Malaltia trofoblastica gestacional (Mola)

[soleilua]

Raqueleta espero que avui tot vagi bé, i desitgem que l'anatomia patològica surti perfecte!

Ja ens aniràs informant com et trobes!

Un petonet!

[Raqueleta]

Hola noies, us copio el que he escrit al post de "Les que han patit un avortament..."

Ha anat tot molt bé. Quan ja ha vingut el celador amb la camilla per a portar-me a quiròfan i he abraçat al meu marit i a la meva mare (que aquesta nit gairebé no ha pogut dormir i a última hora ha decidit que venia a la Quirón amb nosaltres) m’ha entrat un baixon i han caigut algunes llagrimetes. Però vaja, estava força tranquil.la.

El tema de l’anestesia era una de les coses que menys gràcia em feia però l’anestesista m’ha dit que la sedació tenia un bon dormir i un bon despertar i és cert, ni m’he enterat. M’han ficat un líquid per la via i m’han dit que era un calmant per a que estigués tranquil.la (tot i que he dit que estava tranquil.la) i que després m’adormirien, però m’han enganyat! El següent que recordo és quan m’han despertat i com m’havia dit la gine, no tenia consciència del pas del temps, no estava segura de que ja m’haguessin fet el legrat… M’han tingut una estona a una sala de reanimació i després m’han portat a l’habitació. A les 8.25h he marxat cap a quiròfan i a les 9.50h ja tornava a estar allà. A l’habitació m’he quedat fins les 12h passades, primer reposant, després m’han fet veure aigua i suc, ho he tolerat bé, després aixecar-me a fer pipi, també bé, i ja he dit d’anar a casa. I a casa porto tota l’estona al sofà, només m’he aixecat per a dinar i per a anar al lavabo. No em fa mal la panxa ni res, només que encara em dura una mica la sensació de colocón que deia la Mara, suposo que és normal.

I ara la bomba, em fa por pensar-hi i tot. Quan he arribat a l’habitació, abans que em passessin de la camilla al llit, m’esperaven el meu marit i ma mare tots contents i m’han preguntat si m’havien explicat alguna cosa i els he dit que no. El meu gine ha marxat abans que jo despertés però primer ha passat a parlar amb ells. Els ha dit que ha anat molt bé i molt ràpid i que un cop ho ha tret li ha semblat que potser no és una mola. Seria la millor notícia però em fa por fer-me massa il.lusions. A la eco ell i la meva gine (són del mateix equip, ell m’ha visitat algun cop) ho van veure clar però ara dubta. I jo m’estic fent il.lusions i em fa por que després torni a tenir el disgust. Tinc visita dijous a la tarda per veure com va tot i veure els resultats. Oi que seguireu creuant els dits per mi?

[soleilua]

Osres Raqueleta! M'alegro que el legrat hagi anat bé i que hi hagi la més mínima possibilitat que no sigui una mola!! Tan de bo!
Ja sé que no et vols fer il·lusions, però dins del fatal tràngol d'haver perdut una criatura, almenys no seria tan dolent com una mola.
Jo creuo els dits per tu, segur que tot va bé!
Ara descansa i ànims!

[Anna Maria]

Raqueleta,
m'alegro que tot hagi anat bé. Aquesta és una intervenció senzilla però tot i així és normal que sempre ens posem una mica nervioses. Ara reposa i intenta no pensar en el resultat de la biòpsia, tant si és mola com si no ja ho pensaràs quan t'ho diguin; sí, sí, ja sé que és fàcil de dir, però vinga!
Ara a recuperar-te de la intervenció, deixa't mimar que sempre va bé.
Una abraçada,
Anna Maria

[Raqueleta]

Noies, l'anàlisi patològic diu que no era una mola i el gine em va dir que ell ja ho va veure força clar quan m'ho va aspirar. Així que "només" ha estat un avortament, que ja és dur de per si, però almenys puc acabar el malson de la mola quan tot just només començava.
De totes formes, us vull donar les gràcies pel suport quan pensava que era una mola, per explicar-me les vostres experiències i per ser tan fortes de voler reviure-ho tot per a ajudar a algú a assumir el que suposa la mola. Sou uns cracks.
I ara, que el post de la mola caigui molt avall i que no l'hagi de rescatar ningú.

