Avortament: Millor amb legrat o sense?

[papallona80]

Ram: reina, com et trobes avui? com estàs? Per mi el post-legrat no va ser tant dolorós. Va ser com una regla ( la veritat és que jo tinc les regles força doloroses, així que potser sóc gaire bon referent ). Però no recordo tant dolor com el que expliques tu. Crec recordar que hi havia una noia en l'altre post de Les que hem patit un avort i ho volem tornar a intentar, que també va passar per dolors ben forts, es diu Moniquilla. Potser ella et podrà explicar millor el seu cas i poder compartir l'experiència...
T'envio una abraçada

[RAM]

Hola boniques.

Doncs estic millor pero els dolors no han desaparegut. Si estic al llit estic força be, pero he anat a dinar a casa ma mare i n'he tornat a tenir de forts.
Ahir em va dir una amiga q passava a partir del 2n embaras, no sé...

A la tarda trucaré al gine, a veure que diu.
Estic trista perquè perdo un fill i no em puc cuidar de l'altra, un desastre...

Entro des del pc més tard i us explico.
Gràcies per tot.

[SOLEX76]

Hola RAM

Com et trobes?. Em fa molta pena que estiguis amb l'autoestima tan baixeta, i que et culpabilitzis de no poder atendre el teu príncep. No siguis tan dura amb tu mateixa amb això, guapa... Es que el que has passat no es cap tonteria i tu també necessites recuperar-te, i estar pels altres llavors. Ells entenen segur que estàs malament i amb dolors. Ja veuràs com això passarà, no serà etern. És temporal.

Estàs millor?. Vàres parlar amb el metge?.

Jo avui he passat una gran prova de foc, i crec que la he superada: anar al bateig del bebe de 3 mesos d'una bona amiga (envoltada de nadons per tot arreu). Al principi ha estat dur, però a mida que passaven els minuts m'he anant refent. Ara estic tranquila. Crec que ho vaig passar pitjor abans, tota aquesta setmana, per la POR i la TRISTOR, que allà mateix. Ho he acceptat.

Ptons

.

[RAM]

Hola noies.

Avui estic molt millor. Els dolors van durar una mica més de 48h. Ahir ja estava millor i vaig poder aixecar-me del llit i avui ja he fet vida força normal.
Vaig trucar al ginecòleg i em va dir que és normal (ja m'ho podrien haver dit abans...). Es veu que és un dolor que es té després del segon part (o tercer, o quart...) per la contracció de l'úter, i jo el vaig tenir amb el meu no-part. Ho he estat mirant i em sembla que es diuen "torçons". És molt dolorós... però avui ja estic molt millor i ja ho veig tot d'una altra manera, més positiva.

He decidit canviar de ginecòleg. Ja vaig tenir alguns dubtes amb l'embaràs de la nena i ara, la dificultat per comunicar-m'hi davant d'una urgència, m'ha fet decidir. Així que estic buscant informació per decidir-me.
Si teniu alguna recomanació m'anirà molt bé

Ara, a esperar que passi el temps que hagi de passar. I aviat us vindré a veure a l'altre post per tornar-ho a intentar...

Moltes gràcies per estar atentes, sobretot a tu Solex, que estas en tot! He vist que has passat un cap de setmana complicat i d'emocions fortes. Ànims. Ets una dona molt valenta.
Petons a totes.

[misita]

Ram si tens mutua et recomano la dra Avilés de la quiron per mi la millor, però clar cada persona té els seus gustos. em sembla que ja té la he recomanat a l' altre post. molts ànims... si el que tens són els entuertos que es diu al castellá

Solex i tan que has passat la prova.......jo quan veig una panxona em poso molt tristona...

Però ara ànims amunt.....

El misito m' ha regalat un finde del 25 al 27 al estival park, agafaré moltes moltes forçes això s' ha d' anar superant poquet a poquet...

