Avortament: Millor amb legrat o sense?

[madrona]

Jo també ho vaig dir en un mail, em va semblar més fàcil...i tot plegat ja era prou complicat.
A veure Mireia què diu la doctora.
Ànims!

[mireiaSG]

Hola noies!
Avui he anat amb la gine de SS, m'ha tornat fer la eco, i m'ha dit que ja ha baixat molt, que només falta q s'obri el coll xk surti, però que això pot ser bastant doloros xk es fa a base de contraccions. M'ha demanat què volia fer, si esperar a tenir l'abort a casa o anar a l'hospital a fer-me el lergat.
Com q dilluns tinc hora per una altre eco, de moment m'espero... penso que si ja ha baixat, potser sortirà sol, però em fa una mica de por el dolor... m'han donat uns calmants... i igualment si tinc molt mal o molt sangrat aniré d'urgències.
Bé avui tb tinc hora amb la llevadora, en tornaré a parlar amb ella.

Nosaltres x explicar-ho, el meu company ho va dir als nostres pares i jo a una amiga xl facebook i li vaig demanar q ho expliques als altres ella, i q no em truques ningu, k no tenia ganes de parlar. M'han enviat missatgets d'anims tothom... s'agraeix mt.

Jo avui estic molt millor anímicament, ara estic de baixa fins que acabi de sortir tot.

Petons i ja us aniré informart....

[madrona]

Mireia, ami em van donar unes gotes per ajudar-me a fer net. I em van avisar que de vegades fan molt mal. Si era així, que les deixés de prendre. Van fer mal les primeres dues dosi, relativament, però després ja no.

Pensa que ara estàs passant el pitjor tram del procés..i potser l'eco que t'han fet avui ajuda a que acabi de sortir. De vegades, les "remenades" influeixen.

Ànims...d'aquí uns dies ho veuràs tot diferent, segur.


Jo dimarts torno a anar al gine perquè els terminis que em van donar no s'estan complint i està anant tot massa ràpid em sembla. JO m'hi tornaria a posar la setmana vinent, però no em vull precipitar i que per córrer massa haguem de tornar a patir.

[gegar82]

Hola noies, escric aqui perque necessito desfogar-me una mica i que les que heu passat per aixo si em podeu resoldre dubtes,
dijous de la setmana passada vaig començar a tenir perdues molt fluixetes, no he tacat encara un salvaslip, pero abans eren de color marronos i ara ja son mes vermelloses. Estic de repos i divendres a primera hora tinc hora amb el ginecoleg pq em digui el que, ja que a urgencies em van dir que fes respos que si en dos dies deixava de tacar fes vida normal, em va fer una eco abdominal pero com estava de 5 setmanes nomes es veia sac i no embrio i que si ho expulsava no creia que fes falta raspat al estar de tant poquet.
La veritat es que l'home va ser força fred, jo entenc que es metge i ja ha degut passar moltissimes vegades per aquest tema, pero no deixem d'anar amb les nostres il.lusions i pors a la vegada i s'agrairia una mica més d'humanitat.
Aquests dies són força durs, tinc un nen d'encara no dos anys i l'hem hagut de portar amb els avis ja que com estic de repos no puc seguir-li el ritme. Estic trista pq no sé si després d'estar tants dies de repós, sense el peque... no se si això continuara endavant i estic força cansada d'esperar i veure que cada dia va una mica pitjor.
He vist que algunes recomaneu el legrat i d'altres l'expulsio natural, les meves angoixes són:
Després del legrat que passa a nivell físic? s'ha de demanar la baixa?
Amb l'abort natural que es el que em trobare? expulsare coaguls, fa molt mal???
Sento el rotllo, estic força trista i intentant assumir el que passa i perque a nosaltres? el meu home diu que no passa res, que es més comú del que em penso, que ho podrem intentar una altre vegada i que l'unic que li preocupa es com estigui jo... i com estic jo... tinc moments de tot, de dir que no passa res que tot continua, que millor que s'acabi ara que més endavant, que tinc un nen petit que em necessita... i els altres de pensar que com afrontare un nou embaras, si ja no el disfrutare tant pq estare preocupada...
Noies gracies per endavant per les respostes.

[madrona]

Hola gegar.
Em sap greu el teu trasbals. Pel que dius encara no és definitiu no? Jo conec noies que han fet repòs un parell de vegades durant l'embaràs i la criatura ha nascut. Jo mateixa sóc fruit d'un cas així. La meva mare va fer repòs dos mesos!!!

