sentiments contradictoris
Re: sentiments contradictoris
Hola Towanda,
Acabo de veure la teva historia i em sap molt de greu, és una putada i crec que no es supera mai a la vida, l'únic que a mida que passa el temps tens més dies bons que dolents, jo ara farà 9 mesos que vaig perdre els meus petits de casi de 33s i no hi ha dia que pensi en ells, però és veritat és que ens hem d'acustomar a viure sense ells. Encara és molt recient la pèrdua de la teva filla LAura, jo quan acabava de perdre al Sergi i l'Adrià vaig passar per moltes fases: ràbia, engoixa, por, ansietat... i quan va passar 2 mesos que pensava que estava bé vaig recaure i em vaig donar compte que seria sempre aixís, dies bons i dies dolents. Si vols veure la meva historia tinc un blog: http://www.adriaisergi.blogspot.com/.TAmbé he vist el video, que guapa la Laura en la eco4D, la vas veure? És maquíssim el video, però trist. A més et passo el link on pots trobar més mares que han perdut els seus fills i expliquem les nostres experiencies i inquietuts http://petitsambllum.org/
Jo t'aconsello com les demés que el millor és plorar tot el que faci falta i parlar-ho molt,
Una abraçada i moltes foces,
Acabo de veure la teva historia i em sap molt de greu, és una putada i crec que no es supera mai a la vida, l'únic que a mida que passa el temps tens més dies bons que dolents, jo ara farà 9 mesos que vaig perdre els meus petits de casi de 33s i no hi ha dia que pensi en ells, però és veritat és que ens hem d'acustomar a viure sense ells. Encara és molt recient la pèrdua de la teva filla LAura, jo quan acabava de perdre al Sergi i l'Adrià vaig passar per moltes fases: ràbia, engoixa, por, ansietat... i quan va passar 2 mesos que pensava que estava bé vaig recaure i em vaig donar compte que seria sempre aixís, dies bons i dies dolents. Si vols veure la meva historia tinc un blog: http://www.adriaisergi.blogspot.com/.TAmbé he vist el video, que guapa la Laura en la eco4D, la vas veure? És maquíssim el video, però trist. A més et passo el link on pots trobar més mares que han perdut els seus fills i expliquem les nostres experiencies i inquietuts http://petitsambllum.org/
Jo t'aconsello com les demés que el millor és plorar tot el que faci falta i parlar-ho molt,
Una abraçada i moltes foces,
<a><img src="http://www.faltamenos.com/tickers/j53eeqgqe4apuuag.png" alt="FaltaMenos.com Calendario" border="0"></a>
Re: sentiments contradictoris
Gracies a totes per els cosells, va molt be poder parlar dels sentiments que tenim ,sobre tot amb gent que ha passat pel mateix que tu , nomes qui ha tingut una experiéncia com la nostra pot entendre tots aquets sentiments contradictoris.
MEDUSETA: JA habia sentit parlar dels cridadors d´angels pero pel que tenia entes son un amulet de protecció, no habia pensat en aixó de que podriem cridar als nostres angelets, penso que si em compraré un , tinc la convicció que els nostres fills ara son angelets que ens cuiden,a les meves filles els dic que la seva germaneta ara es un angelet, i sempre que parlem d´ella ens diem que es un angelet que ens mira desde el cel.
DF: gracies altre cop, dies enrera ja em vas enviar un mail amb aquestes adresses, el blog dels teus fills em va emocionar molt, per aixo també vaig decidir fer aquest video per recordar per sempre la Laura, el que també m´han acosellat es que prepari una caixa amb les cosetes que teniem preparades per la Laura , per tenir un record per sempre d´ella, pero encara no he pogut endressar res d´ella , encara estan els seus vestidets penjats en l´armari, la bossa que tenia preparada amb la seva roba, ect... esperaré uns dies per fer- lo.
GORETTI: veig que encara que passi molt de temps aquets dolor continuará amb nosaltres, l´unic que ens queda es apendre a viure amb el dolor.
UN ALTRE COP MOLTS PETONS I UNA FORTA ABRAÇADA A TOTES
MEDUSETA: JA habia sentit parlar dels cridadors d´angels pero pel que tenia entes son un amulet de protecció, no habia pensat en aixó de que podriem cridar als nostres angelets, penso que si em compraré un , tinc la convicció que els nostres fills ara son angelets que ens cuiden,a les meves filles els dic que la seva germaneta ara es un angelet, i sempre que parlem d´ella ens diem que es un angelet que ens mira desde el cel.
DF: gracies altre cop, dies enrera ja em vas enviar un mail amb aquestes adresses, el blog dels teus fills em va emocionar molt, per aixo també vaig decidir fer aquest video per recordar per sempre la Laura, el que també m´han acosellat es que prepari una caixa amb les cosetes que teniem preparades per la Laura , per tenir un record per sempre d´ella, pero encara no he pogut endressar res d´ella , encara estan els seus vestidets penjats en l´armari, la bossa que tenia preparada amb la seva roba, ect... esperaré uns dies per fer- lo.
GORETTI: veig que encara que passi molt de temps aquets dolor continuará amb nosaltres, l´unic que ens queda es apendre a viure amb el dolor.
UN ALTRE COP MOLTS PETONS I UNA FORTA ABRAÇADA A TOTES
Re: sentiments contradictoris
Hola Towanda!
Fa dies que volia saber de tu i ara he vist el teu post. M'ha emocionat molt veure el video de la Laura, és un record preciós. Em costa trobar paraules, però vull dir-te que crec que estas fent tot el que es pot per tirar endavant i això és importantíssim. Molts, molts petonets!
Fa dies que volia saber de tu i ara he vist el teu post. M'ha emocionat molt veure el video de la Laura, és un record preciós. Em costa trobar paraules, però vull dir-te que crec que estas fent tot el que es pot per tirar endavant i això és importantíssim. Molts, molts petonets!