[gemma032]

estic fatal no paro de plorar sols estic relativament bé a la feina. ja penso cap al futur i cap el nou . però és que ho veig tot negre. penso que em vingui la regla però esperar com 3 mesos fins al maig per començar a intentar lo se m fa una muntanya.em fa por que hagi quedat malament uter després del legrat. dels resultats, ecogràfies per veure com esta tot. ho veig tot molt lluny.... és que no puc deixar de plorar era el meu primer embaràs. jo ja sabia que algu passaria pq no estava molt contenta si em feia ilusió però tenia molta por a l'abort que finalment va passar a la 7 setmana de gestació. no sé que fer on consultar més. jo vull el meu . és qué no veig el res em fa riure. intento fer me la forta però no puc no sé si plorar molt o encara això deprimeix més.

necessito la vostra ajuda.

[gemma032]

Si ho sé lo del 25% i lo de 1 de cada 4 li passa però no conec a cap amiga que li hagi passat un avortament espontani. una però va avortar ella. Ho veig molt negre tot. amb moltes ganes de plorar. si és més dificil quan és el primer no tinc cap fill/a. a més a més em van fer raspat o legrat. encara no m'han donat els resultats i m'ho analitzaran és lo que em preocupa ara. que em diguin que estic bé que és lo que m'espanta. si vull quedar me ja embarassada també se m fara molt llarga la quarentena i la regla pq esperaré no correr pq el proper vagi bé perquè no sé vull ser positiva i que em tornaré a quedar. vaig avortar a la 7.1 setmana de gestació. desde el principi tenia 6 sentit que no aniria bé pq em vaig pendre medicació vaig anar a una clinica privada em van dir que no afectava fins a la 5 setmana jo vaig anar a la 4setmana però que tenia els riscos de totes les embarassades de la meva edat.els meus cicles eran de 28,29,30,31 o 32 però no més.encara tinc els pits amb els mogrons sortits no sé pq?? si no estic embarassada i em fa mal tot el cos.

[Irúa]

gemma032, és normal que ara tot ho vegis negre, però passarà, ja veuràs. Procura no agobiar-te massa, ja se que és difícil, i pensa que aquí hi ha molta gent que et pot resoldre qualsevol dubte que tinguis o que et donarà/donarem suport.
En quan a les dones que hem patit algun avortament, com pots veure en aquest fòrum, per desgràcia, som moltes. Però això, almenys per mi, no solament no és un consol sinó que "m'ha sentat" fatal cada cop que els metges m'ho han dit, tot i que ells ho deuen fer amb tota la seva bona voluntat.

[madrona]

Com esteu noies??
Ram, Irua, Gemma032....??

[Irúa]

Jo desmoralitzada. Fins d'aquí a tres mesos no tinc hora a Sant Pau per fer-me una eco-sono per confirmar que tinc pòlips. No vull ni pensar quan trigaran per treure-me'ls....

[madrona]

Irua en els nostres casos la impaciència és un punt comú. Però pensa que en realitat 3 mesos no són res.
Ànims!

[IGLELS]

bon dia noies,

estic mirant a on m'ubico, resulta que estava de 7-8 setmanes i el vaig perdre la setmana passada.
Tot va ser molt ràpi, dilluns embarassada amb pèrdues petites marronoses ni m'hi vaig fixar o no vaig fer ni cas, dimarts les pèrdues eren de sang una mica mes pero tampoc massa i una amiga, la solex em va dir... no passa res però repòs absolut ¿? vaig pensar en trucar al gine i em van dir el mateix perque tenia la visita de la primera eco dimecres mateix a la tarda i que ja veuriem. Dimecres em dieuen a la visita que la cosa no pintava be i que no sortiria bé perque el cor anava lent i la forma de la bossa era petita i no es desarrollava be... dijous a la tarda vig expulsar un coàgul i vaig enviar foto al gine per si de cas, i em va dir que seguramnet si ja l'havia expulsat. Divendres vaig anar a l'hospital i em van dir que en principi estava casi tot i que em prengues unes pastilles i unes gotes. Per la tarda i dissabte amb uns dolors com de part però sense contraccions, em van recordar al primer part (jo tinc un nen fantàstic de 30 mesos i l'embaràç anterior fins i tot vaig fer una mudança als 2messos...) dissabte a la tarda una passejada i cap a cassa esgotada i diumenge una calçotada i a dormir!
Avui estic a la feina i tinc una tristor... ala! tot normal a treballar i aqui no ha passat res... quan fa una setmana estava feliçment embarassada. Ha passat tot tan ràpid...

gemma24, ram i irua? us he llegit i estic amb vosaltres amb aixó de la tristor i desànim...
el que em fa més pal és que a la feina li van preguntar al meu company que si jo estava buscant o que? perque les coses no van massa be i possiblement tancaran la oficina a on treballo. I li van dir per que es clar si estava buscant ja es un altre cosa....

