Avortament: Millor amb legrat o sense?

[pietrafilla]

El meu cas també ha estat just després de les vacances i tothom et pregunta què tal, com han anat l'estiu....i dius que bé, per no donar explicacions, però tela...

Un dubte més: les que us heu quedat embarassades després d'un avortament...amb més o menys temps...heu tingut regles regulars just després? Era fàcil encertar els dies "hàbils"???

Gràcies mil pels ànims!

Doncs et puc dir que el primer cicle no em va venir als 15 dies com em van dir, si no que al cap de 34 dies, i l'altre cicle als 32. Vaig calcular més o menys els 14 dies de l'ovulació i 2-3 dies per davant i per darrere... i així va ser.

[SIP]

Primer de tot dir-te q sento molt la perdua.
T'aconsello anims Ben amunt q segur q t'hi tornes q kdar Ben aviat.
Jo vaig tenir avortament a Les 8 setmanes I en feia un parell q estava parat. Em van donar unes pastilles I el vaig expulsar, el Gine m'ho va recomenar molt millor q legrat, aixi no hauria d'esperar 2 mesos. Vaig fer abstinencia 3 setmanes tal com em va dir I el 1r dia.... Diana!!!!! Em vaig tornar a kdar I tinc un peke de 16 mesos.
Anims

[Peixet]

Bona nit !

En el meu cas, dp del legrat va tardar uns 35 dies a venir-me la regla, mai m'havia fet tanta il·lusió que hem vinguès la regla, dp hem va venir regular com sempre.
Jo vaig haver d'esperar a tornar a l'ataque, per motius aliens a l'avortament, 15 dies dp del avortament vam anar a esquiar per desconectar una miqueta i hem vaig trencar els lligaments i el menisc, així que 5 setmanes enguixada, operació de lligaments, recuperació etc..., hem vaig trencar els lligaments a finals febrer, el 17 d'abril m'operaven,dp de l'operació ens vam possar de seguida, però clar no era molt comode amb la pota tiesa, però tot i així el juny ja hem vaig quedar embarassada del Roger.
Així mes entrebancs que jo no tindras, has de mirar endavant fer el cor fort, encara que ser que costa, a mi la recuperació psicologica hem va costar molt, de seguida que puguis has d' intentar de nou buscar un germanet/a per la teva nina.
Un petò molt fort

[pigadeta]

Madrona, a mi hem va recomanar esperar 2-3 cicles... així ho vam fer, i durant aquests cicles d'espera les regles eren puntuals pero un pel més sanguinoses i llargues, un cop al 3 cicle.... es va regular normal, i després de probar-ho a la segona ens hi vam quedar

Molta sort i com diu la tieta La nena treu qualsevol pena

[madrona]

Avui fa una setmana que m'ho van dir i aquest matí sembla que el sagnat hagi parat gairebé de cop.
A veure...
Ahir va ser el primer dia que no vaig plorar, entre d'altres coses per la meva petita, que amb l'inici del cole té molta mamitis.
Però em trenca el cor cada vegada que li diu "germanet" a la nostra mascota.
Gràcies pels consells i les experiències, i a veure què em diuen el dia 21. El temps passa molt a poc a poc.

[Bombolla]

Ànims Madrona! Sé que és molt difícil, però cada dia ho aniràs païnt. Molts ànims i molta paciència...i plora tot el què necessitis, jo vaig plorar i MOLT!
Un petó ben fort.

[karkinyoli]

Hola Madrona, arribo una mica tard a donar-te resposta, pero la veritat es que no he tingut molts dies connectar-me i ara que he vist el teu cas, no m'en puc estar de respondre't encara que suposo que a aquestes altures ja deus "haver acabat" el proces. Si mes no el fisic.
Un mes abans que tu em va passar el mateix. A les 8 setmanes sel's va parar el cor (eren 2) i em vaig trobar amb l'eleccio horrorosa de legrat o pastilles. El metge em va recomanar pastilles, perque pel cos era menys agressiu i perque es el que normalment es fa en embarassos de menys de 9 setmanes, pero al final em van acabant fent un raspat perque despres de 10 dies perdent encara no havia "fet net" i tampoc es bo que passin molts dies.