Re: sentiments contradictoris
HOLA A TOTES:
be torno a estar de baixón, sembla que quan paso uns dies una mica millor, zas!!! em tornen un altre cop aquest sentiment de buidor, ahir va fer dos mesos que la Laura va "neixer"( que va sortir de la meva panxa),i encara no saben els resultats de la autopsia, fins el mes que ve no sabrem res i ara aquesta es tota la meva preocupació , el poder saber que és el que l´hi va passar a la meva petitona, aixó em té consumida , vinga que faig esforsos per no pensar- hi pero no ho puc evitar, encara més quan veig el fill de la meva amiga que va neixer fa 15 dies , quan l´he tingut en els meus braços no puc evitar de pensar en la meva Laura i que es el que ha passat perque jo no la puc tenir en els meus braços , no se si a les que us ha passat el mateix habeu tingut aquest dilema , se que no en faré res de saber el que ha passat , pero creec que majudaria a poder continuar endevant, a poder entendre una mica tot el que ha passat , perque encara estic desconcertada, com un embaraç que anaba tant i tant bé a acavat com a acavat, en fi només ens queda paciencia i que passi el temps a veure si tots aquets sentiments els vaig superant.
Bueno ja us he fotut rotllo, peró necesitava parlar-hi una mica:
molts petonets a totes i moltes grácies pel vostre soport
be torno a estar de baixón, sembla que quan paso uns dies una mica millor, zas!!! em tornen un altre cop aquest sentiment de buidor, ahir va fer dos mesos que la Laura va "neixer"( que va sortir de la meva panxa),i encara no saben els resultats de la autopsia, fins el mes que ve no sabrem res i ara aquesta es tota la meva preocupació , el poder saber que és el que l´hi va passar a la meva petitona, aixó em té consumida , vinga que faig esforsos per no pensar- hi pero no ho puc evitar, encara més quan veig el fill de la meva amiga que va neixer fa 15 dies , quan l´he tingut en els meus braços no puc evitar de pensar en la meva Laura i que es el que ha passat perque jo no la puc tenir en els meus braços , no se si a les que us ha passat el mateix habeu tingut aquest dilema , se que no en faré res de saber el que ha passat , pero creec que majudaria a poder continuar endevant, a poder entendre una mica tot el que ha passat , perque encara estic desconcertada, com un embaraç que anaba tant i tant bé a acavat com a acavat, en fi només ens queda paciencia i que passi el temps a veure si tots aquets sentiments els vaig superant.
Bueno ja us he fotut rotllo, peró necesitava parlar-hi una mica:
molts petonets a totes i moltes grácies pel vostre soport
- GORETTI
- :: papallona

- Entrades: 115
- Membre des de: dv. oct. 17, 2008 11:46 am
- Ubicació: SANT JOAN DESPÍ ( BCN )
Re: sentiments contradictoris
TOWANDA, PRECIOSA, SI SAPIGUESSIS COM T´ENTENC...
L´ANY PASSAT, QUAN VAN NÈIXER LES MEVES PRINCESES, HI HAVIEN 7 DE LES MEVES AMIGUES EMBARASSADES...ERA COM UN BABY BOOM D´AMIGUES...A MÍ EM TOCAVA AL MARÇ, I DESPRÈS VENIEN TOTES LES DEMÉS...JO, AL PORTAR BESSONES,SEMPRE DEIA QUE ARRIBARIEN AVANS D´HORA, PERÒ NO SABIA QUANT...ES VAN ENDAVANTAR MASSA...I DESPRÈS, VAN COMENÇAR A NÈIXER TOTS ELS FILLS DE LES MEVES AMIGUES, QUAN ELS TOCAVA I SANS, ( EXCEPTE EL DE UNA AMIGA, QUE TAMBÉ VA MORIR UN PARELL D´HORES AVANS DE NÈIXER )...VAIG ANAR ALS HOSPITALS A VEURE´LS, PERÒ SEMPRE AMB AQUELLA PREGUNTA EN EL MEU CAP : PER QUÉ LA ONA I LA BLANCA NO ESTÀN AQUÍ I ELLS SÍ ?? QUÉ HE FET JO PER MERÈIXER AIXÓ ??...ETC...ETC...
SUPOSO QUE TOTES AQUESTES PREGUNTES ENS LES FEM TOTES UN I ALTRE COP...
TOWANDA, QUAN TINGUIS EL RESULTAT DE LA NECROPSIA, DESCANSARÀS UNA MICA, PERÒ NO PENSIS QUE TOT ACABARÀ LLAVORS...
HAS DE TENIR MOLTA FORÇA, PRECIOSA, I CONTINUAR ENDAVANT !!
MOLTS PETONS, I ÀNIMS !!!
L´ANY PASSAT, QUAN VAN NÈIXER LES MEVES PRINCESES, HI HAVIEN 7 DE LES MEVES AMIGUES EMBARASSADES...ERA COM UN BABY BOOM D´AMIGUES...A MÍ EM TOCAVA AL MARÇ, I DESPRÈS VENIEN TOTES LES DEMÉS...JO, AL PORTAR BESSONES,SEMPRE DEIA QUE ARRIBARIEN AVANS D´HORA, PERÒ NO SABIA QUANT...ES VAN ENDAVANTAR MASSA...I DESPRÈS, VAN COMENÇAR A NÈIXER TOTS ELS FILLS DE LES MEVES AMIGUES, QUAN ELS TOCAVA I SANS, ( EXCEPTE EL DE UNA AMIGA, QUE TAMBÉ VA MORIR UN PARELL D´HORES AVANS DE NÈIXER )...VAIG ANAR ALS HOSPITALS A VEURE´LS, PERÒ SEMPRE AMB AQUELLA PREGUNTA EN EL MEU CAP : PER QUÉ LA ONA I LA BLANCA NO ESTÀN AQUÍ I ELLS SÍ ?? QUÉ HE FET JO PER MERÈIXER AIXÓ ??...ETC...ETC...