D'altra banda, si al final no va bé, pensa que tens un nen que t'ajudarà molt. No hi ha res millor. I parlar-ne. A mi m'ha anat molt bé. Sobretot amb gent que ja ho ha passat, que t'ho pot explicar, perquè la resta, encara que tinguin bona voluntat, no deixen de compadir-te.

El teu marit té raó. Passa molt més sovint del que ens pensem. No saps la de casos que he conegut en l'últim mes!! de tot tipus.

Sobre la manera d'expulsar-ho...potser no hi hauries de pensar encara, i deixar que el metge et digui el què. En aquest post trobaràs informació. Jo no et puc parlar de legrat perquè no em van fer cap, però després passes una període de pèrdues i amb alguna molèstia, com un petit postoperatori. per les experiències que m'han explicat.
I en cas de ser natural, jo vaig estar 10 dies de pèrdues, grans, petites, coàguls...però cap dolor. Amb unes gotes d'ajuda. La recuperació ha estat molt ràpida i m'han dit que només m'havia d'esperar un cicle. Però és el meu cas i cada dona és diferent.

Jo faria el repòs que t'han dit i a veure què passa.
Una abraçada.

[Bombolla]

Ànims Gegar!
Són moments molt durs però no has de perdre l'esperança encara!! Intenta pensar en positiu, que encara no està perdut.
I en el cas que malhauradament al final tingués un desenllaç no desitjat aquí estarem per respodre't a tots els dubtes, i per donar-te ciber-suport.
Jo he passat per 2 raspats. La recuperació física ha estat bastant bona i ràpida, a mi no em van donar ni la baixa, l'emocional costa...però crec que costa molt més aquesta tant si hi ha raspat com si és de forma natural.

Molts ànims i reposa molt! Però per favor no perdis l'eperança encara.

[gegar82]

Moltes gracies noies, divendres és el gran dia,a veure que diuen.

[karkinyoli]

Molta sort gegar82. No t'anticipis als aconteixements! Espera a verue que et diuen. I tranquil·la que si al final fos que no, no crec que passes d'una regla forta pel temps que estas. I en el cas hipotetic que t'haguessin de fer el legrat, no cal fer baixa. Jo vaig tacar molt poquet i molt pocs dies i de mal res de res. El que si et dire es que vaig tenir febre 2 dies, pero tampoc sabem si te res a veure...En tot cas: no et preocupis abans d'hora maca!!!

[nivaira]

Hola noies
La Madrona m'ha recomanat aquest post perquè ahir vaig haver d'anar d'urgències perquè sagnava i em feia molt de mal el baix ventre... em van dir que m'esperés a divendres i fes repòs, i que amb el constrast de les analítiques dirien el què. Ara bé, crec que, al "remenar" ho van precipitar tot. I el que hauria acabat passant aviat està passant ara. I suposo que és millor. Ara taco molt i cada vegada que vaig al lavabo tinc uns coàguls que em fan plorar com una magdalena. Divendres hi aniré igualment però els diré que em sembla que no calen més proves i que mirin si he fet net.
Ara és molt dur i em costa molt assumir-ho i el meu home es fa el fort per mimar-me i animar-me però tambés està molt trist... Araa bé, si em dien que "demà" per entendre'ns, ens hi podem tornar a posar, ho farem. No ens donarem per vençuts.
Com m'ha dit la Madrona, 1 de cada 5 dones tenen avortaments i estic flipant en veure que moltes, després del temps recomanat d'espera us hi heu tornat a quedar i tot va bé!
Tant de bo el meu cas i el de totes les que estem així, siguin iguals!

[Bombolla]

Nivaira, ànims! És un moment difícil però te'n sortiràs, us en sortireu! I d'aquí uns mesos ho diràs amb un bebé entre els braços!!!

Escolteu nenes, una pregunta! Algú sap quan de temps després d'un raspat has d'estar sense relacions sexuals??? ejem ejem...és que ganes n'hi ha...però han passat 15 dies des de que em van fer el rapsat i no sé si és massa aviat o no. No ens van comentar res d'això, i fins dia 16 de Novembre no tinc la revisió...i potser és un pèl llarg.