Li vaig dir al metge que potser hauriem d'haver fet el raspat des de bon principi i ell em va dir que no hagues estat el mateix, ja que el que em van haver de treure va ser minim i sense "raspar res" nomes per aspiracio ja va sortir tot i que aixo diu que no es tant agressiu.
En el meu cas despres des raspat vaig agafar unes febres molt besties durant dos dies i tot i que no em van trobar infeccio, em vaig estar 3 dies a l'hospital i prenent antibiotics uns quants dies.

De totes maneres, si m'hi tornes a trobar, crec que faria directament raspat, perque tot plegat se m'ha fet molt llarg i jo l'unic que volia era tornar a la vida normal el mes aviat possible. D'aquesta manera he hagut d'estar de baixa i despres aguantar brometes de la gent que no sap res en plan "vaja quines vacances que t'has pegat eh?".
T'ho explico perque a banda de donar-te tot el meu suport i dir-te que t'entenc perfectament, se que per desgracia aixo passa molt sovint i potser el meu testimoni pot ajudar a algu mes.
Un petonas a totes i gracies a les que tambe compartiu les vostres experiencies, sobretot a les que ja sou mare so esteu a punt i ens doneu esperança a les que encara no ho som.

[madrona]

Hola karkinyoli.
Si que és dur, si. En el meu cas vaig esatr amb pèrdues 10 dies, i ara ja estic esperant la regla, que m'han dit que hauria de venir d'aquí a dues setmanes. Al final, jo he agraït no passar pel quiròfan, no sé, amb les gotes he anat fent...però potser unamicamés d'informació sobre com serien les pèrdues hagués anat bé. Per evitar sustos.
En el teu cas veig que eren dos i que era el primer embaràs. Com tú dius s'ha de tornar a la vida normal, passar pàgina i tornar-ho a intentar quan s'estigui preparat.
Molts ànims i ja veuràs com el 2011 serà ben diferent!!!! Segur.

[karkinyoli]

Madrona, encara que t'ho haguessin explicat mil cops, crec que t'haguessis espantat igualment.
La veritat es que a mi em van dir que podia treure coaguls pero que no es distingiria res, que tranquil·la que els embrions eren molt mes petits del que veiem a les ecografies (perque em feia panic el fet de veure-ho) Pero quan vaig treure boles del tamany d'una pruna... em vaig espantar igualment.
I pel que he llegit per forums, a les noies que els fan raspat directament, tambe els donen la medicacio per començar a expulsar-ho tot abans, o sigui que la mala estona no se l'estalvia ningu...
Aquesta setmana vaig tornar al metge i em va dir que fins i tot ja havia ovulat, que estava tot perfecte, i que despres que em vingues la regla, a tornar-hi. Ahir em va venir o sigui que aviat tornarem a començar.
Espero que poc a poc et vagis trobant mes be fisicament i animicament i que molt aviat ens felicitem mutuament perque estiguem . Jo de tant en tant hi penso, pero ja no estic tan trista i tinc molt clar que a la propera anira be.
Un salut a les altres!

[madrona]

Ostres, que bé!!!
A mi dimarts em van fer una eco però no em van poder dir si estava ovulant perquè hi havia un quiste que tapava un ovari. Però aquest dies m'està fent mal el pit...no sé si és una senyal...
M'han dit que la regla m'ha de venir en 15 dies, ara ja 12...Si no és molt preguntar...Quan vas trigar a tenir la primera regla? A mi també m'han dit que m'esperi una.

Gràcies!

[xasevi09]

Hola madrona!!

Quan tens un abort els cicles menstruals s'alteren... jo vaig tenir un retard de més d'una setmana i mitja.

Ja se que es molt difícil fer-ho però millor que no comptis els dies que et falten perquè et vingui la regla ja que si se't retrassa t'angoixaràs i se't farà molt llarg. Deix passar els dies i estigues tranquil·la que t'acabarà venint però tot s'ha de posar al seu lloc.

Cuida't molt!!!

[karkinyoli]

Madrona, a mi m'ha trigat 39 dies, quan normalment en triga 29. Pero cadascu es diferent. He llegit en un altre forum noies que han trigat 50 dies i mes. Te rao la Xasevi, millor no hi pensis (si pots) perque venir, segur que acabara venint.Paciencia

[madrona]

Hola de nou!!
Doncs ara no entenc res, m'ha vingut avui!!!!! Vaja, perquè això pèrdues ja no són...es van acabar el dia 11 de setembre. Per mi això és una regla normal...amb dolor de ronyons, ovaris...no entenc res. Dimarts el ginecòleg em va dir que trigaria 15 dies, i a la eco que em van fer no ho van veure?
Ara no sé què pensar....
Vaja, que si compto des del primer dia que vaig començar a perdre l'embrió, el dia 2, la regla ha trigat 24 dies???

