar rodat. Em van extreure 7 ovòcits madurs i d’aquests van fecundar 6 i en van quedar 5 (un de qualitat A, 2B i 2C). Van decidir transferir-ne 2 (A i B) a dia +2. El dia de la transferència em van donar les fotos dels meus 2 embrionets i un vídeo de com s’havia anat fent la divisió cel•lular aquells 2 dies. Brutal!!! La transferència s’assembla a la inseminació i és totalment indolora. I apa! Jo i els meus 2 embrions cap a casa. Vaig fer repòs absolut només la mateixa tarda de la transferència i els dies següents havia de fer repòs relatiu (no agafar pesos ni fer esport ni tenir relacions...). Com que tenia uns dies de festa, la veritat és que vaig fer prou bondat. Altres coses que vaig fer, que no sé si em van ajudar o no, però jo les vaig fer... Beure algun Aquarium (ho posa per internet per tot arreu i no fos cas!!), entre àpats solia menjar fruits secs i vaig idear un programa de visualització de fotos amb arbres amb arrels (simulant la implantació), fotos d’embarassades, bebès i un vídeo que vaig trobar per internet sobre fecundació-implantació amb una música molt potent que em produïa com molta emoció i el veia quasi cada dia, pensant que allò era el què estaven fent els meus embrions.
La primera setmana va passar ràpid, com en les inseminacions estàs esperançada i pensant que tot anirà bé, però quan arriba la 2ª setmana tot això se’n va a norris i tornen a aparèixer tots els fantasmes. Comences a estudiar-te per veure si tens algun símptoma, alguna cosa que t’indiqui si ha anat bé o no i ja sabem que això és impossible. De fet jo vaig tenir els pits inflats fins a pocs dies abans de la suposada regla i després estaven totalment normals o sigui que era un efecte secundari de la medicació. La temperatura basal si que la vaig tenir alta. Normalment després d’ovular la tinc al voltant de 36’6ºC i en aquesta ocasió va pujar fins a 37-37’1ºC, però tampoc tenia clar si era conseqüència del tractament. Vaja, que em tocava esperar a fer l’analítica... A més 3 dies abans de fer-me la beta, vaig començar amb el meu mal de cap habitual d’abans de tenir la regla i que identifico clarament en què en 1 o 2 dies arribarà i em vaig desesperar... Vaig pensar: “el mateix mal de cap de cada mes”. Al dia següent, que era diumenge, no vaig aguantar i em vaig fer un test d’embaràs i ja em veus a mi a contrallum, mirant aquell test del dret i del revés. Hi havia una sombra! Però tant dèbil que no sabia si eren imaginacions meves. El dilluns vaig anar a treballar i dimarts a primera hora del matí em vaig fer la beta. No tenia nassos de mirar el resultat, però allà estava, BETA POSITIVA (61’13). Va ser molt emocionant!!
A les 2 setmanes l’ecografia va confirmar que hi havia un embrionet amb batec i que era al lloc correcte i tot ha anat tirant endavant. He hagut de fer repòs 2 mesos per sagnats i pèrdues (vaig pensar que era el final), però no, el meu nen és molt fort i a partir de les 13 setmanes es va posar tot a lloc i es van parar les pèrdues. He tingut altres cosetes que m’he de controlar però sembla que tot va bé i ja estic de 29 SG. És un nen i es dirà Dídac!
Com que jo vaig mirar i remirar fòrums d’internet que em van ajudar en el seu moment, vaig pensar que potser la meva història també podria interessar a algú i ajudar a alguna noia, que com jo, està lluitant per ser mare.
Fa aproximadament 2 anys vaig decidir que volia tenir un fill i que ho faria malgrat no tenia parella. Ha estat un procés llarg, en alguns moments dolorós, difícil, però ple d’il•lusió i esperança.
En un primer moment van venir les primeres proves mèdiques. De base ja sabia que tenia un mioma “grandet” que en principi no contraindicava cap tècnica de reproducció, però que en alguns moments ens va fer dubtar si impedia que em quedés embarassada i si valia la pena operar-lo o no. Al final allà es va quedar i continua amb mi. En les primeres analítiques em van detectar un hipertiroïdisme subclínic. Un d’aquells problemes de tiroides que com que no em donava símptomes, no s’havia detectat abans però que podia afectar a la fecundació, pel què es va decidir tractar. Entremig vaig haver de fer-me una biòpsia d’uns nòduls que tenia al tiroides i que era la causa d’aquest hipertiroïdisme. Per sort, va sortir que era un problema benigne i ara amb una pastilleta al dia en tinc prou per mantenir les hormones a ratlla. He de confessar que en aquell moment, em va suposar un daltabaix, perquè com que ja havia pres la decisió de ser mare, el fet de retardar l’inici de tot plegat per això, em va semblar lo més horrorós del món. Innocent de mi, encara no sabia tot el què havia de viure...