El gine m'ha dit que en 2 messos ho podem tornar a provar però com haig d'explicar jo que 1 ha sigut casualitat però 2? a més ho veig tant lluny que ni hi penso en posar-me..

una abrassada a totes!

[SOLEX76]

Hola IGLELS,

Et llegia al migdia abans de dinar i sentia una barretja brutal de sensacions, tristor, estupor, ràbia llegint com una persona tan alegre i vital i a la que estimo tant està patint... Tan debò et pugués fer una abraçada.

Potser aquesta setmana tornes a tenir qualque faixback o record i cada dia d'aquesta stm et transportes per minuts a la de la stm passada "avui tacava" "tal dia com avui anava al metge"... i així... Només espero que poc a poc es vagi calmant el mal i la família tan meravellosa que tens et doni molta força. I tu pren-te el teu temps. A vegades és com a una muntanya russa. A veure si ja amb la visita de confirmació de que tot està al seu lloc amb el gine, et vas sentint millor i "respirar" en aquest aspecte. Poc més et puc dir que no t'hagi dit ja, i ja saps de primera mà lo molt que a mi m'ha ajudat expresar-me en aquest fòrum i les noies tan fantàstiques que m'hi he trobat. Ja només llegint trobava pau.

El que si em te indignada és que a sobre de tot el que estàs passant hagis de estar pendent del tema feina ... aquesta societat nostra és l'òstia . Però no pateixis, a ells els interessa que tu hi siguis, ara no estàn per pagar indemnitzacions altíssimes i canviar-te per algú que no coneix tant ni la feina ni els clients com tu. O arriscar-se a perdre contactes que tu portes... Però tu t'hauràs quedat de pedra quan t'ho ha comentat el teu company de feina... pobreta meva. Ni cas, són les pressions estàndard de totes les empreses.

Dos mesos passan volant i segur que tindràs moltes ganes d'aquest germanet, i tu a la teva, tan debò quan acabi la primavera tornis a estar embarassada i en quan ho comuniquis, no et poden fer fora, a la teva

Una abraçada enoooooorme. I menja't al petitó ara que encara es deixa!!. T'estimo, guapa

.

[IGLELS]

hola Solex guapa!

moltes gràcies per les teves paraules i els teus ànims!! quina sort de tenir-te com amiga muuuaaack.
Estic millor que dilluns, prova superada! Enfrontar-me a la feina, acavar de dir-ho a la gent que no havia tingut temps d'explicar-ho i amb el nen, que està com una moto, ja no li he donat més voltes...
Aquesta tarda tinc la visita amb el gine i espero confirmar que tot està bé per tornar a la calma absoluta i definitiva de que aquí no ha passat res i a esperar.
Suposo que com que sé que haig d'esperar no tinc aquella il.lusió ni ànims de dir: no passa res, en dos mesos a tornar-ho a provar.
Es com que ara que ja no em quadra res del que tenia planejat ja no em fa tanta il.lusió... ja veurem quan s'aixequi la veda si encara penso el mateix...

[gemmarosellc]

Hola noies!
Us explico el meu cas..
Estaba embaaçada de 9+3 dillums i a la eco em van dir que no hi habia batec. Era el meu cinque fill.
Abans dels bessons ja vaig tenir un abort espontani sence legrat. Lo tipic, dona, ja en tens cuatre! Que vols mes? I aixo no ajuda.. Es lo que mes vull ara, tenir un fill mes, encara que a algu li pugui semblar egoista perque ja en tingui.. El dillums va ser una gran decepcio.
El cas es que em van posar cuatre pastilles i vaig tenir uns dolors horribles, vaig començar a perdre, pero jo crec que he perdut molt poc.. Ara mateix he tingut un colic fort i he tret una mica mes, algun coagul petitet i ja sembla que s'esta passant. Divendres tinc que anar al hospital i em tornaran a mirar. No se si es millor que em tornin a posar cuatre pastilles mes o que em facin un legrat directament no?
Be, ja estic millor d'anims, pero tinc ganes de que s'acabi i quedi tot net alla dins.
Anims a totes les que esteu per aqui, segur que aviat tindrem allo que busquem!
Petonets!

