He perdut la meva petita...

[gemma08]

Jo també vaig perdre el meu primer fill a les 22 setmanes d'embaras i només et puc dir que és dur,molt dur...ara necessites passar el dol,despedir-te de la teva filla i passar per tot un seguit d'etapes..desesperació,tristessa,preguntes,rabia,impotència i al final arriba l'acceptació de la pèrdua.Jo no hi ha dia que no hi pensi amb en Jan.

[towanda]

hOLA NARAYAN:

No saps com t'entenc , jo també vaig perdre la meva petita a les 33 setmanes de gestació , ha sigut la pitjor experiència de la meva vida i m'ha costat molt acceptar-ho i continuar endavant , ara ho veig des de una altra perspectiva però recordo tots els meus sentiments en aquells primers mesos després de la mort de la meva petita , de fet jo també vaig obrir un post per poder parlar del tema obertament amb gent que havia passat per el mateix , peque ningú et pot entendre millor que algú que ha passat per la mateixa experiència que tu , perque en el meu cas jo m'he sentit molt incompresa per molta gent del meu voltant , t'envio una abraçada molt forta

[gemma08]

Narayan,perdona perque ahir se'm va quedar el missatge a mitges..recolzat amb la gent que estimes i t'estima i mica en mica aquest dolor tant gran s'anirà esvaïnt..sempre tindras present a la teva filla però no et fara tant mal.
Mira't la web que ja t'han dit de petits amb llum es una bona ajuda i la dra.Pi Sunyer us pot ajudar molt ..a nosltres ens va anar bé.

Mil petons i abraçades!

Gemma

[Narayan]

Moltes gràcies a totes per el vostre suport, ànims, condol, etc... El cert és que em ve molt bé la vostre ajuda.
Ja fa 13 dies, i tot i que tinc moments, estic millor. Tinc il·lusió en tornar-ho a intentar, en que em facin les probes que calguin i em diguis que tot perfecte i endavant, aquesta il·lusió és la que em fa tirar endavant..
La meva dpp era el 1 d'agost, i a mesura que s'acosta aquest dia, o veig les noies que anavem a natació juntes, etc.. em ve una pena enorme...

Com vosaltres, soc forta, i és un pal molt dur el que m'ha tocat viure, però espero d'aqui un temps, recordar-ho com a algu que em va passar i punt...

Una abraçada a totes.

[Microbi]

Hola Nayaran.

Primer de tot dir-te que em sap molt de greu que hagis hagut de perdre la teva petita.
Jo sé el que és perdre la teva filla, jo la vaig perdre a les 41 setmanes per causes que no es van saber mai.
En fi, només et puc dir que és un procés lent, has de fer tot el procés del dol, s'ha de passar. A poc a poc, aniràs tenint més dies bons que dolents fins que aprendràs a conviure-hi. És un fet que no se supera, simplement aprens a viure amb això.
Jo no hi ha dia que no m'en recordi de l'Aina, però al poc temps em vaig tornar a quedar embarassada i ara tenim a la Martina.
Al tenir un part vaginal em va ajudar a poder intentar-ho de nou i als 3 mesos ja em vaig tornar a quedar embarassada.
No et vull enganyar, va ser un embaràs dificil i dur, però al final va néixer la Martina. I sé que ella porta part de l'ànima de l'Aina.
La mort de l'Aina és el pitjor que he viscut en la meva vida, però el temps ajuda a sentir menys dolor i més tendresa.
Sobretot no et guardis els sentiments per tu, plora molt, crida, parla-ho amb qui sàpigues que et pot comprendre...
I que sàpigues que aqui hi ha dones que et podem ajudar en el que necessitis. Compte amb nosaltres!
Una abraçada ben forta i molts ànims.

[Narayan]

Hola Nayaran.

Primer de tot dir-te que em sap molt de greu que hagis hagut de perdre la teva petita.
Jo sé el que és perdre la teva filla, jo la vaig perdre a les 41 setmanes per causes que no es van saber mai.
En fi, només et puc dir que és un procés lent, has de fer tot el procés del dol, s'ha de passar. A poc a poc, aniràs tenint més dies bons que dolents fins que aprendràs a conviure-hi. És un fet que no se supera, simplement aprens a viure amb això.
Jo no hi ha dia que no m'en recordi de l'Aina, però al poc temps em vaig tornar a quedar embarassada i ara tenim a la Martina.
Al tenir un part vaginal em va ajudar a poder intentar-ho de nou i als 3 mesos ja em vaig tornar a quedar embarassada.
No et vull enganyar, va ser un embaràs dificil i dur, però al final va néixer la Martina. I sé que ella porta part de l'ànima de l'Aina.
La mort de l'Aina és el pitjor que he viscut en la meva vida, però el temps ajuda a sentir menys dolor i més tendresa.
Sobretot no et guardis els sentiments per tu, plora molt, crida, parla-ho amb qui sàpigues que et pot comprendre...
I que sàpigues que aqui hi ha dones que et podem ajudar en el que necessitis. Compte amb nosaltres!
Una abraçada ben forta i molts ànims.