Quan això va estar controlat ens vam posar “en marxa” i vam començar amb les inseminacions. La tècnica és senzilla... Des del 3r-4t dia de menstruació s’inicia la medicació que estimula el creixement dels fol•licles i es va controlant aquest creixement mitjançant ecografia. L’únic inconvenient és que la medicació s’ha d’administrar punxada, però la veritat és que és fàcil i a mi no em va resultar dolorosa. Quan en l’ecografia detecten que el fol•licle ja té un tamany adequat, et punxes una altra medicació que estimula l’ovulació i unes 36 hores després de la punxada et programen la inseminació.
La primera no va funcionar i va ser un drama!! Almenys vaig plorar 2 dies seguits!! En aquells moments continuava sent innocent i pensava que tot havia d’anar bé a la primera. Després he comprovat que és com una carrera de fons. S’ha de tenir calma, molta calma...
Vaig passar per 5 inseminacions més i totes negatives. En el transcurs d’aquells mesos es van quedar embarassades la meva germana, la meva millor amiga i la meva cosina. Olé!! Us podeu imaginar com eren els dinars familiars i els cafetonets del diumenge... Per oblidar!
La 6ª inseminació va coincidir amb l’inici de les vacances i vaig decidir fer un “paron” per descansar cos i ment, sobretot la ment. Res més lluny de la realitat!!! Em va venir la regla el primer dia de vacances, com no podia ser menys, i després de la ploradeta de rigor vaig decidir descansar i disfrutar una mica de l’estiu. Al cap d’una setmana de tenir la regla vaig continuar tacant, cosa impensable en mi. Primer vaig deduir que potser amb tot plegat tenia una mica de desordre hormonal i que si continuava ho hauria de consultar al ginecòleg, però vaig pensar que lo primer que em faria seria una prova d’embaràs, així que me la vaig fer jo i... SORPRESA!! POSITIVA!! Em van fer analítica sanguínia per veure nivells de β-HCG i si es duplicava en 48h i efectivament, així va ser. Tot plegat tenia bona pinta però jo no les tenia totes. A les 2 setmanes de tot això em van fer una ecografia que va confirmar el què més em temia. Va ser un embaràs ectòpic a la trompa dreta i em van haver d’operar per treure la trompa. Va ser dur, la veritat...
Després d’això encara vaig fer una última inseminació, però ja pensant en una fecundació in vitro (FIV) si no funcionava. I així va ser, a finals de l’any passat vaig decidir sotmetre’m a una FIV encara que vaig esperar que passés el Nadal per descansar i també per fer una mica de calaix!!
La primera fase de la FIV va començar amb una tanda d’anticonceptives per inhibir l’ovulació i per programar el dia exacte de l’extracció d’ òvuls que seria el 12 de Març. El 26 de febrer va ser la regla i aquell dia vaig començar a punxar-me el tractament, aquesta vegada amb 2 medicacions diferents. La primera ecografia va detectar 6-7 fol•licles. La veritat és que em vaig quedar una mica xafada perquè per internet llegeixes noies que fan 15-20 fol•licles, però millor qualitat que quantitat, no? I així va ser. A partir del 5è-6è dia em van afegir Orgalutran ® per evitar una ovulació espontània. L’última ecografia va confirmar que hi havia 6 fol•licles bons i em van dir quan m’havia de punxar l’Ovitrelle ®. Just 36h després va ser l’extracció d’òvuls. Tot va anar rodat. Em van extreure 7 ovòcits madurs i d’aquests van fecundar 6 i en van quedar 5 (un de qualitat A, 2B i 2C). Van decidir transferir-ne 2 (A i B) a dia +2. El dia de la transferència em van donar les fotos dels meus 2 embrionets i un vídeo de com s’havia anat fent la divisió cel•lular aquells 2 dies. Brutal!!! La transferència s’assembla a la inseminació i és totalment indolora. I apa! Jo i els meus 2 embrions cap a casa. Vaig fer repòs absolut només la mateixa tarda de la transferència i els dies següents havia de fer repòs relatiu (no agafar pesos ni fer esport ni tenir relacions...). Com que tenia uns dies de festa, la veritat és que vaig fer prou bondat. Altres coses que vaig fer, que no sé si em van ajudar o no, però jo les vaig fer... Beure algun Aquarium (ho posa per internet per tot arreu i no fos cas!!), entre àpats solia menjar fruits secs i vaig idear un programa de visualització de fotos amb arbres amb arrels (simulant la implantació), fotos d’embarassades, bebès i un vídeo que vaig trobar per internet sobre fecundació-implantació amb una música molt potent que em produïa com molta emoció i el veia quasi cada dia, pensant que allò era el què estaven fent els meus embrions.