SUPOSO QUE TOTES AQUESTES PREGUNTES ENS LES FEM TOTES UN I ALTRE COP...
TOWANDA, QUAN TINGUIS EL RESULTAT DE LA NECROPSIA, DESCANSARÀS UNA MICA, PERÒ NO PENSIS QUE TOT ACABARÀ LLAVORS...
HAS DE TENIR MOLTA FORÇA, PRECIOSA, I CONTINUAR ENDAVANT !!
MOLTS PETONS, I ÀNIMS !!!
" SI LA VIDA TE DA LIMONES...PÍDELE TÉQUILA Y SAL ..."...
ONA I BLANCA, SEMPRE US ESTIMARÉ...**
ONA I BLANCA, SEMPRE US ESTIMARÉ...**
Re: sentiments contradictoris
Ostres, segur que no hi han paraules que et puguin consolar, però que sàpigues que et llegim i que estem amb tu....



Re: sentiments contradictoris
Hola a totes,
Towanda [b]Si et serveix de consol aquest diumenge farà un mes que vaig parir el meu nen o nena.Vaig petir un avort diferit a les 18 setmanes.Encara no sé res de res ni tan sols he tingut encara la visita del ginecòleg.La tinc l´1 de juny i l´espera és desesperant.Ja em temo que quan arribi la visita no em puguin donar respostes però jo insistiré perquè me les donguin.Fisicament em trobo bé però tampoc sé com he quedat per dintre o sigui que és una incognita més.Animicament imagina´t.Tinc dies de baixada i dies que miro d´estar super entretinguda per no pensar-hi.Em fa por sortir de casa per trobar-me algú i més amb la meva professió ( mestra = moltes mares que et preguntin).[/b]
MOLTS PETONARROS A TOTES
Towanda [b]Si et serveix de consol aquest diumenge farà un mes que vaig parir el meu nen o nena.Vaig petir un avort diferit a les 18 setmanes.Encara no sé res de res ni tan sols he tingut encara la visita del ginecòleg.La tinc l´1 de juny i l´espera és desesperant.Ja em temo que quan arribi la visita no em puguin donar respostes però jo insistiré perquè me les donguin.Fisicament em trobo bé però tampoc sé com he quedat per dintre o sigui que és una incognita més.Animicament imagina´t.Tinc dies de baixada i dies que miro d´estar super entretinguda per no pensar-hi.Em fa por sortir de casa per trobar-me algú i més amb la meva professió ( mestra = moltes mares que et preguntin).[/b]
MOLTS PETONARROS A TOTES
Re: sentiments contradictoris
towanda ha escrit:HOLA A TOTES:
be torno a estar de baixón, sembla que quan paso uns dies una mica millor, zas!!! em tornen un altre cop aquest sentiment de buidor, ahir va fer dos mesos que la Laura va "neixer"( que va sortir de la meva panxa),i encara no saben els resultats de la autopsia, fins el mes que ve no sabrem res i ara aquesta es tota la meva preocupació , el poder saber que és el que l´hi va passar a la meva petitona, aixó em té consumida , vinga que faig esforsos per no pensar- hi pero no ho puc evitar, encara més quan veig el fill de la meva amiga que va neixer fa 15 dies , quan l´he tingut en els meus braços no puc evitar de pensar en la meva Laura i que es el que ha passat perque jo no la puc tenir en els meus braços , no se si a les que us ha passat el mateix habeu tingut aquest dilema , se que no en faré res de saber el que ha passat , pero creec que majudaria a poder continuar endevant, a poder entendre una mica tot el que ha passat , perque encara estic desconcertada, com un embaraç que anaba tant i tant bé a acavat com a acavat, en fi només ens queda paciencia i que passi el temps a veure si tots aquets sentiments els vaig superant.
Bueno ja us he fotut rotllo, peró necesitava parlar-hi una mica:
molts petonets a totes i moltes grácies pel vostre soport
Hola Towanda,
Com estàs? espero que et recuperis ràpid d'aquest baixon que has tingut. Per mi aquest cap de setmana també ha set dur, diumenge va fer dos mesos que vam perdre a la Ivet.
Tinc la sensació que tan jo com el meu home ho estem portant força bé, estem bastant sencers. Tot i que tinc dies molt i molt dolents. Sobretot quan em venen els maleïts atacs d'ansietat. Però cada cop són menys freqüents, i tinc moltes ganes de tirar endavant, de ser valenta i tornar a ser feliç.
Només et puc dir que molta força, que ens en sortirem, n'estic segura.
A nosaltres el mes passat ens van donar una part dels resultats de l'autòpsia. Ens van dir que la placenta estava bé, i que tots els òrgans de la Ivet estaven be i sense malformacions. A finals de juliol ens donaran els resultats definitius, però ja ens van dir, que no havent trobat res en aquesta primera revisió, és molt dificil que ara surtir algun tipus de malaltia genètica, o de incompatibilitat cromosòmica, perquè sinó ja s'hagues vist algún tipus de malformació.
A mi em passa el mateix. No se si es millor que ens diguin que hi ha hagut algun problema ( perquè s'ha de tenir en compte que igual llavors tenim problemes per tenir un altre fill ) però així sabriem què ha passat, o haver-ho d'atribuir a la mala sort el que ens ha passat (que tinc la sensació que és el que haurem de fer).
T'envio un petó molt fort, i tots els ànims del món
, perquè sé que les paraules ara mateix no ens serveixen de gaireRe: sentiments contradictoris
Hola Towanda,
NO és cap rotllo el que expliques per això estem aqui perque expliquis com et trobes i poder donar-te una mica de suport (si és que et serveix aquests moments). La meva experiencia és que a mida que passa el temps estic molt millor, però cada persona necessita el seu temps. Jo recordo que als dos mesos de perdre als meus peques pensava com tu...que tenia dies de baixon i ara sé que era que encara no havia fet el dol. Amb aquesta sensació vaig estar com 4 mesos més. Em vaig trobar més o menys recuperada als 8 mesos, ara farà 10 i encara tinc dies de baixon, però ho veig tot d'un altra manera. Donat temps....parla i plora tot el que necessitis.