[gegar82]

Hola guapes, al final les coses no han anat bé, divendres passat vam anar a la gine i vam sentir el batec, ella va dir que de moment tirava endavant. Avui hi hem tornat per controlar i ja no hi havia batec, aixi que m'ha preguntat que volia si raspat o a veure si el cos ho treia per ell sol. He decidt que aquesta segona opcio, mha dit que si m'espanto perque son dos dies sagnant força que hi vagi i em faran raspat i que si divendres que be no he tret res que hi torni que em fara el raspat.
Estic força trsita perque després d'haverli sentit el cor és dur, pero per sort s'ha acabat el repos i puc tenir al Samuel aqui amb mi i m'ajuda a que es faci mes lleuger. Sé que em costarà però hem de mirar endavant.

[nivaira]

gegar 82, tirarem endavant, ja ho veuràs. I ben aviat, panxolines de nou.
Jo he de tornar a l'hospital divendres però després de tot el que em van remenar "ahir" crec que ho estic treient tot... El meu company em deia que hi tornéssim a anar perquè em fa força mal i em marejo però jo crec que és millor esperar a divendres i imagino que els símtpomes són normals. Què en penseu?

PD Sé que estic molt activa avui però no em penso donar per vençuda i per això no paro de buscar respostes al que ha passat... i perquè em sento culpable, tinc por d'haver fet malament alguna cosa, encara que sé que li passa a moltíssima gent (les que ho sabem i totes les que deuen pensar que la regla se'ls ha endarrerit una setmana o dues)... però suposo que és normal sentir-se així...

[gegar82]

Nivaira a mi mha dit la gine que seria com una regla però a lo bestia i que potser em faria mal, perque tens contraccions per expulsar-ho tot. No thas de sentir culpable, avui em deia el meu marit que és mooolt normal aixo que ens ha passat, que la naturalesa es savia i que potser no shavia format bé i el cos ho treu, però avui res d'aixo em consola. Sé que he fet tot el que he pogut, he estat casi dos setmanes al llit i al sofa fent repós i sense poder veure al peque de la casa... així que hem de mirar endavant i pensar en el futur i que ben aviat tot anirà bé, i mirant el costat positiu ens hi podem quedar aixi que nomes es questio de perseverància.
Un petó guapa

[Bombolla]

Gegar, ho sento molt. Després de tant patir...em sap greu el desenllaç. I ja tu Nivara ja t'ho he dit també, ho sento molt.
Jo us puc parlar des de la meva experiència. He passat 2 vegades per un abort, les 2 vegades amb raspat, ja que tenia aborts retinguts i feia més de 2 setmanes que tenia l'embrió mort i jo no l'havia expulsat. La meva epxeriència és que en el moment és un fet molt traumàtic, que et tira per terra totes les teves alegries i il·lusions, que ets sents culpable, que sents que és injust, i que et preguntes una i mil vegades perquè a mi? Però per pròpia epxeriència també us puc dir que amb el temps se supera. Del primer avort en fa més temps, va ser al març del 2008, de l'últim en fa 15 dies justos...del primer n'estic completament reucperada física i psicològicament, i del segon la part física està quasibé del tot superada, i la part emocional costa una mica més, però cada dia estic una mica millor.
Ànims boniques, aviat podrem tornar a lluïr panxeta. Recolzeu-vos molt en la gent que estimeu, i parleu i ploreu tant com necessiteu.

Petonets

[gegar82]

Bombolla tens tota la raó. És com estar en un malson i pensar que demà quant et llevis tot serà com abans. Molts petons a totes boniques, aqui em sento molt compresa i parlar amb gent que també ho ha passat m'ajuda perque per molt que tothom et doni anims i intenti ajudar-te només nosaltres que hi hem passat sabem el que es sent.

[madrona]

Bé noies, em sap greu el que us ha passat.
A mi em va costar rebre la notícia, però des del primer moment m'ho van explicar tant bé que vaig optar per mirar-m'ho fredament:no havia de ser. En el meu cas cromosòmicament era inviable la vida. I suposo que en vosaltres deu ser si fa o no fa el mateix.

Nivairia, gegar...si finalment l'expulseu soletes, serà com una regla més llarga, i no us espanteu pels coàguls, són normals...penseu que no només és una regla. Haureu d'expulsar l'embrió i la placenta. Potser amb sort del primer no us n'adonareu, serà un coàgul més. Però penseu també que necessiteu aquesta neteja per tornar-ho a provar. Esteu en el primer pas per aconseguir un embaràs amb èxit!!