La primera setmana va passar ràpid, com en les inseminacions estàs esperançada i pensant que tot anirà bé, però quan arriba la 2ª setmana tot això se’n va a norris i tornen a aparèixer tots els fantasmes. Comences a estudiar-te per veure si tens algun símptoma, alguna cosa que t’indiqui si ha anat bé o no i ja sabem que això és impossible. De fet jo vaig tenir els pits inflats fins a pocs dies abans de la suposada regla i després estaven totalment normals o sigui que era un efecte secundari de la medicació. La temperatura basal si que la vaig tenir alta. Normalment després d’ovular la tinc al voltant de 36’6ºC i en aquesta ocasió va pujar fins a 37-37’1ºC, però tampoc tenia clar si era conseqüència del tractament. Vaja, que em tocava esperar a fer l’analítica... A més 3 dies abans de fer-me la beta, vaig començar amb el meu mal de cap habitual d’abans de tenir la regla i que identifico clarament en què en 1 o 2 dies arribarà i em vaig desesperar... Vaig pensar: “el mateix mal de cap de cada mes”. Al dia següent, que era diumenge, no vaig aguantar i em vaig fer un test d’embaràs i ja em veus a mi a contrallum, mirant aquell test del dret i del revés. Hi havia una sombra! Però tant dèbil que no sabia si eren imaginacions meves. El dilluns vaig anar a treballar i dimarts a primera hora del matí em vaig fer la beta. No tenia nassos de mirar el resultat, però allà estava, BETA POSITIVA (61’13). Va ser molt emocionant!!
A les 2 setmanes l’ecografia va confirmar que hi havia un embrionet amb batec i que era al lloc correcte i tot ha anat tirant endavant. He hagut de fer repòs 2 mesos per sagnats i pèrdues (vaig pensar que era el final), però no, el meu nen és molt fort i a partir de les 13 setmanes es va posar tot a lloc i es van parar les pèrdues. He tingut altres cosetes que m’he de controlar però sembla que tot va bé i ja estic de 29 SG. És un nen i es dirà Dídac!
Com que jo vaig mirar i remirar fòrums d’internet que em van ajudar en el seu moment, vaig pensar que potser la meva història també podria interessar a algú i ajudar a alguna noia, que com jo, està lluitant per ser mare.
Re: Si! S'aconsegueix!!
Hola, noia!
t'he llegit, i t'he de dir que jo també estic passant per la IAD, em vaig quedar embarassada a l'octubre, però de 3 embrions, al ser mare soltera... doncs vaig haver de fer reducció, i tot perfecte, però a la setmana 21 a la eco morfológica, van veure que tenia el plec nucal més gruixut, i que al cor tenia quelcom que no anava bé, així que em van dir que fes la amnio, i el resultat era l'esperat, tenia síndrome de Down, així que vaig haver d'avortar, no me'n podría fer càrrec jo sola... ara fa uns mesos que he tornat a començar, i divendres em van fer la IAD, dijous de la semtana que ve, dia 17/09 tinc la beta, encara que segurament diumenge em faré el test a casa, que crec que ja no tindré l'hormona de l'Ovitrelle.
Tot plegat és un procés molt ferragós, i molt costós, tu portes més inseminacions que jo, i ni tan sols m'he plantejat de fer FIV, és caríssim!!!, et deus haver gastat una pasta, me n'alegro molt que estiguis aconseguint el teu somni, jo m'estic plantejant moltes coses si no em quedo aquesta vegada, no perquè no vulgui, sino pels putus diners, el de sempre... en fi!
t'he llegit, i t'he de dir que jo també estic passant per la IAD, em vaig quedar embarassada a l'octubre, però de 3 embrions, al ser mare soltera... doncs vaig haver de fer reducció, i tot perfecte, però a la setmana 21 a la eco morfológica, van veure que tenia el plec nucal més gruixut, i que al cor tenia quelcom que no anava bé, així que em van dir que fes la amnio, i el resultat era l'esperat, tenia síndrome de Down, així que vaig haver d'avortar, no me'n podría fer càrrec jo sola... ara fa uns mesos que he tornat a començar, i divendres em van fer la IAD, dijous de la semtana que ve, dia 17/09 tinc la beta, encara que segurament diumenge em faré el test a casa, que crec que ja no tindré l'hormona de l'Ovitrelle.