[Anna Maria]

Raqueleta,
me n'alegro molt per tu i que només quedés en una possibilitat que no s'ha fet realitat.
T'aniré llegint al "post" de les que ho voleu tornar a intentar.
Una abraçada,
Anna Maria

[soleilua]

Hola Raqueleta guapa! Just ahir vaig veure la Nacristai i li vaig preguntar per tu!

Me n'alegro molt que tot el tema de la mola quedés en un ensurt, i que dins el dolent d'haver perdut un fill, almenys no hagis d'esperar un any a tornar-hi.

Un petonet i ànims!

[Raqueleta]

Gràcies noies!

[bertian]

No sé si queda algú en aquest post encara...
La veritat és que encara no sé si tinc un embaràs molar, però ahir quan anava a confirmar mitjançant eco que tenia un ou buit, la gine em va dir que hi havia alguna cosa a la eco que no veia clara... el què un altre gine la setmana anterior havia identificat com a un sac hemàtic fruit d'un desprendiment del sac, ella no tenia clar que fos això o que fos placenta... Vaja que sospitava de mola...
A mi em va caure el món a sobre... em van fer un anàlisi beta i em van dir que si sortia molt alt era mola i que si sortia baixet ho descartàvem... El resultat no va ser concluent... em va sortir força alt, 15.000, el què es veu que correspon a un embaràs de 4 setmanes aprox... i jo estaria de 8... La gine em va dir que no em podia confirmar cap diagnòstic... M'han programat raspat per aspiració aquest dilluns al matí i després m'analitzaran el teixit a veure què surt.
El tema de les cèl. cancerígenes la gine no l'ha volgut ni tractar pq m'ha dit que és molt poc freqüent, i que encara no sabem si tinc mola o no...
Jo estic feta pols... ja havia acceptat que era un ou buit, més o menys, però que una merda es converteixi en una merda encara més gran fa molt mal!
Jo ja tinc una filla però m'agradaria que tingués un germanet/a... ara tinc 37 anys... no tinc massa temps... això és una p....da! molt gran!
I a sobre hauré d'esperar gairebé un mes per tenir els resultats dels anàlisi i saber si ho tinc o no... uf!

[Anna Maria]

Hola Bertian,
em sap molt greu que estiguis passant tot això, companya. Tens tota la raó amb el que dius. A sobre d'avortar (en el meu cas va ser a les 5 setmanes), hi ha la mola dels pebrots. A mi també em van fer el raspat perquè tot i que la beta no era molt alta per les setmanes d'embaràs que portava, a l'ecografia em van detectar que ho tenia tot molt inflat. Així doncs, raspat i biòpsia. Suposo que t'hauran comentat que hi ha la mola parcial, la completa, i la que hi ha tumor.
També vaig esperar un mes molt llarg, i el diagnòstic va ser mola completa. Companya, sé que és fàcil de dir i t'entenc perfectament, però intenta no pensar en el resultat fins que el tinguis assegurat, d'acord? Mentrestant, mimat i deixa't mimar, si necessites plorar fes-ho, treu tota la ràbia i la tristor de dins.
Una abraçada ben gran!
Anna Maria

[bertian]

AnnaMaria, moltes gràcies per contestar!!!!! és que em sento molt sola amb tot això, ningú sap què és una mola, semblo com un extraterrestre quan ho explico, de fet ni jo mateixa ho havia sentit mai i aquí al fòrum, afortunadament, veig que tampoc hi ha gaire gent...
Doncs jo continuo igual, em van fer el legrat per aspiració el dilluns i la veritat és que va anar molt bé, i la recuperació és rapídissima, però ara queda el pitjor que és l'espera... Sí, m'han explicat els tres tipus i la veritat és que n'hi ha un que no me'l vull ni imaginar... això ja seria molt fort! La meva gine em va dir que les possibilitats de càncer són molt petites, però clar, hi són...
Ara haig d'intentar no pensar gaire però jo em veig molt a venir que serà mola perquè si el dijous quan m'ho van detectar estava a 15.100 de beta, el dilluns abans de fer-me el legrat estava ja a 15.800, o sigui que havia pujat... mal senyal... A més, el sac no havia crescut gens des de l'última eco i per tant tampoc té sentit doncs que augmenti la beta... jo em veig a venir el pitjor...