Normalment les desgràcies quan són col.lectives no són un consol, la tristesa no ens la treu ningú, però parlar-ne amb gent que ho ha passat ajuda molt, sobretot els primers dies i setmanes. Desfogueu-vos, parleu, crideu i pregunteu tot allò que us sigui necessari per entendre això que ha passat. Però si-us-plau no vull que penseu que ha estat culpa vostra!!!. Mai serà culpa nostra que hi hagués un problema cromosòmic, no ho podem control.lar, és impossible. No heu fet res malament. Simplement, la mare natura no és tan sàvia com diu la dita perquè si ho fos no permetria que això passés mai.

Bombolla, sobre el temps de descans sexual, a mi em van donar permís a les 3 setmanes, però a mi no em van fer raspat. Jo conec algun cas, que estant de 15 setmanaes ha hagut de fer quarentena. De quant estaves? Potser si fas un truc al gine o a sanitat respon...

Una abraçada a totes i ànims amunt, que ens hem trobat amb una pedra al camí, però li donarem una bona puntada i continuarem caminant!!!

[gegar82]

Madrona m'has fet plorar amb les teves paraules, físicament ens recuperarem però i psicologicament? Jo tinc ganes de que passi tot això... I resulta que he estat tenin perdues fent repos i ara que ja em puc moure amunt i avall i espero que això vagi a mes per expulsarho jo soleta... sembla que cada cop taco menys... quina ràbia.

[nivaira]

gegar, madrona, bombolla, cada vegada que us llegeixo em poso a plorar però també tinc més forces.

la part bona de tot plegat és que estic segura que estic fent neteja jo sola, sense cap tipus de medicació ni res, quan divendres vagi a Sant Pau els diré que no cal que facin l'analítica però suposo que ja em podran dir com l'expulsió...
Com dieu, de fet, és una mena de regla molt dolorosa... Almenys en el meu cas. Però només sagno quan faig pipi, ara bé, sagno molt... Per sort o per desgràcia, com tinc endometriosi, suporto el dolor millor que altres persones perquè hi estic acostumada. De fet, el mal que em fa és com quan tenia els coàguls a les trompes... però amb el tractament havia oblidat aquell dolor infernal.

Una altra part bona és que estic fent net en tots els sentits, si em quedava alguna cosa de l'endometriosi, ja no hi serà... Així que la propera vegada sortirà bé. Ens sortirà bé a totes! Ja veureu.

Sé que les llàgrimes seguiran uns quants dies però tambés és veritat que em moro de ganes de tornar a començar i tenir una panxolina que no tingui marxa enrere.

Molts petonets de bona nit

[gegar82]

Hola guapes com esteu avui? jo estic com el dia, força ennuvolat, sort que el peque fa que em mogui, perque si no em sembla que avui no hagues sortit del llit. En fi poquet a poquet.
Nivaira a veure que et diuen divendres.
Bombolla, com va? jo crec que si en teniu ganes, el cos es savi no?

[madrona]

Hola noies.
Vinga, bon dia...que al menys a Barcelona sembla que surt el sol!!!

Ploreu tant com volgueu, forma part del procés. NO deixeu de fer allò que necessiteu.

Nivaira, estàs fent net i això és fantàstic. Jo tenia quistes, i amb les dues regles tan seguides que he tingut segur que ja no hi són. Com la teva endometriosi.
El dolor físic passarà, i el psicològic també, els primers 15 dies són difícils, "diferents", i després al vostre ritme anireu tirar endavant. Ja ho veureu, encara que ara sembli impossible.

Gegar, tú, com jo, tens la sort de tenir el teu petit que serà el teu principal motor per tirar endavant. Respecte a l'expulsió, si no la fas tú sola, el millor serà un raspat, o que et donin unes pastilles per expulsar-lo. Depèn del protocol de l'hospital o el gine que et porta. Alguns hospitals de SS (allà on em van atendre a mi quan vaig començar a tacar a lo bèstia), donen unes pastilles que són simplement protectors d'estómac i que com a efecte secundari provoquen avortaments. Al principi provoca contraccions. De fet, em va dir al ginecòloga de guàrdia que hi ha immigrants que les prenen per desfer-se d'embarassos no desitjats...

Bombolla, ànims que quan pogueu tornar-hi ho agafareu amb ganes!!!

Mireu, després de l'avortament i dues regles mooolt seguides, m'he près aquest cicle com si ja fos normal. NO sé si estic ovulant, si seré regular...però m'he imaginat que sí, i ahir ja vam fer els deures amb el madronu!!! I fa només 7 setmanes estava allà on esteu vosaltres ara mateix.

Ja veieu que tot passa, guapes!!

Una petó