Tot plegat és un procés molt ferragós, i molt costós, tu portes més inseminacions que jo, i ni tan sols m'he plantejat de fer FIV, és caríssim!!!, et deus haver gastat una pasta, me n'alegro molt que estiguis aconseguint el teu somni, jo m'estic plantejant moltes coses si no em quedo aquesta vegada, no perquè no vulgui, sino pels putus diners, el de sempre... en fi!
Re: Si! S'aconsegueix!!
Hola Alba,
Déu ni do també quina història tens!! Inicialment jo tampoc em plantejava la FIV, primer perquè em feia molta por passar per quiròfan i també pel tema econòmic, per això tantes inseminacions, perquè eren més fàcils, més econòmiques i no havies d'utilitzar tanta medicació. Pero com hem dit, al principi penses una cosa i quan vas avançant en el procés en penses una altra. Per sort, econòmicament ho vaig poder fer i la veritat que a mi em va anar tant rodat, que vaig pensar que ho havia d'haver fet abans.
Espero que tinguis molta sort i d'aquí poc puguis escriure al post "Estic embarassada!!"
Déu ni do també quina història tens!! Inicialment jo tampoc em plantejava la FIV, primer perquè em feia molta por passar per quiròfan i també pel tema econòmic, per això tantes inseminacions, perquè eren més fàcils, més econòmiques i no havies d'utilitzar tanta medicació. Pero com hem dit, al principi penses una cosa i quan vas avançant en el procés en penses una altra. Per sort, econòmicament ho vaig poder fer i la veritat que a mi em va anar tant rodat, que vaig pensar que ho havia d'haver fet abans.
Espero que tinguis molta sort i d'aquí poc puguis escriure al post "Estic embarassada!!"
Re: Si! S'aconsegueix!!
Africa76, déu n'hi do la teva història i la teva perseverància!!!
Històries com la teva fan que les que estem en el camí, veiem un fil de llum.
A disfrutar del que et queda de l'embaràs i del Dídac!!!
Un petonàs
Miri
Històries com la teva fan que les que estem en el camí, veiem un fil de llum.
A disfrutar del que et queda de l'embaràs i del Dídac!!!
Un petonàs
Miri
Re: Si! S'aconsegueix!!
Bona nit,
jo sóc nova al fòrum, i aquesta és la meva segona aportació.
Ara comencem el tractament de FIV perquè el meu home té poquets bitxets i a més són lents, i tenim l'afegitó que els 2 tenim 38 anys (jo estic a una setmana de fer-ne 39), i que amb el cariotip han trobat que el meu home té un defecte genètic i que haurem de fer, a més, un estudi genetic preimplantacional. Tenim poques possibilitats de crear un embrió correcte morflògicament i genèticament, tantes com un 15%, vaja...per desanimar-se, però amb les situacions que expliqueu, hem de ser positius!!!
gràcies per aquestes aportacions!!
m'han animat
jo sóc nova al fòrum, i aquesta és la meva segona aportació.
Ara comencem el tractament de FIV perquè el meu home té poquets bitxets i a més són lents, i tenim l'afegitó que els 2 tenim 38 anys (jo estic a una setmana de fer-ne 39), i que amb el cariotip han trobat que el meu home té un defecte genètic i que haurem de fer, a més, un estudi genetic preimplantacional. Tenim poques possibilitats de crear un embrió correcte morflògicament i genèticament, tantes com un 15%, vaja...per desanimar-se, però amb les situacions que expliqueu, hem de ser positius!!!
gràcies per aquestes aportacions!!
m'han animat
Re: Si! S'aconsegueix!!
No hi ha res impossible i s'ha de tenir una mica de fe... Molta sort a totes!!
Re: Si! S'aconsegueix!!
gràcies Africa76, de fe ja en tenim...però després del 1r intent fallit, tot i estar-hi preparats, és difícil...
aviam al 2n, estem en ello
gràcies pels ànims, i el mateix dic, ànims i sort a totes!!
aviam al 2n, estem en ello
gràcies pels ànims, i el mateix dic, ànims i sort a totes!!
Torna a “Reproducció assistida”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 13 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |