a punt de llençar la tovallola!

[ter10]

Doncs si a punt estic de llençar la tovallola. El primer embaràs va ser tan ràpid que mai hagues imaginat que patiria tant per aconsegir un segon. Sempre he dit que volia tenir tres fills i que es portèssin poca diferència d'edat, però ja veig que no podrà ser. Fa 15 mesos que busquem el nostre segon fill i després de fer proves i dir-nos que tot està OK, tret dels ovàris poliquístics, ens han recomanat una IA. Doncs bé, sempre he tingut les regles molt irregulars, el període més llarg que he estat esperant-la ha estat de 50, però ara justament que l'estavem esperant per començar el tractament va ella i no ho fa al final el gine em va receptar ultragestant per provocar-la però encara res de res, ara si tinc els pits que sembla que m'esplotaran ( me l'he pres 7 dies i ara ja m'hauria de venir). A més em va dir que quan em vingues hauria d'estar un mes amb antibabies i després començariem, ala un mes més d'espera!!!!!!!

La veritat estic cansada i desanimada i ara penso que potser ja està, que ja tinc en Biel, que és la cosa més maca del món, que ja sóc mare i que potser no cal patir tant i deixa-ho estar. D'altra banda, el desitg de tornar a ser mare intenta autoconvencem que no passa res, que en Biel encara és petit que erncara podrà disfrutar dels seus germà o germans. No sé, la veritat és que no sé que fer

Segur que d'aquí un temps, si aconsegueixo l'embaràs, ho veurè d'una manera diferent, però ara per ara gasto un malhumor que de vegades la paga qui no té culpa, i aixó no pot ser. Bé noies només volia desfogar-me una miqueta i si alguna té algun consell benvingutr serà!

Molts petonets

[xin76]

Hola Ter10!

M'he sentit molt identificada amb el que expliques... nosaltres ara al juny farà 3 anys que estem intentant aconseguir el germà de la meva filla! Encara no hem començat IA, jo m'he fet les proves i tot ok... el meu marit sí que sembla que té els espermatozous més lents... Ara hem d'acabar de fer seminogrames per veure què fem, si IA o FIV.

He passat momentsde tot... moments d'il.lusió, de decepció, de malhumor, moments depressius, de nous començaments...és un procés dur, molt dur, però aquests moments m'han fet créixer, m'ha ajudat a aprendre a valorar encara més el miracle que tenim. A viure la vida valorant els petits somriures de la nostra filla i ... si mai tenim un germanet, benvingut sigui. I si no ho aconseguim, per sort ja som mares!

Una abraçada i moooolta força per continuar aquest llarg camí!

[sek]

has provat amb l'omifin abans de fer una IA?
amb el meu primer embaràs, ufffff!!! A un lloc em van dir fer FIV i el meu home i jo hi anàvem, però abans vam pensar de mirar-nos-ho a un altre lloc, i així va ser, i au! allà ens van dir IA!!! Total que no convençuts tampoc, vam anar a un altre lloc i ens van dir que IA, però abans que provéssim amb omifin! I a la primera!!! El segon ja no ens ho vam pensar i quan portàvem uns mesos , vam dir , passem a l'omifin? i a la primera amb omifin! Sé que no tothom té tanta sort com nosaltres amb aquest aspecte... però, ho has provat??? Després de la meva experiència ho recomanaria a tothom abans d'una IA amb SOP!

molta sort facis el que facis!

[Lisa_Cat]

EI! jo també tinc els ovaris poliquístics i l'omifin va ser el meu remei!!!
jo ho provaria, total no hi perds gaire i pots guanyar molt!
molta sort i no et capfiquis gaire (ja sé que és més fàcil de dir que de fer...)

[Estic peix]

No ho fagis. Però no t'ho agafis a la valenta.

15 mesos és poc, al menys des de el meu punt de vista. Jo vaig trigar 5 anys. Al final, estava dels nervis. Més que un rellotge biologic tenia un despertador sonant a tota castanya. Fins que abans de provar la reproducció assistida vam decidir deixar un parell de mesos de descans, ho vam parlar i al final vam pensar que lo millor era no agafarnos-ho tant a la valenta. Ens vam calmar. I llavors va venir.

Ja veus.

[surtelsol]

Hola, és el primer cop que escric, així que disculpeu si hi ha alguna errada.
Referent a l'embaràs no et desanimis, jo vaig fer 4 mesos d'omifin per tal d'aconseguir quedar-me embasada de la meva filla. Ja saps el que diuen, t'has de relaxar i segure que es fa punteria!

[estalada]

tranquil·la i paciencia que vindra quanmenys te l'esperes, nosaltres anvaem intentant i no venia i cada mes esperant la regla dp ens vam fer probes tot ok i la setmana uqe tenia hora pq em donessn omifin ja estava tranquila pensava ara amb l'omifin segur que funcionara pos no vaig arribar prendre omifin el dia uqe m'havien de receptar estava embarassada i em feien la primera eco iiiiiii sorpresa en venien dos!!
per tan va ser desconectar un mes pensant ara ja em receptaran omifin i mira ...! aixi que quan menys t'ho esperis... i jo no tenia cap bessons ala familia ni res pero es fantastic estic molt contenta !

[ter10]

"He passat momentsde tot... moments d'il.lusió, de decepció, de malhumor, moments depressius, de nous començaments...és un procés dur, molt dur, però aquests moments m'han fet créixer, m'ha ajudat a aprendre a valorar encara més el miracle que tenim. A viure la vida valorant els petits somriures de la nostra filla i ... si mai tenim un germanet, benvingut sigui. I si no ho aconseguim, per sort ja som mares! "

Totalment d'acord!!! moltes gràcies pel ànims wapa

"Jo vaig trigar 5 anys."
tota una campiona, jo no sé si hagues esperat tant, potser pel primer si. No hem veig d'aquí 5 anys emabarassada i amb un nen de 7 anys, buffff

Moltes gràcies a totes per respondre. Ja se que tinc que ser forta i tirar endavant però de vegades em desespero i aixó de relaxar-me ja ho he provat perquè quan vam mirar la IA em vaig quedar tranquil·la pensant que tot aniria més ràpid, però potser no em vaig relaxar prou, no ho sé....

[NUR81]

Ter10, tu m'has donat molts ànims i suport en un altre apartat del fòrum (encara que potser no t'ho sembli), m'has donat empenta per lluitar i buscar la causa del meu problema. Com altres noies t'han dit, tens al teu fill (que a mi ja em comença a semblar un miracle que jo m'hi pugui trobar), i tot i que deus estar capficada en això que et passa, i més si el teu primer embaràs va ser tan fàcil, tens molts motius per ser positiva dona! A mi m'ha semblat que ets una dona segura i lluitadora, i si ja tens un nen segur que això té solució i la trobaràs ben aviat, ja ho veuràs! Vinga ter10, amunt i ànims, que cada dia falta un dia menys, ja ho veuras!! Molts petons! (i gràcies!). I mai et rendeixis eh!

[ter10]

Ei NUR81! ja et recordo de l'altre post. Moltes gràcies per la teva resposta, la veritat és que avui m'ha començat a baixar la warry i aixó vol dir que ja podem fer un pas endavant. Ara sembla que estic una mica més animada per afrontar la IA, tot i que hauré d'estar un mes amb antibabies abans de començar. Només vull dir-te que també et dono molts ànims, molta força i positivisme perquè com tu dius així és com hem d'estar per aconsegir el nostre .

Ja t'he explicat les proves que em van fer a l'altre post, espero haver-te ajudat i molta sort en aquest llarg i dur procès!

Petonets