Embaràs natural després de R.A. (Un miracle??)

[PEDRA LLUNA]

Tenia ganes d’escriure i contar-vos la meva història se que a algú que entra als fòrums desesperat buscant respostes li podrà ser útil. Tot hi les ganes, he trigat, volia estar ben segura que no es tractava d’un somni, que no es tractava d’un encanteri i que si ho explicava es trencaria la màgia. Ara que ja ho tinc més clar us explico.

Us poso en situació... Quan tenia 36 anys vaig decidir que volia ser mare, però arribar fins aquí no va ser un camí fàcil, vam passar per 2 anys molt durs, llàgrimes, lluita, desenganys, i com no 3 fivs i 1 ovo, veure aquell positiu ens va envoltar de felicitat i a mesura que creixia la panxa, aumentava la nostra felicitat, el naixement de la meva filla va ser indescriptible, un canvi de vida brutal, la maternitat era encara millor del que m’imaginava, en tots els sentits intensa (gens fàcil), tenia clar que volia repetir i donar un germanet a la nostra princesa.

Quan C, va fer 1 any, vam tornar a la clínica per començar una nova transferència embrionària, anàvem a buscar un germanet, jo ja havia fet els 40 i no volíem esperar més. La visita no va anar tot lo be que ens esperàvem, a la eco el gruix de l’endometri no coincidia amb el dia al que em trobava de l’ovulació, el gine sospitava que ho be hi havien problemes hormonals (quina novetat) o algun mioma. Tot i així vam planificar dia per punxar-me el decapeptyl, després d’uns dies m’havia de venir la regla i tornaríem al centre, si es tractava d’un problema hormonal l’endometri estaria perfecte per iniciar aquell proper mes amb la transferència embrionària, (jo resava que fos això) i si no, igual em tocava passar per quiròfan... Em vaig punxar el decapetyl, però aquella regla del mes de Març, no va venir mai. La última cosa que el meu cap podia imaginar, era que no em venia per un embaràs, després de tot el que havia passat, ni tant sols vam calcular el dia que ovulava, ni tests, ni temperaturas, res de res, simplement aquell dia es van alinear uns quants planetes i ens va tocar a nosaltres. Em va costar unes setmanes creure-m’ho, assimilar-ho, fins la setmana 16 vaig portar les compreses al bolso...

Ara només tinc ganes de veure la careta al meu petit, abraçar-lo i veure com creixen els dos germanets plens de salut i felicitat, perquè si ells ho son, la nostra família ho serà, te n’adones de les coses que realment son importants a la vida, i les que son secundàries.

Amb el meu relat no vull desanimar, però tampoc esperançar a ningú, sempre s’ha de lluitar pel que volem, alguna vegada passen coses inexplicables. Sempre havia mirat malament a la gent que deia, “quan et relaxes t’embarassaràs”, pensava que això anava per les persones que poder tenien infertilitat d’origen desconegut i no per mi, i mira ara m’ha passat a mi... sigui relax, sigui estrés, sigui casualitat, sigui un miracle, o simplement tenia un òvul bo que va coincidir amb un espermatozoide eixerit i van fer bona parella, la qüestió és que estic de 20 setmanes i desitjant arribar a la 40 igual de be, per conéixer al meu petit.

Molts i molts ànims a totes les lluitadores d'aquesta banda del fòrum, no us rendiu mai que val la pena!!!!

[alaska]

Enhorabona!!!!! M'he quedat de pedra! Recordava molt bé el teu cas... bé, no els detalls, però si et recordava a tu i sempre saps que quan s'ha hagut de recórrer a ovodonació és perquè ja s'ha intentat tot. I ara esteu esperant un nen! Què fortttttttt! M'alegre molt per vosaltres!

[PEDRA LLUNA]

Alaska, Moooooltes gràcies per les felicitacions Jo també et recordo molt be. Un camí llarg el teu, aquests nens son un regal per nosaltres, però ha valgut la pena. Esteu be????

Una vegada assumeixes que has d'anar a ovodonació, ja t'oblides totalment d'on ve l'òvul. Ara em fa molta il.lusió tenir un nen amb els meus gens, encara que sempre tens la por, la qualitat, l'edat...

Molts petonets bonica!!

[Naila]

Pedra lluna muchas felicidades por este pequeño. Yo también tengo un miraculito llamado Lua en mi vientre, no se si habrás leído mi historia pero la resumo con una fiv con 10 embriones, ninguno engancha, tratamiento con alijotas, acupuntura, fuera gluten, lacteos, azúcar y nada. En agosto nace mi tesoro sin dieta, ni acupuntura ni nada de lo anterior. Pasa más veces de las q nos pensamos.

[ALNU]

Hola!!

Doncs jo m'apunto al carro dels "miracles" .
Despres de passar per RA amb diversos tractament fallits , tinc un "miracle" de 4 anys (em vaig quedar embarssada de manera natural esperant la regla per començar la 3ª ICSI) i ara als 41 tinc un nou "miracle" a la panxa (que espero que es quedi amb nosaltres)

Sembla que aquestes coses passen més sovint del que ens pensem....

[Arya82]

Enorabona Pedra Lluna!! Me'n recordo de tu del post d'ovo, quina il·lusió el teu petit miracle! La veritat és que després de tant temps i tantes pedres en el camí deu costar creure-s'ho. Gaudeix-ho molt!

[mercesf30]

Un miracle de la vida! M'he emocionat! Enhorabona!!!!!

[Mara17]

Enhorabona!!! A mi em va passar igual. L'únic que jo sí que buscava conscientment (sense planificar, però sense protecció) però no esperava que arribés a passar. És una sensació tan estranya... Com de 'no pot ser tan fàcil'! I això que la petita va tardar més d'un any a arribar!

[arwen81]

Jo també m'apunto a la llista!!!
Dos anys buscant sense èxit (ja sabeu com es passa això), diagnòstic Fallo ovàric precoç amb reserva ovàrica de riure i marit amb teratozoospèrmia amb un 1% de bitxos normals. Segona FIV i m'embarasso de bessons!!! a la setmana 11 un s'atura i l'altre tira endavant. neix la meva nena a la setmana 36.
10 mesos després i sense buscar, em quedo embarassada de manera espontània...malauradament a la setmana 15 hem d'aturar embaràs per alteració cromosòmica. 9 mesos després fem FIV ICSI i no aconseguim ni anar a transferència (1 sol foli, madur, no fecunda). Ens posem en mans dels biòlegs per anar a donació d'òvuls i decidim descansar per casar-nos.
Un mes abans del casament m'assabento que estic embarassada (sense buscar altra vegada) sense saber ni quan vaig ovular ni res. Actualment estic de 17 setmanes i espero un nen que genèticament està sa (hem fet Panorama).

Els miracles existeixen, ja ho crec que si!!!!

[PEDRA LLUNA]

Quina alegria, saber que existeixen tants miracles. Moltes Felicitats Noies i Molta esperança a les que busqueu, aviat arribarà!!!!

[Flor de lis]

Pedra Lluna!!!!!

Moltíssimes felicitats, bonica!!! Aquesta no me l'esperava, que contenta estic, de veritat!!! No cal que et digui que la C serà una GRAN germana gran!!!

Estic desitjant seguir-vos la pista!! Una abraçada ben forta, et desitjo tot el millor en aquesta meravellosa i emocionant aventura!!!