[karkinyoli]

Si que pot ser madrona. Pel que dius quasi han passat gairebe 4 setmanes des que va començar tot el teu proces. Jo no ho veig tan extrany i mes si penses que el cos esta desajustat. Vaja, jo no em preocuparia pero dema truques al gine i li expliques. Veus que deiem que cada dona es diferent?

[madrona]

Si, miraré de preguntar-ho a algú, perquè ell demà no crec que hi sigui...en fi...
Gràcies pel suport!!!!
Miraré de prendre'm-ho amb més calma.

[mireiaSG]

Hola noies,
Jo ahir vaig saber que el meu embaras no ha evolucionat, o sigui que no hi habia embrió, era un "ou buit". Estava de 10.3 setmanes, i encara no m'habia fet cap ECO, era el meu segon embaras i al primer tot va anar de conya i tinc una nena guapissima de 2 anys.
El diumenge vaig començar a tenir una mica de pèrdues, però molt poquet, només quan anava al labavo... ni tant sols tacava les calcetes, i al dilluns igual. Vaig anar a la llevadora i em va demanar hora x fer una eco, però me la van donar x dilluns vinent, i jo ahir com que perdia una mica més (molt menys k una regla, xo ja calia anar amb salvaslip, una sang rosada i un flux marró fosc) vaig anar-me a fer una eco x privat.
De seguida em van veure que no habia evolucionat i que estava buit. Ara el meu dubte és si fer un raspat o esperar que surti.
El metge que em va fer la eco em va recomanar que em fes un raspat, però la llevadora m'ha dit q ella em recomana q no, xk és agressiu pel cos i és millor deixar que la naturalesa faigi el seu curs. Demà m'ha donat hora x la ginecologa de la SS q em tornara a fer una eco i em dirà aviam què...
Bé, escric per una banda per demanar-vos opinió sobre això del raspat o deixar que surti sol... i d'altra banda xk sembla que escriure-ho i compartir-ho ajuda a treure-ho...
Emocionalment em sento molt trista, sobretot trista. Ja se que no s'hi podia fer res, i que passa molt sovint, i em consola saber que ja no hi habia res des del principi..., però jo ja m'habia fet moltes ilusions... la meva filla ja ho sabia... la panxa ja em començava a sortir... tinc 2 amigues que estan més o menys de les mateixes dates k jo, serà molt dur veure com els hi va creixent la panxa... Bé malauradament moltes ja sabeu de què va això...
Ànims per totes...

[madrona]

Hola Mireia.
Bé, ja veus que jo vaig obrir aquest post i que per tant sé perfectament el que estàs passant.
Després de les opinions que m'han donat al forum i d'amigues i conegudes, jo estic contenta d'haver fet net jo sola. Vaig tenir la "sort" que el meu cos va fer el procés, però si NO el fas, t'han de fer el raspat. Veig que tú ja has començat a fer-lo. L'important és FER NET de veritat, que no es quedi res que pugui portar complicacions d'hemorràgies o infeccions.
El meu cas va ser així: vaig anar per pèrdues un dijous i em van programar el legrat pel dilluns següent. 4 dies després. Durant aquell cap de setmana ja vaig expulsar el sac i l'embrió jo sola, i el legrat ja no tenia sentit. Només em faltava la placenta, crec que era això, vaja.
Jo ara agraeixo no haver passat pel quiròfan i tinc la garantia, per la eco que m'han fet, que ja està tot net. De fet, ja m'ha vingut la regla!.

Emocionalment, no et puc dir res perquè la tristesa és lògica i molt íntima. Plora, desfoga't i fes tot el que faci falta. També hauràs de fer net en aquest sentit. A mi em feia molta pena pensar en la data del meu part, que havia de ser a l'abril, una època que m'encanta i havia somiat. D'aquí unes setmanes ja veuràs com comences a veure-ho tot d'una altra manera. I pensa, que si has tingut una filla, com jo, i ha anat tot bé abans, no has de tenir por a tornar-ho a provar i que vagi bé. Sobretot, a mi m'ho van repetir Moooooltes vegades: podràs tornar-ho a intentar si deixes passar un temps, i res del que ha passat ha estat culpa de res que Tú hagis fet. 1 de cada 5 embarassos no arriben a terme. Són mooolts!!