Referent als bebes de les amigues es de lo més normal la teva reacció, la meva amiga va tenir a la seva filla als dos mesos de morir el Sergi i l'Adrià, la vaig anar a veure a l'hospital i vaig agafar a la petita, vaig fer-me la forta...però quan vaig sortir de l'hospital em vaig passant tot el dia i nit plorant, em sentia tant malament per no tenir als meus petits vius.Tres mesos més tard va neixer la filla de la meva cosina i el mateix. Ara sempre que les veig penso en els mesos que tindrien els meus petits, però la vida es aixís i l'hem de viure lo millor possible.
Desitjo que tu tb mica en mica estiguis més animada i sobretot que no dubtis mai en escriuren's.
Una abraçada a totes i forces.
NO és cap rotllo el que expliques per això estem aqui perque expliquis com et trobes i poder donar-te una mica de suport (si és que et serveix aquests moments). La meva experiencia és que a mida que passa el temps estic molt millor, però cada persona necessita el seu temps. Jo recordo que als dos mesos de perdre als meus peques pensava com tu...que tenia dies de baixon i ara sé que era que encara no havia fet el dol. Amb aquesta sensació vaig estar com 4 mesos més. Em vaig trobar més o menys recuperada als 8 mesos, ara farà 10 i encara tinc dies de baixon, però ho veig tot d'un altra manera. Donat temps....parla i plora tot el que necessitis.
Referent als bebes de les amigues es de lo més normal la teva reacció, la meva amiga va tenir a la seva filla als dos mesos de morir el Sergi i l'Adrià, la vaig anar a veure a l'hospital i vaig agafar a la petita, vaig fer-me la forta...però quan vaig sortir de l'hospital em vaig passant tot el dia i nit plorant, em sentia tant malament per no tenir als meus petits vius.Tres mesos més tard va neixer la filla de la meva cosina i el mateix. Ara sempre que les veig penso en els mesos que tindrien els meus petits, però la vida es aixís i l'hem de viure lo millor possible.
Desitjo que tu tb mica en mica estiguis més animada i sobretot que no dubtis mai en escriuren's.
Una abraçada a totes i forces.
<a><img src="http://www.faltamenos.com/tickers/j53eeqgqe4apuuag.png" alt="FaltaMenos.com Calendario" border="0"></a>
Re: sentiments contradictoris
HOLA A TOTES:
MOLTES GRÀCIES A TOTES , PEL VOSTRE SUPORT, VEIG QUE TOTES LES QUE HEM PASSAT PER AQUESTA HORRIBLE EXPERIÈNCIA TENIM ELS MATEIXOS SENTIMENTS , SUPOSO QUE ES NORMAL TENIR DIES MÉS BONS I DIES PITXORS, QUE SUPERAR AQUEST MAL TRANGOL NOMÉS ES QUESTIÓ DE QUE PASSI EL TEMPS I HO ANEM ACEPTANT, JO TINC MOLTES GANES DE PODER CONTINUAR ENDAVANT I TORNAR A SER FELIÇ, PERÓ EM COSTA MOLT , TINC LA SENSACIÓ DE QUE LA MEVA VIDA ES VA ATURAR AQUELL FATÍDIC DIA DE QUE MAI MÉS PODRÉ TORNAR A SER FELIÇ, DE QUE NO PODRÉ VEURE LA VIDA POSITIVAMENT .
HA ESTAT UN ANY MOLT DUR , HE PERDUT DOS CRIATURES ,NO PUC TREURE RES POSITIU D´AQUEST ÚLTIM ANY, BE L´UNIC QUE SI PUC TREURE POSITIU ES QUE TINC DOS NENAS PRESIOSES QUE EM DONEN UN BON MUTIU PER FER L´ESFORÇ DE TIRAR ENDEVAN.
I PRESISAMENT AVUI LA MEVA FILLA GRAN FA 11 ANYS , JA ES QUASI UNA SEÑORETA , DEU MEU COM PASSA EL TEMPS!!!, SI SI EL QUE ES LA VIDA AVUI FA 11 ANYS VAIG TENIR L´ALEGRIA DE SER MARE PER PRIMER COP, PUC DIR QUE HE CONEGUT ELS DOS COSTATS DE LA VIDA , L´ALEGRIA DEL NAIXAMENT D´UN FILL I LAS TRISTOR DE PREDRE UN ALTRE, EN FI AIXI ÉS LA VIDA DEVAGADES TAN MACA, I DEVEGADES TAN CRUEL.
BE NOIETES ,US ENVIO MOLTS PETONS A TOTES I MOLTES ABRAÇADES , QUE VOSALTRES TAMBÉ LES NECESITEU.
MOLTES GRÀCIES A TOTES , PEL VOSTRE SUPORT, VEIG QUE TOTES LES QUE HEM PASSAT PER AQUESTA HORRIBLE EXPERIÈNCIA TENIM ELS MATEIXOS SENTIMENTS , SUPOSO QUE ES NORMAL TENIR DIES MÉS BONS I DIES PITXORS, QUE SUPERAR AQUEST MAL TRANGOL NOMÉS ES QUESTIÓ DE QUE PASSI EL TEMPS I HO ANEM ACEPTANT, JO TINC MOLTES GANES DE PODER CONTINUAR ENDAVANT I TORNAR A SER FELIÇ, PERÓ EM COSTA MOLT , TINC LA SENSACIÓ DE QUE LA MEVA VIDA ES VA ATURAR AQUELL FATÍDIC DIA DE QUE MAI MÉS PODRÉ TORNAR A SER FELIÇ, DE QUE NO PODRÉ VEURE LA VIDA POSITIVAMENT .