I tu guapa com ho portes? quant temps fa que t'ho van detectar? quan tindràs llum verda? com es porta?

Perdona per les preguntes, però ja et dic que em sento una mica sola amb tot això... tot i el suport de la meva gent i de les noies del socpetit esclar, però parlar amb algú que hi ha passat m'ajuda molt!!!

un petó i moltes gràcies per explicar-m'ho guapa!

[bertian]

AnnaMaria, ara he anat llegint les teves entrades del post i veig que vas tenir mola completa ja fa un parell d'anys o més... Una pregunta, en el teu cas es veia el sac gestacional també? a mi em van diagnosticar ou buit i després la gine va dir que no veia clara una taca que sortia a la eco, que li semblava placenta... i per això va sospitar de mola...

[cendre]

Hola Bertian,

Fà molt de temps que no participio al forum, però de tant en tant faig una ullada. I quan veig el post de les noies que em tingut mola amunt, no puc evitar llegir-ho i sentir molta empatía per vosaltres. Sé que aquests primers díes són terribles, amb nervis, preguntes i pànic. Jo sobretot recordo pànic...

El meu cas va ser una mica diferent que el teu.
Jo si que vaig veure embrió, i vam sentir el batec varies vegades. Tot i que l'embriò sempre era més petit del que tocava. A la eco de les 10 setmanes el batec s'havia aturat. Aleshores em van fer el raspat. El gine em va dir que en uns 20 dies ell rebría l'informe patológic, que si no em deia res, volía dir que tot estava ok.
Mai em van dir res.
Al cap dúns 40 dies quan em va venir la regla hi vaig anar a fer la revisió.
I al fer.me la eco, li va canviar la cara. Va dir.me que l'úter estava plé de restes, que no havia fet net. Però que veia unes imatges molt difuses, extranyes. Em vaig vestir, i al tornar al despatx tenía l'informe patólogic a la mà (que no va mirar quan el va rebre). I allà possava que tenía una Mola parcial.
I aquí vam haver de correr, perquè el metge va tenir por que al haver deixat passar tant de temps, allò s'hagués fet més greu.
Aquell mateix día radiografía de torax, beta, i un nou raspar per fer net del tot. La beta a 40 díes després del 1er legrat va ser de 400 i algo. Això va tranquilitzar al metge.
I després del segon raspat vaig negativitzar en pocs díes. Potser una setmana, per sort, he anat oblidant detalls.
I després d'això dons controls mensuals, després trimestrals, fins que va cumplir un any de la mola. En el meu cas van ser exactes amb l'any. Hi han noies que els metges han sigut més flexibles. Jo després em vaig tornar a quedar embarassada, el vaig tornar a perdre per altres temes, però ja res a veure amb la mola.

Sé que ara et sentiràs com un bitxo raro, a mi tambè em va passar. La gent em deia "com estàs de lo teu?", ningú sabía que era, i jo era la rara que tenía allò.
Però malauradament sóm més persones de les que ens pensem. I rarísims són els casos que acaven en algo dolent.

Espero que el diagnóstic finalment no sigui de mola, sino un simple out buit. La pena és la mateixa, perder un fill és siempre un tràngol, però al menys no hauries de passar per tot el periple de la mola.

Tens algún altre control de beta aviat?
Guapa, si necessites alguna cosa sól has de dir.m'ho, qualsevol subte. Si ho necesites enviem un privat tambè si vols.
Molts ànims i moltes abrassades.