Ànims i ja veuràs com al teva petita t'ajuda a passar el tràngol. Sort en tenim d'ells!!!.
ja saps on sóc si necessites res.

PD- Per cert, un dubte: a la setmana 10 encara no t'havien fet cap eco?

[mireiaSG]

Hola de nou, m'ha agradat llegir la teva resposta... ara no tinc ganes de parlar amb ningu... i així, escribint és més fàcil.
Si, a la setmana 10 encara no m'habien fet cap eco. Vaig per la SS i la primera la fan a les 13 setmanes, que és quan ja es pot medir el plec nucal. Amb el primer embaras tot va anar de conya i no em vaig fer cap prova fora de les k fan a la SS, però per aquest ja m'habia plantejat de fer-me una eco a les 8 setmanes... xo vaig anar dubtant... a algun lloc k coneixia no tenien hores... i al final vaig deixar passar els dies, fins que m'ha passat això.
Ara tinc clares algunes coses pel pròxim embaras:
- No ho direm a ningu fins que passi el primer trimestre (ara ja ho sabien familiars i amics, i la nostra filla de 2 anys...)
- Em faré una eco a les 8 setmanes (no hagués canviat res si ja ho hagués fet aquest vegada, no s'hi podia fer res, però ho hagués sabut abans).

A veure què em diu demà la ginecologa i què fem.
Tu el que expliques que t'han fet, ho has fet per privat?

Petons i ànims per totes!

[mireiaSG]

Per cert, jo tb tenia la DPP a l'abril... al 24 d'abril..

[karkinyoli]

Hola Mireia maca. Primer de tot em sap molt de greu que tu tambe hagis de passar per aixo. Deu setmanes ja donen per pensar molt i fer-se il·lusions.
Si et serveix de consol, jo em vaig fer una eco a les 7 setmanes i tot anava be, vam sentir el cor i tot correcte. I una setmana mes tard ja no van trobar batec. En un moment les coses poden canviar.
Com que ja ens havien dit que tot anava be, ho vam dir a la famiia i amics mes propers, i despres els hem hagut de dir que no ha anat endevant. Saps que vaig fer amb els amics? Els vaig escriure un email (i aixi m'he estalviat de repetir-ho 10 vegades). Ho vaig explicar un cop i ja esta. Una mica covard si tu vols, pero ja esta fet.

Pel que fa a la manera d'"acabar", si has començat amb perdues, jo crec que es millor deixar que el teu cos ho expulsi. Tanmateix, aixo es millor que t'ho digui el metge, ja que depen de molts factors.
En el meu cas, per exemple, jo no tenia cap simptoma de res: ni mal ni perdues ni res. I despres d'1 setmana esperant a veure si la natura feia el seu curs, em van recomanar que em prengues unes pastilles. Amb les pastilles vaig treure força cosa, sobretot el primer dia pero despres vaig passar-me 10 dies molt dolents. Amb dolors i perdent. Vaig haver d'anar a urgencies un parell de cops. Es veu que encara quedaven restes que no es desenganxaven i em van fer un legrat amb aspiracio (que es menys agressiu, ja que no raspen les parets de l'uter, sino que simplement ajuden aspirant a que el que quedi s'acabi de desprendre). El metge em va dir que gairebe no havia hagut de fer res.
Si finalment et decideixes pel raspat, no tinguis por, ja que jo et puc dir que vaig estar al quirofan uns 10 minuts i no me'n vaig assabentar de res. El risc d'infeccio hi es i de fet a mi em va passar, pero tambe hi es si queden restes dins. Ara estic tranquil·la que se que vaig quedar "neta". A mes, tambe em vaig quedar mes tranquil·la perque em van analitzar el que m'havien tret i vaig poder saber que no hi havia res d'anormal.

No soc capaç de recomanar-te res noia, tambe depen de tu i el teu caracter. Hi ha gent que li cal pair-ho uns dies i d'altres que volen acabar com mes aviat millor i tornar a començar.
A veure que et diu el metge. Espero que et vagi be i fes cas a la madrona, que si tens una nena, et fara escampar la por i la tristor en un tres i no res.