Hola Microbi,

Agraeixo molt el te missatge. M'alegro tant que hagis tingut la Martina, i que tot hagi anat bé! Se que res és consol, perquè la perdua de l'Aida n'estic segura que va ser un cop molt dur, i l'Aida sempre estarà allà, però per mi és molt important saber que noies que han passat per el mateix que jo, han aconseguit ser mares.

Jo nose com estic. Hi ha dies que ploraria a totes hores, hi ha dies que em moro de ganes de estar embarassada de nou. Hi ha dies que no. El que si se, és que vull ser mare. Mai oblidare la Carla, però el meu desig de ser mare és gran.

A mi em passa el temps molt a poc a poc. Cada dia penso en el tema. Cada dia entro als forums. Cada dia busco informació. Cada dia és llarg.
El 1 d'agost havia de neixer la Carla, i cada dia queda menys per aquest dia. Les meves companyes de classes cada cop els queda menys, i les veig amb les seves panxolines, algunes ja han tingut al bebe, i jo, en aquestes situacions, no puc...

Crec que cada vegada estic més sensiblona...Tinc el problema que no puc parlar amb la meva parella, ho porta molt diferent. No vull que el jutgeu, no és mala persona ni res d'això, al contrari, però no m'està ajudant, perque no en podem parlar, no m'entent, no em compren, llavors, ho porto sola...

Petons buniques.

[Microbi]

Narayan,

tot el que et passa és normal. Quan expliques el que et passa i el que fas és com si parléssis de mi. Jo també em passava dies sencers plorant i connectada com una desesperada als fòrums, buscant gent que els hagués passat el mateix que a mi, buscant respostes, i a vegades buscant no res...
Hi havia dies millors i dies pitjors. En el teu cas, crec que no podràs començar a fer el dol bé fins que no hagi passat l'1 d'agost. A partir d'aqui serà com una fi d'un procés i el començament d'un nou camí.
És normal que et sentis com et sents, a mi em va costar molt sortir de casa i que la gent em preguntés com havia anat tot i on estava la nena. A més a més veia com les mares que estaven dels mateixos mesos que jo ja tenien les seves criatures i jo no. I per si no fos poc eren festes de Nadal. Però poc a poc va anar passant el temps i el dolor es feia més soportable, tot i que encara quan hi penso se'm cau alguna llagrimeta, però ja no és aquell dolor insoportable.
I pel que fa a la teva parella no et preocupis, ells ho viuen diferent. No és que no pateixin, però ho fan a la seva manera. A vegades no cal parlar, simplement una forta abraçada mentre et desfogues plorant, ja n'hi ha prou. No li tinguis en compte, no tothom ho viu igual i menys un home.
Ostres, t'estic fotent un rotllo....Perdona.
Només et volia dir que hi ha un futur esperançador, que pots tornar a ser mare, i que mai oblidaràs la petita Carla.
Saps què em va dir la llevadora un cop vaig parir l'Aina enmig d'un silenci aterrador? Em va acariciar els cabells i em va dir: "ara hi ha un altre angelet al cel". I així és, estan en un lloc preciós, segur, esperant-nos fins que algun dia noslatres també hi arribem. Jo no sóc creient, però crec que hi ha un lloc especial on ens hi reunirem un dia.

Bé, guapa, que no et vull posar més trista.

Una abraçada ben forta!!!

[Narayan]

Moltes gràcies Microbi per els teus missatges, de veritat que em va molt bé parlar-ne i que trobi gent que m'enten.
Quan vas tardar entre l'Aina i la Martina si es pot saber?

Petons guapa!

[Microbi]

Moltes gràcies Microbi per els teus missatges, de veritat que em va molt bé parlar-ne i que trobi gent que m'enten.
Quan vas tardar entre l'Aina i la Martina si es pot saber?

Petons guapa!

Hola guapa!
Com vas?
Doncs mira, la veritat és que ben poc, només tres mesos. L'Aina va néixer el 16 de novembre i després de tres regles em vaig quedar de la Martina.
La veritat és que físicament no m'havia recuperat de l'embaràs, però psicològicament necessitava tornar-ho a provar quan abans millor.
No sé si era el millor o no, però el meu ginecòleg em va dir que després de 3 regles ho podia tornar a intentar. I em vaig quedar a la primera!!
Això és molt personal i depèn de cada dona....
Això si, a la setmana 37 em van induir el part i tot va anar molt bé, la MArtina va néixer sana i molt ràpid!!

No t'angoixis, has de guiar-te pel que et digui el cor.