[Anna Maria]

Hola guapes!
Doncs tens raó Bertian, aquí és l'únic lloc on et sents acompanyada, jo vaig tenir la mateixa sensació que tu, que estava sola com un mussol.
No pateixis per preguntar, pregunta el que vulguis que jo molt gustosa et contestaré. Doncs realment la veritat és que quan em va passar m'ho vaig prendre molt "marranament". Vaig demanar-me una excedència. Per què? Jo sóc educadora social en una residència, i em van fer el raspat un 30 d'agost. A partir del mes de setembre sempre s'ha de començar a preparar (com els col•legis més o menys) tots els temes relacionats amb Nadal (postals per enviar, arbre, pessebre, decoració general...) i se'm va fer una muntanya amunt, la veritat és que m'importava molt poc el Nadal aquells dies, no em vaig veure amb cor i així ho vaig decidir, i a dia d'avui no me'n penedeixo perquè vaig poder fer un bon dol, tot i que crec que cada dona ha de decidir el que vol fer (o s'ha de fer, a mi em van deixar agafar l'excedència i no sempre funciona així) i les que continueu treballant doncs fantàstic també.
Va ser una merda, perquè clar, només de 5 setmanes, això no és res. Em vaig trobar molt poca comprensió entre les poques persones que sabien el tema de l'embaràs, sense anar més lluny ma sogra (que NO ha tingut mai un avortament) em va dir: "No t'espantis, ara, eh?" i em va fer molta ràbia, perquè ma mare (que sí que va tenir un avortament abans de nèixer jo) ho va entendre d'una altra manera. Doncs clar, si ja no trobava una reacció bona a l'avortament pròpiament dit, què dir de la mola que com tu bé dius ningú sap què és ni jo o sabia?
En el meu cas aquella setmana de l'avortament, el dimarts vaig sagnar unes gotets. Vaig anar a urgències al vespre després de treballar, perquè com que només eren unes gotetes no vaig sentir que hagués de córrer. La ginecòloga de guàrdia (que era la que em portava fins aleshores...) em va fer anar al lavabo perquè deia que no veia l'embrió de tant pipí que devia tenir a la bufeta... i em va donar hora per un altre ginecòleg perquè ella se n'anava de vacances, em va donar el dijous. I el dijous em fa l'ecografia el ginecòleg i diu "estàs segura que t'havien dit que estaves embarassada? jo no veig res...?" jo li vaig comentar el tema del pipí del passat dia, i llavors va canviar la cara, va dir "no serà mola..." i aquí ja va està: 2 anàlisis de beta (un el divendres i un el diumenge) i raspat el dimarts següent. Tampoc em va operar ell, sinó una altra ginecòloga (i tinc mútua, no t’ho perdis), perquè ell no li anava bé fins dimecres i va dir que com més aviat ho traguéssim millor. Ell no em va explicar res de càncer... va ser la ginecòloga que em va fer el raspat, quan ja m’havien enxufat l’anestèsia, que em va dir que amb el què aspiressin farien una biòpsia per descartar un tumor... Quina bona sensació per adormir-se... A la meva parella també li van dir després d’operar-me quan ja estava al post-operatori, i quan el vaig veure estava més blanc que el paper, destrossat. Els metges poden arribar a ser molt fins...
Bé, doncs després d’un mes em van confirmar la mola completa i s’havia d’esperar un any per poder-se tornar a quedar embarassada. Em van fer prendre anticonceptives, que jo no n’havia pres mai (ni en prenc ara). Primer cada quinze dies, després cada mes i després cada dos mesos vaig haver de fer-me anàlisis de beta per veure si havia baixat i que no tornés a pujar. Ah! Me’n descuidava, també em van fer una radiografia de tòrax, si t’ho demanen que no et vingui de nou.
Com estic ara? Doncs ja fa un temps que estic com la primavera de l’any que em vaig quedar embarassada, amb molta mandra de quedar-m’hi, però ara amb una mica de por al cos, i buscant excuses per tot arreu. I el rellotge biològic que va fent tic-tac... Aquest octubre he fet 35 anys i ha estat el primer cop a la meva vida que m’ha sabut greu fer anys. I a sobre el Gallardón que ens vol convertir en assassines de nadons...
Bé, tanco la persiana, que ja m’he enrotllat prou!
Una abraçada,
Anna Maria

[bertian]