[Anna Maria]

Hola gemma!
Primer de tot, lamento la teva pèrdua, SEMPRE és dolorós un avortament: si és el primer, com si és el cinquè, i les persones que ho diuen amb més intensitat són les que no ho han passat. Tu intenta "passar" d'aquests comentaris i que no t'afectin.
En segon lloc, res de ser egoista, cadascuna de nosaltres té uns desitjos i anhels, i tant acceptable és voler-ne 4 com les dones que decideixen no tenir-ne cap.
Parlant del que preguntes, jo penso que sempre és millor que ho treguis per tu mateixa, ja que el legrat no deixa de ser un raspat, una operació. A mi no em van donar opció, hi havia la possibilitat de mola i s'havia de traure sí o sí. Tot i que com que no ho he passat, no sé si és molt dolorós a nivell físic i psíquic el fet d'haver de treure-ho per tu mateixa, i també potser depèn de la persona, del temps de gestació, etc.
Des d'aquestes línies t'envio molts ànims.
Una abraçada,
Anna Maria

[gusiluz]

Hola,

Jo vaig tenir un avort el febrer passat i vaig expulsar-ho amb pastilles, vaig necessitar 3 dosis, em vagi trobar molt malament , però per sort no em van fer legrat.
La doctora em va dir que amb el legrat hi ha un risc de perforació de l'úter, que és baix però hi és, per tant el meu consell és deixar el legrat com a últim recurs.
Jo al cap de 2 mesos ja hi vaig poder tornar, però m'imagino que amb l'úter perforat la cosa deu canviar bastant, bé, no sé quines són les conseqüències, però suposo que res de bo.

[SOLEX76]

Gemmarossellc, ho sento. T'envio molts d'ànims i et dessitjo que aquests moments durs passin el més aviat possible i que ho pugueu tornar a intentar ben prest amb èxit. Potser te'n recordes de mi, vàrem coincidir a cercadores al març (et deia la dóna biònica, per lo de l'esport ), i m'ha sabut greu que hagis de passar per un avortament ara. Però, en sèrio, el temps t'ajudarà a fer el dol i tornarà la il.lusió. Amb pors i una barretja de sentiments que semblen incompatibles, però que són perfectament possibles de tenir alhora. Ah!, tranquila, ho sentiràs dir molt això de que no estiguis trista, que ja tens quatre fills. És un exemple de "frases odioses" que ens toquen sentir, fins i tot de gent molt propera, però no ho fan amb mala intenció, només volen animar i que ens aferrem al punts "positius" que ens envolten. Ara, el dolor de la pèrdua i les il.lusions que amb ella marxen és únic i no es pot solapar amb res. Una abraçada, bonica.

[tuijoserem4]

Ostres gemmarosellc, ho sento tantíssim...molta força guapa, molta....m'he posat tant trista quan ho he llegit....potser perquè jo també tinc força recent la pèrdua del meu petit..fa tot just nu mes i mig...

Com diuen les companyes no facis cas d'alguns comentaris, quan te'n deixin anar algun d'aquests pensa que la gent vol omplir el moment amb paraules però: o bé no poden entendre el teu dolor o bé si han passat per una situació semblant l'han tapat com si res no hagués passat....com diuen les altres, tant fa si és el rpimer o el cinquè, un fill és un fill!!!!, oi que si a algú se li mor un cosí no li diràs, " bé, ja en tens tres més", doncs amb un fill encara amb més raó!!! Et recomano molt la lectura de " la cuna vacía", a mi m'ha ajudat molt, llàstima no haver-lo tingut abans a les mans, potser no hauria accedit a fer-me el legrat, explica com el cos de manera natural i gràcies a certes hormones permet sobrepassar millor el procés de dol, un legrat és molt invasiu i de cop i volta sembla que ja no estiguis embarassada, ide fet no és així....però és una desciió que només tu pots prendre....

Molta força i pel que necessitis som per aqui!