HA ESTAT UN ANY MOLT DUR , HE PERDUT DOS CRIATURES ,NO PUC TREURE RES POSITIU D´AQUEST ÚLTIM ANY, BE L´UNIC QUE SI PUC TREURE POSITIU ES QUE TINC DOS NENAS PRESIOSES QUE EM DONEN UN BON MUTIU PER FER L´ESFORÇ DE TIRAR ENDEVAN.
I PRESISAMENT AVUI LA MEVA FILLA GRAN FA 11 ANYS , JA ES QUASI UNA SEÑORETA , DEU MEU COM PASSA EL TEMPS!!!, SI SI EL QUE ES LA VIDA AVUI FA 11 ANYS VAIG TENIR L´ALEGRIA DE SER MARE PER PRIMER COP, PUC DIR QUE HE CONEGUT ELS DOS COSTATS DE LA VIDA , L´ALEGRIA DEL NAIXAMENT D´UN FILL I LAS TRISTOR DE PREDRE UN ALTRE, EN FI AIXI ÉS LA VIDA DEVAGADES TAN MACA, I DEVEGADES TAN CRUEL.
BE NOIETES ,US ENVIO MOLTS PETONS A TOTES I MOLTES ABRAÇADES , QUE VOSALTRES TAMBÉ LES NECESITEU.
- Bombolla
- :: dragona

- Entrades: 4444
- Membre des de: dc. set. 10, 2008 9:25 am
- Ubicació: Mallorca (Amb el cor a Barcelona)
- Contacta:
Re: sentiments contradictoris
Fins ara no m'havia "atrevit" a escriure, més que res per no ficar-me allà on no em demanen. Aquest és el post per intentar desfogar el vostre dolor. Només volia dir-vos, encara que mai em pugui imaginar pel què esteu passant, que em sap molt greu, i que sou unes dones especials, sou dones molt i molt fortes, i que espero que algun dia pogueu fer realitat el vostre somni i que pogueu conviure amb la pèrdua i recordar els vostres angelets sense tant dolor.
Us mereixeu el millor!
Una abraçada mol i molt forta per totes.
Us mereixeu el millor!
Una abraçada mol i molt forta per totes.

Que em voleu conèixer?: viewtopic.php?f=35&t=9125
Que em voleu conèixer?: viewtopic.php?f=91&t=25741
Les Positives sempre estarem amb tu Brownie !
Re: sentiments contradictoris
Hola a totes:
BE avui per fi ens han donat el resulats de la necrosia de la Laura i delsa analisis que hem van fer despres a mi , i ja sabem la posible causa tant del obit com de l abortament que vaig patir abans , resulta que dono positiu en anticoagulant lúpic, no se ben be que es , pero que en un posible futur embaraç tindré que pendre aspirina infantil durant tot l´embaraç i estar controlada per un hematoleg, demoment m´han donat hora per l´hematoleg.
Weno ara ja estic per una part be per sapiguer per fi que l´hi va passar a la Laura , no em volia quedar amb que va passar perrque si , peró per una altra part estic una mica trista per saber que posiblement es podria haver evitat la mort de la Laura , si m´haguisin fet aquestes analisis amb el primer abort , pero be , no vull escalfarme mes el cap, ja res es pot fer, només intentar de seguir endevant .
També ens han dit que si volem tornar a intentar-ho que ja tenim llum verda, pero que deseguida que sápiga que estic embaraçada que comenci amb l´aspirina i que demani hora per l´hematoleg. Uff peró em penso que deixaré passar una mica de temps abans de tornar a plantajarme un nou embaraç, no se si ja hi renunciaré a tenir una familia nombrosa com era el nostre somni , tothom em diu que ja em faig prou amb dos que no val la pena passar per tot aixó, peró es que teníem tanta ilusió que no se , temps al temps , encara que no em puc dormir gaire (aquest any faig 35).
MOlts petons per totes i en especial a al Medusseta que avui fa 3 mesos que la Ivet es va convertir en un angelet, demá fara 3 mesos de la Laura,com sempre encendré una espelma per las dos i també per els altres angelets (Ona i Blanca , Ivan, Dylan,Adria i Sergi, etc..)
Una abraçada ben forta a totes.
BE avui per fi ens han donat el resulats de la necrosia de la Laura i delsa analisis que hem van fer despres a mi , i ja sabem la posible causa tant del obit com de l abortament que vaig patir abans , resulta que dono positiu en anticoagulant lúpic, no se ben be que es , pero que en un posible futur embaraç tindré que pendre aspirina infantil durant tot l´embaraç i estar controlada per un hematoleg, demoment m´han donat hora per l´hematoleg.
Weno ara ja estic per una part be per sapiguer per fi que l´hi va passar a la Laura , no em volia quedar amb que va passar perrque si , peró per una altra part estic una mica trista per saber que posiblement es podria haver evitat la mort de la Laura , si m´haguisin fet aquestes analisis amb el primer abort , pero be , no vull escalfarme mes el cap, ja res es pot fer, només intentar de seguir endevant .
També ens han dit que si volem tornar a intentar-ho que ja tenim llum verda, pero que deseguida que sápiga que estic embaraçada que comenci amb l´aspirina i que demani hora per l´hematoleg. Uff peró em penso que deixaré passar una mica de temps abans de tornar a plantajarme un nou embaraç, no se si ja hi renunciaré a tenir una familia nombrosa com era el nostre somni , tothom em diu que ja em faig prou amb dos que no val la pena passar per tot aixó, peró es que teníem tanta ilusió que no se , temps al temps , encara que no em puc dormir gaire (aquest any faig 35).
MOlts petons per totes i en especial a al Medusseta que avui fa 3 mesos que la Ivet es va convertir en un angelet, demá fara 3 mesos de la Laura,com sempre encendré una espelma per las dos i també per els altres angelets (Ona i Blanca , Ivan, Dylan,Adria i Sergi, etc..)