Moltíssimes gràcies cendre i AnnaMaria per explicar-me les vostres experiències! De veritat que m'ajudeu molt a no sentir-me com vosaltres mateixes dieu, com un bitxo raro! si no he explicat mil vegades què és una mola aquests dies no ho he explicat cap! uf!
Veig que els vostres casos han estat una mica diferents del meu, però igualment tot pot tenir el mateix final... Ara dimarts que ve tinc una altra anàlisi, a veure si em dónen els resultats del que em van fer dimarts passat (l'endemà del raspat) que suposo que ja deuria haver baixat si tot va bé... diuen que després del raspat baixa molt la beta, no?
I el tema de les plaques toràciques també el tinc programat, però encara no tinc data per anar a fer-me-les... mentre no tinguem els resultats de la biòpsia la meva gine ho tracta com si fos una mola, més que res per curar-se en salut... El què em mata és aquesta incertesa, tot i que jo ja tinc molt coll avall que ho serà i ja estic pensant "mira, quan em donin els resultats ja haurà passat un mes, i només seran 11 mesos d'espera!" ja veus!
Doncs res... sé molt bé del què parles AnnaMaria amb això del rellotge biològic, jo ja tinc una filla però tinc clar que volem un altre fill i ja tinc 37 anys... al meu voltant hi ha moltes noies que estant sent o han sigut mares de 38, 39 i fins i tot 41 anys, però quan abans m'hi pugui posar millor... perquè després serà un patir pels resultats del cribatge!... uf! això de tenir un fill comporta un patiment que no hauria de ser...
Bé guapes, us dono les gràcies de nou per compartir aquesta mala experiència amb mi i animar-me tant! un petonet!!!

[Raqueleta]

Bertian, com vas? Penso molt en tu, la paraula mola em crea pànic i vull que tinguis tanta sort com jo. Amb aquest nou embaràs estic tenint força pors (cada cop més controlades, això és cert) i al principi una d'elles era que aquest cop no pogués escapar de la mola.
Ahir vaig buscar el resultat de la meva beta i és similar al teu: 1.349 (o 13.400 i pico, amb l'embaràs estic fatal de la memòria). I l'embaràs portava aturat cinc o sis setmanes...

[bertian]

Moltissimes gràcies Raqueleta!!! ets un !!!! sí, veig que són resultats bastant similars... A mi el legrat me'l van fer quan en teoria estava de 9 setmanes, tot i que les mides de tot eren equivalents a un sac de 5 setmanes i la beta a un embaràs de 4-5 setmanes... deuria ser quan es va aturar tot... molt al principi...
A veure com acaba tot! jo també et tinc molt present i m'encantaria que el final de la meva història fos com el teu!
Moltes gràcies pels ànims guapa!!!
I tu tranquil·la! saps que repetir-se una mola és complicat, és molt poc freqüent!!!!! ja veus que quan dius mola ningú sap de què parlem!!! així que a gaudir de l'embaràs i a passar un gran fi d'any!!! A més, pariràs al juliol, la meva filla és del 22 de juliol!, un gran mes!!! per cert, jo sóc del 21 de juliol, ja veus quin regal d'aniversari més xulo que vaig tenir!!! Un petonet!

[bertian]

A més, què dic repetir-se una mola!!! si tu no vas tenir mola!!!!!!! (ai ai ai aquest cap!!)

[litusina]

Bertian guapa! Molts ànims! ara m'he parat a llegir-te i m'identifico amb tu en aixo de sentir-te sola i com un bitxo raro... Es ben normal, jo tambe em vaig passar dies intentant explicar el que no tenia clar que tenia, per sort al final no va ser mola, pero recordo que van ser uns dies de bogeria. T'envio tota l'energia positiva que tinc. A veure com van els propers resultats, creuare els dits per que vagi be! Un petonas enorme!!!

[bertian]

Moltes gràcies Litusina!!! tant de bo el meu final també sigui com el teu!!!
L'únic avantatge de tot això seria que si al final no és mola, l'espera d'una regla se'm farà curta curta curta!!!!
Bé, ja ho veurem...