Petons!

[Narayan]

Es que jo tinc moltes ganes de quedar-me embarassada de nou i que tot vagi molt bé i poguer complir el meu desig de ser mare.
La Gine de la SS em va dir que per ella, un parell de regles i podia probar-ho, però la de la Mutua em diu que tinc que esperar sis mesos!!! No puc esperar sis mesos, d'entrada perque sis mesos serà Octubre, i tot em coincidirà com l'anterior embaras, i això no ho vull.
Ara em queda esperar resultats de trombofilia, i altres cosetes de sang que m'han mirat, i vaig a buscar resultats el dia 28 de Juny.

Jo crec que Juliol-Agost, m'hi posare, però bueno, ja ho anire veien...

Petons!

[Microbi]

Es que jo tinc moltes ganes de quedar-me embarassada de nou i que tot vagi molt bé i poguer complir el meu desig de ser mare.
La Gine de la SS em va dir que per ella, un parell de regles i podia probar-ho, però la de la Mutua em diu que tinc que esperar sis mesos!!! No puc esperar sis mesos, d'entrada perque sis mesos serà Octubre, i tot em coincidirà com l'anterior embaras, i això no ho vull.
Ara em queda esperar resultats de trombofilia, i altres cosetes de sang que m'han mirat, i vaig a buscar resultats el dia 28 de Juny.

Jo crec que Juliol-Agost, m'hi posare, però bueno, ja ho anire veien...

Petons!

Hola guapa.

Mira, això és molt personal i només tu sabràs quan estàs preparada.
A mi em van coincidir en dates els dos embarassos i la veritat és que va ser una miqueta dur, però superable. L'Aina va néixer el 16 de novembre i la MArtina el 13 de novembre de l'any següent.
Jo tampoc em volia esperar a ser mare i, ja et dic, tres regles i endavant.
I ara m'estic plantejant anar a per un germanet/a per la Martina, em fa repecte però bé, potser t'acompanyo al juliol-agost.
Tu espera't als resultats i apartir d'aqui el teu cor decidirà.

Molts ànims!

Petonets!

[Narayan]

Que bé que pensis en un germanet/a per la Martina!!!

Va, a veure si tot em va bé (resultats, ànims...) i ens fem companyes de viatge!

Un peto reina!

[Microbi]

Hola Nayaran.

Com estàs? Saps alguna cosa de les proves de sang que t'havien de fer? A veure si tot està correcte i em fas companyia en la busca el mes que ve.
Ànims guapa!

Una abraçada.

[Narayan]

Hola microbi!

Feia dies que no entraba...

Encara estic fen-me probes, ja que varem decidir anar a la Dexeus i ens estan miran molt bé.

He decidit esperar una mica més perque encara no estic massa bé del tot.

Tu com estas?

[mestral]

Narayan, he llegit i plorat amb la teva historia. M'he sentit molt identificada en algunes coses...el que expliques de quan no se sentia el cor, fer-se mil preguntes (jo no paro de repassar mentalment el que vaig fer o sentir durant els dos dies des que em van dir que tot estava bé fins quan vaig començar a pensar que no em notava gaire el nen), etc. També amb el que dius del teu home, jo apenes tampoc en parlo amb ell...li dic coses, sí, pero ell per si sol mai em treu el tema, cosa que m'agradaria... pero com dieu, ells ho viuen diferent. A més com el meu part va tenir greus complicacions (una mica més i m'hi quedo per hemorragia), ell diu que entre tots els sentiments que ha viscut, també té un d'alleugeriment perque jo finalment vaig remuntar...pero de tot aixo no em vaig enterar perque em van sedar aixi que no puc tenir aquest sentiment...aixo fa que encara ho visquem de manera més diferent.

Per cert que nosaltres també vam demanar autopsia, pero encara no ens han dit res...ja van dir que en moltes ocasions no trobaven la causa, aviam.

També et volia dir que espero que quan et puguis posar de nou a buscar embaras, t'hi quedis ben aviat i puguis ser mare d'un nen/nena per fi que et doni moltes alegries i a qui algun dia li podras parlar de la Carla. Molts i molts anims!

[Microbi]

Hola Nayaran.

Tot el que decideixis estarà bé. Ho has de tornar a provar quan tu vegis que estas preparada.
Jo acabo de passar per un avortament quimic, divendres passat vaig anar al ginecoleg per confirmar que estava de 7 setmanes i em van dir que no hi havia embrió.
En fi, així és la vida. No sé si voldré tornar a intentar-ho o ens quedarem només amb la Martina. Ja tinc 39 anys i em fa por que sigui massa gran.
Però qui sap si d'aqui uns mesos m'hi poso de nou.

Bé guapa, ànims i quan estiguis preparada ho tornes a provar.

Una abraçada!