Una abraçada ben forta a totes.
Re: sentiments contradictoris
Hola a totes,
Towanda "´M´alegro" per vosaltres ja que heu pogut esverinar què li va passar a la Laura.Deus estar més " tranquila " .Ara quan et tornis a quedar ja saps el què fer.A mi també m´ho van dir al cap d´un mes.En el meu cas va ser que s´havia enroscat massa el cordó umbilical i s´havia inflamat.Vaig tenir mala sort i a sobre per fer-ho més penós,esperava un nen.( tinc dues nenes).El dia 24 fará dos mesos.Es diferent del teu cas però la pèrdua és la mateixa.Ara estic esperant que em donguin llum verda i ho volem tornar a intentar.Vull tornar a ser mare.Es un desitg molt fort.Estic espantada i ho estaré durant l´embaràs però ho vull intentar. No pateixis per l´edat.Jo ara a l´agost faré 38 anys i hi ha gent en aquest forum que té fins i tot 40 i esperen el seu primer fill.Lo important és que tu estiguis bé,et cuidis moltíssim i que el vulguis amb moltes ganes.
Per qualsevol cosa aquí em tens.
MOLTS PETONARRROS
Towanda "´M´alegro" per vosaltres ja que heu pogut esverinar què li va passar a la Laura.Deus estar més " tranquila " .Ara quan et tornis a quedar ja saps el què fer.A mi també m´ho van dir al cap d´un mes.En el meu cas va ser que s´havia enroscat massa el cordó umbilical i s´havia inflamat.Vaig tenir mala sort i a sobre per fer-ho més penós,esperava un nen.( tinc dues nenes).El dia 24 fará dos mesos.Es diferent del teu cas però la pèrdua és la mateixa.Ara estic esperant que em donguin llum verda i ho volem tornar a intentar.Vull tornar a ser mare.Es un desitg molt fort.Estic espantada i ho estaré durant l´embaràs però ho vull intentar. No pateixis per l´edat.Jo ara a l´agost faré 38 anys i hi ha gent en aquest forum que té fins i tot 40 i esperen el seu primer fill.Lo important és que tu estiguis bé,et cuidis moltíssim i que el vulguis amb moltes ganes.
Per qualsevol cosa aquí em tens.
MOLTS PETONARRROS
Re: sentiments contradictoris
Hola Towanda,
M'alegro que com a mínim t'hagin donat una resposta. Saps que tens un problema, però també saps on agafar-te perquè no et torni a passar.
A nosaltres no ens donen els resultats fins el 22 de juliol. Se m'està fent eterna l'espera. I més perquè tenim moltissima il-lusió de tornar-ho a intentar a la que ens donin llum verda.
Aquesta setmana està sent molt dura per mi. El dilluns vaig començar a treballar altre cop (només hi vaig 4 horetes, per agafar-m'ho amb tranquilitat ). Però el retrobar-me a la gent, tornar al meu lloc de treball com si no hagues passat res, recordant que el dia que vaig plegar ho vaig fer amb la il.lusió que només quedaven 20 dies per conèixer la Ivet... uff! tornar al dia a dia i borrar tots els projectes que haviem fet per tots tres se m'està fent molt molt difícil.
Un petó molt fort per tu Towanda, per donar-te força i tota l'energia del mon, que demà será un dia especial. Dur, però especial.
M'alegro que com a mínim t'hagin donat una resposta. Saps que tens un problema, però també saps on agafar-te perquè no et torni a passar.
A nosaltres no ens donen els resultats fins el 22 de juliol. Se m'està fent eterna l'espera. I més perquè tenim moltissima il-lusió de tornar-ho a intentar a la que ens donin llum verda.
Aquesta setmana està sent molt dura per mi. El dilluns vaig començar a treballar altre cop (només hi vaig 4 horetes, per agafar-m'ho amb tranquilitat ). Però el retrobar-me a la gent, tornar al meu lloc de treball com si no hagues passat res, recordant que el dia que vaig plegar ho vaig fer amb la il.lusió que només quedaven 20 dies per conèixer la Ivet... uff! tornar al dia a dia i borrar tots els projectes que haviem fet per tots tres se m'està fent molt molt difícil.
Un petó molt fort per tu Towanda, per donar-te força i tota l'energia del mon, que demà será un dia especial. Dur, però especial.
Re: sentiments contradictoris
Hola Towanda,
Està molt bé el saber que li va passar a la teva petita, per poder evitar-ho en el proper embaràs. Tens raó que es podia haver evitat la mort de la teva petita, però moltes vegades les coses passan perque si i no val la pena donar-li voltes (es el meu punt de vista), també se que, a vegades es invetible fer-ho, a mi encara em passa pel cap pq no vaig anar a urgencies abans?? però només em serveix per fer-me més mal. Segur que tens dos nenes encantadores i la laura va ser la teva tercera,però si vols un altre fill endavant guapissima!
35anys??? Ets una nena?? Que vols que et dugui jo que els acabo de fer!!
Un petonàs
Està molt bé el saber que li va passar a la teva petita, per poder evitar-ho en el proper embaràs. Tens raó que es podia haver evitat la mort de la teva petita, però moltes vegades les coses passan perque si i no val la pena donar-li voltes (es el meu punt de vista), també se que, a vegades es invetible fer-ho, a mi encara em passa pel cap pq no vaig anar a urgencies abans?? però només em serveix per fer-me més mal. Segur que tens dos nenes encantadores i la laura va ser la teva tercera,però si vols un altre fill endavant guapissima!
35anys??? Ets una nena?? Que vols que et dugui jo que els acabo de fer!!
Un petonàs
<a><img src="http://www.faltamenos.com/tickers/j53eeqgqe4apuuag.png" alt="FaltaMenos.com Calendario" border="0"></a>
Re: sentiments contradictoris
GRÁCIES MAQUÍSSIMES
MEDUSETA reina Uff, es molt dur tornar a la rutina i comprovar que encara que per a nosaltres és com si el temps s´hagués aturat , la vida continua. Continua sense les nostres petites, pero poc a poc tot anirá passant i dia rera dia podrem continuar endevant .
Fins el 22 de Juliol no et donen els resultats?!!!, ostres!!! a mi s´ha m´ha fet etern!!!! els dos últims dies no vaig casi ni poder dormir dels nervis que tenia, ufff!! noia deus estar impacient, desde aquí t´envio molts ànims valenta , et desitjo que tot et vagi bé.
MEDUSETA reina Uff, es molt dur tornar a la rutina i comprovar que encara que per a nosaltres és com si el temps s´hagués aturat , la vida continua. Continua sense les nostres petites, pero poc a poc tot anirá passant i dia rera dia podrem continuar endevant .
Fins el 22 de Juliol no et donen els resultats?!!!, ostres!!! a mi s´ha m´ha fet etern!!!! els dos últims dies no vaig casi ni poder dormir dels nervis que tenia, ufff!! noia deus estar impacient, desde aquí t´envio molts ànims valenta , et desitjo que tot et vagi bé.
- GORETTI
- :: papallona

- Entrades: 115
- Membre des de: dv. oct. 17, 2008 11:46 am
- Ubicació: SANT JOAN DESPÍ ( BCN )
Re: sentiments contradictoris
TOWANDA, PRECIOSA, PENSO QUE NO HAS DE FER CAS DE LA GENT...SI DE MOMENT VOLS DESCANSAR UN TEMPS, DONCS ENDAVANT, PERÒ, SI EL VOSTRE DESIG ERA TENIR UN ALTRE FILL, CREC QUE ARA MÉS QUE MAI TINDREU AQUEST DESIG RENAIXENT...
ESPERO QUE ARA QUE SAPS EL QUE VA PODER PASSAR, EL TEU " COR" DESCANSI UNA MIQUETA MÉS...ENCARA QUE SÉ QUE COSTA MOLT...
T´ENVIO UN PETÒ MOLT ESPECIAL, I GRÀCIES PER RECORDAR-TE DELS NOSTRES ANGELETS...SEGUR QUE TOTS ELLS, VETLLEN PER NOSALTRES, DONCS, HI HAN DIES, QUE PENSO QUE NO " SÉ QUINA COSA ÉS" LA QUE EM FA LLEVAR-ME CADA DIA I CONTINUAR LLUITANT...NO SÉ QUÉ DEU SER, I ES CLAR, A VEGADES PENSO EN QUE POTSER SÓN ELLES...POTSER LA BLANCA I LA ONA NO VOLEN QUE CAIGUI DEL TOT AL FONS DEL POU, I M´AIXEQUEN UNA I ALTRE VEGADA...
HEM DE SER FORTES, NOIES, NO ENS QUEDA UNA ALTRE...I PENSEU QUE LES QUE US PODEU QUEDAR EMBARASSADES DE FORMA NATURAL, TENIU MOLTA SORT...NOSALTRES, A MÉS, TENIM EL HANDICAP DE QUE JO M´HAIG DE FER FECUNDACIONS IN VITRO CADA VEGADA, I AIXÓ ÉS MOLT SACRIFICAT, FÍSICA, MENTAL I ECONÒMICAMENT PARLANT...ACABO DE REBRE EL RESULTAT DE LA MEVA 4ª IN VITRO, I HA ESTAT NEGATIVA...AIXÍ QUE, NO EM QUEDA ALTRE QUE TORNAR A AIXECAR-ME, I TORNAR A LLUITAR PER ALLÓ QUE TANT VOLEM...PER ALLÒ QUE LA VIDA VA DECIDIR ARREBATAR-NOS ARA FA GAIRABÉ 18 MESOS...
US ENVIO MOLTS PETONS, I TOTA LA FORÇA QUE PUC ENVIAR...
ESPERO QUE ARA QUE SAPS EL QUE VA PODER PASSAR, EL TEU " COR" DESCANSI UNA MIQUETA MÉS...ENCARA QUE SÉ QUE COSTA MOLT...
T´ENVIO UN PETÒ MOLT ESPECIAL, I GRÀCIES PER RECORDAR-TE DELS NOSTRES ANGELETS...SEGUR QUE TOTS ELLS, VETLLEN PER NOSALTRES, DONCS, HI HAN DIES, QUE PENSO QUE NO " SÉ QUINA COSA ÉS" LA QUE EM FA LLEVAR-ME CADA DIA I CONTINUAR LLUITANT...NO SÉ QUÉ DEU SER, I ES CLAR, A VEGADES PENSO EN QUE POTSER SÓN ELLES...POTSER LA BLANCA I LA ONA NO VOLEN QUE CAIGUI DEL TOT AL FONS DEL POU, I M´AIXEQUEN UNA I ALTRE VEGADA...
HEM DE SER FORTES, NOIES, NO ENS QUEDA UNA ALTRE...I PENSEU QUE LES QUE US PODEU QUEDAR EMBARASSADES DE FORMA NATURAL, TENIU MOLTA SORT...NOSALTRES, A MÉS, TENIM EL HANDICAP DE QUE JO M´HAIG DE FER FECUNDACIONS IN VITRO CADA VEGADA, I AIXÓ ÉS MOLT SACRIFICAT, FÍSICA, MENTAL I ECONÒMICAMENT PARLANT...ACABO DE REBRE EL RESULTAT DE LA MEVA 4ª IN VITRO, I HA ESTAT NEGATIVA...AIXÍ QUE, NO EM QUEDA ALTRE QUE TORNAR A AIXECAR-ME, I TORNAR A LLUITAR PER ALLÓ QUE TANT VOLEM...PER ALLÒ QUE LA VIDA VA DECIDIR ARREBATAR-NOS ARA FA GAIRABÉ 18 MESOS...
US ENVIO MOLTS PETONS, I TOTA LA FORÇA QUE PUC ENVIAR...
" SI LA VIDA TE DA LIMONES...PÍDELE TÉQUILA Y SAL ..."...
ONA I BLANCA, SEMPRE US ESTIMARÉ...**
ONA I BLANCA, SEMPRE US ESTIMARÉ...**
- Toni papá de Dylan
- Entrades: 4
- Membre des de: dv. juny 12, 2009 2:10 pm
Re: sentiments contradictoris
Hola Towanda
Te conozco de petits amb llum y leí tu experiencia.
Mi pareja y yo estuvimos dos años buscando un bebé, a los 4 meses de quedarse embarazada mi pareja perdimos a nuestro garbancito, (así lo llamábamos por lo pequeñito que era en las ecos), fue un trauma, no nos imaginábamos que lo fuéramos a perder, cuando ya nos dieron luz blanca fuimos de nuevo a buscarlo y de seguida se quedó embarazada, todo iba bien asta la semana 38, yo me pasé todo el embarazo diciéndole que asta que no lo viese fuera y bien no estaría tranquilo, ella se enfadaba diciéndome, ¿Por qué va a pasar nada?, ¿mi hijo viene súper sano?, y el 22 de Noviembre, recibimos la trágica noticia de la perdida de latido fetal, no parecía real.
Se muy bien lo que has pasado porque yo viví muy parecido a tu experiencia, me emociono mucho cuando recuerdo a mi Dylan, tan pequeñito, era muy guapo como su hermanito Nil.
Tengo ganas de subir a verlo al cementerio de Motjuic y hablar con él, yo se que esté donde esté nos cuida a su madre y a mi.
“Hijo mío pronto estaré muy cerquita de ti y te llevaré tu peluche para que duermas junto a él, encenderé tu luz con dos velas para iluminarte tu camino y descanses en paz con tu hermanito garbancito que estará junto a ti”.
Quiero que sepas que tu dolor es mi dolor, como el de todos esos padres que han perdido su angelit@.
Un fuerte abrazo Towanda. Toni
Te conozco de petits amb llum y leí tu experiencia.
Mi pareja y yo estuvimos dos años buscando un bebé, a los 4 meses de quedarse embarazada mi pareja perdimos a nuestro garbancito, (así lo llamábamos por lo pequeñito que era en las ecos), fue un trauma, no nos imaginábamos que lo fuéramos a perder, cuando ya nos dieron luz blanca fuimos de nuevo a buscarlo y de seguida se quedó embarazada, todo iba bien asta la semana 38, yo me pasé todo el embarazo diciéndole que asta que no lo viese fuera y bien no estaría tranquilo, ella se enfadaba diciéndome, ¿Por qué va a pasar nada?, ¿mi hijo viene súper sano?, y el 22 de Noviembre, recibimos la trágica noticia de la perdida de latido fetal, no parecía real.
Se muy bien lo que has pasado porque yo viví muy parecido a tu experiencia, me emociono mucho cuando recuerdo a mi Dylan, tan pequeñito, era muy guapo como su hermanito Nil.
Tengo ganas de subir a verlo al cementerio de Motjuic y hablar con él, yo se que esté donde esté nos cuida a su madre y a mi.
“Hijo mío pronto estaré muy cerquita de ti y te llevaré tu peluche para que duermas junto a él, encenderé tu luz con dos velas para iluminarte tu camino y descanses en paz con tu hermanito garbancito que estará junto a ti”.
Quiero que sepas que tu dolor es mi dolor, como el de todos esos padres que han perdido su angelit@.
Un fuerte abrazo Towanda. Toni
Re: sentiments contradictoris
Avui es un dia molt trits per a mi , avui es cumpleix un any que el nostre angelet ens va deixar per sempre, avui com sempre he fet com en aquests mesos, he ences una espelma per recordar-la , tot i que ja ha passat un any , el seu record continua molt viu a dins els nostres cors , moltes vegades penso en com seria ara , en com jugaria amb les seves germanetes , fa poquet que hem sigut tiets , i cada cop que veig les meves filles amb el petitó en braços , penso en l'ho feliços que seriem , en que la nostra famila mai més será complerta , peró tot i aixó encara tenim la il.lusió de tenir un altre fill/a , peró el que tením molt clar es que mai ocupará el lloc de la nostra petita Laura , per fer-hi un petit homenatge penjo la lletra d'una cançó , que tot i que la musica es molt alegre, la lletra em fa pensar molt amb la meva petita , en les coses que jo l'hi diria :
Prometo guardarte en el fondo de mi corazón
Prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre
Prometo encender en tu día especial una vela
y soplarla por ti...
Prometo no olvidarlo nunca
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Camino despacio pensando volver hacia atrás,
No puedo en la vida las cosas suceden no más...
Aún pregunto que parte de tu destino se quedó conmigo,
Pregunto que parte se quedo por el camino
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Tenia tanto que a veces maldigo mi suerte..
A veces la maldigo...
Por no seguir contigo...
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Prometo guardarte en el fondo de mi corazón
Prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre
Prometo encender en tu día especial una vela
y soplarla por ti...
Prometo no olvidarlo nunca
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Camino despacio pensando volver hacia atrás,
No puedo en la vida las cosas suceden no más...
Aún pregunto que parte de tu destino se quedó conmigo,
Pregunto que parte se quedo por el camino
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Tenia tanto que a veces maldigo mi suerte..
A veces la maldigo...
Por no seguir contigo...
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.
Re: sentiments contradictoris
Towanda, sento de tot cor el que us ha tocat patir, et faig arribar una abraçada molt forta, per a tu i pels teus. No tinc paraules.... I faig arribar també un petó gegant per aquest estel que es diu Laura.


Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |































